El nom de Peixateria o Pescateria es troba documentat des del segle XIII (1). El seu origen caldria cercar-lo a finals del segle XII, moment en què s’organitzà el mercat de l’Areny, documentat per primera vegada el 1257, quan es van vendre unes taules de la Peixateria en l’alou reial, i el 1263, quan el batlle reial confirmà al jueu Bonanat Salomó les taules o parades que tenia davant la Pescateria, segurament unes parades de vendre peix. En 1291 va ser establerta una casa al costat de la Peixateria que tenia a ponent el "carrer que va a la Peixateria"; el nou propietari era autoritzat a refer els pilars, arcs i voltes cap al nord, les actuals Voltes d’en Rosés, probablement malmeses després del setge de Felip l'Ardit de 1285.
El carrer de les Peixateries Velles. 1979. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Un document de 1595 informa de la venda per Pere Boix i la seva mare Jerònima als Jurats de la ciutat, de cinc taules i dues cases del carrer dels Mercaders i placeta de l'Ovella, amb el dret que tenien per vendre-hi peix, per 3.555 lliures. Les peixateries es van traslladar, en data no documentada (segons E.C. Girbal, el segle XVIII), al carrer del Pes de la Palla, prop del Portal de l'Àngel, a l'actual Rambla Verdaguer on hi ha la font d'homenatge a mossèn Cinto.
El carrer té el nom de Peixateries Velles per oposició a les "Peixateries Noves", l'edifici construït als anys 70 del segle XIX i enderrocat a la dècada dels anys quaranta del segle XX, a la cantonada del carrer Hortes amb el pont de Ferro, per encabir-hi les parades de venda de peix, on varen funcionar fins que l'Ajuntament va cedir el terreny a la Creu Roja, el 5 de setembre de 1941 (Fabre, op. cit). L'any 1944 s'inaugurava el nou mercat cobert, edificat a la plaça Calvet i Rubalcaba, el Mercat del Lleó, en terrenys que havia deixat lliures l'enderrocat baluard de Sant Francesc, on es va instal·lar la venda de peix.
Actualment no té cap travessia, però fins a començament de segle XX hi hagué l'anomenat carrer del Cigne, que anava de la Rambla de la Llibertat al carrer de les Peixateries Velles, i que va ser venut per l'Ajuntament a Raimunda Crehuet qui volia ampliar el seu establiment, i restà des d'aleshores tancat a l'ús públic. Aquest tancament ja havia estat sol·licitat l'any 1889 per l'historiador Joaquim Botet i Sisó adduint que les úniques dues cases d'aquest carreró eren de la seva propietat. Davant les queixes dels veïns se li denegà la petició (Fabre, op. cit).
Plànol de l'Areny i la Vilanova, el sector meridional de la ciutat vella, entre la muntanya de les Pedreres i el riu Onyar, el 1535. S'hi indica: 1- Carnisserla de l'Ovella. Anomenada, també, de la Boqueria, documentada ja des de principis del segle XIII (1206), actual carrer de les Peixateries Velles. 2- Carrer de la carnisseria de l'Ovella. Travessia que anava a la plaça de les Cols, actual carrer de les Olles. Dibuix de Jordi Sagregra, publicat a "La ciutat de Girona l'any 1535" - (Ampliar)
El tram més ample del carrer era anomenat plaça de l'Ovella (2), nom ben arrelat, com ho prova la subhasta, convocada pel jutjat de Girona el 19 de setembre de 1891, d'un local que hi havia i que tenia el nom de "Taula de l'Ovella". El carrer de l'Ovella connectava les Peixateries Velles amb el carrer dels Mercaders. També s'havia anomenat placeta de la Terrissa o de les Olles, pel mercat d'articles ceràmics que s'hi realitzava els dissabtes fins el primer terç del segle XX.
Joaquim Botet i Sisó (1846-1917) va néixer i morir en una casa d'aquest carrer, i per això, quatre anys després del seu traspàs, l'Ajuntament va decidir donar el seu nom al carrer (3). Però aquest acord del 3 de juny de 1921 no va prosperar i va haver de ser anul·lat en la següent sessió municipal. El carrer va conservar així el nom de Peixateries Velles, i Botet i Sisó no va entrar al nomenclàtor de Girona fins a l'any 1950, en el carrer de Montilivi, que actualment li és dedicat.
El 7 d'agost de 1901 l'Ajuntament va decidir de posar-hi llambordes, i el 1983 el carrer va ser dotat de nou clavegueram i pavimentació. Durant anys el tram entre la plaça de les Castanyes i la Cort Reial era considerat oficialment carrer de les Peixateries Velles, que no ho havia estat tradicionalment. L'Ajuntament, en sessió de l'onze de juny de 1985 va acordar atorgar el nom de Voltes d'en Rosés "al lloc comprès entre els carrers de Mercaders, de la Cort Reial, del Vessador (Besadó) i de la plaça dels Raïms". En la mateixa sessió municipal es va acordar reconèixer també oficialment el nom popular de plaça de les Castanyes, que és en "el lloc comprès entre els carrers dels Mercaders, d'en Guillem Minali i de les Peixateries Velles". El carrer de les Peixateries Velles, que fins aleshores havia arribat oficialment fins a la Cort Reial, s'acabava ara a la plaça de les Castanyes, tal com havia estat tradicionalment.
El 1936 el Partit Republicà d'Esquerra tenia la seva seu al número 1, primer segona d'aquest carrer. El 1937, a la mateixa adreça, hi havia la seu del Partit Sindicalista. El 1947 l'artista Joan Orihuel i Barta (1907-1992) tenia el seu taller i donava classes en un habitatge d'aquest carrer (4).
(1) -
Entre 1291 i 1292 s’esmenten fins a tres vendes de drets de propietaris jueus sobre taules del sector. En conjunt es defineixen fins a tres taules veïnes, situades d’est o oest, a la Peixateria de Girona, en l’alou reial, que podrien situar-se en l’actual plaça de les Castanyes, o en un espai, avui edificat, d’amplada semblant. A diferència del que havia passat amb moltes altres activitats comercials, que passaren al mercat de l’Areny al llarg del segle XIII, les taules de les peixateries encara es mantenien en el lloc del mercat vell on havien estat establertes en el segle XII. "Girona en el segle XIII (1190-1285)". -
Tornar al text
(2) -
El nom era prou identificatiu com per ser emprat també oficialment. El "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 10/2/1891 publicava un edicte de l'Ajuntament on s'esmentava "la plazuela de las pescaderías viejas, vulgarmente llamada plazuela de la Obeja (sic) ó del Guix. El mateix diari, el 5/3/1914 situava una notícia a la "calle de Pescaderías Viejas, (antes plazuela de la Oveja)". -
Tornar al text
(3) -
El "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 5/6/1921 publicava l'acord: "Anteayer celebró el Ayuntamiento sesión ordinaria de segunda convocatoria, bajo la presidencia del Alcalde, señor Coll, con los votos en contra de los señores Sagrera, Bassols, Font y Pol, se aprobó un dictamen por el cual, fundándose en la necesidad de evitar las confusiones originadas por la igualdad de denominación de diferentes vías, y recogiendo además mociones hechas sobre el asunto, se proponían los siguientes cambios de nombres; Calles de Santa Eugenia, por Prat de la Riba; de la Prensa por Dr. Rizal; de Pescaderías Viejas, por Botet i Sisó; de la Nieve, por Dr. Ametller". -
Tornar al text
(4) -
Orihuel donava "les seves classes en el taller del carrer de les Peixateries Velles, al cim del cafè de Can Norat. Era un taller relativament espaiós i concorregut. Un taller/estudi de pintor prestigiós, ben agençat, amb la dosi de respecte i de misteri que aquestes coses inspiren i imposen a l'aprenent, a l'alumne, al no iniciat". ("Homenatge al pintor Joan Orihuel", Enric Marquès, diari "El Punt", 4/3/1983) -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer de les Peixateries Velles". Jaume Fabre. Article publicat al diari "El Punt" el 21/08/1985.
- "Indrets de Girona. Mosaic topogràfic". Jaume Marquès Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" l'1/4/1979.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846-Girona, 1917): Història i catalanisme". Joaquim Nadal i Farreras. 2018. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Vol. LIX.
(Ampliar) - El carrer de les Peixateries Velles. A la dreta, la plaça de les Castanyes. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de les Peixateries. 1987. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - L'arqueòleg, numismàtic i historiador Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846-1917). Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Catifes de flors al carrer de les Peixateries Velles amb motiu de la festivitat de Corpus. 1995. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de les Peixateries. 1979. Josep Maria Trull. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de les Peixateries cantonada amb la plaça de les Castanyes.
-
