Cambra de la Propietat Urbana
 -
|
Peça exhibida: 29 Rens, treball de Piotrs Rybaczec.
Material: 2.000 cristalls negres, fulles naturals d'àlber, làtex barrejat amb pols d'àgata negra, resina, peluix. Peça única.
La història dels 29 rens que us explicarem va passar fa anys a la desolada i remota illa de Sant Mateu, ubicada al mar de Bering a Alaska. En plena època de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units hi van fer construir un assentament de la guaàrdia costanera. El 1944 van arribar a l'illa de Sant Mateu 19 homes per portar a terme un projecte militar, però, a més, hi havia embarcats uns passatgers inusuals, 29 rens.
La idea era que si arribava un moment en què aquests homes no rebien les provisions a temps, poguessin aprofitar un d'aquests rens com a aliment i així poder sobreviure a les dures condicions que el clima gè:lid els imposava. El 1945 van abandonar l'illa de Sant Mateu, però van deixar els 29 rens vivint a l'illa.
Si bé el clima era fred a l'ésser humà, els rens estan acostumats a aquest tipus de clima, i es van quedar sols en aquesta illa que tenia una vegetació abundant. Sense cap depredador natural, la seva població va augmentar. El 1957, dotze anys després que els homes abandonessin l'illa, hi van arribar uns investigadors que es van sorprendre en veure que la població de rens es trobava en molt bon estat de salut i que havia arribat a la quantitat total de 1.350 rens.
El 1963, sis anys després de l'última visita de l'home, hi van arribar una altra vegada uns investigadors i van determinar que la població total ascendia a la increíble xifra de 6.000 rens. El 1966, quan ja havien passat 22 anys des de l'arribada del 29 rens a l'illa, els investigadors es van trobar amb un panorama dantesc i inesperat.
L'illa estava plena d'esquelets i cadàvers per tot arreu i els investigadors es van quedar a l'illa per esbrinar què havia passat. Els rens van augmentar tant la seva població, que van acabar esgotant els recursos alimentaris, ja no hi havia vegetació per menjar. Aquesta sobreexplotació, sumada a uns anys freds, van portar la població de rens a l'extinció total.
A més de conèixer la causa de l'extinció dels rens, es van donar que a les nits se sentia un ren cavalcar i plorar. Van decidir fer una expedició nocturna per resoldre el misteri.
Enmig del negre boscatge van veure una brillantor per entre les fulles que es movien i van descobrir una inesperada criatura. Un ren cobert de fulles negres d'àlber i banyes de cristalls que cavalcava d'un costat a l'altre, buscant els altres rens que ja no vivien a l'illa. L'última ànima de la població dels 29 rens, el dol i la tristesa que es van quedar atrapats a l'illa per sempre...
(Text que acompanya la peça)
|
