Segons explica la tradició, el Sant Daniel venerat al monestir gironí era un monjo eremita armeni, que morí martiritzat i decapitat a Arle de la Provença l'any 888, durant el domini àrab de la ciutat, on havia arribat des de la seva Armènia natal (1).
Els seus deixebles fugiren cap a les regions del migdia amb el cos del sant per evitar que fos profanat i llançat al mar. Arribats prop de Girona, l'enterraren un 1 de setembre en l'anomenada aleshores Vall Tenebrosa on aviat començà la veneració de les seves despulles i s'hi edificà una petita església dedicada a Sant Salvador i Sant Daniel que ben aviat va esdevenir la parròquia dels pocs habitants que, aleshores, comptava la vall.
Josep Maria Marquès ("El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy") indica la font de la iconografia del sepulcre, esmentant que el contracte signat pel mestre Aloi especifica que l'escultor havia d'inspirar-se en un manuscrit, propietat de l'abadessa del monestir, on s'hi trobaven unes miniatures (ystoriae) que constituirien el guió de l'obra a realitzar. Es desconeix quin era aquest text, però es pot assegurar que no es tractava de la conegudíssima "Legenda aurea" del dominic Jaume de Varazze, que circulava en la traducció catalana editada amb el títol erroni i desorientador de "Vides de Sants rossellonesos".
El sepulcre de Sant Daniel va ser construït, per ordre del bisbe de Girona Arnau de Montrodon (2), entre finals de l'any 1345 i principis del 1346, i és obra del mestre Aloi de Montbrai.
Es tracta d'un sarcòfag d'estil gòtic, d'alabastre policromat. La figura jacent del sant ocupa la part superior, mentre que la part davantera està decorada amb sis escenes en relleu de la seva vida. Fins al juliol del 1936 fou venerat en una cripta sota l'església i ara en el mur nord del creuer. Es tracta d'una caixa de 146 cms. de llarg per 34 d'ample i 42 d'alt. La tapa amida 154 cms. de llarg, 40 d'ample i 30 d'alt (3).
Després del treball del mestre Aloi a València, la seva activitat se centrà especialment a Girona. Entre els anys 1345 i 1356 apareix citat en la documentació gironina com a yniaginator nunc commorans Gerundae. El 17 de desembre
de 1345 es compromet a realitzar el sepulcre d'alabastre de sant Daniel, mitjançant el pacte contractual establert amb l'abadessa del monestir gironí Ermessenda de Vilamarí (veure el contracte a l'Apèndix). El preu fixat per ambdues parts assolí la quantitat de quatre-cents sous (4).
La caixa és treballada només en la seva cara anterior. Está distribuïda en sis espais, cadascun conté un episodi de la vida del sant. L'ús de la policromía va ser més abundant en aquestes escenes que en la imatge del sant. Aquesta té els cabells daurats, el bácul verd amb unes franges daurades; també conserven un color verd molt pronunciat les roques on reposa els peus. La resta de la imatge sembla haver estat deixada originariament sense pintura. Les escenes de la vida del sant, en canvi, són acolorides més intensament; la part superior de cada arquet lobulat és de color vermell; el fons de cada escena és blau; les pedres, quan l'escena les representa, verdes; el color daurat es reserva per a les cabelleres de les figures,
pels àngeis i per a la mà divina.
Les dimensions una mica menors de la caixa respecte de la tapa, la diferència de la policromia entre les dues, i una realització menys clàssica de les escenes de la vida del sant, si es comparen amb la imatge jacent, podrien
legitimar la sospita de si un i altre elements no es deurien a mans diferents (Josep Mª Marquès "El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy", Revista de Girona, 1981).
L'escriptura de contracte detallava que s'havien de situar quatre escenes davant del sepulcre i una a cada cap de la caixa.
L'artista, però, les dísposà totes sis a la part frontal. No sols s'assegurava així una millor contemplació de l'obra, sinó que millorava les proporcions de cada quadre, que d'altra forma haurien estat massa amples en relació amb la seva alçada.
El mestre Aloi va fer també un canvi en la temàtica de les representacions. D'acord amb el contracte, aquestes havien de ser: 1) Sant Daniel viu amb la seva mare al seu palau; 2) Baptisme del Sant; 3) Un àngel l'alimenta al desert; 4) El diable se li presenta en figura de la seva família ; 5) Daniel a la sitja dels lleons; 6) Decapitació del Sant. Com pot apreciar-se a les fotografies, l'escena 2) no va arribar a realitzar-se; entre la 5) i la 6) n'hi aparegué una altra, referent als turments soferts pel màrtir i l'escena 1) va ser complementada amb una al·lusió al sant que abandona la companyia dels
familiars. La raó d'aquests canvis es desconeix. La distribució de figures dins cada escena té paral·lelismes amb la que es troba al retaule de la capella dels Sastres de la Seu de Tarragona, obra mes tardana d'Aloi.
(Ampliar) - Frontal del sepulcre de Sant Daniel amb les sis escenes. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat
El Mestre Aloi de Montbrai, escultor probablement normand, es troba documentat a Catalunya entre els anys 1337 i 1368. La seva activitat professional la va realitzar principalment per a la Corona d'Aragó.
Va realitzar encàrrecs reials de Pere el Cerimoniós, el primer, documentat l'any 1337, és el del sepulcre de la seva mare Teresa d'Entença. Més tard, la realització de 19 escultures, 11 de comtes i 8 de reis de la Corona d'Aragó per al Saló del Tinell en el Palau Reial Major de Barcelona, i posteriorment li encarrega el panteó reial del monestir de Poblet, treball que va dur a terme juntament amb l'escultor Jaume Cascalls.
(Ampliar) - Cap del Crist jacent de l'església de Sant Feliu de Girona.
També són obres seves la Verge de Prats del Rey (Anoia), d'alabastro policromat, obra de 1340, el sepulcre de Margarida de Llúria i d'Entença, filla de l'almirall Roger de Llúria, a València, el 1344, el Crist jacent de l'església de Sant Feliu de Girona, el 1350, i la cadira episcopal del cor de la catedral de Girona, obra de gran alçada artística.
També cada vegada agafa més força l'atribució de la factura de l'estàtua de Pere el Gran, anomenada de "Sant Carlemany", custodiada a la Catedral de Girona. Altres teories la atribueixen a l'escultor amb el que va fer societat a Girona des del 12 de novembre de 1347 al 20 de març de 1361, Jaume Cascall.
(Ampliar) Detall del sepulcre de Sant Daniel. Daniel, havent-se acomiadat de la seva mare Uliana i de la seva germana Theomista, emprèn el camí del desert. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat (Ampliar) Detall del sepulcre de Sant Daniel. Un àngel alimenta Daniel i el seu mestre espiritual, l'eremita Josep. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat (Ampliar) Detall del sepulcre de Sant Daniel. El diable, per fer deixar a Daniel la vida eremítica, se li presenta en figura de la leva família. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat (Ampliar) Detall del sepulcre de Sant Daniel. Daniel és turmentat a la fornal del foc. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat
Detall del sepulcre de Sant Daniel. Daniel a la fossa dels lleons. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat
Detall del sepulcre de Sant Daniel. Decapitació del màrtir. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat (Ampliar) Sepulcre de Sant Daniel a la cripta, fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917. Font: Biblioteca de Catalunya
Detall de la coberta del sepulcre de Sant Daniel
Fotografies del reportatge preses per gentilesa de la Comunitat Benedictina de Sant Daniel