![]() |
![]() |
![]() Mare de Déu. Cap a 1330-1340. Procedeix de l'església parroquial de Navata. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) ![]() Porta de l'església de Sant Pere de Navata. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) ![]() El papa Calixte II (1050-1124). Viquipèdia. - (Ampliar) ![]() Torre del segle XI del castell de Navata. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) ![]() Església de Sant Pere de Can Miró. Ajuntament de Navata. - (Ampliar) ![]() Església parroquial de Sant Pere de Navata. Ajuntament de Navata. - (Ampliar) ![]() Escut d'armes dels Rocabertí. ![]() Adalil, cap d'almogàrs. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) ![]() Joan I el Caçador (1350-1396). Viquipèdia. - (Ampliar) ![]() Escut d'armes dels Cabrera. ![]() Església de Sant Esteve de Canelles, segle XII-XIII. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) |
Navata
Història de Navata.
L'any 1019 la parròquia de Sant Pere de Navata va ser donada a la Canònica de la Seu de Girona. El 1089, en l'acta de restauració de la vida monàstica a Santa Maria de Lladó, s'esmenten els senyors de Navata, Adalbert Gausbert i la seva muller Alamburga. En el jurament de fidelitat que els nobles del comtat de Besalú reteren al comte Bernat II, en una data posterior al 1070, s'esmenta en primer lloc Guillermus Bernardi o Adalberti de Navata. ![]() 10 de setembre de 1074. Donació que fan Isarn Sunifred i Guisbona, esposos, a l'església de Santa Maria Verge de Vilabertran d'un alou que tenen al comtat de Besalú, a la parròquia de Sant Pere de Navata. Biblioteca Nacional de Catalunya - (Ampliar)
L'any 1190, el rei Alfons el Cast donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Els anys 1226 i 1227 Arnau de Navata, és anomenat senyor de Peralada i consta com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1249 Ermessenda, filla d'Arnau de Navata, es casà amb Dalmau de Rocabertí, fill de Jofre. Així, la baronia de Navata passà a mans de la famílía vescomtal. Guerau de Rocabertí, fill d'Ermessenda de Navata i del vescomte Dalmau, heretà el domini de Navata. En morir sense fills, Navata passà al seu germà Jofre IV de Rocabertí i continuà unida al vescomtat. ![]() Església de Sant Pere de Can Miró. Detall. Ajuntament de Navata - (Ampliar) ![]() Castell de Navata. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar) El castell de Navata. Conserva una torre circular, un mur amb espitlleres i restes d'una capella. Al solar de l'actual castell, hi hagué una probable vil·la romana del segle III. És una fortalesa documentada per primera vegada en el segle XI. Estava situada en el comtat de Besalú, en el terme parroquial de Sant Pere de Navata. En aquest segle es van signar diversos pactes entre els senyors de Navata i el bisbe de Girona en els que els primers es comprometien a defensar la parròquia de Sant Pere i la seva sagrera. El 1099 Bernat Adalbert de Navata va donar el castell al comte de Besalú, a canvi de rebre'l després com a feu. El 1190, el rei Alfons I cedí en feu a Bernat de Navata la vila de Peralada. El 1249 Ermessenda de Navata i el Far es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí, moment a partir del qual les possessions dels Navata passaren a la família dels Rocabertí. En 1272 l'infant Pere, que actuava com a lloctinent de Jaume I, va permutar amb Dalmau de Rocabertí els castells de Navata i de Vilademuls, tot i que aquesta família continuè exercint com a senyors del castell de Navata. ![]() Carrer del nucli històric de Navata. Ajuntament de Navata - (Ampliar) La muralla i el nucli històric. El nucli històric és de carrers estrets amb restes de l'antiga fortificació. Al carrer de la Muralla les façanes estan construïdes sobre el llenç meridional de l'antic recinte fortificat, dels segles XV-XVI. Tot i que l'origen del poble és del segle XIII, la majoria de cases del poble són del XVII i XVIII. Algunes cases del centre han estat molt modificades i restaurades, però s'han conservat moltes finestres i portes amb carreus amb dates i inscripcions gravades originals.
Sant Pere de Can Miró.
És una església situada al veïnat de Can Miró al sud-est de la vila, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antiga parròquia de Navata, apareix documentada, per primera vegada, l'any 1019, quan va ser donada a la Canònica de la Seu de Girona. ![]() Església parroquial de Sant Pere de Navata. Ajuntament de Navata - (Ampliar) Església parroquial de Sant Pere de Navata. L'actual parròquia és un gran temple del segle XVII. La primera pedra va ser col·locada el dia 22 de desembre de 1638 i l'obra es va acabar el 1746 (data gravada a la portalada d'entrada). És d'una nau amb capelles laterals. L'absis té planta semicircular a l'exterior i poligonal a l'interior. La portalada principal, del frontis, és interessant per la seva decoració. Damunt de la llinda hi ha una fornícula en forma de petxina, on s'hi conserva una imatge de Sant Pere. A la llinda hi ha gravades la mitra i les claus, símbols del patró, al costat de la data de 1746. Al centre del mur hi ha un senzill rosetó. El campanar, molt alt, és de planta octogonal amb arcades de punt d'ametlla. Dins l'interior destaquen unes pintures murals del segle XVIII molt ben conservades. ![]() Església parroquial de Sant Pere de Navata. Ajuntament de Navata - (Ampliar) ![]() Evolució demogràfica de Navata. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 52 focs; 1515, 48 focs; 1553, 58 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
![]() ![]() Escut oficial de Navata. ![]() Situació del municipi de Navata dins la comarca de l'Alt Empordà ![]() Porta de l'església de Sant Pere de Navata. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) ![]() El rei Alfons el Cast (1157-1196). Viquipèdia. ![]() El rei Pere el Gran (1240-1285). Viquipèdia. - (Ampliar) ![]() Escut d'armes de Joan III d'Armanyac. ![]() Cinquantener d'host. 1389. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) ![]() Segells municipal de Navata. Publicat a "Geografia General de Catalunya" (1908-1918). ![]() Església de Sant Pere de Can Miró. Michel Laurent, Viquipèdia . - (Ampliar) ![]() Església de Sant Esteve de Canelles. Josep Maria Viñolas Esteva, Viquipèdia . - (Ampliar) ![]() Colla castellera davant l'església de de Sant Pere de Navata. 1987. Pere Puértolas. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |