Amb l'espasa en tot moment enlairada verticalment, la Sibil·la pujava a la trona. Unes quantes notes greus donaven el to al cantor, el qual pronunciava el dos versets de la introducció ("Al iorn del iudici / parrà qui aurà fet servici") enmig d'un profund silenci. Entre esparsa i esparsa l'orgue deixava oir la seva veu donant el to al cantaire, fins que acabat el cant es repetia la introducció i s'acabava la cerimònia. Abans de baixar de la trona, la Sibil·la beneïa fent una creu amb l'espasa per damunt les testes dels assistents i després tallava d'un cop uns fils d'on penjaven moltes neules amb gran acontetament de la mainada que es llençaven a recollir-les.
Les cobles gironines, tal com es cantaven encara en la primera meitat del segle XVI, eren les de la imatge. Aquestes cobles, amb la seva tonada, varen ser publicades al final de l'antic tractat "Artis bene moriendi", entre diferents cants i resos del cor de la Catedral de Girona i precedint la prosa de difunts sota l'enunciat "Judicii signum in nona lectione matutinarum / natalis domini sequentii / modo in sede Gerundensi a puero cantatur". El peu d'impremta del llibre, a la darrera plana, diu: Lugduni, Excudabat Cornelius de Septemgrangiis. Impensis Joannis Gordiolae bibliopholae Barchinon. Anno Dni. M. D. L. La "Sibil·la" gironina té molt notables diferències, en lletra i tonada, amb les publicades per Pelai Briz ("Cançons de la Terra", vol. IV, pl. 259), Marian Aguiló ("Cançoneret d'obras vulgars"), i altres.

Neules a l'interior de la nau gòtica - (Ampliar)

Les neules. La posada en escena d’El cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona, ja de per si impressionant, ha estat ornamentada amb neules fetes per nens i nenes de les comarques gironines que penjaven del sostre.
La tradició (2) d’engalanar les llars per les grans festes es remunta a temps immemorials. Abans que arribessin els llums, les garlandes, les boles i altres tradicions foranes, per Nadal les llars i també els temples dels Països Catalans s’ornamentaven amb neules. Primer, fetes amb farina i sucre i cuites amb neulers, com el que il·lustra aquesta fitxa, i a partir del segle XIV, de farina i sucre o de paper. Les neules es penjaven amb heures o fils als temples i a les llars per anunciar el Nadal. Les neules de paper poden ser dibuixades o retallades amb figures feomètriques o representant escenes nadalenques. Hi ha veritables artistes especialistes en neules que treballen tot l'any.

Ariadna Mari Manotas cantant el Cant de la Sibil·la - (Ampliar)

---

Notes
(1) - A la versió actual, el vestuari de la Sibil·la inclou un mantell de la Mare de Déu adormida, d'autor desconegut, del voltant del 1775, de vellut de seda, or i plata, que es troba al dipòsit del museu de la Catedral, i una espasa del 1875. El personatge incorpora també una corona de flors blanques, com a símbol de puresa i recollint una antiga tradició que connecta l'hivern amb la promesa de l'esclat de la primavera. - Tornar al text

(2) - La tradició d'engalanar la nau de la Catedral de Girona amb neules està documentada en diferents parròquies del bisbat de Girona fins al segle XIX. - Tornar al text

---

Bibliografia.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.

---