La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Situada a la confluència dels antics camins de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols, la plaça ha estat durant segles el centre polític de la ciutat. En aquest indret han tingut lloc els esdeveniments més multitudinaris i transcendentals que ha viscut la ciutat, i també escenari d'activitats festives, com els tradicionals aixecaments de castells durant les Fires de Sant Narcís. El conjunt de l'obra forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, com també alguns dels seus edificis a nivell individual.

1914-1930. Plaça de la Constitució l'actual plaça del Vi
(Ampliar) - 1914-1930. Plaça de la Constitució l'actual plaça del Vi. Fotografia Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

La "plaça de les Albergueries". Primeres referències del segle XIII
El 1229 s’esmenten els establiments d’unes cases a les Albergueries de l’Areny de Girona; d’aquesta manera feia la seva aparició el topònim d’aquest espai que esdevingué la plaça del Vi. No es coneixen l’origen ni les raons que portaren a crear un àmbit tan extens, més de 8.000 m2, en una època on la pressió urbanitzadora a Girona era molt forta. No sembla existir el 1177, quan una tinença que estava sobre els molins, a la riba dreta de l’Onyar, afrontava a ponent amb la via que entra a la ciutat, en el mateix lloc on se situaria la plaça.
Per tant, la creació d’aquest espai, necessàriament d’iniciativa pública, estaria entre 1177 i 1229; potser en relació amb el proper mercat de l’areny. Però les cases de la part de llevant de la plaça semblen més antigues, atès que en el darrer quart del segle XII ja s’esmenten les d’en Pasqual, en Tallada, en Canal i en Madrenys.
El 1229 ja consta el seu nom quan s’esmenta l’establiment d’unes cases a les Albergueries de l’areny de Girona, que se situaven al costat de ponent; el 1251 van ser venudes al baster Arnau Posa i tenien a llevant la plaça de les Albergueries. Sembla probable l’existència de voltes a mitjan segle; el 1244 s’esmentava una casa cap a les Albergueries "que afrontava a llevant cap a la carrera i plaça que és baix dites cases"; una probable referència al carrer sota les voltes al pis inferior i a la façana superior, cap a la plaça. El mateix es pot dir de les cases de les Albergueries, amb la "plassa davant dites cases", establertes per Guillem de Tallada en 1254 a l’altra banda de la plaça; tenia altres cases a nord i sud, una renglera, i a ponent la carrera i plaça de les Albergueries; la doble referència al carrer i plaça fa considerar voltes a la part de llevant de la plaça, com les que avui hi ha davant la casa Carles. En aquesta mateixa banda del carrer, el 1283, consta l’existència del casal de Bonanat de Bordils, amb un jardí i una extensa trilla al darrere.

Girona al segle XIII (1190-1285). Amb el número 60 s'assenyala la plaça de les Albergueries, l'actual plaça del Vi

(Ampliar) - Girona al segle XIII (1190-1285). Amb el número 60 s'assenyala la plaça de les Albergueries, l'actual plaça del Vi. Extret de "Girona en el segle XIII (1190-1285)", Josep Canal; Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 2010

Els noms de la plaça del Vi i els períodes polítics
Les referències més antigues de les que disposem es refereixen a l'actual plaça del Vi com Plaça de les Albergueries. Així ho trobem a les referències urbanes del segle XIII; el 1254, a l'actual espai ocupat per l'Ajuntament, hi trobem els establiments de Guillem de Tallada, situats a les Albergueries. L'establiment d'un mercat especialitzat (com tants n'hi havia a les ciutats medievals), va donar el nom de plaça del Vi, per la celebració de comerç de productes espirituosos; amb el nom de plaça del Vi ja consta el 1584.
Des de primers del segle XIX la plaça ha anat canviat de nom d'acord amb la diversitat de règims polítics que s'anaven succeïnt, des del nom actual, amb què era coneguda a finals del segle XVIII:
1800-1814 - Plaça del Vi. Nom utilitzat durant l'Absolutisme (1800-1811), i durant la Guerra del Francès (1800-1814).
1814 - Plaça del Rei. Segons padró de 24 de maig de 1814.
1815-1819 - Plaça del Vi. Denominació durant la Primera restauració Absolutista (1815-1820).
1820 - Plaça del Rei o del Vi.
1821-1823 - Plaza de la Constitución. Nom emprat durant el Trienni Liberal (1820-1823). Al padró de 1823 diu "Plaza de la Constitución Real".
1823-1835 - Plaza Real. Denominació durant la Segona Restauració Absolutista (1823-1833).
1836-1839 - Plaza de Isabel II. Nom amb que va ser coneguda durant la Revolució Liberal (1834-1840), i la Primera Guerra Carlina (1833-1840).
1840-1871 - Plaza de la Constitución. Denominació durant la Regència d'Espartero (1840-1843), la Dècada Moderada (1844-1854), la Segona Guerra Carlina (1846-1849), el Segon Peróode Moderat (1846-1849), i el Bienni Progressista (1854-1856).
1873-1874 - Plaza de la República. Nom durant el Senni Democràtic (1868-1874), la Primera República (1873-1874), la Segona Guerra Carlina (1846-1849), i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876).
1875-1930 - Plaza de la Constitución. Denominació amb la Restauració Borbònica (1874-1923) i la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
1931-1939 - Plaça de la República. Durant la Segona República (1931-1939) i la Guerra Civil (1936-1939).
1940-1975 - Plaza de España. Inici de la Dictadura franquista (1939).
> 1975 - Plaça del Vi. Nom actual des de la reinstauració democràtica.
(Informació de l'exposició "Girona en època contemporània" al Museu d'Història de Girona)

Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià a la ciutat de Girona. Parlament de Francesc Macià des del balcó de l'Ajuntament de Girona. 21 de juny 1931
(Ampliar) - Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià a la ciutat de Girona. Parlament de Francesc Macià des del balcó de l'Ajuntament de Girona. 21 de juny 1931. Josep Maria Sagarra. CRDI - Ajuntament de Girona.
Visita oficial del general Francisco Franco a Girona. El general saludant des del balcó de l'Ajuntament al nombrós públic reunit a la plaça del Vi. 17 de maig 1960
(Ampliar) - Visita oficial del general Francisco Franco a Girona. El general saludant des del balcó de l'Ajuntament al nombrós públic reunit a la plaça del Vi. 17 de maig 1960. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
Febrer 1976. Visita oficial dels prínceps d'Espanya, Joan Carles I i Sofia a Girona. Parlament del príncep al del balcó de l'Ajuntament de Girona. Al seu costat, la princesa Sofia de Grècia

(Ampliar) - Febrer 1976. Visita oficial dels prínceps d'Espanya, Joan Carles I i Sofia a Girona. Parlament del príncep al del balcó de l'Ajuntament de Girona. Al seu costat, la princesa Sofia de Grècia. Fotografia Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els quatre sants màrtirs de Girona
La Casa Barceló, situada al número 9 de la plaça, just a la part exterior de les voltes situades davant de l'Ajuntament, conserva un relleu gòtic de finals del segle XV que mostra quatre figures de mig cos. Els personatges representen a Germà, Paulí, Just i Scici, quatre sants gironins que patiren martiri a l'entorn de l'any 300, en temps de l'emperador Dioclecià (1).
La iconografia emprada reprodueix formes paleocristianes, evidents tant en els rostres i cabells com a les vestidures dels personatges. Per la gesticulació s'endevina una conversa per parelles dels quatre màrtirs. L'escena es situa en un interior, tal com ens ho indica la representació de les pilastres laterals i l'entaulament, on s'enregistren els noms dels màrtirs. Malauradament, han desaparegut els atributs que devien acompanyar-los.

Relleu dels Sants Màrtirs Germà, Paulí, Just i Scici, sobre una inscripció llatina

(Ampliar) - Relleu dels Sants Màrtirs Germà, Paulí, Just i Scici, sobre una inscripció llatina. 1911-1931. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

A la zona inferior apareix una làpida amb un text que encara és motiu de polèmica entre els paleògrafs. De les diverses transcripcions realitzades, la que sembla reunir major nombre d'adeptes és la de Josep Grahit (1959) i diu el següent: "el dia 14 de juny del part de la Verge, 1484, dia dedicat a vosaltres, Nalanga caigué a aquest lloc d'una alçada de més de tres colzes, en mans del pare. Heus aquí que viu miraculosament" (2).
L'obra, de la que es desconeix l'autor i la data exacta de la seva talla, cal situar-la avançat el segle XV. La hipòtesi té la seva base en la utilització d'un llenguatge formal gòtic i en la representació, d'un tema iconogràfic, els quatre sants màrtirs, de gran devoció popular a Girona durant el segle XV. L'arqueta de la capella de la Catedral a ells dedicada és coetània al relleu de la plaça del Vi. El seu emplaçament actual és de finals del segle XIX, quan es traslladà des del seu lloc d'origen.

Fotografia actual del relleu dels Sants Màrtirs Germà, Paulí, Just i Scici

(Ampliar) - Fotografia actual del relleu dels Sants Màrtirs Germà, Paulí, Just i Scici, davant l'Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Els quatre màrtirs eren els patrons de pedraires i picapedrers ja que tots ells es dedicaven a aquest ofici. Al llarg del segle XIX i fins a mitjan segle XX, el dia de la festa patronal dels picapedrers es ballaven sardanes just aquí davant. Tornar al text

(2) - Jaume Fabre a "Guia d'escultures al carrer" n'ofereix diferents versions del contingut perquè degut al mal estat de conservació, la seva lectura és molt difícil. Malgrat que encara no s'ha arribat a un acord en la transcripció, la versió més antiga diu: "14 de juny, any del part de la Verge 1484 en el dia a vosaltres dedicat la pluja va portar la palanca a aquest lloc: juntament l'aiguat, que va arribar a més de tres colzes, va cessar d'una manera admirable: 1541". Tornar al text


Bibliografia

- "Girona en el segle XIII (1190-1285). Cartografia i descripció de la ciutat medieval". Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 2010. ISBN 978-84-8496-148-2.

- "Crònica d'una casa, un carrer i la família Reitg. (Girona, 1338 - 1948). Teresa Reitg i Nonó. 2012. ISBN 978-84-92789-23-8.

1905-1911. Vista des d'un punt elevat de la plaça del Vi, coneguda aleshores com Plaza de la Constitución. S'observen diferents carruatges circulant per la plaça

(Ampliar) - 1905-1911. Vista des d'un punt elevat de la plaça del Vi, coneguda aleshores com Plaza de la Constitución. S'observen diferents carruatges circulant per la plaça. Fotografia d'Àngel Toldrà Viazo. CRDI - Ajuntament de Girona.

Visita oficial del rei Alfons XIII a Girona. Rebuda a la plaça del Vi. 1904

(Ampliar) - Visita oficial del rei Alfons XIII a Girona. Rebuda a la plaça del Vi. 1904. Fotografia d'Alberto Maroto Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

1914-1930. Façana de l'Ajuntament de Girona, a la plaça del Vi. A l'esquerra, el Cafè d'en Vila i a la dreta, la casa Carles

(Ampliar) - 1914-1930. Façana de l'Ajuntament de Girona, a la plaça del Vi. A l'esquerra, el Cafè d'en Vila i a la dreta, la casa Carles. Autor desconegut. Fons Impremta Franquet. CRDI - Ajuntament de Girona.

Visita oficial del rei Alfons XIII a Girona. Rebuda a la plaça del Vi. 1924-1929

(Ampliar) - Visita oficial del rei Alfons XIII a Girona. Rebuda a la plaça del Vi. 1924-1929. Fotografia de Gassiot Magrey. CRDI - Ajuntament de Girona.

15 d'abril 1931. Militars amb una bandera saludant a la República

(Ampliar) - 15 d'abril 1931. Militars amb una bandera saludant a la República. Autor desconegut. Col·lecció Jordi Gibert Gibert. CRDI - Ajuntament de Girona.

17 de maig 1960. Visita oficial del general Francisco Franco a la ciutat de Girona. Arribada de la comitiva a la plaça del Vi

(Ampliar) - 17 de maig 1960. Visita oficial del general Francisco Franco a la ciutat de Girona. Arribada de la comitiva a la plaça del Vi. Fotografia Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

8 de novembre 1959. Actes commemoratius del 150è aniversari dels Setges de Girona. El ministre de l'Exèrcit, Antonio Barroso Sánchez-Guerra, en una tarima a la plaça del Vi

(Ampliar) - 8 de novembre 1959. Actes commemoratius del 150è aniversari dels Setges de Girona. El ministre de l'Exèrcit, Antonio Barroso Sánchez-Guerra, en una tarima a la plaça del Vi. Fotografia Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

3 d'agost 1963. Enterrament del bisbe de Girona Josep Cartañà Inglés, a la Catedral de Girona. La comitiva fúnebre accedeix a la plaça del Vi des del carrer Ciutadans

(Ampliar) - 3 d'agost 1963. Enterrament del bisbe de Girona Josep Cartañà Inglés, a la Catedral de Girona. La comitiva fúnebre accedeix a la plaça del Vi des del carrer Ciutadans. Fotografia Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.



  • La plaça del Vi i Pla
    Article sobre els textos que Josep Pla va dedicar a la plaça gironina.

  • La plaça del Vi
    Reportatge fotogràfic de l'indret.




  • -----------Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés