El Port de la Selva. Història

Dolmen de Vinyes Mortes I. 1a meitat 3000 aC. Jean-Pierre Dalbéra, Viquipèdia - (Ampliar)

El rei Lotari I de França (941-986). Viquipèdia

El papa Benet VIII (?-1024), Viquipèdia - (Ampliar)

Segell de Ponç Hug IV d'Empúries (Ca. 1264-1313), Viquipèdia - (Ampliar)

Pàgina del manuscrit 486 BC de la "Crònica" de Bernat Desclot. Viquipèdia - (Ampliar)

Escut d'armes de Joan I d'Empúries (Ca. 1338-1398).

Escultura gòtica de Sant Pere, procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, en un altar a l’interior de l'església de Santa Maria de les Neus de Port de la Selva. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Concessió dels drets d'ancoratge i la 'treta del dret nou de peix y coral' a Benet Torrent negociante de Port de la Selva, 1772. Publicat per F. Marés, op. cit. - (Ampliar)

El rei Carles III (1716-1788). Viquipèdia

Testament d'Antoni Porcallas, patró pescador del Port de la Selva. 1816. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (1894–1961). Viquipèdia

Josep Vicenç Foix i Mas, J.V.Foix (1893-1987). Viquipèdia

Església de Santa Maria de les Neus. Viquipèdia - (Ampliar)

Excursionistes del GEiEG. En segon terme l'església de Santa Helena de Rodes. 1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior de l'església de Santa Helena de Rodes. Viquipèdia - (Ampliar)

Interior en ruïnes del monestir de Sant Pere de Rodes. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vaques pasturant a l'entorn de les ruïnes de l'església de Santa Helena de Rodes. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Capella de Santa Helena de Santa Creu de Rodes. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes en ruïnes. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Port de la Selva

Història d'El Port de la Selva.

Monuments megalítics i restes arqueològiques. Al municipi, com en d'altres situats a l'Albera, abunden els vestigis d'assentaments prehistòrics, como els dolmens de Taballera, de Mores Altes, de la Cendrera, de la Pallera, de la Riera Pujolar, de la Roca Galera, de Roca Miralles, del Mas de la Mata, del Mas Godó...
El dolmen de Taballera és un sepulcre de corredor, de pissarra, amb cambra rectangular curta i passadís ample. La cambra estava formada per tres lloses i la coberta, que no s'ha conservat. La capçalera és única, externa pels dos costats, de forma rectangular ben implantada a la roca i vertical. Els materials arqueològics recuperats situen el jaciment dins la quarta fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, a la primera meitat del 3000 aC.

Dolmen de Mores Altes II. Segona meitat 4000 aC. Ajuntament de Port de la Selva. - (Ampliar)

El dolmen de Mores Altes I és un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal llarga amb un passadís estret, de pissarra. La llosa superior d’aquest dolmen presenta una decoració amb cassoletes unides entre elles fent petites canals. El túmul devia ser circular. Per la cambra trapezoïdal llarga amb passadís estret, el megàlit pertany a la segona fase dels sepulcres de corredor de l’Alt Empordà-Rosselló, segona meitat del 4000 aC.
El dolmen de Mores Altes II és un sepulcre de corredor del Neolític mig-recent, amb cambra trapezoïdal llarga i passadís estret, amb una cambra formada per sis lloses i una coberta. La capçalera no s'ha conservat, i deuria ser interna. Els suports de la cambra són vuit lloses rectangulars, amb la cara interna desbastada, i se situa a la segona meitat del 4000 aC.
La necròpoli de camp d'urnes de la Punta del Pi, relacionada amb el món cultural indoeuropeu, s'hi han localitzat enterraments d’incineració; pertany a la fase de transició de l’Edat del Bronze a l’Edat del Ferro, d'un periode entre 1300 i 750 aC, del que n'és representativa la ceràmica "acanalada" amb bandes de solcs estriats. Són contemporànies les coves d’habitació dels Encantats i de la Porta, als vessants del puig dels Bufadors. A la costa del Port de la Selva i a tota la península del Cap de Creus s’han efectuat nombroses troballes arqueològiques submarines: a Cala Cativa, al Golfet, etc.

Vista del Port de la Selva des del moll d'en Balleu. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

De cases de pescadors a poble independent. Les primeres referències històriques de l'actual municipi són del 974, en una donació de Gausfred I d'Empúries-Rosselló feta aquell any al monestir de Sant Pere de Rodes, on s'esmenta el portus quod dicunt Armi-rodas. Inicialment, el poble més important de la contrada era el de Santa Creu de Rodes; en alguns documents és anomenat el Port de Santa Creu. En una donació del 1116 al monestir es parla de Portum Crucis. La decadència de Santa Creu des del segle XIV donà la primacia de la rodalia a la vila de la Selva de Mar o de Dalt. L'origen de la població es basa en cases de pescadors que vivien a Selva de Mar i a altres pobles dels entorns, cases en les que guardaven el peix i els estris de pesca, situades com tota la zona sota el domini del monestir de Sant Pere de Rodes.
Durant el segle XVIII coexistiren els noms del Port de Santa Creu, Santa Creu del Port, Santa Creu del Port de la Selva, Santa Creu del Port de Mar i Port de la Selva de Mar, fins que al segle XIX s’imposà el nom actual. L’arxiu municipal va ser cremat pels carlins durant la Segona Guerra Carlina (1847-1849).
L'establiment com a poble s'inicià a la segona meitat del segle XVII o el principi del XVIII, quan minvà el perill de la pirateria. El 1722 es començà a edificar l’església de Santa Maria de les Neus, beneïda el 1741, que va ser la primera que s’hi construí i era sufragània de la de Sant Esteve de Mata, o de la Selva de Mar. Una segona església, en un indret més avinent, va ser començada el 1744, sempre davant l’animositat dels habitants de la Selva de Mar, que arribaren a destruir part de l’obra el 1748, i la construcció s’allargà fins després dels anys setanta. Una primera independència jurisdiccional va ser concedida al Port de la Selva el 1779, amb el nomenament de batlle propi i la col·locació de fites de pedra que marcaven ja un territori municipal coincident amb l’actual; però davant les protestes i accions bel·licoses dels habitants de la Selva de Mar, l'ordre va ser revocada ; veïns de la Selva entraren victoriosos al Port amb la tropa que fixava el ban de revocació.

Certificat de sanitat emès per l'ajuntament de Port de la Selva. 1798. Publicat per Federico Marés, op. cit. - (Ampliar)

Les aspiracions de la gent del Port de la Selva, que invocaven la prosperitat de la pesca i del comerç marítim, l’augment de població, l’existència de duana, ronda de tabac i gabella de la sal, i les dificultats de control sanitari en no disposar de funcionaris de justícia, que afavoria els atacs corsaris, varen ser finalment ateses, i per una cèdula reial signada per Carles III el 31 de juliol de 1787 la població va ser convertida en vila reial amb independència municipal, jurisdiccional i administrativa, amb sobirania sobre el terme fixat el 1779. En aquell moment al barri del port hi havia uns 820 habitants, mentre que la Selva de Mar només en tenia 750. L’augment de població va ser important fins el 1860, amb 1.436 habitants, i es mantingué encara fins el 1900, amb 1.441, moment en què s’anà produint un descens gradual, les causes del qual cal cercar-les en la plaga de la fil·loxera de 1879, que en pocs anys anorreà les vinyes, i l’èxode cap a zones industrials. Al segle XVIII els boscos de l'entorn havien sigut substituïts per vinyes, i després d'aquella plaga, només les valls i les zones baixes de les muntanyes es van recuperar per al conreu.

Carrer de la Font, a Port de la Selva. Al fons, el campanar de l'església de Santa Maria de les Neus. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El primer espigó del Port de la Selva es va construir el 1637-1638, i va portar problemes a la pesca de la tonyina perquè desplaçà les zones i va desfer la platja de Port de Reig. A principis de segle XX hi havia 278 pescadors, que el 1975 ja havia baixat a 82; el 2019 La confraria de Pescadors tenia una flota de deu embarcacions. A mitjan segle XIX, a la pesca es va afegir el comerç d'oli i vi.
Des dels anys 1960 l'explotació turística s'ha convertit en l'activitat econòmica més important de la població. Els orígens de l'atracció turística del poble es remunten als anys 1920, quan va descobrir-lo un grup d'intel·lectuals. Entre aquells primers propagadors del Port de la Selva, destaca Tomàs Garcés i Miravet, i els anys trenta sobresortiren les figures del crític literari i escriptor Alexandre Plana i Santaló, J.V. Foix o també Josep Maria de Sagarra, que hi varen trobar inspiració per algunes de les seves obres d'ambient mariner, com ara "La balada de Luard", "El mariner" o "Cançons de rem i de vela" (1923).
Jaume Prat i Pons explica que, durant la Guerra Civil, l'Aviazione Legionaria dell Baleari va documentar fotogràficament vuit dels tretze bombardejos que sofrí la població amb l'objectiu principal de destruir el moll portuari construït durant la guerra pel govern republicà, lloc d'entrada d'armament i queviures per l'exèrcit republicà. Els avions Savoia Marchetti SM-79 "sparviero" van bombardejar Port de la Selva els dies 31 d'agost, 5 de setembre, 15 d'octubre, 3, 4 i 26 de novembre de 1938, i 25 de gener i 6 de febrer de 1939.
Dins del nucli urbà hi ha l'església de Santa Maria de les Neus, una construcció de la primera meitat del segle XX, on s'hi venera una imatge gòtica de Sant Pere que procedeix del monestir de Sant Pere de Rodes.

Bombardeig de Port de la Selva per avions Savoia Marchetti SM-79. 1938-1939. Ufficio storico de l'Aeronautica Militare de Roma - (Ampliar)

El castell de Sant Salvador o de Verdera. Està situat al cim més alt de la serra de Rodes a 670 m, i és una fita termenera entre els municipis de Palau-saverdera, la Selva de Mar i el Port de la Selva. S'hi distingeixen dues etapes constructives i històriques que expliquen la diversitat de noms amb què és conegut. Una primera etapa, plenament romànica, des del segle IX fins a finals del segle XIII, en la qual es construí el primitiu castell roquer, inicialment comtal i després monacal, que els documents de l'època anomenen "castell de Verdera", i una segona etapa, des de l'últim quart del segle XIII, en la qual va ser ampliat i fortificat en mans dels comtes d'Empúries, per tornar, en el segle XV, a les dels abats de Sant Pere, i en la que és anomenat "castell de Sant Salvador". Aquesta era l'advocació de l'església construïda dintre del clos del castell durant la primera meitat del segle XI i que el convertí en un castell-santuari. El canvi de denominació respon a una renovació en profunditat de l'estructura constructiva de la fortificació i al canvi de senyoria que l'acompanyà.
El castell de Verdera apareix esmentat per primera vegada als documents del 904, com a possessió dels comtes d'Empúries, on és esmentat com "castrum quod dicunt Verdaria", el que fa suposar que ja existia durant el segle IX.
El 974 el comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló dotà el monestir de Sant Pere de Rodes amb importants propietats situades al seu voltant, entre les quals el castell de Verdera, donació que va ser confirmada per sengles butlles papals els anys 974 i 990 i per un precepte del rei franc Lotari el 982. El fill i successor de Gausfred a Empúries, Hug I, discutí aquesta minva del seu patrimoni i ocupà béns del monestir, entre els quals aquest castell. El papa Benet VIII el comminà, amb amenaça d'excomunió, a esmenar aquest fet, i finalment el comte retornà aquests dominis al monestir, amb el qual ja s'havia reconciliat el 1022, quan assistí personalment a la consagració de la nova basílica; així ho ratificà amb noves donacions en els anys posteriors. El castell de Verdera, que tenia un terme ampli que comprenia el castell de Bufalaranya, llavors anomenat de Roca Negra, prop de Roses, assegurava la defensa del monestir, i n'havia esdevingut una de les possessions més valuoses. En aquest moment hi va ser construïda l'església de Sant Salvador, que sempre va dependre eclesiàsticament del monestir.

Castell de Sant Salvador de Verdera. Al peu, a la dreta, el monestir de Sant Pere de Rodes. Viquipèdia - (Ampliar)

A finals del segle XIII ressorgiren les disputes entre el comte i l'abat per la possessió de la fortalesa. Abans de 1283 el comte d'Empúries Ponç Hug IV se n'emparà, en el marc d'una política de recuperació del poder comtal que el duria a greus enfrontaments amb el bisbe i amb Jaume II. Les protestes de l'abat portaren, el 27 de febrer de 1283, a una concòrdia per la qual el comte confirmava les donacions de Gausfred. En el cas del castell, s'hi estipulava que els comtes podrien ocupar-lo en cas de guerra, com de fet ja es feia.
La imminent guerra amb França, derivada de la qü:estió siciliana, causà que el juliol de 1283, el comte decidís reconstruir el castell i renovar-ne les defenses. A aquesta iniciativa correspon el potent clos murallat i la torrre de l'homenatge, situada al costat de l'antiga església. Els acords de 1283 i els esdeveniments immediats establiren de facto un condomini del castell, que quedà permanentment ocupat pels comtes, si bé sota la jurisdicció del monestir.
La croada contra la Corona d'Aragó de 1285 i el fet que la jerarquia eclesiàstica donés suport als croats francesos, facilitaren aquest statu quo. Bernat Desclot, a la seva "Crònica", acusa directament l'abat de Sant Pere de Rodes de traïció i explica com els invasors ocuparen el castell el juny de 1285 i el retingueren durant sis mesos. Expulsats els francesos, Sant Salvador retornà a mans de Ponç Hug.

Castell de Sant Salvador vist des de Santa Creu de Rodes. Viquipèdia - (Ampliar)

El 1299 l'abadia recorre als tribunals episcopals del bisbe de Girona contra el comte d'Empúries per múltiples ocupacions de jurisdiccions i de béns, entre les quals s'esmenta la del castell de Sant Salvador. La sentència condemnà el comte i l'amenaçà d'excomunió el 1301, forçant-lo a signar una concòrdia amb l'abat el 1303 per la qual renunciava a totes les ocupacions a excepció de la de Sant Salvador, que continuà en situació de condomini tàcit i en mans del comte. En el seu testament, el 1309, Ponç Hug indemnitzà Sant Pere de Rodes per l'ocupació del castell i li oferí garanties de no-agressió.
Ponç Hug V d'Empúries, conegut com a Malgaulí, cedí la castlania de Sant Salvador als Satrilla, que la mantingueren fins al 1374, quan el comte Joan I d'Empúries recuperà el ple domini sobre la fortalesa. Personatge culte i brillant, Joan I tingué predilecció per Sant Salvador, des d'on podia contemplar tots els seus dominis, i s'hi va fer construir una estança personal, segurament a la torre de l'homenatge.
El 1402, amb l'extinció de la segona dinastia dels comtes d'Empúries, el comtat passà a la corona, que poc després l'empenyorà a la Diputació del General. Aquestes circumstàncies, més l'Interregne i el canvi de dinastia que poc després seguiren, afavoriren que el castell retornés a mans efectives del monestir; pel 1474 consta com a possessió seva. A finals del segle XVII la documentació indica que tornava a estar en mans dels titulars del comtat d'Empúries, llavors els ducs de Medinaceli. En aquesta època el castell servia de guaita contra els pirates barbarescos.
Se suposa que el castell va ser inutilitzat militarment, destruint bona part de les seves construccions, per ordre del mariscal duc de Noailles durant l'expedició de rapinya a Sant Pere de Rodes que protagonitzà el 1708, en plena Guerra de Successió. Ja inhabitable i inútil per a la milícia, el que quedava del castell hagué de retornar de seguida a mans del monestir, que el posseïa en el moment de l'exclaustració el 1835. Amb la desamortització va ser reclamat pels Medinaceli, als quals va ser reconegut i que l'han posseït fins a data recent.

Vista del Port de la Selva. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El poble de Santa Creu de Rodes i l'església de Santa Helena. És un nucli de població abandonat situat a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes, a un km de distància del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l'església de Santa Helena.
L'església de Santa Creu de Rodes és confirmada com a domini de l'abadia de Sant Pere de Rodes en una epístola del papa Benet VI de l'any 974; hi torna a ser confirmada per un precepte reial de Lotari del 982 i per una epístola del papa Joan XV del 990. El juliol del 1097 l'abat Ramon Juicard signà un acord amb el comte d'Empúries que posava fi a les disputes sobre les jurisdiccions de l'església i lloc de Santa Creu de Rodes; el comte reconeixia que pertanyia a l'abat i prometé no usurpar-la més. El 1113 es consagrà l'església. El novembre del 1336 l'abat Ramon establí a Bartomeu Perich la notaria de la muntanya de Sant Pere de Rodes amb l'obligació de residir "in loco Sancte Crucis", la qual cosa demostra que aleshores encara era el poblat més important de la contrada per a la comunitat.

Far de la punta s'Arenella, a Port de la Selva. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Durant els segles XIV i XV assoleixen gran importància els seus mercats als quals s'apleguen els habitants de les poblacions de la rodalia. La seva decadència va tenir un precedent en la gran Pesta Negra de l'any 1345, quan moriren 24 monjos del proper cenobi. La població ja havia minvat al segle XIII degut als atacs dels pirates i, segons una vella tradició, molts dels seus habitants participaren en la conquesta de Mallorca i s'hi establiren; segurament el barri de Santa Creu de la Ciutat de Mallorca, on hi ha una església dedicada a Santa Helena, va ser fundat per la gent de Santa Creu de Rodes; consta en el memorial que el 1780 els veïns del Port de la Selva s'adreçaren al rei demanant el títol de Vila Reial, i també a l'obra del viatger Francisco Zamora que visità aquesta rodalia el 1790.

Barques a la sorra a Port de la Selva.. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1455 l'església de Santa Creu, també coneguda com Santa Helena, era servida per tres capellans i s'hi havia aplegat una comunitat de donats; en canvi el 1572 va deixar de fer les funcions parroquials i esdevingué sufragània de la de Sant Esteve de Mata, ara Sant Sebastià, de la Selva de Mar. En aquest moment no hi devia viure ningú al poble. L'abat Pere Joan Desgüell va impulsar la repoblació d'aquest nucli al segle XVIII, obligant els habitants de Port de la Selva i de la Vall de la Santa Creu a oir les misses i ser enterrats en aquesta església parroquial, però no va reeixir. El 1623 l'abat intentava refer la vida del poblat obligant als habitants de la rodalia d'acudir-hi per als afers religiosos. Quan el poble quedà del tot deshabitat l'església es convertí en santuari de Santa Helena; s'hi celebrà el darrer aplec el 3 de maig de 1880.
Les darreres intervencions arqueològiques realitzades han confirmat l'existència d'un poblat medieval d'entre els segles XI i XVI, i d'una necròpoli datada entre el VIII i el IX. En una de les habitacions de les cases s'hi descobrí una tomba medieval de lloses i una sitja excavada a la roca. A les excavacions fetes el 2007 es va documentar, en una casa de la plaça, part de la necròpoli datada entre els segles VIII-IX i excavada a la roca. Es varen documentar cinc tombes antropomòrfiques, en males condicions i amb poques restes òssies, suposadament per la construcció de les cases del poblat que les van malmetre. En el mateix habitatge es van trobar estris per a la vida quotidiana com una aixada, una sivella de cinturó i fragments de ceràmica

El monestir de Sant Pere de Rodes. El més notable de l’Empordà i un dels més coneguts de tot el país, s’hi han realitzat importants campanyes de restauració. El conjunt de les seves edificacions es dreça en un vessant de la muntanya de Verdera, a 520 m d'alçada. Per la seva situació, el monestir i el camí que hi mena des del collet de Santa Helena, on hi ha les restes de l’antic poble de Santa Creu de Rodes, són un mirador natural sobre el litoral marítim que es prolonga des del cap de Creus cap al nord fins a les llunyanes platges del Rosselló.

Article principal: El monestir de Sant Pere de Rodes

Evolució demogràfica del Port de la Selva. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 40 focs; 1553, 62 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Port de la Selva. Notas históricas", Federico Marés Deulovol. 1971. Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 8. ISSN 1136-0267.
"El Port de la Selva, imatges i històries de l'ahir". Vicenç Relats i Casas. 2020. Gent i Terra. ISBN 84-9471-889-4.
"Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus". J. Tarrús i Galter. 2002. Diputació de Girona. ISBN 84-95187-34-5.
"Los inicios de la Edad de Hierro en el Alt Empordà y sus contactos". Enriqueta Pons.

www.elportdelaselva.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'El Port de la Selva.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial d'El Port de la Selva.

Situació del municipi d'El Port de la Selva dins la comarca de l'Alt Empordà

Dolmen de Vinyes Mortes I. 1a meitat 3000 aC. Viquipèdia - (Ampliar)

El papa Joan XV (?-996). Viquipèdia

El papa Benet VI (?-974). Viquipèdia

Inscripció sobre la porta del castell de Sant Salvador, avui desapareguda

Inscripció sobre la porta del castell de Sant Salvador de Verdera, avui desapareguda. Publicat a "Geografia general de Catalunya" de Botet i Sisó, 1913 - (Ampliar)

Escut d'armes del comtat d'Empúries.

Diner de Jaume II (1267-1327). Viquipèdia - (Ampliar)

Adrien Maurice de Noailles, duc de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar)

Reintegrament al monestir de Sant Pere de Rodes dels drets sobre la jurisdicció de la Vila de Port de la Selva, 1790 - (Ampliar)

Filoxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae). Viquipèdia

Cens electoral imprès del Port de la Selva. 1890. - (Ampliar)

Joaquim Cervera, barquer de J.V. Foix. El Port de la Selva. 1987. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segell municipal de Port de la Selva. Publicats a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Església de Santa Helena de Rodes. Pere López, Viquipèdia - (Ampliar)

Castell de Sant Salvador. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior en ruïnes del monestir de Sant Pere de Rodes. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Claustre del monestir de Sant Pere de Rodes. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Torre de Santa Creu de Rodes. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Arcs, columnes i capitells esculpits de l'interior de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes. 1880. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice