Amb prop de 1.000 anys d'història, el monestir de Sant Daniel ha albergat de manera continuada una comunitat de monges benedictines, que només l'han abandonats en temps de guerres i desordres. No és una història de grans esdeveniments, sinó de humilitat, com la petita vall a la que el monestir dóna nom i que està apartada del moviment de la ciutat que té ben a prop. De fet, fins fa poc, els historiadors gironins desconeixien l'existència d'un magnífic arxiu, format per llibres i pergamins, que es remunten al segle XI, en el mateix monestir de Sant Daniel.
Història de la comunitat.-----[Veure'n més] Des de feia cent anys, l'església de Sant Daniel estava en mans dels bisbes de Girona, però, l'any 1015, el bisbe Pere, la va haver de vendre a la seva germana Ermessenda, comtessa de Barcelona, perquè necessitava diners per rehabilitar la coberta de l'antiga catedral preromànica de Girona. La mort del comte Ramon Borrell va accel·lerar
la voluntat de la comtessa de bastir-hi un convent femení: el 16 de març del 1018 Ermessenda i el seu fill, el nou comte Berenguer Ramon I, van dotar l'església de Sant Daniel amb drets dels mateixos comtes situats als voltants de Girona i amb propietats que havien adquirit de personatges importants dels volts de l'any 1000 situats a Salt, Montfullà Bescanó i Vilablareix, Sant Martí Vell i Celrà, Franciac, Salitja i Riudellots, Sant Sadurní de l'Heura i Fitor, Llambilles i Palafrugell. Des d'aleshores hi resideix una comunitat de monges benedictines encapçalades per una abadessa. A final del segle XVIII hi vivien al monestir setze monges, xifra similar a l'actual: tretze a l'any 2005. El conjunt arquitectònic.-----[Veure'n més] L'actual monestir de Sant Daniel és el resultat de moltes reformes lligades a la llarga història de la comunitat benedictina que hi ha residit. Les restes més antigues, del cos de l'església, són d'una renovació de l'església romànica del segle XII; a més, al segle XIII s'hi van aixecar els altars de Santa Maria, Sant Gil, Santa Margarida i Sant Benet. Aleshores ja existia la cúpula que destaca al damunt del centre de la creu grega que forma la planta del monestir. La façana de ponent encara visible, ha quedat molt ampliada i la porta va ser substituïda per una de gòtica l'any 1453. El claustre, amb els seus capitells decorats amb elements vegetals, és del segle XIII. A la cripta que hi havia sota l'altar, un sarcòfag gòtic fet l'any 1345 guardava les restes del màrtir sant Daniel, portat des d'Arles de Provença. Actualment aquest sepulcre està col·locat al fons del creuer. Al segle XVIII es va refer l'absis principal. Text d'Elvis Mallorquí, extret del cartell indicador del monestir. |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |