Setmana Santa 2013 a Girona. Diumenge de Rams


		Una tradició del diumenge de Rams és que la mainada portin palmes trenades, formant dibuixos i, a vegades, decorats amb llaminadures en forma de rosaris i figuretes fets de sucre, de color blanc i rosa. Quan creixen porten palmons i era costum picar el peu d'aquests a terra, per deixar-los ben esfilagarsats im convertits en una escombra, i els adults solien porten fulles petites de palma o de branques de llorer més discretes. Tradicionalment eren els padrins els que regalaven les palmes i palmons als fillols. (Ampliar) - Fruita confitada i pinyons damunt un tortell de Rams El tortell de Rams... La tradició també marca que els padrins regalin als seus fillols el tortell de Rams, pastís típic de la cuina catalana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc. que pot portar fruita confitada o pinyons, a més del sucre de llustre, al damunt. El més tradicional sol ser de pasta de brioix i farcit de massapà, ben cobert de fruita confitada de diversos colors, vermell, verd, taronja, i pinyons. (Ampliar) - Els bunyols o brunyols de Setmana Santa ...i altres dolços de Setmana Santa Cada Setmana Santa, també era tradició l'elaboració familiar dels brunyols, habitualment el dijous o divendres sant. Hi participava tota la família: la mare, el pare, els nens, alguna veïna... Com diu Jaume Fàbrega, calia traça per saber barrejar els ingredients, força per a pastar la massa, i paciència per esperar que llevés... Aquells deliciosos, densos i perfumats bunyols (matafaluga, celiandre...) encara eren bons al cap d’uns dies, en aquest cas, es guardaven en grans olles i se solien cobrir amb una sol·lució d’ aigua o anís o només anís. Se’n feia en abundància no solament per menjar-los com a postres, per esmorzar o berenar -a vegades amb xocolata, amb vi dolç-, sinó que també se n’obsequiava els parents i amics. Els bunyols, doncs, constituïen un autèntic acte de sociabilitat, un ritu de convivència. Tothom rivalitzava a veure qui els feia més bons! A l'hora de dinar del divendres sant, la cuina gironina servia uns plats especials per a aquesta diada, considerada de rigorosa abstinència, que consistia en ous durs, tripes de bacallà, peixopalo o clavellada amb pèsols, o sense, i per entrant, a tot estirar, una truita d'espàrrecs o d'espinacs bullits, i per postres, els tradicionals brunyols. El dilluns de Pasqua la tradició mana que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol o nét. Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous; només es regalava fins que els nens feien la primera comunió, que antigament tenia lloc als 12 anys. La tradició de la mona de Pasqua s'aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan del segle XIX que les mones perden la seva senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s'ha d'enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela. [Més imatges]----------- --	Uns rosaris de sucre blanc i rosa, guarnint una palma, a l'entrada de la Catedral. Branques de llorer preparades per a la benedicció dels rams a la plaça dels Apòstols. Els bunyols de Setmana Santa, en un gravat antic. - Els brunyols de Girona - Recepta i elaboració d'aquesta postra típica de Setmana Santa.