El 1361 Pere el Cerimoniós va decidir ampliar el recinte emmurallat, cap al sud i cap a l'est, formant el que es coneix com la Vila Vella. Aquest clos, d'una superfície de 50.000 m², estava delimitat pels actuals carrers de la Pujada del Castell, Canigó, de la Muralla, Ample, Monturiol i la Rambla, que era una petita vall per on corria la riera Galligans. El centre de la població es trobava a l'actual plaça de l'Ajuntament on es tallaven en angle recte les dues principals vies: el camí reial de Girona a Perpinyà, els actuals carrers de Girona i de la Jonquera, i els camins que menaven a Besalú i la zona de la Garrotxa i el Ripollès, i a Vilabertran i Peralada, els actuals carrers de Besalú i de Peralada.
Malgrat la gran epidèmia de pesta negra que va esclatar el 1348 i que va afectar de forma important la vila, Figueres al llarg del segle XIV va augmentar la seva població arribant a uns 105 focs, gairebé uns 500 habitants. L'any 1313 es va fundar l'hospital de malalts, mendicants i pobres, que va ser la donació del matrimoni figuerenc Bernat Jaume i la seva muller Garsendis, els quals van fer vot de treballar a l'hospital fins a la seva mort. Aquest hospital va canviar d'ubicació l'any 1616 quan va traslladar-se del carrer de la Jonquera a la zona extramurs de l'actual carrer Nou; posteriorment, després de la Guerra Civil, l'hospital de Figueres es va traslladar a la zona nord del Parc Bosc, a la perifèria de la ciutat.
Pere el Cerimoniós va tenir un especial interès per Figueres, on va viure temporades, sobretot a partir del seu casament amb Sibil·la de Fortià. A més d'engrandir l'espai fortificat de la vila, va fer construir una església gòtica més àmplia sobre el terreny de l'antic temple romànic. El rei Pere, i posteriorment tots els altres monarques, vivia en un palauet, quan sojornava a Figueres, conegut amb el nom de Posada del Senyor Rei, que es trobava en el carrer de Girona tocant la muralla i al costat del portal d'entrada.
El 28 de setembre de 1419 el rei Alfons III el Benigne va instaurar com a festa principal i fira el 3 de maig festivitat de la Santa Creu; encara avui dia és la festa major de Figueres i el dia principal de les fires de la ciutat.

Plaça de l'Ajuntament des de les voltes d'entrada a l'edifici - (Ampliar)

Figueres moderna. La població figuerenca va continuar tancada dins les seves muralles medievals fins a principis del segle XVIII, tot i que van començar a aparèixer cases extramurs en les quatre principals vies d'entrada des de mitjans del segle XVI. El clos emmurallat disposava de quatre portals d'on sortien els camins principals i tenia també 16 torres. Malgrat que des del final de la Guerra Civil Catalana, l'any 1472, fins a la Guerra dels Segadors, el 1640, tot l'Empordà va gaudir d'una època sense guerres, la vila de Figueres va tenir molta activitat com a centre de concentració de tropes per lluitar contra els francesos que, periòdicament, atacaven o envaïen els territoris de la Catalunya Nord.
L'inici de la Guerra dels Segadors, la separació de Catalunya de la monarquia hispànica i l'acceptació del rei Lluís XIII de França, com a comte de Barcelona i sobirà dels catalans, va portar a Figueres a convertir-se en plaça d'armes on una guarnició francesa permanent controlava el territori d'ofensives castellanes que ocupaven la ciutadella de Roses.

Detall del setge de Roses de 1645. Gravat de Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu, "Les glorieuses victoires de Louis le Grand", ca. 1643-1694. Viquipèdia - (Gravat sencer)

El 1652 l'exèrcit espanyol va ocupar tot l'Empordà, excepte Roses que havia caigut en mans franceses el 1645, i es va acabar el conflicte bèl·lic entre el Principat i el rei Felip IV. Però aquesta situació no va dur el final de la guerra amb França; els francesos, que dominaven el Rosselló, envaïen periòdicament l'Empordà, i varen ocupar Figueres els anys 1653, 1654 i 1656. Aquesta guerra amb França s'acabà l'any 1659 amb el Tractat dels Pirineus que va comportar l'amputació dels comtats del Rosselló i la meitat del de Cerdanya del territori català i la seva incorporació al regne de França. Per acabar de solucionar alguns punts polèmics del tractat, atès que els francesos reclamaven que la frontera havia de començar en el cap de Creus, es van dur a terme a la vila reial, el 1660, les anomenades conferències de Figueres.
El 3 de novembre de 1701, es van casar a l'església parroquial de Sant Pere de Figueres el rei Felip V d'Espanya amb la seva primera muller la princesa Maria Lluïsa de Savoia. Durant la Guerra de Successió (1701-1715) Figueres va ser ocupada diverses vegades tant per les tropes de l'arxiduc Carles d'Habsburg com per les tropes de Felip d'Anjou.
Després del Tractat dels Pirineus i la pèrdua de la Catalunya Nord, la frontera amb França va ser la serralada dels Pirineus i la primera localitat important entrant a Espanya des del Pertús era la vila de Figueres. La important fortalesa de Salses, que barrava el pas als francesos al Rosselló, ara era part del regne de França; i també tenia el castell de Bellaguarda que dominava el pas del Pertús. El rei Ferran VI d'Espanya va decidir la construcció d'una gran i potent fortalesa a l'Alt Empordà per intimidar i evitar qualsevol intent d'invasió des de França.

Vista aèria del Castell de Sant Ferran. Google maps - (Accés al mapa)

La població on s'havia d'edificar aquesta infraestructura militar va ser Figueres i el lloc el turó de la Muntanyeta, a uns 140 metres d'altitud. Les obres del Castell de Sant Ferran van començar el 13 de desembre de 1753 i van continuar fins al 1766, tot i que s'hi va treballar fins al 1790. El director del projecte va ser el general d'enginyers Juan Martín Cermeño. La fortalesa és una de les més grans d'Europa i té forma pentagonal irregular amb 6 baluards, 7 revellins, 3 tenalles, 2 contraguàrdies i un gran fossat que envolta tota la fortificació. La superfície és de 320.000 m² i el perímetre exterior, de 3.120 metres. Capaç per encabir còmodament 6.000 homes i 500 cavalls. El pressuposts inicial de l'obra va ser de 20 milions de rals, quan es va donar per acabada l'obra, el 1766, ja se n'havien gastat 30 i el 1790 el cost s'enfilava fins als 40 milions.
Durant aquest segle la població de Figueres va créixer considerablement. El 1725 ja arribava als 1.872 habitants i era la població més gran de la comarca; la segona, Castelló d'Empúries, comptava amb 1.261 veïns. El salt demogràfic important que va convertir Figueres en capital de la comarca va ser a causa de la construcció del Castell de Sant Ferran, que va portar a la vila nombroses famílies d'enginyers, picapedrers, paletes, obrers, etc.; i un cop finalitzada l'obra molts es van quedar a viure a Figueres. L'any 1785 la vila reial comptava amb 5.398 habitants; la població s'havia multiplicat per 2,9 respecte al 1725. Aquesta població en ràpid augment va necessitar més espai habitable i la vila es va expandir més enllà del recinte emmurallat i es va crear els barris extramurs, sobretot en direcció sud, a l'altra banda de la ribera, actualment coberta pel passeig de la Rambla. Per raons de defensa del castell el creixement per la zona nord era del tot prohibit: existia una primera zona, en un radi de 400 metres de la fortalesa, on no es podia construir cap edifici i una altra segona zona, en un radi de 400 a 770 metres del castell, on només es podia aixecar edificis d'una sola planta d'alçada.

Capella de Sant Sebastià, segles XVI-XVII. Detall - (Ampliar)

El desenvolupament urbanístic de Figueres durant la segona meitat del segle XVIII, tot el segle XIX i una part del segle XX va estar marcat per les instruccions i decisions dels enginyers militars que buscaven, en primer lloc, protegir la fortalesa i, en segon lloc, donar un creixement homogeni i harmoniós a la vila.
Durant la Revolució Francesa va arribar a Figueres una gran quantitat d'emigrats francesos absolutistes que fugien del nou govern, sobretot nobles, militars i clergues. El juliol de 1791 n'hi havia més d'un miler vivint a la vila.
En esclatar la Guerra Gran (1793-1795), Figueres es va convertir en el punt decisiu de la defensa espanyola. Inicialment la campanya va ser favorable a Espanya, però el 20 de novembre de 1794 les tropes espanyoles varen ser derrotades a la batalla del Roure; això va provocar un èxode massiu de la població de Figueres, i dels habitants de l'Alt Empordà, que fugien dels francesos, fins al sud del riu Fluvià, o fins a Girona o més al sud. El dia 28 de novembre de 1794 el castell de Sant Ferran es va rendir a les tropes franceses sense haver disparat ni un sol tret; dins de la fortificació hi havia 10.000 soldats, 171 canons i aigua i queviures suficients per aguantar un setge. El castell de Sant Ferran va quedar en mans franceses fins al 22 de juliol de 1795 que amb la Pau de Basilea es va acabar la guerra i França va retornar els territoris conquerits.

Gàrgola de l'església de Sant Pere - (Ampliar)

Figueres al segle XIX. Durant la Guerra del Francès, el 10 de febrer de 1808 les tropes napoleòniques van ocupar pacíficament la vila de Figueres; en aquest primer moment eren aliats d'Espanya en la seva lluita contra els anglesos i portuguesos. A primers d'abril, com que les forces franceses estacionades a la vila reial eren molt nombroses, els seus comandaments van demanar permís a les autoritats militars espanyoles del castell de Sant Ferran que permetessin l'allotjament, a la fortificació, de 200 soldats francesos. Les autoritats espanyoles van accedir-hi i els francesos, un cop dins la fortalesa, es van fer amb el seu control. Els napoleònics van anomenar la imponent fortificació militar de Figueres com la "bella inútil", ja que malgrat ser tan gran i ben feta des del punt de vista militar les dues vegades que van voler conquerir-la ho van aconseguir sense disparar ni un sol tret.
El 3 de juny, davant la notícia que el mariscal francès Joachim Murat es convertia en el regent d'Espanya, els figuerencs es van revoltar contra els francesos, i aquest es van tancar a la fortalesa; el dia 13 de juny, davant l'intent dels figuerencs de prendre per les armes el Castell de Sant Ferran, les tropes napoleòniques van començar a bombardejar la vila; es calcula que van caure 2.760 bombes. El setge popular va continuar fins que una columna francesa de 2.000 soldats amb municions i queviures va aconseguir trencar el bloqueig popular i arribar a la fortificació. Llavors, un cop refets els assetjats van ocupar Figueres per&oagrave; la van trobar buida.

Plaça de les Patates, emplaçament començat a configuar el 1817 - (Ampliar)

Molts joves figuerencs i de la comarca van unir-se a les partides de guerrillers per seguir lluitant contra l'invasor. La resta de figuerencs van anar tornant a la vila quan el perill de represàlies va disminuir. Les autoritats franceses per intentar guanyar-se l'estimació dels figuerencs van dur a terme la pavimentació de la plaça de l'Ajuntament, que va ser el primer espai urbà que ja no tindria el sòl de terra.
La nit del 21 de gener de 1810 va morir en el castell de Sant Ferran el general Mariano Àlvarez de Castro que havia estat el cap dels defensors de Girona. Va ser enterrat, inicialment, en el cementiri municipal. La matinada del 10 d'abril de 1811 uns 1.000 soldats espanyols comandats pel coronel mossèn Francesc Rovira van aconseguir entrar d'amagat al castell de Figueres, i van ocupar-lo fent presoners a tota la guarnició. Aquest fet rep el nom de la Rovirada o la Gloriosa Sorpresa del Castell. El 16 d'abril les tropes napoleòniques van assetjar la fortalesa. Finalment, el 16 d'agost de 1811, els defensors del castell de Sant Ferran es van rendir, ja que no tenien ni municions ni queviures.
Mitjançant un decret del mariscal Augerau, governador general francès de Catalunya, el 1812, la vila de Figueres va quedar inclosa en el departament del Ter, esdevinguent una subprefectura, i, juntament amb la resta de Catalunya va quedar incorporada a l'Imperi Francès. Amb el final de la Guerra del Francès les tropes napoleòniques van evacuar el castell de Sant Ferran el 25 de maig de 1814. Quan el rei Ferran VII d'Espanya va tornar del seu exili francès va sojornar a Figueres, degut a uns forts aiguats que feien impossible travessar el riu Manol.

L'església parroquial de Sant Pere - (Ampliar)

El 1817 van començar les obres del nou Cementiri Municipal, abandonant l'enterrament al costat de l'església parroquial. Aquest mateix any una forta tramuntanada va fer caure part del campanar de l'església de Sant Pere. El 1829 Paula Montal i Fornés, Santa Paula Montal, va crear a Figueres la primera escola per a nenes de Catalunya: el Col·legi de les Religioses Escolàpies.
L'any anterior l'alcalde i governador militar de Figueres Joaquín Caamaño va proposar portar a terme la cobertura de la Ribera, la riera Galligans, en el tros de l'actual Rambla. El director del projecte va ser l'enginyer militar Lasauca i el 29 de juliol de 1832 va quedar acabada l'obra; així va sorgir la plaça més important de Figueres i es lligava la part de la vila vella amb els nous barris que havien anat creixent, sobretot, a la part sud. La coberta de la Ribera va continuar, els següents anys, amunt de la Rambla, carrer Lasauca, i tambá avall, carrer Caamaño. Aquestes obres es van acabar el 1844.
El setembre de 1835, durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys, Figueres es va fortificar davant el perill d'un atac de les tropes carlines. Aquestes noves muralles ja no coincidien amb les antigues de la Vila Vella; Figueres havia augmentat molt en extensió i les antigues muralles d'origen medieval havien començat a ser enderrocades a partir de l'existència del castell de Sant Ferran, a l'últim terç del segle XVIII. Durant aquest conflicte armat es va arribar a la situació que tota la comarca estava dominada pels carlins excepte la vila de Figueres i el seu castell.

Casa Polí Deseia, 1864. Arquitecte Josep Roca i Bros - (Ampliar)

Un cop acabada la guerra Figueres va continuar creixent i modernitzant-se. El 28 de setembre de 1839 es va inaugurar el Col·legi d'Humanitats dirigit pel pare Julián González de Soto, amb un conveni amb l'ajuntament figuerenc, que va ser el primer centre d'ensenyament mitjà de Figueres i comarca; aquest centre es va convertir l'any 1845 en el primer institut de segon ensenyament de tota la província de Girona. Els anys 40 i 50 del segle XIX van veure l'actuació de l'Abdó Terrades i Pulí, polític i pensador republicà, que va ser diverses vegades escollit alcalde de Figueres però no va poder ocupar aquest càrrec, ja que mai va jurar obediència a la reina d'Espanya. També va ser el màxim exponent de l'aixecament popular antigovernamental conegut com la Jamància; va aconseguir alçar els figuerencs, altempordanesos i, fins i tot, la guarnició del castell de Sant Ferran.
Un altre figuerenc destacable, nascut a Alcalá la Real, Jaén, va ser en Josep Maria Ventura i Cases, més conegut com en Pep Ventura, el qual va dur a terme, a Figueres, la creació de la sardana moderna o sardana llarga. La seva època de major activitat va des del 1848 al 1875. Va modificar els instruments de la cobla, suprimint-ne alguns i afegint-ne d'altres com la tenora, va ser músic, director i, també, compositor de més de 300 peces. Gràcies a en Pep Ventura, Figueres es va convertir en la ciutat mare de la sardana.
L'any 1850 es va inaugurar el Teatre Municipal, l'actual edifici del Teatre-Museu Dalí, que va ser obra de l'arquitecte Josep Roca i Bros. El 1857 Figueres supera per primera vegada la xifra de 10.000 habitants (10.370) L'any 1861 comença l'enllumenat públic amb fanals de gas. El 1862 es planten els actuals plàtans de la Rambla. En aquests anys centrals del segle XIX cal destacar un altre insigne figuerenc, en Narcís Monturiol i Estarriol, que va ser enginyer, intel·lectual, polític republicà federal, però, sobretot, va passar a la història com l'inventor del submarí, el seu famós Ictíneo. L'any 1862 es va crear la figuerenca Societat Coral Erato amb la presència de l'Anselm Clavé.

Plànol de l'interior del Ictíneo II (1858). Dibuix de Narcís Monturiol. Viquipèdia - (Ampliar)

Durant el Sexenni Democràtic Figueres i tota la seva comarca era partidària de les idees del republicanisme federal i un figuerenc va ser ministre de Finances del govern espanyol durant la Primera República Espanyola: en Joan Tutau i Vergés.
L'any 1874 els figuerencs van estar immersos de ple en la Tercera Guerra Carlina; les partides del general carlí Francesc Savalls, que dominaven la major part de la comarca, es varen proposar conquerir la vila i el castell. Figueres va reforçar les muralles que encerclaven la vila i que comptaven amb 14 torres de defensa, entre les quals la Torre Gorgot, l'actual Torre Galatea. La matinada del 28 de maig de 1874 les tropes carlines van atacar Figueres però, malgrat la manca de col·laboració de la guarnició del castell de Sant Ferran, els vilatans van aconseguir rebutjar l'atac i els carlins es van retirar. Per l'heroica defensa de la vila contra els carlins, el rei Alfons XII d'Espanya va donar, el 28 d'octubre de 1875, el títol de ciutat a Figueres. Un cop acabada la guerra, els figuerencs van enderrocar definitivament les muralles que l'havien tornat a encerclar.
El 28 d'octubre de 1877 el ferrocarril va arribar a Figueres. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a l'Alt Empordà el 1878 va provocar una gran situació de pobresa i la pèrdua de 7.000 habitants: molts van emigrar a França o a altres zones de Catalunya. A Figueres l'impacte va ser molt atenuat, atès que el sector agrícola era molt poc important i la indústria i l'artesania jugaven un paper molt més decissiu. El 1894 es va construir la Plaça de Braus de la ciutat en un estil mudèjar. El 1896 comencen les obres d'instal·lació de l'electricitat.

El Casino Menestral, projectat el 1904 per l'arquitecte Josep Bori - (Ampliar)

Els primers 30 anys del segle XX. Quan comença el segle, la població de Figueres era de 10.714 habitants i durant aquesta centúria tindrà un important creixement, sobretot a partir del 1960. El 1902 l'arquitecte Josep Azemar va aixecar l'edifici modernista de l'Escorxador Municipal de Figueres, on actualment hi ha l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà. L'11 de maig de 1904 va néixer el gran pintor surrealista Salvador Dalí i Domènech. Aquest mateix any es va construir l'edifici modernista del Casino Menestral Figuerenc; la societat recreativa s'havia creat el 1856. El 1905 es va construir la presó de Figueres al final del carrer Sant Pau. Aquest mateix any el ric figuerenc Carles Cusí va construir el primer cinema de Figueres, i primer de tota la provóncia. El 1908 corrien pels carrers de la ciutat els primers cotxes propietat d'alguns figuerencs benestants.

Indústria a Figueres. Adoberia de Pau Moradell, situada problament al carrer Nou 151-153 de Figueres. Retrat dels adobers de 1915. Memòria Digital de Catalunya - (Ampliar)

El 1910 es va inaugurar l'actual edifici del Col·legi La Salle de Figueres. L'any 1914 es va construir el Teatre Cinema El Jardí, projecte d'estil noucentista de l'arquitecte Llorenç Ros i Costa. L'any 1916 va començar a funcionar el telèfon a Figueres. El 2 de maig de 1918 es va inaugurar la reforma de la Rambla de Figueres, obra de l'arquitecte Ricard Giralt, que la va engrandir i millorar; també va incorporar el monument a Narcís Monturiol, amb escultures d'Enric Casanoves. El 13 d'abril de 1919 es va crear l'equip de futbol: Unió Esportiva Figueres. El maig de 1920 es va inaugurar el Parc Bosc Municipal. Aquest mateix any l'ajuntament figuerenc va crear la companyia municipal d'aigües. El 12 de juliol de 1920 es va inaugurar la Biblioteca Popular de la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1922 es va estrenar la primera línia d'autobusos a motor que anava de Figueres al Pertús. El 1925 es va empedrar la carretera reial que travessava Figueres. En aquests trenta anys la població de Figueres va augmentar en un 32% arribant als 14.106 habitants.

Figueres republicana (1931-1936). El 12 d'abril de 1931 a les eleccions municipals va guanyar la Federació Republicana Socialista de l'Empordà (FRSE) que formava part de la coalició Esquerra Republicana de Catalunya. La participació va ser del 64,5% i ERC va obtenir el 66,75% dels vots. El nou alcalde va ser en Marià Pujolà i Vidal. El dia 14 d'abril es va proclamar la República a Figueres.
El 8 d'agost de 1931 es va votar l'Estatut d'Autonomia de Núria, amb una participació del 70% i un resultat de: vots a favor 2.328 (99,7%), vots en contra 6 (0,26%) i vots en blanc 1 (0,04%). El 19 de novembre de 1933 va haver-hi eleccions a Corts, la primera vegada que votaven les figuerenques, i el resultat va ser del triomf d'ERC per un 60,8% dels vots. El 14 d'abril de 1933 es va inaugurar el Col·legi Públic Sant Pau que va ser el primer de titularitat estatal de la ciutat. Els fets d'octubre de 1934 no varen tenir gaire ressò a Figueres que no va secundar la proclamació de l'Estat Català feta pel president de la Generalitat Lluís Companys.

Signatura de l'Estatut d'Autonomia (Estatut de Núria) pel President de la República Niceto Alcalà Zamora a Donosti, setembre de 1932. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

La Guerra Civil a Figueres (1936-1939). La notícia del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 no va arribar a Figueres fins l'endemà. 76 figuerencs van ser assassinats per milicians antifeixistes dels diferents sindicats obrers, molts d'aquests milicians no eren de la ciutat sinó que havien vingut de Girona i, sobretot, de Barcelona. El 12 d'octubre de 1936 va arribar a Figueres el primer grup de voluntaris de les Brigades Internacionals per lluitar a favor de la República, uns 500 homes que venien en tren des de París.
El dia 3 de novembre de 1936 l'ajuntament de la ciutat, en mans dels sectors més radicals, va acordar l'enderroc de l'església parroquial de Sant Pere. Les obres van començar immediatament: es van destruir un total de 1.200 m²: el campanar, el presbiteri i el creuer; només va quedar dempeus la nau gòtica; els diners per desmuntar l'església s'havien esgotat. El mes de juny de 1937 es va acabar la construcció de l'edifici actual de l'Ajuntament.

Figueres bombardejada per avions Savoia S-79 de la Aviazione Legionaria delle Baleari el 23 de gener de 1938. Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare (Roma) - (Ampliar)

El 20 de gener de 1938 es va produir el primer bombardeig de Figueres. Van caure unes 30 bombes sobre la ciutat, afortunadament, sense cap víctima. Al cap de 3 dies va arribar el segon i el tercer bombardejos: el segon va ser al migdia i van participar avions alemanys llençant les seves bombes sobre el Parc Bosc i el Passeig Nou; el tercer atac aeri va ser per la tarda, aquest cop eren avions italians Savoia S-79, després de llençar la seva càrrega, van tornar a la seva base a Son Sant Joan a Mallorca; aquests dos atacs del dia 23 de gener va provocar 16 morts. Figueres des del 20 de gener de 1939 fins al 7 de febrer de 1939 va ser bombardejada 18 vegades. Aquest atacs van produir un total de 281 morts: 76 el 1938 i 205 el 1939, en aquest darrer any només en 1 mes i 7 dies. Aquests atacs aeris van destruir 560 cases.
El dia 11 de novembre de 1938 es va produir a la ciutat el comiat cap a l'estranger dels voluntaris de les Brigades Internacionals. El 23 de gener de 1939 el president del govern Juan Negrín López va ordenar el trasllat del govern espanyol a Figueres. La nit del dia 1 de febrer de 1939 la ciutat es va convertir en seu de les Corts Republicanes i en capital de la República. La sessió del parlament, que va ser nocturna, es va dur a terme al Castell de Sant Ferran i van assistir 62 diputats del total de 473 existents.

Exiliats camí de la frontera francesa. Febrer 1939. Ajuntament de Granollers - (Ampliar)

El 3 de febrer de 1939 van passar per Figueres una riuada humana de 150.000 persones que anaven cap a França; aquest dia la ciutat i el castell van ser bombardejats 5 vegades i va haver-hi 82 víctimes mortals. Els següents dies el corrent humà que travessava Figueres amb direcció França no va aturar-se; així, el dia 4 de febrer van passar per la ciutat unes 100.000 persones.
El dia 5 de febrer es va saber a Figueres la marxa cap a França del president de la República Manuel Azaña Díaz, el president de la Generalitat Lluís Companys i Jover, el lehendakari Joseba Andoni Agirre Lekube i d'altres membres del govern central i de l'autonòmic; al vespre, els carrers de la ciutat es trobaven totalment deserts, ja que bona part de la població havia marxat de la ciutat fugin dels bombardejos gairebé constants i la resta es trobaven amagats en els soterranis de les cases o en els refugis antiaeris, dels que a Figueres n'hi havia uns 15 de públics.
El dia 8 de febrer, a les 8 del vespre, es va produir una gran explosió al Castell de Sant Ferran, milers de tones de pedra van volar pels aires, algunes a més d'un quilòmetre de distància, va desaparèixer tot un llarg tros de cortina i la monumental porta principal d'estil neoclàssic; els causants d'aquesta terrible explosió van ser els artificiers de l'exèrcit republicà que van destruir bona part del polvorí de la fortalesa perquè no caigués en mans dels franquistes. Aquest mateix dia 8 de febrer per la nit les tropes nacionals van entrar a la ciutat. La guerra s'havia acabat per als figuerencs.

Material abandonat després de la Guerra Civil. Imatge FigueresAntic - (Ampliar)

Figueres durant la dictadura franquista (1939-1975). El 9 de febrer de 1939 la ciutat presentava un aspecte terrible: morts pels carrers, cases en ruïnes, un 23,4% dels edificis estaven destruïts, focs que no paraven de cremar, carrers bloquejats per les runes, el clavegueram i el subministrament d'aigua no funcionaven, ... I, a més, hi havia la presència d'un exèrcit ocupant i un règim dictatorial que volia passar comptes i castigar vençuts. El 19 de febrer de 1939 el Teatre Municipal va ser incendiat, de forma accidental, per soldats d'un batalló d'indígenes del Protectorat espanyol al Marroc, que formava part de les unitats de l'exèrcit nacional; l'edifici va quedar totalment destruït excepte les parets exteriors.
Els anys que van del 1939 fins al 1955 van ser de gran pobresa. El 1949 es van enllestir les obres de reconstrucció de l'església parroquial de Sant Pere, la part nova va ser feta en estil neogòtic per així lligar amb la part conservada que era d'estil gòtic. Entre el 1943 i el 1953 es va dur a terme la construcció del nou hospital.
A finals dels anys 50, i sobretot a partir del 1960, es produeix una creixent arribada de turisme estranger a la comarca; gràcies a la presència, cada vegada més gran d'estiuejants, es va iniciar una etapa econòmica important per a Figueres que va destacar com a nuclie de l'Alt Empordà. També durant els anys 60, i principis dels 70, es produeix una important immigració d'altres zones d'Espanya, sobretot andalusos, extremenys i murcians. La Costa Brava nord anava bé i Figueres creixia i s'enfortia.

Teatre-Museu Dalí. En primer terme, monument que Dalí va dedicar a Francesc Pujols - (Ampliar)

L'abril de 1971 es va inaugurar la seu actual del Museu de l'Empordà, creat el 1947, a la part baixa de la Rambla. Amb l'augment de la població la ciutat va veure com apareixien noves parròquies, a part de l'antiga de Sant Pere, el 1954 es va crear la de la Immaculada i Sant Pau i, posteriorment, es van crear les del Bon Pastor (1966), de la Sagrada Família (el 1968, l'actual església és del 1989), i la de Santa Maria del Poble Nou (1975). L'11 de maig de 1972 es va inaugurar el Monument a Pep Ventura, a l'actual Plaça President Tarradellas, amb una escultura obra de Llorenç Cairó. L'octubre de 1973 es va inaugurar el segon col·legi públic de Figueres, el Salvador Dalí.
El 28 de setembre de 1974 es va inaugurar el Teatre-Museu Dalí sobre les restes de l'antic Teatre Municipal. L'any següent, el 1975, Figueres va tenir una Escola de Formació Professional, el Narcís Monturiol. Aquest mateix any el poble de Vilatenim i el llogaret de Palol de Vila-Sacra, que fins aleshores havien format un municipi, van incorporar-se al de Figueres. Durant aquests anys la ciutat va anar creixent de poc més de 16.000 habitants fins als 28.102 l'any 1975.

Teatre-Museu Dalí. Plaça Gala-Salvador Dalí - (Ampliar)

Figueres democràtica (des del 1976). El 15 de desembre de 1976 es va votar el referèndum per a la Reforma Política a Espanya amb un resultat afirmatiu del 76% del cens electoral. En el referèndum del 6 de desembre de 1978 sobre la Constitució els ciutadans de Figueres van votar sí en un 61,8% del cens electoral. La votació per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va comptar amb el 52,86% del cens electoral de vots afirmatius. Les primeres eleccions municipals, el 1979, les va guanyar el Partit dels Socialistes de Catalunya i el primer batlle democràtic va ser Josep Ma. Ametlla i Peris. El 1977 es va enllestir la zona de vianants dels carrers del centre històric, projecte iniciat el 1969, al voltant de la Plaça de l'Ajuntament.
L'oferta d'escola pública a Figueres va passar, del 1976 al 1984, de tenir 2 centres a tenir-ne 6. El 1978 es va afegir a l'Institut Ramon Muntaner un segon institut que va rebre el nom d'Alexandre Deulofeu. L'any 1982 es va inaugurar el Museu del Joguet de Catalunya.
El 1983 va ser empresonat al castell de Sant Ferran, que funcionava com a presó militar, l'extinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, un dels protagonistes del frustrat intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
El 23 de gener de 1989 va morir el gran pintor Salvador Dalí i va ser enterrat en el seu Museu. Des del punt de vista polític els figuerencs s'han decidit bàsicament per dues forces polítiques: Partit dels Socialistes de Catalunya i Convergència i Unió. La política municipal s'ha desenvolupat en quatre etapes: del 1979 fins al 1987 els vots majoritaris van per al PSC; del 1987 fins al 1995 la majoria està en mans de CiU; del 1995 fins al 2007 els socialistes tornen a gaudir de la majoria, etapa de Joan Armangué i Ribas; finalment, del 2007 fins al 2015 els resultats tornen a donar la majoria als convergents: del 2007 fins al 2012, el batlle va ser Santi Vila i Vicente i, a partir del 2012, Marta Felip i Torres. Durant l'any 2009 Figueres va ser la Capital de la Cultura Catalana.

Evolució demogràfica de Figueres. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 165 focs; 1515, 169 focs; 1553, 218 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Apunts, dades i documents per a una història urbana de Figueres", Antoni Egea Codina. Annals Empordanesos.
"El procés urbanístic de Figueres", Josep M. Bernails i Mach. Annals de l'IEE, Figueres, 1994.
"Contribució a la història dels jueus de Figueres", Santiago Sobrequés i Vidal. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres, 1966, Vol. 6.
"Cent anys del ferrocarril a Figueres", Josep Maria Bernils. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres.

---

Notes
(1) Malgrat haver-se magnificat la transcendència històrica d'aquesta peça, situant-la al segle VI aC, actualment es pot afirmar que el vas de l'Aigüeta és un exemplar de la ceràmica comuna del període iberoromà, datable en la segona meitat del segle I aC. La primera notícia del vas es troba en el volum de la província de Girona de la "Geografia General de Catalunya" de Joaquim Botet i Sisó, (1908-1918. ("El vas de l’Aigüeta: la revisió d’un tòpic". Josep Barberà i Joaquim Tremoleda) Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos vol. 34. Figueres, 2001. - (Tornar al text)

(2) La via romana passava pels actuals límits dels termes de Figueres i Cabanes, antiga divisió dels comtats de Besalú i Empúries, i continuava pels actuals carrers de Narcís Soler, de les Hortes, dels Monjos, de Méndez Núñez i de Borrassà, els quals van romandre sense cap edificació fins a ben entrat el segle XVIII. Josep M. Bernails i Mach, "El procés urbanístic de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 1994. - (Tornar al text)

(3) L'àrea devastada per les invasions bàrbares se sol situar al Cendrassos, justificant-ne el nom per aquelles destruccions. El nom de cenràs apareix el 1111 en el testament de Ponç Sunifred i altres documents del monestir de Vilabertran. Tanmateix, el barri de Tapioles se suggereix que fós una renovació de l'antic assentament romà. - (Tornar al text)

(4) La condició que va posar era la de no partànyer a la col·lecta o districte de Girona i Besalú. Del que es tractava clarament era d'atreure gent nova, jueus d'altres estats, i, per damunt de tot, jueus del veí comtat d'Empúries i d'altres terres de jurisdicció senyorial que no fóssin contribuents de la col·lecta del rei. - (Tornar al text)

---

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)