La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Sant Nicolau és un temple romànic situat davant del monestir de Sant Pere de Galligants, a la ribera dreta del riu que dóna nom al monestir i ben a prop d'on la Via Augusta el creuava, se suposa que per damunt d'un pont, conegut documentalment almenys des de l'edat mitjana, sembla obra del segle XII i sempre ha estat posat en relació amb el monestir benedictí esmentat, i amb l'Hospital dels Capellans.

Esglésies de Sant Nicolau i de Sant Pere de Galligants. 1902-1940

(Ampliar) - Esglésies de Sant Nicolau i de Sant Pere de Galligants. 1902-1940. Fotografia de Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El petit temple de Sant Nicolau és esmentat per primer cop en un testament de l’any 1137. Sembla versemblant pensar que va ser en aquesta època que se separaren les funcions parroquials i conventuals de Sant Pere de Galligants en llocs diferents (1), com va passar a molts altres conjunts cenobítics en aquells moments.
En el segle XIII, el temple romànic feia funcions de parròquia del burg de Sant Pere de Galligants, funcions que anaven a càrrec d’un clergue beneficiat nomenat per l’abat. El 1280, s’esmenta el capellà adscrit a Sant Nicolau com a membre del monestir de Sant Pere. En un document de 1252 s'indica que el temple, veí de l’Hospital Vell o dels Capellans, estava envoltat del cementiri (2), com pertocava a la seva funció parroquial. Les primeres referències de l’edifici el situen a la primera meitat del segle XII. L’estructura original coneguda de l’edifici presentava una planta central de creu grega de tipus martirial. És probable que les mateixes funcions parroquials obliguessin a la reforma arquitectònica d'addició de la nau, i que es produís en el mateix segle XIII.

Planta de l'església de Sant Nicolau en què destaquen les restes arquitectòniques descobertes en el seu interior. Les tombes medievals s'han indicat en trama ratllada. La trama negra marca les restes de murs i estructures d'època romana. La zona puntejada fa referència a les restes d'un paviment romà d'opus signi relacionat amb les estructures més antigues

(Ampliar) - Planta de l'església de Sant Nicolau en què destaquen les restes arquitectòniques descobertes en el seu interior. Les tombes medievals s'han indicat en trama ratllada. La trama negra marca les restes de murs i estructures d'època romana. La zona puntejada fa referència a les restes d'un paviment romà d'opus signi relacionat amb les estructures més antigues. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". Veure bibliografia.

Les excavacions efectuades en les campanyes 1975-1977 varen posar de manifest que l'edifici va ser en origen de planta central, amb quatre absis semicirculars i coberta amb cúpula central sobre trompes. Més endavant, probablement al segle XIII, es va eliminar l'absis occidental substituint-lo per una nau coberta amb volta de canó. Aquestes exploracions arqueològiques efectuades durant l'obra de reforma i rehabilitació i, en algun cas, anys abans, varen descobrir unes restes estructurals preexistents, que no havien condicionat en absolut l'obra romànica posterior, i un conjunt notable de tombes que documenten l'existència d'un cementiri, l'origen del qual és amb tota seguretat anterior a l'any 1000. Tanmateix, no queda gens clara ni la seva gènesi ni la datació inicial ni l'abast.

Planta del sector de la capçalera de Sant Nicolau. Cal destacar la presència de diverses tombes baix medievals que malmeten estructures anteriors que es remunten a l'alta edat mitjana

(Ampliar) - Planta del sector de la capçalera de Sant Nicolau. Cal destacar la presència de diverses tombes baix medievals que malmeten estructures anteriors que es remunten a l'alta edat mitjana. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". Veure bibliografia.

Les excavacions i les troballes arqueològiques.
L'any 1969 es va fer un seguiment arqueològic relacionat amb la instal·lació d'una claveguera en l'antiga sagristia de la capella, situada al nord. Per sota de la banqueta de fonamentació, de més amplada que la paret vista de l'edifici, es va explorar una tomba de lloses recolzada al mur. Es tractava d'una fossa amb folre de pedres i coberta amb lloses planes amb el cadàver decúbit supí, orientat, amb el crani a occident, i amb els braços plegats damunt l'abdomen. A 0,68 m per sota es trobà una altra tomba, més senzilla, en una fossa oberta al subsòl, on el cos també aparegué orientat, amb els braços paral·lels al cos i col·locat panxa enlaire. En aquest cas, el cap reposava parcialment en un mur anterior al temple i disposat transversalment, que fou adequat per fer-li de coixí.
Davant d'aquest mur, a 0,90 m, se'n localitzà un altre de paral·lel; ambdós delimitaven un passadís que no pogué ser seguit ni més al nord, on es perdia sense deixar rastre, ni més al sud, on fou destruït pels fonaments de Sant Nicolau. Aquestes parets eren de pedra seca, de rierencs, i tenien una amplada d'uns 0,60 m. La seva fonamentació descansaven en un estrat de terra estèril.
L'any 1975, aprofitant les obres de col·locació d'un nou paviment de l'església, s'efectuà un sondeig a l'interior de la nau de la capella, davant de la porta. S'hi van localitzar uns murs antics orientats segons els punts cardinals, que en part havien estat destruïts per obres modernes o tallats per la fabrica romànica. Dos d'aquests murs eren perpendiculars i lligats, i configuraven l'angle d'una dependència, i el tercer, més a ponent i paral·lel, delimitava l'espai per aquella banda. Eren parets de pedra i morter de calç, fermes, i es fonamentaven en terra estèril.

Planta detallada de la zona central de la nau de Sant Nicolau. S'observa com les tombes medievals amortitzen les estructures d'una antiga vil·la romana. Un dels enterraments es troba emplaçat damunt de les restes del quart absis de Sant Nicolau, que fou enderrocat en afegir-s'hi la nau actual

(Ampliar) - Planta detallada de la zona central de la nau de Sant Nicolau. S'observa com les tombes medievals amortitzen les estructures d'una antiga vil·la romana. Un dels enterraments es troba emplaçat damunt de les restes del quart absis de Sant Nicolau, que fou enderrocat en afegir-s'hi la nau actual. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". Veure bibliografia.

S'hi relacionava un sòl de morter hidràulic (opus signinum), molt fragmentat i en part perdut. Al damunt d'aquest paviment i en alguns casos malmetent els murs, foren localitzades cinc tombes, orientades d'oest a est, amb petites variacions, amb les despulles decúbit supí i braços paral·lels al cos. Una presentava una estructura antropomorfa definida pel folre de pedra que envoltava el cadàver, amb lloses planes formant la solera i la coberta. Les altres eren fosses senzilles obertes a terra. La fonamentació del quart absis afectava considerablement aquest sector i no va permetre l'exploració. Era posterior al cementiri i a les restes estructurals descobertes.
L'excavació afectà també l'espai sota la cúpula i els sectors dels absis oriental i septentrional. Aquí es trobaren nou tombes arrenglerades en tres fileres i orientades de ponent a llevant. Eren fosses excavades a terra, però n'hi havia una que conservava restes d'una coberta de lloses planes, les quals configuraven a l'alçada del crani una mena de protecció especial d'aquesta part del cos. Les despulles es disposaren de panxa enlaire, amb els braços creuats damunt del pit o paral·lels al cos.

La Capella de Sant Nicolau en l'època en què fou utilitzada com a Serraria Farreras

(Ampliar) - La Capella de Sant Nicolau en l'època en què fou utilitzada com a Serraria Farreras. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquests enterraments havien malmès els sòcols d'una estructura anterior, amb una orientació pròpia, diferent del temple romànic. Eren dos murs que formaven angle recte, ferms i ben construits, però molt reduïts en l'espai i molt arrasats. També es trobà un element d'obra en forma de banyera, interpretat com un ossari i que mostrava una orientació similar, i evidàncies d'un possible enllosat de pedres planes a relacionar amb aquestes troballes.
Totes les restes estructurals localitzades per sota de la capella romànica són anteriors, i hi ha com a mínim dos edificis o monuments diferents, un dels quals mantindria una orientació segons els punts cardinals mentre que l'altre, localitzat sota la cúpula, es trobaria lleugerament desplaçat cap al nord-est. Les relacions entre un i altre són inexistents, la qual cosa impossibilita saber si són coetanis, tot i que no sembla probable.

Vista del monestir de Sant Pere de Galligants i l'església de Sant Nicolau. Darrera la façana de l'església s'observen els merlets de la torre del campanar

(Ampliar) - Vista del monestir de Sant Pere de Galligants i l'església de Sant Nicolau. Darrera la façana de l'església s'observen els merlets de la torre del campanar. 1866. Ricord (gravador). CRDI - Ajuntament de Girona.

D'edifici palocristià a capella romànica.
Ja abandonats, tots dos edificis foren afectats per sengles inhumacions, i no queda gens clar que unes i altres siguin d'una mateixa època. Segons aquestes dades es podria resumir la seqüència de la manera següent: sobre el sòl estèril d'aquest lloc, molt ben situat al costat mateix de la Via Augusta i de dos camins secundaris que van l'un a Sant Daniel (Valle Profunda) i l'altre a Montjuïc i Campdorà, a poc més de dos-cents metres de la porta nord de la ciutat, s'hi construí un edifici regular i orientat, del qual es conserven, com a mínim, cinc murs amb característiques tècniques diferents i la mateixa amplada, i de quatre espais o àmbits, un dels quals, com a mínim, era pavimentat amb opus signinum.
S'hi ha trobat material romà baiximperial, pel que s'han interpretat (sense massa base) com les restes d'un martyrium o d'un edifici de culte paleocristià. Sembla més raonable considerar les estructures localitzades com l'evidència d'una vil·la suburbana de cronologia fundacional indeterminada que degué abandonar-se a la baixa antiguitat, en un moment imprecís que podria situar-se entorn del segle V. El lloc va ser abandonat i colgat de terra a nivell de sòcols de fonamentació quan esdevingué cementiri, atès que les tombes malmeteren en part els murs (possiblement no es veien), i no van mai per sota del sòl de signinum.
Aquest primer cementiri, anterior a l'any 1000, té una data inicial indeterminada. En formen part les cinc tombes localitzades a la nau i la que va ser explorada l'any 1969, immediatament al nord del temple. Una correspondria per la seva tipologia a la segona meitat del segle X. Es pot relacionar l'edifici localitzat sota la capçalera, amb un suposat ossari al cantó, que podria ser una tomba monumental antiga tardana, lligada o no a la vil·la del costat, o una capella funerària que hauria estat l'origen de Sant Nicolau; o, segons una explicació més complexa, hauria passat per diverses fases: de tomba important a capella funerària i més endavant a església, com en altres indrets del territori.
De l'existència d'aquest cementiri i de la seva antigor en podria ser una altra prova la localització, durant les obres de 1957 a la placeta al nord del mur septentrional de l'església de Sant Pere, d'un conjunt dispers i abundant de tegulae romanes, que no es relacionaven amb cap resta estructural i que podrien correspondre a la coberta de modestes sepultures de secció triangular tan característiques de l'antiguitat tardana. El monument hauria estat aterrat quan es decidí construir-ne un de nou; el fet que aquest fos de planta central, un model estrany en context romànic, es podria explicar si fós la continuïtat d'un edifici anterior de funció similar.
Aquesta interpretació té l'avantatge de deslligar de l'existència i funcionament de Sant Pere de Galligants la història d'aquest cementiri, el qual, d'altra banda, en trobar-se excessivament lluny i separat de les dependències del convent, no podria correspondre a una necròpoli conventual. Es tractaria, doncs, d'un cementiri autònom usat a partir dels segles VII-VIII, preferentment per la població dispersa dels posteriors nuclis de Pedret, el burgs de Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, Sant Daniel, Montjuïc i Campdor`, i nascut a redós d'una tomba monumental esdevinguda capella.

Exterior de l'església de Sant Nicolau, al barri de Sant Pere de Galligants. En primer terme, el carrer de Santa Llúcia. Al fons sobresurt la torratxa de Santa Llúcia. 1930-1940

(Ampliar) - Exterior de l'església de Sant Nicolau, al barri de Sant Pere de Galligants. En primer terme, el carrer de Santa Llúcia. Al fons sobresurt la torratxa de Santa Llúcia. 1930-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un salt en el temps: de la desamortització de Mendizábal a l'actualitat.
Amb l'anomenada desamortització de Mendizábal (1836), l'església de Sant Nicolau va passar a mans privades. El juny de 1840 va ser adquirida pel negociant francès de Sarrià de Ter, Jaume Cat (3). Al Registre de la Propietat, amb data 8 d’octubre de 1878 consta per primera vegada que a l’església de Sant Nicolau hi ha “una máquina de aserrar madera”, i el 23 de setembre de 1896 passa a ser “una máquina de vapor destinada a mover tres sierras sin fin para aserrar madera”.
El 1901, s'hi constitueix la societat "Duch, Roca i Bellsolà". EL 20 d’octubre de 1904, Esteban Farreras Llorens compra Sant Nicolau per quatre mil pessetes, tres mil corresponien a Sant Nicolau i les altres mil a un magatzem de palla que es correspon amb una part de l’Hospital dels Capellans.
La transformació de Sant Nicolau en una fàbrica va ferir diverses sensibilitats, que es manifestaren contra l'abandonament i la destrucció successiva del monument; ja en dates reculades com 1853 i 1885, Narcís Blanch i Narcís Roca s'expressaven en aquest sentit (4). Fins l’any 1936 tots els intents foren totalment infructuosos i no van conduir a cap resultat concret.
El dia 27 de març de 1936, Josep Farreras Ventura formula una proposta de permuta de l’església de Sant Nicolau amb alguns terrenys del baluard del Governador (a l'actual ronda de Ferran Puig) a l'Ajuntament, encapç,alat per l'alcalde Francesc Tomás. Després de les preceptives negociacions, el 27 de maig es signa l'escriptura, de la qual fins a la inscripció es produeix un llarg parèntesi obligat per la Guerra civil, de juliol de 1936 a febrer de 1939. Finalment, el 8 de gener de 1942 es produí la Inscripció al Registre de la Propietat de la cessió de Sant Nicolau a l’Ajuntament.
La restauració de Sant Nicolau, dirigida per l’arquitecte Alejandro Ferrant, s’inicià el 1940 i va concloure després de superar un ensorrament l’any 1944. Actualment és utilitzada com a sala municipal d'exposicions.

Yglesia románica de Sn. Nicolás. (sic). 1915-1925

(Ampliar) - Yglesia románica de Sn. Nicolás. (sic). 1915-1925. Josep Esquirol Pérez / Dalmau Carles Pla. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - El convent benedictí de Sant Pere disposava d’immunitat jurisdiccional sobre el burg del seu voltant des de final del segle X, el que significava que els seus veïns depenien de l’autoritat directa de l’abat, però també que aquest i els monjos que hi vivien quedaven fora de l’autoritat del bisbe. Per tant, segurament, el monestir tindria de la jurisdicció espiritual sobre els habitants del seu alou; en definitiva, el monestir devia disposar de la jurisdicció parroquial sobre el seu petit terme. Així ho explica Calzada en el seu treball sobre el monestir: [...] el monestir posseïa la parroquialitat del raval de Sant Pere, i es reservà el dret d’ús de les fonts baptismals en la seva església titular, però tota la restant cura parroquial, sobretot la que s’havia de fer a la nit, s’exercia en la veïna església de Sant Nicolau, en la qual hi havia un benifet curat, el posseïdor del qual era un tinent o vicari de l’abat [...] (Veure bibliografia).
Aquestes afirmacions són vàlides per als segles medievals tardans i moderns; no es coneix cap esment de la parròquia de Sant Pere de Galligants abans de 1300. Però, en canvi, si es documenten indicis valuosos d’aquesta condició; el primer és la referència al capellà de Sant Nicolau en la relació de les dècimes pagades a la Santa Seu en 1279 i 1280 ; sens dubte era el mateix clergue beneficiat esmentat per Calzada. Tornar al text

(2) - Al segle XIII hi havia dos cementiris. El primer, entre el portal del monestir de Sant Pere, a llevant, l’Hospital, a ponent, i l’església de Sant Nicolau, al nord, ocupava una gran part d’aquest solar o espai tancat que donava accés al monestir, on s’hi enterraven els veïns del burg de Sant Pere i els monjos. El segon era el cementiri de l’Hospital on s’hi enterraven els pobres i malalts que hi morien i se situava a ponent, cap a l’areny. Els dos cementiris apareixen referits en la controvèrsia que enfrontà el monestir i l’hospital el 1252. Mentre el primer es mantingué com a cementiri del burg durant molt de temps, el segon ja era un espai urbanitzat en el segle XIV. Tornar al text

(3) - “Fue comprada a bienes nacionales en 1-6-1840, para destinarla a almacén de maderas por 14.000 reales, que promete pagar en títulos, por Jaime Cat negociante francés de Sarrià de Ter. Instala en ella una fábrica de maderas y en 1860 aparece ya como 27 contribuyente industrial de la provincia y en 1874 establece un convenio con el ayuntamiento de Gerona por el cual puede ocupar con maderas la plaza de San Pedro, sin obstruir el paso…”. Montserrat Moli i Frigola, a "La desamortización en la provincia de Gerona, 1835-1854", esmentat per Joaquim Nadal. Tornar al text

(4) - Joaquim Pla i Cargol, analitzant un segle de vida de la Comisión Provincial de Monumentos, reporta el conjunt d’iniciatives que es van dur a terme l’any 1876. A la sessió de l’11 de febrer l’inspector de les antiguitats fa saber “el peligro que amenazaba a la capilla de San Nicolás por tratar su propietario de demolerla para levantar en su solar un almacén de maderas”. L’endemà, Enric Claudi Girbal diu que s’ha reunit amb el propietari per fer preu, i en la reunió del 15 de febrer, el mateix Girbal explica que “había logrado que éste (el propietari) fijara en 8.000 pesetas la cantidad por la cual la Excma. Diputación podía adquirir dicha capilla”. Esmentat per Joaquim Nadal (op. cit). Tornar al text


Bibliografia

- "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 9. Ajuntament de Girona, 2010.
- "Sant Pere de Galligants. La Història i el monument", Mn. Josep Calzada i Oliveras. Girona, 1983.
- "Sant Nicolau, serradures del temps", Joaquim Nadal i Farreras. volum XIV de Girona a l’Abast Retalls d’història de Girona. Girona, 2012.



-----------Back-Index

L'església de Sant Nicolau a Girona. Autors: Girault de Prangey, Joseph Philibert (dibuixant). 1845

(Ampliar) - L'església de Sant Nicolau a Girona. Autors: Girault de Prangey, Joseph Philibert (dibuixant). 1845. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista de la capella de Sant Nicolau i del carrer de Santa Llúcia des de la porta de l'església de Sant Pere de Galligants. S'observen troncs amuntegats davant de la capella, utilitzada com a magatzem de la fusteria Farreras. 1930-1940

(Ampliar) - Vista de la capella de Sant Nicolau i del carrer de Santa Llúcia des de la porta de l'església de Sant Pere de Galligants. S'hi observen troncs amuntegats davant de la capella, utilitzada com a magatzem de la fusteria Farreras. Anys 1930-1940. Fotografia d'Ernest Gussinyé Ribas. CRDI - Ajuntament de Girona.

El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII

(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII. Dibuix de Jordi Sagrera Aradilla. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Josep Canal, Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera Aradilla. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000. Ajuntament de Girona.

Exterior de l'església de Sant Nicolau a l'inici de les obres de restauració. 1939-1940

(Ampliar) - Exterior de l'església de Sant Nicolau a l'inici de les obres de restauració. 1939-1940. Fotografia de Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista de la capçalera de l'església de Sant Nicolau durant les obres d'arranjament de l'edifici des del pati del domicili de la família Farreras al barri de Sant Pere. 1944

(Ampliar) - Vista de la capçalera de l'església de Sant Nicolau durant les obres d'arranjament de l'edifici des del pati del domicili de la família Farreras al barri de Sant Pere. 1944. Fotografia Ferran Forns Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.

Emmagatzemament de material arqueològic a l'església de Sant Nicolau. 1970-1980

(Ampliar) - Emmagatzemament de material arqueològic a l'església de Sant Nicolau. 1970-1980. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Gravat de Sant Nicolau del segle XVIII o XIX. 1896-1930

(Ampliar) - Gravat de Sant Nicolau del segle XVIII o XIX. 1896-1930. Rodriguez Grahit. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vistes de l'absis de la capella de Sant Nicolau quan era la serraria Farreras. 1929

(Ampliar) - Vistes de l'absis de la capella de Sant Nicolau quan era la serraria Farreras. 1929. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Visita del Director General de Patrimonio Artístico y Cultural, Miguel Alonso Baquer, a la ciutat de Girona. El Director General conversa amb les autoritats a l'exterior de l'església de Sant Nicolau. S'identifica el delegat provincial de Belles Arts, Pere Freixas. 12 d'agost 1975

(Ampliar) - Visita del Director General de Patrimonio Artístico y Cultural, Miguel Alonso Baquer, a la ciutat de Girona. El Director General conversa amb les autoritats a l'exterior de l'església de Sant Nicolau. S'identifica el delegat provincial de Belles Arts, Pere Freixas. 12 d'agost 1975. Fotografia Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista actual de l'exterior de Sant Nicolau

Vista actual de l'exterior de Sant Nicolau.

Sant Nicolau durant Temps de Flors 2007

Sant Nicolau durant Temps de Flors 2007.

Sant Nicolau durant Temps de Flors 2009

Sant Nicolau durant Temps de Flors 2009.

Sant Nicolau durant Temps de Flors 2014

Sant Nicolau durant Temps de Flors 2014.


  • L'Hospital dels Capellans i els Calvaris del Mestre Bartomeu
    Article sobre la història de l'edifici i del calvari, obra del mestre Bartomeu, avui al Museu d'Art de Girona.
  • Excavacions a l'Hospital dels Capellans
    Article i reportatge de les excavacions dutes a terme a l'interior de l'antic hospital amb motiu de les obres d'adequació.
  • Sant Pere de Galligants
    Index d'articles històrics i reportatges fotogràfics del monestir esdevingut Museu Arqueològic.
  • Un monumento reivindicado. San Nicolás de Gerona
    Article de Miquel Oliva Prat, conservador del Museu Arqueològic; publicat al programa de Fires de Sant Narcís de 1950.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés