Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Clergue medieval. Bodleian Library, Oxford

Clergue medieval. Bodleian Library, Oxford. Detall de manuscrit il·luminat.

Flor de card. Sant Martí de Surroca

Flor de card. Sant Martí de Surroca - (Ampliar)

La cultura de l'aigua d'Ogassa. Rierols que travessen la població

La cultura de l'aigua d'Ogassa. Rierols que travessen la població - (Ampliar)

Camí vora l'absis de l'Església de Sant Martí de Surroca. 1939-1955

Camí vora l'absis de l'Església de Sant Martí de Surroca. 1939-1955. Antoni Maymó Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

La font de la Nina, construïda el 1987 per celebrar el premi als carrers més ben engalanats de tot Catalunya ens mostra l'estimació dels habitants per les plantes i les flors

La font de la Nina, construïda el 1987 per celebrar el premi als carrers més ben engalanats de tot Catalunya ens mostra l'estimació dels habitants per les plantes i les flors - (Ampliar)

Carrer d'Ogassa

Carrer d'Ogassa - (Ampliar)

Carrer d'Ogassa

Carrer d'Ogassa - (Ampliar)

La ramaderia, un dels recursos econòmics d'Ogassa

La ramaderia, sobretot de vaques brunes del Pirineu, un dels més importants recursos econòmics d'Ogassa, i també un atractiu turístic - (Ampliar)

Excursionista davant del puig Estela i portella d'Ogassa coberts per la neu. 1939-1955

Excursionista davant del puig Estela i portella d'Ogassa coberts per la neu. 1939-1955. Antoni Maymó Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Cep d'Ogassa

Cep d'Ogassa - (Ampliar)

La ramaderia, un dels recursos econòmics d'Ogassa

La ramaderia, un dels més importants recursos econòmics d'Ogassa, i també un atractiu turístic - (Ampliar)

Dos pallers a la Masia de Vilavona d'Ogassa. 1939-1955

Dos pallers a la Masia de Vilavona d'Ogassa. 1939-1955. Antoni Maymó i Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)


Ogassa

Situat al centre de la comarca del Ripollès, Ogassa limita amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Camprodon, Vilallonga de Ter, Pardines, Ribes de Freser i Campdevànol. Des del sud s'hi accedeix fàcilment amb vehicle per la carretera GIV-5211 que comunica Ogassa amb Sant Joan de les Abadesses, per la banda est, des de la Colònia Estabanell, de Camprodon, per pista forestal, i per l'oest, una altra pista comunica el municipi amb Bruguera i Ribes de Freser.
Dins el terme d'Ogassa hi ha el vessant sud de les serres Cavallera i Conivella, amb uns cims tan representatius com el Taga (2.040 m.), Sant Amand (1.854 m.) i el Puig Estela (2.007 m.). El relleu totalment muntanyós del municipi fa que la seva altitud respecte al nivell del mar oscil·li entre els 2.035 m. del Taga i els 800-900 m. de les fondalades que hi ha a la part baixa del seu terme.

Paisatge del Ripollès des d'Ogassa

Paisatge del Ripollès des d'Ogassa - (Ampliar)

Història. L'existència de nuclis poblats de forma important en terres que pertanyien a l'església i als senyors feudals durant l'època medieval ho testifiquen les esglésies romàniques de Sant Martí d'Ogassa, del segle X, i Sant Martí de Surroca, del segle XI, que depenien del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i les de Sant Julià de Saltor (1) i Santa Maria de Vidabona (2), que depenien del de Ripoll.
Es coneix de l'existència d'una fortificació edificada al cim de Sant Amand, entre Saltor i Bruguera, documentat com Castell de Pena (castellar de Penna Matricis). Apareix a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aguacia (Sancti Martini de Aguacia) l'any 1024 per l'Abat Oliba, tot i que que seria anterior a aquesta data. Aquesta fortificació aglutinava les terres de Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor, Santa Maria de Vidabona i part de les terres del municipi de Bruguera (Ribes de Freser). Se sap que la titularitat del castell passa per diversos propietaris al llarg dels segles XI, XII i XIII (3).

La fàbrica dels Pans

La fàbrica dels Pans. En aquest edifici s'hi fabricaven els pans de carbó, uns conglomerats elaborats amb pols de carbó i brea. Eren peces compactes de 40 x 20 cms que s'utilitzaven com a combustible per a les màquines de vapor dl'època i a les cimenteres per coure ciment. A finals del segle XIX es produïen 21 pans de 9 kg cadascun per minut. - (Ampliar)

Ben entrat el segle XIX, amb l'existència de jaciments d'hulla en el municipi, i en plena expansió de l'industrialisme català, comença l'explotació minera a Ogassa (4). La primera mina va ser oberta l'any 1838. L'explotació minera del municipi s'allargà gairebé 130 anys, quan degut al descens de producció d'aquestes, finalment es tancà l'última l'any 1967. Aquest carbó, era principalment destinat a la creixent indústria catalana. L'únic inconvenient, era el transport d'aquest material. Per resoldre el problema, l'any 1880 es conclouen els treballs de la línia de ferrocarrils que havia de dur el carbó de les mines fins al port de Barcelona.

Vista general de Sant Martí de Surroca. 1890-1923

Vista general de Sant Martí de Surroca. 1890-1923. Cèsar August Torras. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El carbó era transportat amb vagonetes fins a l'estació de Toralles, a Sant Joan de les Abadesses. mitjançant diversos plans inclinats, que es poden intuir per tot el poble, i d'allà carregat en tren en l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses que va funcionar fins als anys 80 del segle XX.
Actualment, aquesta línia segueix en actiu, i uneix Barcelona, Granollers, Vic, Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol, a França. D'aquesta explotació industrial en queden moltes restes arquitectòniques, tals com una antiga fàbrica de ciment, una fàbrica de pans de carbó, i diversos tallers destinats a la reparació d'estris miners.

Edifici a l'avinguda de les Mines

Edifici a l'avinguda de les Mines - (Ampliar)

Degut al gas grisú (gas metà), i al seu potencial d'inflamació, es va dotar al poble d'energia elèctrica l'any 1900, convertint-se en un dels primers municipis de l'estat espanyol en tenir corrent elèctric. Avui encara pot contemplar-se l'edifici on se situava la turbina elèctrica. Des de l'arribada del ferrocarril, i fins a les primeres dècades del segle XX, varen ser els anys de major productivitat. Bona prova de la prosperitat econòmica que va comportar en són els 1.578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900.
Un dels altres factors econòmics que propiciaren el progrés del municipi van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet.
El tancament de les mines, va provocar un èxode en el municipi, fins a arribar a la població actual que ronda els 250 habitants i que segueix estable des dels anys 80 del segle XX. Actualment, les principals activitats econòmiques del municipi só de la ramaderia i el turisme.

La Font del Miner, a l'avinguda de les Mines

La Font del Miner, a l'avinguda de les Mines - (Ampliar)

Les fonts d'Ogassa. De tot el regitzell de fonts que donen cos al municipi d'Ogassa cal destacar la font del Miner, situada a l'avinguda de les mines; la font Gran, a la qual s'accedeix per un camí que sortint des del Taller voreja la riera, la font del Freixe que proveeix d'aigua la població, i la de la Nina, situada a la cruïlla de l'avinguda de les Mines amb la plaça Dolça, que recorda que Ogassa, l'any 1987 va rebre la distinció de població primera classificada del guardó "Vila en flor de Catalunya".

Evolució demogràfica d'Ogassa

Evolució demogràfica d'Ogassa. - (Ampliar)


Bibliografia
"Ogassa", Agustí Dalmau i Font, 2011. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.
"La cuenca carbonífera de Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España)". Julio Gómez–Alba, 2007. Monografies del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. ISSN 1695–8950.


Notes
(1) La primera església de Saltor ja surt documentada l'any 890 en l'acta de consagració de la de Sant Pere de Ripoll. La construcció de l'actual es situa al segle XI. - (Tornar al text)

(2) El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890, i fixa el lliurament de primícies i delmes (dècimes parts) de la comunitat de Vidabona a la comunitat de Sant Pere de Ripoll (com el monestir, fundada per Guifré I, el Pelós l’any 879). Ja aleshores, hi havia domini jeràrquic entre comunitats. La seva comunitat popular cristiana (parròquia) rural era integrada pels masos de Vidabona, l’Adroguer, el Boix de Vidabona, la Solaneta i Camp Roig. L'edifici romànic, del segle XII, s'esfondrà l’any 1969 per les esquerdes al sostre causades per un llamp. Té adosada una edificació que feia de rectoria o habitatge de l’ermità, a la qual s’accedia també pel cor, bastit el segle XVIII. - (Tornar al text)

(3) El 1024 era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i deixava la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. L'abat Ramon de Bianya, adquireix els drets del rei Pere el Cerimoniós de les viles d'Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l'any 1342, i l'any 1344 n'encomana la custòdia a Pere de Ribes, de la Vall de Ribes. Fou abandonat al segle XIV. El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament. - (Tornar al text)

(4) La conca minera s’estén d’oest a est, seguint el traçat de la Serra Cavallera des de Bruguera fins a Camprodon, passant pel Coll de Jou, Ogassa, Surroca, la Collada de la Creu i Torre Cavallera, amb una llargada d’uns 15 Km i una amplada màxima d’un quilòmetre.
Les capes d’hulla, per l’acció dels pòrfirs, canvien sobtadament de direcció, passen a ser verticals i fins i tot a invertir-se. Aquesta característica va fer que l’extracció del carbó fos complicada, atès que al no ser jaciments continuats, a part de la dificultat tècnica a l’hora d’extreure’l, s’hi afegí el problema d’avaluar-ne l’extensió i la llargada. - (Tornar al text)



  • Sant Martí d'Ogassa
    ------Article i reportatge fotogràfic de l'església romànica del segle X.
  • Sant Martí de Surroca
    ------Article i reportatge fotogràfic de l'església romànica del segle XI.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història d'Ogassa

    Escut d'Ogassa

    Escut d'Ogassa.

    Mapa d'Ogassa

    Situació del municipi d'Ogassa dins la comarca del Ripollès


    La cultura de l'aigua d'Ogassa. Rierols que travessen la població

    La cultura de l'aigua d'Ogassa. Rierols que travessen la població - (Ampliar)

    La ramaderia, un dels recursos econòmics d'Ogassa

    La ramaderia, un dels més importants recursos econòmics d'Ogassa, i també un atractiu turístic - (Ampliar)

    La cultura de l'aigua d'Ogassa. Les fonts d'Ogassa

    La cultura de l'aigua d'Ogassa. Les fonts d'Ogassa - (Ampliar)

    La població d'Ogassa

    La població d'Ogassa - (Ampliar)

    Excursionistes arribant a la Masia de Vilabona a Ogassa. 1939-1955

    Excursionistes arribant a la Masia de Vilabona a Ogassa. 1939-1955. Antoni Maymó Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    La cultura de l'aigua d'Ogassa. La Font del Miner

    La cultura de l'aigua d'Ogassa. La Font del Miner - (Ampliar)

    Masia del nucli de Les Costes, a Ogassa

    Masia del nucli de Les Costes, a Ogassa. 1939-1955. Antoni Maymó Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    La Fàbrica de Pans

    La Fàbrica de Pans - (Ampliar)

    La font de la Nina, construïda el 1987 per celebrar el premi als carrers més ben engalanats de tot Catalunya ens mostra l'estimació dels habitants per les plantes i les flors

    La font de la Nina, construïda el 1987 per celebrar el premi als carrers més ben engalanats de tot Catalunya ens mostra l'estimació dels habitants per les plantes i les flors - (Ampliar)

    La cultura de l'aigua d'Ogassa. Rierols que travessen la població

    La cultura de l'aigua d'Ogassa. Rierols que travessen la població - (Ampliar)

    Excursionistes arribant a Ca l'Adroguer d'Ogassa. 1945-1965

    Excursionistes davant Ca l'Adroguer d'Ogassa. 1945-1965. Antoni Maymó Duarte. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés