Ponts de Girona - El pont del Rellotge


		El desaparegut pont del Rellotge sobre el Güell comunicava l'avinguda Ramon Folch amb el Parc de la Devesa. El seu nom era degut a què en un dels extrems del pont, a l'inici del parc, s'hi troba una caseta, que popularment és coneguda com "El rellotge de la Devesa", construïda el 1926 i destinada a personal de vigilància del parc, serveis sanitaris, públics i arbitris. (Ampliar) - Ferrocarril de Gerona a la Frontera Francesa. Paso inferior para el camino de Figuerola y puente para el mismo sobre el desvio del Güell. 1880. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Després de la canalització que a les darreries del segle XIX es va dur a terme al riu Güell, s'hi va col·locar, el 1878, un pont metàl·lic, entre el terraplè de la via del tren (1) i el Parc de la Devesa, per fer més accesible aquest espai als ciutadans. Aquest projecte el va realitzar l'empresa Eiffel et Cie. de París, constructors de la famosa torre parisenca, i autors del gironí pont de les Peixateries velles, també anomenat pont de les Palanques Vermelles, i un altre també sobre el Güell, el pont de Mart, a nivell del carrer Cerverí. Els tres formaven part d'un bloc de projectes de ponts que l'esmentada companyia va dur a terme a Girona i al llarg de la via del ferrocarril de Barcelona a Portbou. Una fotografia de 1880 aporta dades sobre el pont: Luz del paso inferior entre paramentos, 6700. Longitud de la viga metálica 6,80. Peso total 5.008 kilogramos. Peso por metro lineal 745. Luz del puente 17.700. Longitud de la viga metálica 18.41. Peso total 36.615 kilogramos. Peso por metro lineal 1.989 kilogramos. (Ampliar) - Pont del Rellotge sobre el riu Güell durant una inundació. 1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona. Ramon Alberch i altres, al treball referenciat a la bibliografia, esmenten que al Manual d'Acords municipal de 1934 es parla de gestionar amb la Direcció d'Obres Públiques l'eixamplament del pont per afavorir el trànsit de carruatges. Per la seva situació era emprat pels desplaçaments en direcció a França. Durant la dècada dels cinquanta, a les inmediaciones d'aquest pont, les dones gironines baixaven a rentar la roba a les aigües del Güell. Era un espectacle veure els llençols estesos, aixugant-se, col·locats al damunt dels joncs que creixien a les ribes del riu. El pont en una postal antiga. Col·lecció particular, Girona. Darrera el pont s'observa el terraplè de la via del tren. Aquest pont va estar en servei durant 85 anys, fins el 1963. Es va determinar la la infraestructura havia quedat petita pel trànsit d'automòbils, en un moment en el que l'entrada principal a Girona del turisme de l'època era per la carretera N-II; quan varen ampliar el túnel que travessava el terraplè de la via, el pont va deixar de ser funcional i varen decidir retirar-lo i construir-hi una plataforma de formigó que tapés part del Güell. L'enginyer industrial gironí Josep Maria de Toca va decidir de comprar-lo per 25.000 pessetes (2). De Toca projectava la urbanització del paratge Balitrà de Palamós, un indret que el 1963 només tenia una construcció, el Mas Gorgoll (3), però va considerar que potser necessitaria un pont. El 1964 es va aprovar un pla parcial que permetia edificar als terrenys propers a la masia, i en aquest espai és on va acabar el pont del Rellotge, sobre la riera Aubí, connectant el paratge Balitrà amb el nucli urbà de Palamós. La nova ubicació del pont es va inaugurar oficialment el dia de Sant Joan de 1969, amb motiu de la Festa Major de Palamós. El pont en una postal antiga, amb carros i tartanes passant-hi pel damunt. 1906-1918. Col·lecció particular, Girona. Imatge de la Devesa, amb el pont del Rellotge i el terraplè del tren. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona. El pont en una postal antiga. 1906-1918. Col·lecció particular, Girona. El pont en una fotografia antiga. Col·lecció particular, Girona. (Ampliar) - Benedicció de l'estandard de la Societat Coral La Veu de Clavé. Comitiva de corals passant pel pont del Rellotge, sobre el riu Güell. 20 de setembre 1929. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Passeig Central de la Devesa. En primer terme, el riu Güell i el pont del Rellotge. 1913-1928. Valentí Fragnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de desmuntatge i trasllat del pont del Rellotge, sobre el riu Güell. Grues aixecant l'estructura en l'emplaçament original a la Devesa, al costat de la Casa del Rellotge. Març 1963. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de desmuntatge i trasllat del pont del Rellotge, sobre el riu Güell. Trasllat al llarg del passeig de la Devesa amb un vehicle especial. Març 1963. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.	El pont del Rellotge, a l'entrada del Parc de la Devesa. Detall d'una postal antiga. Col·lecció particular, Girona. (Ampliar) - Obres de canalització del riu Güell a l'altura de la Devesa, amb el Pont del Rellotge, la via del tren, la Catedral i l'església de Sant Feliu. 1963. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de canalització del riu Güell a l'altura del Pont del Rellotge. 1963. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de desmuntatge i trasllat del pont del Rellotge, sobre el riu Güell. Grues aixecant l'estructura en l'emplaçament original a la Devesa, al costat de la Casa del Rellotge. Març 1963. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona. El Rellotge de la Devesa en una imatge actual. El rellotge de la caseta del Rellotge de la Devesa. Notes (1) - Quan el tren va arribar a la ciutat de Girona, la Companyia del Ferrocarril va encarregar a l'empresa de l'enginyer francès Gustave Eiffel la construcció de vuit ponts, un dels quals va ser el posteriorment anomenat "del Rellotge", per salvar el riu Güell i connectar la Devesa amb l'avinguda Ramon Folch. El dos indrets havien quedat físicament separat per la construcció del terraplè pel que circulava el tren, i el pont, amb el túnel construït a la base del talús, enllaçava els dos punts. [Tornar al text] (2) - El trasllat del pont es va fer d'una peça, sense desmuntar-lo, i aquest transport va acabar costant cinc vegades més que la compra del pont. El viatge de Girona a Palamós va ser molt complicat; es tractava d'una estructura de mús de 18 metres de llarg i 6 metres d'ample. La Jefatura de Tráfico, va concedir un permís especial de circulació de las 3 a les 5 de la matinada, i tallava el trànsit per on anava passant. El transport es va fer en dues etapes: una primera de Girona a Llagostera, i la segona de Llagostera a Palamós. [Tornar al text] (3) - Una de les hereves del Mas Gorgoll, que després esdevindria casa de colònies, era Mariana de Ciurana, esposa de Josep Maria De Toca. [Tornar al text] Bibliografia general - "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer, 2005. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-751-2. - "Els antics ponts de Girona". Maria Mercè Costa i Paretas. - "Els ponts de ferro de Girona". Francesc Xavier Bosch i Aragó. 1986. Col·legi Oficial d'Aparelladors - Girona. - "Guia d'arquitectura. COAC. Girona i els seus barris". Carles Salmeron i Bosch, 1983. Ajuntament de Girona 1983. - "Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana". Josep M. Birulés i Joan del Pozo, 2008. Girona, Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya - Girona. - "Girona: rius, ponts, aiguats". Ramon Alberch, Pere Freixas, Emili Massanas, Joan Miró, 1982. Ajuntament de Girona. - "Les inundacions a Girona". Anna Ribas Palom, 2007. Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins. El Parc de la Devesa. Història i transformació del parc urbà més gran dels Països Catalans. -

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés