La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Amb l'ampliació i rehabilitació de l'edifici barroc de l'antic Hospital de Santa Caterina per convertir-lo en la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, i la construcció d'un complex administratiu, obres iniciades el 2006 a càrrec dels arquitectes Fuses-Viader, han permès recuperar per a ús ciutadà places interiors, un estany artificial, i un passatge, el dedicat a Aristides Maillol.

Ampliar
(Ampliar)

Presidint l'indret on es troba l'estany artificial, es troba la peça "El tors de Venus" (1918-1925), bronze d'Aristides Maillol, en grandària natural. Aquest vial comunica la Gran Via de Jaume I amb la plaça de l'Hospital, just davant la Casa de Cultura. Aquest indret ofereix espais on conviuen i dialoguen de forma perfectament harmònica els dissenys més agosarats, metàl·lics, de ciment i vidre, de nova construcció, amb les estructures de pedra de l'antic edifici barroc, restaurades i valorades amb un notable encert.

Aristides Maillol, l'artista

Aristides Maillol, nascut a Banyuls de la Marenda el 8 de desembre de 1861, i mort el 27 de setembre de 1944, fou un escultor, pintor i gravador, que "parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes" i afirmava: "Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria". Va iniciar la seva activitat artística l'edat de tretze anys, quan va pintar una marina, el seu primer quadre. Als 18 anys publica una revista, La Figue; ell n'era l'únic redactor, l'impressor, l'il·lustrador i, finalment, l'únic client.

Després d'una estada a Perpinyà, va marxar a París, on després de moltes temptatives va ser admès, el 1885, a l'École des Beaux-Arts; és en aquesta època quan passà més penúries i quan va fer amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va ingressar en el grup del nabís i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí.

Començà a interessar-se pels tapissos i en va fer diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afectava la vista i l'obligà a abandonar definitivament aquest art. És quan es dedicà exclusivament a l'escultura; molt influenciat pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i senzill, amb un gran equilibri i sempre emmarcant-les en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení, moltes vegades amb la basades en la model Dina Vierny.

El 1905 li va arribar l'èxit al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. A partir d'aquest moment, va fer exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Rebia encàrrecs i també il·lustrava diversos llibres, com les Èglogues de Virgili, el 1925, L'Art d'estimar d'Ovidi, el 1935, o Cants pour elle, de Paul Verlaine.

Fou molt amic de Sunyer i de Togores, i els va ajudar sovint durant l'època de la guerra civil espanyola. També ho fou de l'escultor català Joaquim Claret, qui havia treballat al seu taller de Marly-le-Roi entre 1907 i 1908. Maillol pintà i dibuixà molt. El 1940 va començar la seva darrera estàtua, L'harmonia, que no arribaria a acabar. Va morir a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944, a l'edat de vuitanta-tres any, després d'un accident de cotxe, quan tornava d'una visita a Raoul Dufy a Vernet dels Banys.


  • La plaça d'en Pompeu Fabra. Article i reportatge fotogràfic del carrer.

  • Les Lletres Toves. Reportatge i article sobre el conjunt escultòric de Paco Torres Monsó, situat a la plaça d'en Pompeu Fabra.

  • A la Constitució de 1869. Reportatge i article sobre el monument commemoratiu que s'havia instal·lat en aquest carrer, actualment al passatge Emili Blanch i Roig.

  • La Casa de Cultura. Reportatge fotogràfic i article sobre la història d'aquest edifici.

  • La plaça de l'Hospital. Article i reportatge fotogràfic de la via urbana a la aboca el passatge.

  • Antic Hospital de Santa Caterina. Reportatge fotogràfic i article sobre la història de l'edifici que avui forma part del complex administratiu de la Generalitat a Girona.

  • Retrat d'Aristides Maillol, per József Rippl-Rónai (1861–1927). Imatge: Wikipèdia

    "El tors de Venus" (1918-1925), bronze d'Aristides Maillol

    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés