L'entorn històric: els beneficiats de la catedral

A la Girona de principis del segle XVIII, l’ingent nombre d’institucions religioses estrenyia els carrers del Barri Vell, mentre que la gran quantitat de corporacions devotes pressionava les seculars capelles catedralícies repartides entre confraries, beneficis i canongies. Els beneficiats de la catedral eren un orde autònom que tenia la seva seu a la capella de Sant Lluc emplaçada a l’edifici dels Estudis Generals, les Àligues. Com a mínim, hi romangueren des de 1609, data d’acabament de la capella, fins a 1717, quan es tancà la institució.

Després, es reclogueren uns quants anys a la catedral, fins que l’augment dels components, la importància de la institució eclesiàstica, així com la doble dedicació de moltes de les capelles de la catedral, va propiciar que, l’any 1724, els beneficiats adquirissin una parcella en ruïnes, amb la intenció d’edificar-hi un temple, on hi havia instituït el benefici de Nostra Senyora de les Puelles. Varen obtenir llicència del bisbe Josep de Taverner i Dardena (1720-1726), de l’abat i del capítol de Sant Feliu i dels jurats de la ciutat. El procediment per adjudicar les obres d’edificació de l’església va saltarse, excepcionalment, l’encant públic. El Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch ens informa de com es resolgué aquest tràmit (1).

(Ampliar)

La construcció de l'església de Sant Lluc: el projecte

Així, l’adjudicació sorgí d’un concurs restringit en què només participaren Simeó Ferrer i Agustí Soriano. Els beneficiats negociaren el preu amb cadascun d’ells i varen fixar-lo en dues mil sis-centes lliures. L’escollit fou Simeó Ferrer, que disposà de la col·laboració dels mestres d’obres gironins Miquel Feixas i Pere Garau.

En el Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch hi ha el contracte amb el mestre d’obres, datat el 24 d’agost de 1725, que acompanyava una "planta y perfils firmada per una, y altra de ditas parts". Si bé a l’acord no s’hi varen fer indicacions sobre les dimensions de l’edifici, sí que s’hi establiren les principals característiques constructives de la fàbrica, els accessoris i els materials de l’obra. En el memorial, s’hi va preveure l’emplaçament del temple, "en lo sol ahont era la casa dels Beneficiats de Nostra Senyora de las Puellas que es en lo Burg y prop y detràs la insigne, secular y col·legiata iglesia de Sant Feliu" i l’elevació del nivell de l’església en relació amb el del carrer per evitar córrer riscos en cas d’aiguats: "Item sapia que tindra obligacio de profundir lo carrer, serà devant la iglesia, tot lo que puga permetre la devallada de sobre portas de modo que la aygua de dit carrer se escorria en dita devallada y lo paviment de la iglesia ha de ser mitg palm mes alt que dit carrer [...]".

Després, s’hi descrivien els diferents espais i s’hi precisava la naturalesa dels materials constructius. L’església dels beneficiats havia de tenir dues trones, dues sagristies i cor: "Item sapia lo mestre que tindra obligacio de fer de pedra picada finament treballada y tallantada los soculs y vassas, gradas del presbiteri y costats de ellas, peus o plans de las tronas, portals y finestras de las sachristias y oratori. Lo portal que eixira de la sachristia a la eixida, y lo portal que del carrer se entrara a dita eixida y los portals de sota al cor y los de alt del cor y tots y qualsevols altres portals, retxas o finestras se faran a la obra, com tambe las escalas de pujar a las tronas, y portalets de ellas [...]".

El maó s’utilitzava per a les pilastres, els arcs, les cornises, les impostes i el cimbori. Els ràfecs es farien de teules i rajola ordinària, i per a les voltes i l’escala de pujar al cor, s’hauria d’emprar guix i rajola, així com també per a l’escala de cargol que pujava de la sagristia a les tribunes del presbiteri (2).

Les clàusules no s’oblidaren d’especificar que els mestres de cases havien de "rebatrer, adressar arregladas, y embrocalar y enlluhir de guix blanch totas las parets interiors de la obra", enrajolar tot el paviment de l’església, rebatre’n totes les parets exteriors i col·locar-hi els elements de forja i de fusteria: "Y tindra lo mestre la obligacio de assentar totas las retxas de ferro li entregaran portas, finestras, y balustradas y baranas de escalas, y tota la fusta de las teuladas [...]".

El termini per acabar les obres es fixà en vint mesos a partir del moment de la signatura de l’acord. El preu pactat va ser de dues mil siscentes lliures que es farien efectives en quatre terminis, quatre-centes cinquanta lliures "estant los fonaments a flor de terra", quatre-centes cinquanta lliures "comensant la demes fabrica", vuit-centes cinquanta lliures quan fos feta la meitat de l’obra, i vuit-centes cinquanta lliures quan l’obra s’hagués enllestit i visurat. Quedava com una responsabilitat dels beneficiats proporcionar els materials a peu d’obra, és a dir, "cals, arena, rajola, mahons, guix, teulas, fusta, ferros", si bé, "lo mestre tindra obligacio de cuydar a sos gastos de arrencar tota la pedra sera menester per fer dita obra, com es dit y tambe se haura de cuydar de correr a son compte tota la fusta sera menester per vestidas, de fer lo morter y la aygua per amarar la cals, y fer lo morter y pastar lo guix, y de tot lo demes, y de tot lo cordam se ha de menester per fer eixa obra, y de mans de mestre y manobres, de la ferramenta de son art y del torn".

Tot i el detall amb què es prescriviren els sistemes constructius i els materials, el memorial mo especifica les mides de l’edifici. Se suposa que degueren indicar-se a la planimetria que acompanyava el contracte, però, encara que no hagués estat així, els mestres de cases treballaven en base a un model d’edifici religiós ben habitual a la Catalunya dels segles XVII i XVIII. A Sant Lluc s’optà per una planta de nau única, un transsepte que no es marca en planta perquè no sobresurt del perímetre mural del temple i capçalera poligonal, de tres costats. A cada flanc de la nau, hi ha una capella allotjada entre els contraforts. El primer tram de la nau allotja el cor, al qual s’accedeix per una escala interior oberta a la banda de l’evangeli. A banda i banda del cor, s’hi obren dues tribunes: a la del costat de l’epístola es construí una caixa d’escala interior per pujar al campanar, de planta quadrada i d’una alçada ínfima si el comparem amb els seus veïns de Sant Feliu i de la catedral. Des del presbiteri, s’accedeix a dues sagristies, de les quals només la del costat de l’epístola emergeix del mur perimetral exterior de les capelles flanquejants. A aquesta sagristia, de planta rectangular, s’hi afegiren dues habitacions més d’orientació longitudinal. L’espai de la nau es cobrí amb volta de canó amb llunetes, el cor amb volta de canó rebaixada i les tribunes amb volta de creueria.

La construcció de l'església de Sant Lluc: inici de les obres

Les obres del temple dels beneficiats gironins havien començat el 9 de setembre de 1725, quan s’hi col·locà la primera pedra, i avançaren a bon ritme fins al juny de 1727. Aleshores s’havia de començar a bastir l’element arquitectònic més rellevant de tot el conjunt: el cimbori, que havia de cobrir l’espai central del tercer tram de la nau, l’aixecament del qual fou objecte d’una polèmica que acabaria estroncant el projecte d’elevar-lo. Cal recordar que, des del moment de la construcció, l’espai exterior de Sant Lluc quedava completament comprimit per la presència dels edificis circumdants, el convent de monges caputxines i l’edifici romànic de banys, conegut actualment com els Banys Àrabs, i que aleshores era propietat de la clausura monàstica. La reclamació procedí del convent; les monges contemplaven amb preocupació el progrés de l’edifici dels beneficiats i traslladaren la seva inquietud al bisbe (3).

Al final, l’espai central del creuer es cobrí amb una simple volta bufada. L’església fou beneïda solemnement el 5 de febrer de 1729.

En relació encara amb l’anàlisi arquitectònica, cal introduir una altra dada que té a veure amb els sistemes constructius dels mestres de cases catalans. Malgrat que les capitulacions d’un contracte o les instruccions d’un memorial silenciessin el disseny general o aspectes arquitectònics significatius i particulars de l’obra en qüestió, el promotor i el constructor podien acordar i establir estrictament aquests elements per referència al model d’altres obres ja construïdes i fàcilment accessibles. En el cas del temple de Sant Lluc, la documentació no s’hi refereix explícitament, és a dir, no hi ha cap clàusula que indiqui que l’església dels beneficiats s’havia de fer com..., seguint el model de..., però no seria estrany, atès el poc temps que havia passat i el vincle eclesiàstic que els unia, que els beneficiats gironins, a l’hora de bastir la seva església, recorressin al model d’edifici de què disposaven els seus homòlegs barcelonins.

La decoració interior de l'església de Sant Lluc

Abans d’acabar l’arquitectura del temple, els beneficiats gironins ja començaren a pensar en el mobiliari de l’interior (4).

Com no podia ser d’altra manera, a la primeria del set-cents, aquesta decoració va comportar l’aixecament, rere l’altar major i a cada capella, d’una estructura de fusta, combinació d’elements arquitectònics, estatuària i relleu, que commemorava les principals devocions dels beneficiats gironins, especialment la del seu patró sant Lluc. Els beneficiats varen triar un escultor de Vic, atès que els encarregats de renovar els altars laterals de la catedral gironina durant la segona i la tercera dècades del segle XVIII havien estat dos vigatans: Pau Costa i Pere Costa.

Pels volts de 1727, cap d’aquests dos no era el candidat oportú per fer-se càrrec dels retaules de Sant Lluc. El primer havia mort l’any 1726 mentre esculpia el retaule major de Cadaqués amb la col·laboració de Joan Torras. El segon devia estar massa enfeinat, perquè d’aquesta època són les seves escultures de la façana de la catedral de Girona, els models per als relleus de plata de l’urna de sant Bernat Calvó de la seu de Vic i algunes de les obres empreses a Barcelona, com ara les feines realitzades per al monestir de Jonqueres, que pràcticament l’ocuparen tota la dècada dels anys vint, i la portalada de la capella de l’Hospital de la Santa Creu (1728). En canvi, no sembla que Jacint Morató tingués entre mans cap encàrrec important, de fet, es trobava a Barcelona treballant a les drassanes (1724). Davant els beneficiats, l’avalava l’exigent decoració del cambril de Sant Joan de les Abadesses, l’única empresa que se sap que havia dirigit a títol personal abans de constituir una societat amb l’escultor manresà Josep Sunyer i Raurell.

La intervenció de Jacint Morató

Després que els beneficiats haguessin vist la traça dibuixada per Jacint Morató, decidiren encarregar-li el projecte. Aprofitant el llegat testamentari de dos preveres en favor del temple de Sant Lluc, que decidiren pagar un parell de retaules per a les capelles laterals, els beneficiats van acabar encarregant-ne cinc; és a dir, el retaule major, dos per a les capelles laterals i dos més per al creuer. Tot plegat, es concretà, amb valor de llei, davant del notari gironí Francesc Garriga el 29 de novembre de 1727: lo dit Jacint Morato [...] fará y fabricará no sols lo retaula major si y també quatre retaules xichs, ço es los dos per lo crosero y los altres dos per las dos capellas respectives de la iglesia. Havien de ser d’acord a lo modo y forma que cada hu de dits retaules esta trassat en los borrons que ell dit Jacinto Morato te fets y posará en net ab la trassa que ne formará antes de comensar la fabrica de dits retaules. Els terminis d’execució dels cinc retaules també van ser previstos en el contracte (5).

El preu dels cinc conjunts s’incrementà; de les mil sis-centes lliures previstes inicialment, es passà a mil sis-centes vuitanta lliures, trescentes dobles, per al retaule major i tres-centes trenta-sis lliures, seixanta dobles, per als quatre altars laterals. De fet, el contracte també fixà quan s’havien d’efectuar els pagaments (6).

El mateix dia de l’acord, Jacint Morató rebé les primeres cent lliures a compte de la realització dels cinc retaules i, entre 1728 i 1729, anà cobrant, periòdicament, la quantitat estipulada; almenys s'han localitzat cinc cartes de pagament de l’any 1728: el febrer rebé dues-centes lliures. El maig rebé cent deu lliures. El juny rebé el quart pagament valorat en cent lliures. El juliol cobrà trescentes cinquanta lliures. L’octubre rebé el sisè pagament valorat en dues-centes trenta lliures. L’últim cobrament es produí el juny de 1729.

Com que la feina augmentava amb l’afegit dels quatre altars laterals, Jacint Morató va subcontractar les feines de fuster al gironí Baltasar Bernada, qui va signar el compromís habitual (7). A canvi, Jacint Morató li pagaria quatre-centes trenta lliures repartides en tres pagues iguals. El juny de 1729 Baltasar Bernada rebé la quantitat promesa íntegrament.

Finalització dels treballs

El 2 de febrer de 1729 s’havien enllestit les obres del temple i els cinc retaules. Tres dies més tard, l’església fou beneïda (8).

Els altars laterals eren presidits per unes teles de sant Joan i sant Jaume, de sant Llorenç i de Nostra Senyora de la Concepció, amb un marc de fusta encarregat a Jacint Morató. En tot cas, faltaria enllestir el quart retaule lateral, del qual no es coneix informació, potser perquè es deixà per a uns quants anys més tard, tenint en compte el seguit de despeses que afrontava la institució. Així doncs, a principis de 1729, l’aspecte que presentava l’interior del temple de Sant Lluc devia plaure, notablement, als beneficiats, i així ho feren saber en una tramesa notarial on s’anuncià també l’imminent benedicció de l’església (9).

Per tal de recuperar-se de les despeses, els beneficiats gironins deixaren passar deu anys i fins a finals de 1739 no començaren els tràmits per tirar endavant la policromia dels cinc retaules. De fet, el novembre del mateix any es feien efectius els primers pagaments als dauradors Antoni Soler Colobrant i Ambrós Colobrant (10).

Els últims pagaments localitzats són de 1740 i 1741; el del maig de 1740 té l’interès afegit de documentar la intervenció de Francesc Escarpanter, com a mínim en dos dels retaules laterals: els cosins dauradors reberen cinc-centes cinquanta lliures, mentre que l’escultor gironí Francesc Escarpanter rebé vint-i-una lliures per a la realització dels guardapols dels retaules laterals de la Immaculada Concepció i de Sant Llorenç (11).

En els pagaments de l’agost de 1740 i de l’abril i el setembre de 1741, no hi consten els noms dels dauradors, però se suposa que els cosins Colobrant continuaren ocupant-se de la policromia dels cinc altars.

Un cop enllestits els retaules de Sant Lluc, la decoració es completà amb la comanda a Pròsper Trullàs del daurat de les tribunes, flors i florons del temple: entre el 8 de maig i el 14 d’octubre de 1740 rebé tres pagaments de setanta lliures cadascun que sumaven les dues-centes deu lliures totals en què s’havia valorat la policromia d’aquest sobreornament.

---

Notes

(1) - Despres estant la materia en lo estat que sels a referit, lo sindicat doná orde als comissaris que formassen la taba o pactes per donar lo preu fet de la fabrica de la Iglesia, y considerant que no era de conveniencia fer correr lo preu fet al encant publich perque encara que es veritat que fentho de esta manera se trobaria qui ho faria per menos preu pero era tambe contingent que recauria en algun mestre de no molta satisfaccio y perço los dona ordre que feta la taba cridassen dos o tres mestres los millors y demes satisfaccio de la ciutat, y los comunicassen los pactes, y la trassa de la Iglesia y en casa de la Comunitat los prenguessen las ditas separadament al un del altre, y lliurassen la obra al que per menos preu lo faria.
Seguidament dits comissaris inseguint la resolucio del sindicat, despres de serne informats ab personas practicas en materia de fabricas formaren dita taba o pactes, y elegiran y cridaren a mestre Simeon Ferrer, y mestre Agusti Soriano los quals a comuna opinio son los millors de la Plassa, en casa de la comunitat y estant dits comissaris dins lo Arxiu, los cridaren separadament al un del altre, y los prenian las ditas, y haventse anat tots rebaxant del preu que primer demanaven, y per ultim despres de ohits moltas vegadas, y fetas moltas rebaxas quedá la obra lliurada a dit mestre Simeon Ferrer, lo qual prengué per company a mestre Pere Garau y mestre Miquel Fexas, tots mestres de casas de la present ciutat per preu de dos mil y sis centas lliuras de mans de tota la fabrica, ab moltes y diferents pactes contenguts en lo acte del preu fet, y firmat entre dit sindicat de una y dits mestres de part altre rebut en poder de dit Garriga notari dels negocis de dita comunitat als 24 de agost 1725 lo qual acte present ab los altres se trobara en lo present llibre signat de lletra.
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch, ab cers actes autentichs y ab cers privilegis y quant se diu signat de lletra lo autentich es en paper en lo mateix caláis y lletra, f. 12.
Tornar al text

(2) - Item sapia que tota la demes arquitectura interior sera de mahons com son pilastres y archs, formacio de cornisas, impostas y mitja taronja o simbori sens llanterno (no obstant no es en dita planta) y demes adornos que assenyala la trassa y los rafechs seran de teulas y rajola ordinaris y la teulada sera embigada [...] Item sapia que totas las voltas las haura de fer de guix y rejola de dos gruixos [...] Item sapia que la escala de pujar al cor la deu fer de guix y rajola [...].
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch, ab cers actes autentichs y ab cers privilegis y quant se diu signat de lletra lo autentich es en paper en lo mateix caláis y lletra.
Tornar al text

(2) - Despres en lo mes de juny 1727 en lo qual temps la fabrica de la Iglesia ja estava avansada, de forma que las parets ja tenian la alsada necessaria, las mares caputxinas feren representacio a sa Ilustrissima, lo Ilustrissim Señor Don Pere Copons y de Copons nostre dignissim Bisbe y Prelat de que ellas reparavan que las parets de la Iglesia se anaven molt alsant, de forma que ellas tenian per cert, que la dita Iglesia las privaria en lo hivern del sol en la sala de la feyna que per ço lo pregavan donás la providencia necessaria per evitar est inconvenient, y rebut per dit señor bisbe dita suplica per informar-se dest negoci cridá lo Ilustre Señor Doctor Fernando Diern son Vicari General qui tambe ho era estat del Ilustrissim Señor Doctor Joseph de Taverner son antecessor de bona memoria, qui fou lo que afavori a la comunitat ab la llicencia de fer la dita Iglesia, lo qual li feu relacio llarga del que havia passat en esta materia; y per ultim li encarrega la Ilustrissima y cometé que entrás en lo convent de ditas mares caputxinas ab mestre Agusti Soriano, y fessen visura y judici del que sentian en esta materia y despres li fessen relacio, y feta dita visura y relacio a sa Ilustrissima de llur sentir, sa Ilustrissima dona ordre als comissaris que suspenguessen lo fer lo cimbori que estava disposat fer en dita Iglesia com en effecte per dita raho no si es fet.
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch, ab cers actes autentichs y ab cers privilegis y quant se diu signat de lletra lo autentich es en paper en lo mateix caláis y lletra, f. 6.
Tornar al text

(4) - Mentre se estava fabricant dita Iglesia y axi com fou cuberta, y fetas las bovedas resolgué lo sindicat en forsa del ple poder li tenia donat la comunitat fer fabricar lo retaula major de aquella, y per dit effecte doná ordre als comissaris de la fabrica que se informassen ahont se trobaria algun mestre escultor de tota satisfació, per dit effecte, y estos feran venir un mestre escultor de Vich de fama, y nom anomenat Mestre Jacinto Morató, y havent-li fet treballar la trassa de dit retaula y havent aparegut be concertaren aquell en preu de mil y sis centas lliuras, y com se trobaven dos devots, de la matexa comunitat que offeriren pagar los dos retaulas de las dos capellas se resolgué de concertar no sols estos dos sino tambe los dos xichs que son dins lo crusero, los quals tots quatre se concertaren en sexanta doblas.
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch, ab cers actes autentichs y ab cers privilegis y quant se diu signat de lletra lo autentich es en paper en lo mateix caláis y lletra, f. 8.
Tornar al text

(5) - [...] y que dins un any i mitg proxim y del dia present en havant comptadors tindrá fets, acabats y perficionats dits retaules, y que aixi mateix de aquí lo dia de Nostra Senyora de Agost prop vinent tindrá fet tot lo que conte dende terra fins a la bolada dels padestrals del costat del teulo de Sant Lluch, y lo dit teulo de Sant Lluch del Retaula major y dels xichs la grada y la guarnicio del quadro, y marchs dels palits, y los peus de tots dits sinch retaules, y finalment fará y fabricará lo teulo amb la imatge y historia de Sant Lluch, y las restants sinch imatges que se han de collocar en dit retaule major dels sants que apres resoldran dits senyors comissaris.
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch, ab cers actes autentichs y ab cers privilegis y quant se diu signat de lletra lo autentich es en paper en lo mateix caláis y lletra.
Tornar al text

(6) - per lo dit retaula major trescentas doblas, pagadoras ab tres iguals pagas, ço es la primera feta la fabrica fins a la bolada dels pedestrals inclusive, conforme esta assenyalat, o, notat en lo borro de la trassa, la segona paga luego de acabada tota la endana del mitg, y la tercera, y ultima paga luego de acabada y finida tota la obra de dit retaula major, y las restants sexanta doblas per los restants quatre retaulas xichs pagadoras ab dos iguals pagas, ço es la primera en esser feta la mitat de la obra, o, fabrica de aquells, y la segona y ultima luego de acabats y finits de fabricar dits quatre retaulas xichs.
Tornar al text

(7) - […] que ell a sos propis gastos fará, fabricará y treballará tota la arquitectura y obra de fuster, y posará las pessas, las figuras, y tot lo demes de la obra y fabrica tocant a fuster dels retaulas ço es lo major, y quatre de petits, que dit Jacinto Morató esta obligat en fer, obrar y fabricar en y per la iglesia que novament se fa y fabrica en la present ciutat de Gerona sots titol y invocacio del Evangelista Sant Lluch en força de la capitulacio per raho del preu fet de aquells feta y firmada rebuda en poder del notari baix escrit als vint y nou de novembre prop passat, y que dita obra y fabrica tindra feta dins lo temps y termini a que dit Jacinto Moreto esta obligat en tenirla feta ab dita sobre calendada capitulacio de dit preu fet y finalment que assentara ab puestos a dit Jacinto Morató assenyalats y destinats tots los dits sinch retaulas fins que han aquells perficionats de la escultura y arquitectura y demes obras de fuster havent y quedaria obligat dit Jacinto Morató com ab lo present se obliga no sols en donar las plantas delineades en tot allo que dit Balthezar Bernada no encabira si y tambe en donar a dit Balthezar Bernada tota la fusta necessaria per dita obra, tres robas de ayguacuyt y sinch mil claus lo que prometen la una part ab altre ad invicem et vicissim attendrer, servar y complir [...].
Arxiu Històric de Girona (AHG), 10, F. Garriga, manual 1728, 3 de febrer de 1728.
Tornar al text

(8) - Feta que fou la Iglesia, y los retaulas, als dos del mes de febrer del any 1729. Los Señor Doctor Fernando Diern Vicari General del Ilustre Señor Ardiaca Major de la Sede Episcopal vacant visita dita Iglesia, y altars, y declara haver trobada aquella ab la deguda forma y desencia, y la sacristia provehida de tots los ornaments, robas y alajas necessarias per celebrarse en ella lo sant sacrifici de la missa, y en quan menester fos dona y concedia llicencia per benehir aquella com de tot consta en lo sobredit procés de la exequcio del rescrit Apostolic per fer dita Iglesia, y també junt ab los demes actes. Signat de lletra.
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Llibre de Memoria de la Iglesia de Sant Lluch, ab cers actes autentichs y ab cers privilegis y quant se diu signat de lletra lo autentich es en paper en lo mateix caláis y lletra. f. 8.
Tornar al text

(9) - Pero que posa en comprenció de que la dita Iglesia de Sant Lluch està ja en estat de benehir-se de pròxim per poder en ella celebrar lo sant sacrifici de la Missa, y lo Altíssim ha donat especialissima acistencia perque la fabrica de dita Iglesia tingues tot lo cumpliment ques pot desitjar; pues totas las personas que contemplan l’Arquitectura, Disposició, Altar, y Adornos tan preciosos ab que quedarà adornada publicant que serà una Iglesia de molta devoció per ser tant recullida per orar y serà molt freqüentada per los fahels christians de la present ciutat y en particular per los individuos de la Reverent Comunitat per haver-la edificada y sumptuosament adornada [...].
Arxiu Històric de Girona (AHG). Francesc Garriga, Manual de 1729, 31 de gener de 1729.
Tornar al text

(10) - als 20 de novembre 1739 fem exida de dos centas lliuras, quals havem entregadas al Reverent Antoni Casals prevere secretari de la Reverent Comunitat per a pagar la primera paga del preu fet de dorar los Retaulas y demes de la Iglesia de Sant Lluch. Als 20 de novembre 1739 fem exida de tres centas lliuras, quals habem entregadas al Reverent Antoni Casals prevere secretari de la Reverent Comunitat per a pagar la primera paga a Antoni [Soler Colobrant] y Ambros Colobrant doradors del preu fet de dorar los Retaulas y demes de la Iglesia de Sant Lluch; y son las mateixas nos habia entregat lo Doctor Francisco Moliá prevere sachrista de dita iglesia com consta en lo llibre de Entradas l’ajorde ditas capellanias en pagina 81. Diem 300 lliuras. Antoni Casals prevere.
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Beneficiats. Capellanies, Eixides de 1723 a 1851. 20 de novembre de 1739.
Tornar al text

(11) - Als 5 maig 1740 fem exida de sinch centas setanta y una lliuras quals havem entregadas al Reverent Antoni Casals prevere secretari de la Reverent Comunitat per a pagar ço es 550 lliuras per la segona paga a Antoni y Ambros Colobrant dauradors del preu fet de dorar los Retaulas y demes de la Iglesia de Sant Lluch, y las restants 21 lliuras per a pagar a Francisco Escarpanter Escultor de fer las pulseras, y demes se ha ajustat als retaulas de la Concepcio y sant Llorens. Antoni Casals prevere.
Arxiu Capitular de Girona (ACG). Beneficiats. Capellanies, Eixides de 1723 a 1851. 5 de maig de 1740.
Tornar al text

---

Bibliografia

Text principal i de les notes extret i adaptat de "Noves aportacions al catàleg d’obra de Jacint Morató Soler : el retaule major de Sant Lluc de Girona". Teresa Avellí Casademont. Locus amoenus. UAB, N. 8, 2005-2006. ISSN 1135-9722.

Retables baroques de la province de Gérone (1580-1777). études iconologique et socioculturelle. Laurence Gallinaro. Tesi doctoral en 4 volums. Université Bordeaux III, 2005.