L'itinerari del Ter (I) ressegueix el curs del riu des del pont de la Barca fins el Pont Major per la riba esquerra, aigües avall. La ruta es pot fer tot seguint la Via Verda senyalitzada o per corriols més propers a l'aigua, el que ens permetrà fer millor observacions de la fauna aquàtica (aus, peixos, amfibis...) i dels boscos de ribera. (Ampliar) - L'Illa de Pedret. El curs del riu, sobrepassada la resclosa situada sota el pont de la Barca, és impetuós i a poca distància es bifurca per formar l'Illa de Pedret i per rebre les aigües de l'Onyar. Més avall, després de retrobar-se amb les aigües que havien estat aprofitades industrialment per centrals elèctriques i fàbriques papereres, com l'Aurora, i formar un curs únic, el riu presenta el seu aspecte plàcid que havia perdut a l'inici de la ruta. (Ampliar) - El curs del Ter. A l'esquerra, l'Illa de Pedret. L'Illa de Pedret i el bosc de Can Salvatella.
Els boscos o vegetació de ribera són ecosistemes amb un alt valor ecològic i d'una importància vital per a la vida dels rius. Segueixen fidelment els cursos fluvials o llacs, buscant zones on el nivell freàtic sigui més o menys profund. Els boscos de ribera són també anomenats boscos en galeria ja que el bosc ressegueix longitudinalment les terres de nivell freàtic elevat, i en general, de poca amplària. (Ampliar) - La Via Verda.
L'Illa de Pedret i el bosc de Can Salvatella constitueixen un dels espais riberens més importants de les comarques gironines. El 2003 es va declarar aquesta illa Refugi de Fauna Salvatge gràcies a la seva importància com a corredor biològic del riu Ter pel seu pas per la zona urbana de Girona, i alhora pel seu aïllament que ha propiciat que hagi esdevingut una zona important de refugi i nidificació d'una gran diversitat de fauna pròpia de les zones humides riberenques. La finalitat d'aquesta figura de protecció és la de salvaguardar les comunitats animals i els seus hàbitats en el menteniment estricte dels equilibris biològics existents. (Ampliar) - La Via Verda. La flora i la fauna. En aquests espais naturals trobem hàbitats de gran importància ecològica, com les vernedes, alberedes i boscos en galeria de salze blanc i àlber. També hi trobem pollancres fluvials, freixenedes, codolars i comunitats d'aigües mediterrànies. Hi destaquen bons nuclis de plantes típiques de boscos de ribera com el lliri de neu, el càrex pèndol, el buixols, el marcòlic, la consolda, la cua de cavall i la saula, entre d'altres. (Ampliar) - Puput (Upupa epops).Pel que fa a la fauna, hi trobem libèl·lules d'interès com Oxygastra curtisii, a més de peixos com el barb de muntanya, l'anguila, la bagra i l'espinós. A les basses i zones humides s'hi reprodueixen amfibis com la reineta, el tòtil i la granota verda, mentre que la tortuga de rierol i fins i tot les tortugues d'estany s'hi poden veure durant els mesos de calor. A la zona hi és freqüent el senglar, com també la llúdriga, que hi té presència permanent. En aquest tram del Ter hi crien ocells fluvials com el martinet menur, el martinet de nit, el balquer, el teixidor i el blauet, així com ocells forestals com el colltort, l'oriol i el picot garser petit. A l'hivern s'hi formen ajocadors de corb marí gros, bernat pescaire i altres ardeids, mentre que en migració la zona constitueix un valuós espai de repòs, refugi, descans i punt d'alimentació, com testimonien les dades obtingudes durant més de vint anys per part dels ornitòlegs que hi fan censos i anellaments científics. A l'indret s'hi han pogut observar prop de dues-centes espècies d'aus. (Ampliar) - La Via Verda. Al fons s'observa el campanar de Sant Feliu. [Més imatges]------ -- |
(Ampliar) - Cantàrida (Lytta vesicatorias) sobre una flor de pixallits (Taraxacum officinale). (Ampliar) - Cries d'ànec collverd (Anas platyrhynchos). (Ampliar) - Còdols formats per processos erosius. (Ampliar) - Curs del Ter sota el pont de la Barca. (Ampliar) - L'Illa de Pedret. (Ampliar) - El Ter arribant al pont de la Barca. (Ampliar) - Observacions de flora. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |