La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els orígens napolitans

Els orígens del pessebre català cal cercar-los en el moment del domini borbònic de Nàpols, sobretot durant el regnat de Carles III. De fet, el comerç i el trànsit que es produïa entre Nàpols i Espanya, varen influir notablement en l'arrelament de la tradició de la construcció del pessebre durant el període de Nadal a casa nostra. El pessebre es va estendre a Catalunya, entre altres influències, gràcies a la passió de Ramon Amadeu (1745-1821) l'escultor més famós de l'època que es va dedicar a la construcció de pastors en argila.

Ampliar
(Ampliar)

Les fotografies que il·lustren aquest article corresponen a un pesebre napolità del 1700 que s'exhibeix a la Chiesa del Gesù, a Roma, i varen ser preses l'agost de 2010. Les figures de primer terme tenen una alçada d'uns cinquanta centímetres.

La simbologia del pessebre napolità i el català

Moltes figures i elements de l'original pessebre napolità s'han mantingut en el català; aquests, dins la tradició cristiana, estan dotats d'una simbologia ben específica que, sense aquesta òptica, són mancats de sentit:

- L'home que pesca. Simbòlicament és el pescador d'ànimes. El peix va ser el primer símbol dels cristians durant l'Imperi romà. La prohibició de representar gràficament Déu, dictada a finals del segle III, va comportar la necessitat d'utilitzar símbols per esmentar la divinitat. Un dells era el peix, el grec ikthys, que era l'acrònim de "Iesùs Kristhòs Theoù Yiòs Sotèr" (Jesús Crist Fill de Déu i Salvador).

- Els Tres Reis Mags. Representen el viatge nocturn de l'estel-cometa que s'associa amb el naixement del nou "sol-infant". La interpretació que en fa la tradició cristiana indica que es van traslladar des de l'est, que és el punt de sortida del sol. Es representen a lloms de tres animals diferents, un cavall, un camell i un elefant, respectivament, en representació d'Europa, Àfrica i Àsia. Es tracta de savis amb poders reial i sacerdotal. L'Evangeli no parla del seu nombre, que la tradició ha fixat en tres, d'acord amb els seus dons, or, encens, mirra, als que es van assignar significats simbòlics.

Ampliar
(Ampliar)

- El pont. Un element que, en els nostres pessebres, sovint travessava un riu fet amb paper de plata de la xocolata. Un símbol clar de pas, connectat amb la màgia. Una llegenda napolitana parla de tres nens assassinats i enterrats en els fonaments d'un pont amb l'objectiu que aguantessin ben fort els arcs màgicament. Per tant, representa una transició entre el món dels vius i el dels morts.

- El riu. En els pessebres catalans, fet amb paper de plata de la xocolata. L'aigua corrent és, a totes les mitologies, un símbol relacionat amb la mort i el naixement diví. També es refereix a Aqueront, el riu per les aigües del qual, amargues i tèrboles, la barca de Caront conduïa els difunts a la seva llar definitiva a l'inframón.

- El pou. Als nostres pessebres fet de suro, representa la relació entre aigües superficials i subterrànies. Moltes anècdotes i supersticions hi estan relacionades, el que el converteixen en un lloc de por i misteri. Destaca una superstició que deia que si es poava aigua la nit de Nadal, aquesta contenia mals esperits capaços d'endur-se'n amb ells la persona que n'hagués begut.

- Figures contraposades. Tant en els pessebres catalans com en els napolitans apareixen figures que, de bell antuvi, no tindrien cap relació amb l'escena que s'hi representa. En el nostres pessebres, aquesta figura seria el caganer, i en els napolitans, la meretriu, símbol eròtic per excel·lència, contraposat a la puresa de la Verge, se la situa als voltants de la taverna.

- El pastor que dorm. En els pessebres catalans la representació de l'escena de l'Anunci del naixement de Jesús als pastors sol incloure la figura d'un pastor dormint. En els pessebres napolitans aquest té nom, és en Benino. Desvetllar els pastors també es considera com un renaixement.

- Els adoradors amb presents. Diverses figures porten presents al portal: gallines i porcs, cistells amb fruita, tots amb productes relacionats amb l'alimentació. En els pessebres napolitans aquestes figures, generalment integrades en un mercat, personifiquen els mesos seguint una simbologia ben codificada: el gener, representat per un carnisser o un xarcuter, el febrer, per un venedor de recuit i formatge, el març, per un venedor de pollastres, l'abril, un venedor d'ous, el maig, una dona que ven cireres, el juny, un flequer, el juliol, un venedor de tomàquets, l'agost, un de síndries, el setembre, un pagès que sembra, l'octubre, un vinater, el novembre, un venedor de castanyes, i el desembre, una peixatera.



  • El pessebre Article sobre el pessebre i les figures.

  • El caganer Article sobre la figura del caganer.

  • Caganers de col·lecció Fotografies de figures construïdes entre els anys 1900 i 1950.

  • Back-Index

    Ampliar
    (Ampliar)








    Totes les fotografies han estat preses l'agost de 2010 a la Chiesa del Gesù de Roma, on s'exhibeix el pessebre napolità del 1700.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés