La llegenda del cor menjat.
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló. Fou un home molt famós en armes, cortesia i servei.
Hi havia a la seva comarca una dama que s'anomenava Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, home molt noble i ric, dolent, fer i orgullós. Guillem de Cabestany amava la dama i per a ella cantava i componia les seves cançons. La dama, que era jove, alegre, gentil i formosa, l'estimava més que res al món.
Això fou dit al seu espòs; ell, com a home iracund i gelós, va inquirir el fet i va saber que era veritat, i manà de fer guardar la seva dona.
Cert dia Ramon de Castell es va trobar passejant amb Guillem de Cabestany, i el va matar; li va fer extreure el cor i li féu tallar el cap i els va fer portar a casa on féu rostir el cor i condimentar-lo amb pebre, i el féu donar per menjar a la seva esposa. I quan la dama l'hagué menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és el que heu menjat?" i ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa". Ell va dir que era el cor del seu amant i, perquè ho cregés millor, féu portar el cap davant d'ella. I quan la dama va veure i va sentir això, va perdre la vista i l'oïda. Quan tornà en sí digué: "Senyor, m'heu donat tant bon menjar que mai més en menjaré cap altre". Quan ell ho va sentí, va córrer amb la seva espasa i va volar clavar-li al cap; ella va córrer cap al balcó i es va deixar caure daltabaix; així va morir.
I pel Rosselló i per tot Catalunya va córrer la notícia de la tragèdia. Va haver-hi gran tristesa per totes les comarques, i la queixa va arribar davant del rei d'Aragó, que era senyor dels dos cavallers.
El rei anà a Perpinyà, al Rosselló, féu prendre Ramon de Castell, li prengé tot el que tenia, i el ficà a la presó on va morir. Aleshores féu recollir als amants, els féu portar a Perpinyà i posar en un monument davant de la porta de l'església; ordenà que per tot el comtat del Rosselló tots els cavallers i les dames els celebressin aniversari cada any.
(Extret de la instal·lació floral)