2.5. Els Gegants de Girona.

Els gegants eren figuracions humanes d'ambdós sexes, d'uns quatre metres d'alçada, diferentment vestit segons el gust de l'època, muntats sobre una carcassa de fusta que quedava revestida per l'indument, amb testes i mans de fusta buidada o de cartró pedra, segons l'època, i solien pesar de cinc a set arroves.Un home que s'acondicionava a l'interior el portava sostenint-lo amb els seus muscles, veient l'exterior per una més o menys dissimulada tela metàl·lica situada a la regió abdominal de la figura. Dansava i giravoltava al compàs dels aires populars que tocava un flabiolaire que s'acompanyava amb un tamborí.

El primer gegant que hi va haver a Girona va ser adquirit a Barcelona l'any 1513, i va costar 25 lliures, 18 sous i 10 diners. La vida d'aquest gegant va ser efímera; cinc anys després, el 1518, els Jurats varen establir un contracte amb Antoni Pascual, pintor, mitjançant el qual aquest s'obligava a fer un gegant aprofitant el que pogués de l'anterior. Tres anys més tard va sortir a la processó del Corpus un "David coram gigantem", el que testimonia el seu origen d'entremès.

Aquest gegant va romandre solter una temporada, anant darrera el pastor bíblic a les processons, fins el 1593. En aquesta data els Jurats decidiren donar-li una companya, per la qual el seu constructor, Esteve Bosch, va cobrar la quantitat de set lliures. Aquesta geganta, de fet, no era la primera que hi havia hagut a Girona; un document de 1537 esmenta que en aquest any s'abonaren dues lliures a Joan Casadevall "per fer balar la gegantesa" a la processó, sense donar-ne cap més dada.

En el segle XVII varen estrenar un vestit, el que es va repetir el 1763, i ja fins a 1811 no s'esmenta cap altra modificació de vestuari. De fet, aquest darrer canvi va ser degut a què els que portaven havien estat destruït durant Els setges de 1808-1809. Durant el segle XVIII es pagava als seus portants, pel dia de Corpus, la quantitat de 36 lliures, i el tamborinaire que els acompanyava li'n donaven 2 i 16 sous, és a dir que cobraven a raó de deu rals diaris.

D'aquesta gegants es conserven unes octavetes impreses durant una de les festes que es celebraven a la ciutat amb motiu del naixement d'un príncep reial, en les quals, sentint-se cortesans i poetes, s'explaiaven vertificant. La octaveta, sense data ni peu d'imprempta, amb tota seguretat, però, del set-cents, diu així:

Diu lo gegant: Per lo Príncep, y per lo Rey gastaré tot mon tresor, encara que fos major. Tota la mia ciutat de Gerona, en alegrias passarà aquestos tres dias. Per lo meu Príncep servir per mantenir lley y fe, tot mon coure gastaré. Si voleu música i cant, aquestes tres nits veniu, que us convido al meu Arxiu. Qui per son Príncep no mostra alegria interior, no li vol bé de son cor. Lo nostre Príncep és nat, si no'l podem visitar podrem saltar i ballar. Per lo nostre Príncep nat deuem mostrar alegria, ab focs i balls i cantoria. Tot quant farem vindrà Diu la gegantessa: Veniu donas Geroninas corrau, saltau y dançau mon marit paga'l sarau.

en comparació baxesa per saber honrar sa Alteza. Tot quan fas es de justícia que lo bon vassal fer deu per amor del Príncep seu. Gerió està algun tant felló, perquè tants anys ha servit, i no li fan nou vestit. Del armari seré exit hon me fan estar tancat gràcias fas al Príncep nat. Ningí diga mal de mi, que juro per lo gran Gerió que passaré aquest llançó. Jo no crio per Espasa de Balca, una tendra fulla aquesta alfanja me orgulla. No temeu la fosca nit, que tants fochs i llums faran, que sol i lluna seran. Ab salt, balles y passades serco plaças, y carrers meus me treuré lo fret dels peus. Mon marit es tan galant que a las bonicas convida al sarau y a la sortida.

Aquests versos diuen clarament que la parella eren marit i muller, que els guardaven en un armari, i que el gegant, que es deia Gerió, devia vestir de rei moro amb robes una mica velles, atès que no portava espasa, sinó alfange, armes ben diferenciades.

També en aquesta època, i amb dades que remunten el 1612, era costum que per Corpus es fes menjar arròs al gegant. Tanta devia ser la importància d'aquesta cerimònia, que fins i tot el Capítol de la Catedral deixava unes grans escudelles d'argent en les quals hi havien gravades les armes dels Cruïlles (1).

El que no es fàcil de comprendre és com i de quina manera podia el gegant menjar l'arròs; devia ser d'alguna forma molt divertida, perquè la tradicional cerimònia es feia amb gran gatzara per part de la mainada espectadora, que reien de les caigudes del gran golafre, i dels bonys que es produïa. Aquesta tradició es seguia el 1830, moment en què en dona testimoni Enric Claudi Girbal. Consta que el 1880, quan els néts demanaven als seus avis perquè servien les porres de què anaven armats els gegants, els deien: "d'escuradents després del plat d'arròs que es menjaven".

L'any 1833 els regidors decidiren encarregar una altra parella de gegants (2), a la qual ben aviat s'afegí una més. Enric Claudi Girbal esmenta que els tres gegants vestien cofes i mantells verds, es cofaven amb elms i portaven claves. Amb aquesta impressionants indumentària feien por als infants.

El 1859, quan tingué lloc l'enfonsament de la volta de la capella de Sant Miquel de l'Ajuntament, que va aixafar els animals del comú, sols es salvaren quatre gegants i l'àguila. El 1850 s'acordà jubilar una de les parelles, i se n'adquirí una de nova que va costar 2.544 rals, una bona quantitat en aquella època.

"Els vells" i "els joves", com eren anomenats els gegants, desfilaren durant gairebé mig segle. El març de 1876, durant la celebració de les festes per a commemorar l'acabament de la guerra, els varen fer estrenar vestits nous, de guerrers medievals. El juliol de 1886 es va celebrar la inauguració de la il·luminació elèctrica de la ciutat; en la cavalcada que s'organitzà els gegants anaren vestits de "serenos" portant "xuxo" i fanal, ocurrència que va ser molt celebrada.

El 1893 encara sortien les quatres figures, els dos gegants i les dues gegantes. Ells seguien portant l'indumentària medieval, amb espasa a la cintura, cofats amb casc, i armats d'una porra com un as de bastos ple de punxes que recolzaven al muscle. Elles vestien sempre a la darrera moda, presumint un flamant pentinat amb el que es lluïa la millor pentinadora de la ciutat, i portant un ventall tancat a una mà i un pom de flors a l'altra.

El 1895 va deixar de sortir la parella de gegants "vells"; la supervivent va qudar definitivament sola, i per antonomàsia esdevingueren els gegants de Girona. Estrenaren una nova indumentària: ell anava com abans, de guerrer medieval, però amb roba flamant; ella portava un vestit de llana gris, amb mànigues "de pernil" i faldilles amb tres passades de ruixa. Quan passaven en la processó era habitual proposar la següent endevinalla:

Conec dos gran personatges molt amics dels capellans, que viuen en matrimoni i sé que no són casats.

I de la geganta deien:

Tinc home i no sóc casada, tinc cames i no camino i encara que no em pentino sempre vaig ben pentinada.

En sessió de l'Ajuntament de 30 de juny de 1897 es va proposar adquirir uns nous gegants, però no es va tencar cap tracte. El 20 de maig de 1907 s'acordà la referma dels gegants, però dies després s'hi repensaren i acordaren l'adquisió d'una nova parella, que va costar 822,50 pessetes, perruqueria inclosa.

Però la parella nou vinguda va ser mal rebuda per la població. Això va obligar fer-los algunes reformes, i la geganta va sortir a la processó de la Col·legiata amb el cap de la seva antecessora. Malgrat això, l'any següent foren arraconats, i tornaren a fer servir el gegants "vells" de cap de fusta que ja estaven jubilats, reformant-los de dalt a baix. El vestia de "rei d'espases", coronat i portant un pergamí enrotllat a la mà dreta; ella estava coronada amb una diadema i, com el rei, es cobria amb un mantell. A la mà duia un pom de flors naturals.

Aquesta va ser la parella de gegants que durant el primer quart del segle XX varen ser els "reis" de la ciutat. Cada any un perruquer arreglava el rostre del gegant, segons el seu caprici o el de la moda; a la geganta la pentinava la millor pentinadora de la ciutat qui prenia cura perquè fos admirat el seu art (3).També cal esmentar el "gegant del Mercadal", que en realitat no era altra cosa que un cap-gros que en la segona meitat del segle XIX precedia les processons de les festes dels carrers de la barriada. El carrer de la Rutlla i la plaça de Sant Agustí, alguns anys també tingueren els seus gegants.

---

Notes

(1) - Aquestes escudelles, millor àmfores, varen ser regalades a la Catedral pel bisbe Cruïlles per a posar-hi els Sants Olis.
Tornar al text

(2) - En aquest any, els vuit homes que, rellevant-se, portaven els gegants, cobraren 40 rals cadascun, a més de regalar-los sabates i mitges blanques; el tamborinaire va costar deu rals diaris. Al perruquer Razzié li varen ser abonats 116 rals per pentinar les gegantes.
Tornar al text

(3) - Aquesta parella de gegants no va poder concórrer a un concurs de gegants, en el que hi participaren gairebé tots els de la regió, per falta de roba presentable.
Tornar al text

---

Bibliografia

- Extret de "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.

---

La festivitat del Corpus. Reportatge fotogràfic de la festivitat del Corpus a Girona el 2006.

La processó del Corpus. Reportatge fotogràfic de la processó del Corpus a Girona l'11 de juny del 2007.

Processó de Corpus a Girona l'any 1918. Dibuixos del Sr. Joaquim Pla i Dalmau. (Muntatge a partir de les làmines publicades per Pla i Dalmau Llibreria).

Els gegants de Girona. Història recent dels gegants de la ciutat. Inclou video històric.

Història del Corpus a Girona els segles XIV i XV. Tradicions i costums gironines de la festa del Corpus durant els segles XIV-XV.

---

--