Les festes de Nadal a Girona. El Tió


		El Tió (o tió de Nadal), com element característic de la mitologia catalana i tradició molt arrelada a Catalunya, no era, originàriament, altra cosa que el tronc, és a dir, un tió, que cremava a la llar de les cases, un tronc que, al cremar, oferia l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons i altres dolços, típics de les festes nadalenques. (Ampliar) - Jordi Prat a l'interior de l'habitatge familiar del carrer Ciutadans de Girona amb un martell de joguina i una caixa tapada amb un drap, fent cagant el Tió durant les festes de Nadal. 1967. Marcel Prat. CRDI - Ajuntament de Girona. A partir d'aquesta forma més primitiva el Tió evolucionà. El tió, escollit pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema (1). Aquesta característica d'animal fantàstic es reforçà a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua i cofar-lo amb una barretina roja, i així trobem el Tió tal com el coneixem ara a ciutat, un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador. En algunes cases es substitueix el tronc per una caixa, com es feia en un passat, que, no obstant, és tractada amb la mateixa cura. Pel dia de la Puríssima (8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Els aliments eren garrofes, pa sec, carabassa, aliments d'animals de peu rodó, i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A les poques estones de donar-li menjar, aquest ha desaparegut misteriosament, devorat pel Tió. (Ampliar) - Fent cagar el tió, segons un dibuix publicat al diari vuit-centista "La Llumanera de Nova York", Viquipèdia. Sota una o altra forma el Tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa, regals que han variat amb el temps. Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos; aquests ja els porten els Reis d'Orient, sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, unes monedes, o es pixa a terra. El tió es fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal -abans o després de sopar, després de la Missa del Gall...- o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família, n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve. (Ampliar) - Fent cagar el Tió. Dibuix de Lluïsa Vidal i Puig a "Feminal" núm. 9 (29/12/1907), Viquipèdia. Envoltat de tot un cerimonial domèstic, se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Una de les variants d'aquest cant es: Tió, tió / caga turró / pel naixement / de Nostre Senyor / Si no en tens més / caga diners / si no en tens prou / caga un ou. Una variant comporta el res previ d'un Parenostre, mentre es va remullant el bastó, en una pica o una galleda, per picar millor, en un lloc allunyat d'on està situat el Tió. Del fet de fer cagar el Tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, atès que diverses cançons, com l'esmentada, comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició. La tradició del Tió hi ha qui l'emparenta amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa. Segons una molt antiga tradició germànica, el pare de família portava a la seva llar un tronc d'arbre amb fulles, generalment un avet, a l'entorn del qual es celebrava la festa. El manteniment d'aquesta tradició va donar lloc l'arbre de Nadal. Notes (1) - Amb la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps. - (Tornar al text) Bibliografia "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona. "Costumari Català. El curs de l'any", Joan Amades. Volum I, 1986 pàgs. 37-54. ISBN 84-345-3674-9. La Gran Festa del Tió 2021. Reportatge fotogràfic de l'esdeveniment als Jardins de les Pedreres. El Tió del Mercat del Lleó 2017. Reportatge fotogràfic de l'esdeveniment a l'exterior del mercat. El Tió del Mercat del Lleó 2016. Reportatge fotogràfic de l'esdeveniment a l'exterior del mercat. --- -	El Tió de la "Gran Festa del Tió" 2021 als Jardins de les Pedreres. (Ampliar) - Retrat d'un nen en un interior amb un Tió de Nadal a les mans. 1960. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Nens fent cagar el Tió. Detall d'un pessebre a la XXXV Exposició de Pessebres i Dioramas a la Carbonera, 2018. Un Tió alimentant-se de taronges. Tió humanitzat. Viquipèdia.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés