Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

El Ball del Cornut. 2012

El Ball del Cornut. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Ball del Cornut

El Ball del Cornut. Gravat de "Costumari català", op. cit - (Ampliar)

Plantada de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut. 2012

Plantada de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Ball del Cornut. 2010

El Ball del Cornut. 2010. Jordi Camps Linell. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Plantada de l'Arbre de Maig. 1979

Plantada de l'Arbre de Maig. 1979. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Plantada de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut. 2011

Plantada de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut. 2011. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Ball del Cornut. 1980

El Ball del Cornut. 1980. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Cornellà del Terri

Tradicions de Cornellà del Terri.

Tradicions. Cornellà del Terri celebra la seva festa major coincidint amb la Setmana Santa. Entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua, es succeeixen una gran quantitat d’activitats festives que giren al voltant de la plantada de l'Arbre de Maig i d’entre les quals destaca, per la seva popularitat, una dansa anomenada Ball del Cornut, festes declarades tradicionals d'interès nacional en resolució de la Generalitat del 23 de juny de 1999.

Església de Sant Antoni de Cornellà

El Ball del Cornut de Cornellà del Terri. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La Festa de l'Arbre de Maig. La Festa Major de Cornellà del Terri s'estructura al voltant del ritu de l’arbre, un tipus de pràctica força abundant en diferents indrets del món, molt estès antigament, i que venera l'esplendor de la vegetació i el poder dels arbres com a artífexs de la fecundació de la terra.
Les celebracions comencen Divendres Sant quan un grup d'homes van a cercar l'arbre, el pollancre o l'àlber, més alt i dret dels que hi hagi pels volts de la vila. Una vegada escollit i abatut, li esporguen bé el brancatge inferior i el transporten fins a l’interior del poble, deixant-lo preparat per substituir el de l’any anterior, que havia romangut dret fins aleshores. Aquest arbre, que es coneix popularment com a Maig serà l’eix de totes les celebracions posteriors. El Maig de Cornellà del Terri, a diferència del d’altres indrets, disposa d’un mecanisme de subjecció propi situat en l’edifici de la plaça major.
El Dilluns de Pasqua al migdia, els veïns s’engalanen amb el vestit tradicional català, espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca, coronen l’arbre amb un cim de pi i guarneixen el tronc amb diferents banyes i corns d’animals. Una vegada així guarnit, aixequen solemne i cerimonialment l'arbre al bell mig de la plaça amb l'ajuda de llargues cordes i la força dels que hi participen. L'arbre restava dret fins al Divendres Sant de l'any següent.
En la festa de l’Arbre Maig de Cornellà i el Ball del Cornut s'hi referencia també el ritu que marca simbòlicament l’establiment definitiu de la primavera i l’inici d’un cicle nou, l’aixecada d’un arbre maig, amb primitius cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència del qual es simbolitza mitjançant els corns.

Festa de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut a Cornellà de Terri. 1983

Festa de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut a Cornellà de Terri. 1983. Dani Duch. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

El ball del Cornut. Una vegada plantat l'Arbre, els vilatans ballen el Ball del Cornut, que es dansa al voltant de l’Arbre de Maig. Els dansaires recorren la vila ballant, formant en una llarga filera, al toc d'una música alegre. De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un barret de pell que porta dues grans banyes de boc recargolades i sis parelles que l’envolten, formant una rotllana (1).
Mentre sona la música, les dones s'avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles. Després repeteix l'operació entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent. La cobla continua amb la música i al final també interpreta algunes sardanes. Aquest ball, celebrat en un ambient d’alegria, bromes i bon humor és únic al territori català. És també un clar exemple de la capacitat de recuperació de les tradicions, atès que la coreografia i la música que sona havien desaparegut i van ser extretes dels documents que va deixar Joan Amades.
Segons alguns autors, aquest ball rodó podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana (2). En aquella època els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres, i aplicaven els anomenats mals usos. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit, la nit de noces, amb les noies que s’estaven a punt de casar. Després de llargs anys d’humiliació, el 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri es va alliberar del domini feudal i es va suprimir aquest privilegi indigne. Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d’ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Segons Joan Amades, en canvi, la dansa prové d’un ritu destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l’Arbre de Maig de Cornellà i el Ball del Cornut hom hi ha vist també el ritu que marca simbòlicament l’establiment definitiu de la primavera i l’inici d’un cicle nou, amb primitius cultes a la divinitat de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar.

Preparació de l'Arbre de Maig de Cornellà del Terri. 1992

Preparació de l'Arbre de Maig de Cornellà del Terri. 1992. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Notes
(1) Segons Amades ("Costumari català"), es ballava d'aquesta manera: els ballaires feien ball rodó entorn de l'arbre de les banyes. mentre el cornut, sol, saltava lleugerament tot voltant per l'interior de la rodona. Fetes unes rodades, els ballaires es deturaven i es deixaven anar de mans, mentre el Cornut seguia saltant i botant, serpentejant per entre la rodona. Seguidament les dones avançaven un parell de passes vers el centre de la rotllana i el Cornut repetia la passada serpentejant per entre la petita rodona de les balladores. Fetes tres rodades, les balladores tornaven al seu lloc i els ballaires imitaven la figura d'elles, és a dir, s'avançaven tres passes vers el centre del rogle, i el Cornut repetia la passada entre ells com havia fet amb llurs companyes. Fetes altres tres passades, el Cornut prenia una balladora per la mà, trencaven la rodona, i la colla s'agafava en tira que evolucionava lliurament a gust i caprici del Cornut capdanser, que solia lliurar-se a tot un seguit de cargols i serpenteigs, corrent carrers enllà amb tota la colla. - (Tornar al text)

(2) Atès que generalment aquestes festes se celebraven durant la primavera, el fet que a Cornellà s'escaigui el dilluns de Pasqua s'interpreta com a resultat que l'Església assimilés la festa: l'hauria cristianitzada i en canviaria la data de celebració. Segons el folklorista Violant i Simorra, aquesta darrera seria la hipòtesi més versemblant. Quant a les banyes que es pengen al capdamunt de l'arbre "podria representar una reminiscència d'ofrena o dedicatòria de l'arbre a una divinitat procreativa silvestre del bosc, de la selva o del camp". (Jaume Portella, op. cit) - (Tornar al text)


Bibliografia
"Cornellà de Terri". Jaume Portella i Comas. 1985. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. pàg. 64-67. ISBN 84-86377-11-0.
"Costumari català, el curs de l'any", vol II Carnestoltes, Quaresma, Setmana Santa i Cicle Pasqual. Joan Amades, 1983. Salvat. ISBN 84-3453-683-8.


  • Història de Cornellà del Terri Article històric del municipi del Pla de l'Estany.

  • www.cornelladelterri.cat Web oficial de l'Ajuntament de Cornellà de Terri.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Tradicions de Cornellà del Terri

    Escut oficial de Cornellà del Terri

    Escut oficial de Cornellà del Terri.

    Transport de l'Arbre de Maig. 2012

    Transport de l'Arbre de Maig. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Plantada de l'Arbre de Maig. 1914

    Plantada de l'Arbre de Maig. 1914. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

    Plantada de l'Arbre de Maig. 1985

    Plantada de l'Arbre de Maig. 1985. Miquel Planas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Transport de l'Arbre de Maig. 2016

    Transport de l'Arbre de Maig. 2016. Dani Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Plantada de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut. 2012

    Plantada de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Plantada de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut. 1985

    Plantada de l'Arbre de Maig. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés