La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Amb motiu de les obres de remodelació de la plaça de la Independència, s'ha desmuntat i retirat el monument als defensors dels setges de Girona de 1808 i 1809, i s'ha procedit a la seva restauració. Aquesta tasca la dut a terme Roser Portell, restauradora de Patrimoni Històric i Artístic. Les imatges que il·lustren aquest article han estat preses el 3 de setembre de 2009, una vegada efectuada aquesta tasca, i abans de tornar a ser col·locada l'estàtua al seu indret habitual, preses per gentilesa de l'Ajuntament de Girona.

El monument. Història.

Acabada la Guerra del Francès a Girona, la Junta Superma Gubernativa del Reino, amb data 3 de gener de 1810, i les Cortes Generales y extraordinarias de Cádiz amb data 7 de gener de 1812 disposaren sengles Reials Decrets en els que concedien honors especials a Girona, i disposaven, el primer, que en su plaza se erigiese un monumento para memoria perpétua del valor de sus habitantes y de su gloriosa defensa, sense especificar-ne quina, i en el segon, que cuando las circunstancias de la nación lo permitieran, se levantara en la plaza principal de Gerona, un monumento para memoria de su defensa extraordinariamente distinguida y heroica, grabándose en él el nombre de su bizarro Gobernador, referint-se a Álvarez de Castro.

Passaren els anys i les disposicions no es dugueren a terme. El gironí Ferran Puig i Gibert va pagar de la seva pròpia butxaca el que es troba a la plaça de la Independència. Va comprar el grup escultòric titolat "Gerona, 1809", obra de l'escultor barceloní Antoni Parera i Saurina, que el va modelar quan estava pensionat a Roma, des d'on va enviar el seu traball a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i va ser guardonat.

L'abril de 1893 ja estava acabat el grup i preparat per ser col·locat al monument, el que es va fer el 28 d'octubre de 1894. Quan l'Ajuntament va tenir-ne coneixement, en sessió del 12 d'abril de 1893, va decidir nomenar Ferran Puig fill benemèrit de Girona, i que així s'indiqués en una làpida que s'havia de col·locar al saló consistorial i es gravés el seu nom al sòcol del monument. La placa no es va fer mai.

Alvarez o Palafox?

Moltes vegades s'ha escrit i dit que aquest monument representava inicialment el general Palafox, obra que va ser presentada a Saragossa, que no la va acceptar, i se'n va canviar la simbologia per adaptar-la als setges de Girona, representant Álvarez de Castro.

Aquesta mena de llegenda urbana ve de lluny; ja el 1959 Josep Grahit i Grau publicava un article al Programa de Fires desmentint-ho, basat en l'afirmació del mateix escultor de la peça, Antoni Parera, de qui era amic personal. De fet, a més, basava la seva argumentació en les diferències d'aspecte físic dels dos generals: Palafox presenta un bigoti considerable, patilles espesses en forma de pera, i cabell alt i poblat, mentre que el general Álvarez anava afaitat, sense bigoti ni patilles, i amb un cabell escàs. Les semblances físiques, per tant, eren ben minces. El que hem anomenat llegenda urbana segueix encara, avui, difonent-se mitjançant diaris i revistes, sense tenir cap mena de fonament.




El monumento a los héroes. Article de Josep Grahit i Grau, publicat al programa de Fires de Sant Narcís de 1959.

La plaça de Sant Agustí. Reportatge fotogràfic de la plaça de la Independència o de Sant Agustí.

La Guerra del Francès. Article històric sobre la Guerra del Francès a Girona.

La Guerra del Francès. Portada de la seb-web sobre la Guerra del Francès. Inclou la narració dels fets diaris segons el Diario de Gerona.

Monument de la Plaça de Sant Agustí, nevat.

Fotografia del programa de Fires de 1959.
Antoni Parera. Escultor autor del grup.

Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés