La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El sistema de torres de Montjuïc. A partir de la segona meitat del segle XVII, el sistema defensiu de Girona es va transformar amb la construcció de baluards a llocs estratègics seguint el sistema defensiu dissenyat per l'enginyer militar i mariscal de França Sébastien Le Prestre de Vauban. El 1653 es varen començar a construir a la muntanya de Montjuïc, de 219 m d'alçada, un castell i quatre torres al seu voltant amb l'objectiu de protegir millor tots els angles davant de qualsevol atac.

Detall de 'Plan des Attaques. Partie de la Ville de Gironne', 1711

(Ampliar) - Detall de 'Plan des Attaques. Partie de la Ville de Gironne', 1711. Bibliothèque nationale de France. S'hi observa la Torre de Sant Joan.

El conjunt va tenir un paper decisiu durant la Guerra del Francès; va ser el principal objectiu de les tropes napoleòniques per poder prendre la ciutat. Com a represàlia, totes les defenses de la muntanya varen ser volades o inutilitzades pels francesos en la seva sortida de Girona el 1814, el mateix que varen fer amb els forts de les Pedreres, la Torre Gironella i el baluard de la Mercè.

El monestir de Sant Pere de Galligants i un tram de la muralla que enfila cap a la muntanya de Montjuíc. Al centre, la muntanya de Montjuïc amb la torre de Sant Joan. 1920-1931

(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants i un tram de la muralla que enfila cap a la muntanya de Montjuíc. Al centre, la muntanya de Montjuïc amb la torre de Sant Joan. 1920-1931. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La torre de Sant Joan. Es tracta d'una construcció de planta pentagonal amb potents murs atalussats a la planta baixa que, malgrat les seves reduïdes dimensions, li donen un aspecte molt massís i amenaçador. Cal destacar-ne les grans espitlleres. No tenia fossat, perquè, per les característiques del terreny, no li calia, però havia estat envoltada d'una banqueta defensiva, avui desapareguda. Estava coberta per una volta molt gruixuda que, a més de donar-li una bona protecció davant les bombes enemigues, permetia emplaçar-hi quatre o cinc canons.
La seva misió era controlar el camí que comunicava la ciutat amb la muntanya, a més d'ajudar en la defensa del Portal de França i el baluard de Sant Pere, a la banda nord de la ciutat.

Vista del barri de Pedret des de l’illa del Ter. A l'esquerra, la muntanya de Montjuïc on destaca la torre de Sant Joan. 1905-1909

(Ampliar) - Vista del barri de Pedret des de l’illa del Ter. A l'esquerra, la muntanya de Montjuïc on destaca la torre de Sant Joan. 1905-1909. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Dades històriques de la torre de Sant Joan. El 8 de juliol de 1809 va esclatar la torre de manera accidental. El "Diario de Gerona" ho explicava així: "A las 7 y media de la mañana se voló la torre de San Juan por imprudencia de un artillero que entró con una vela encendida en el repuesto de pólvora. Su explosión no fue de las más estrepitosas, pero cayeron sus muros y bóvedas, quedando convertida en un montón de ruinas, debajo de las cuales quedó sepultada una parte de su guarnición, ó sean 20 hombres del primer tercio de Vich con su capitán D. José Isern y el teniente D. Miguel Armadá, y 6 artilleros. Los demás (se'n salvaren vuit) se salvaron gracias a hallarse de guerrilla. Esta torre era de mucha utilidad para la defensa del castillo, del baluarte de San Pedro y de las baterías llamadas de San Roque situadas en la misma montaña, cuya artillería hubo de retirarse enseguida á la plaza. Tan luego como se observó esta desgracia, acudieron a prestar socorro el intendente D. Carlos Beramendi y muchos paisanos, así como una partida de las mujeres de la compañía de Santa Bárbara con la Comandanta Dª Maria Angela Bivern. Lograron retirarse ocho heridos á pesar del vivo fuego de mortero que el enemigo dirijió hacia aquel punto tan luego como observó lo ocurrido".

Detall de plànol britànic de la situació de la ciutat durant els setges de 1808-1809

(Ampliar) - Detall de plànol britànic de la situació de la ciutat durant els setges de 1808-1809. Oxford, 1909. Viquipèdia.

Malgrat la destrossa, per la seva estratègica posició, els defensors de la ciutat la continuaren ocupant. Es parla de l'existència d'un túnel que comunicava la torre amb el castell de Montjuïc, i que la torre era coneguda popularment com el "Reducte de la Sang" per la quantitat de soldats que hi deixaren la vida en la seva difícil defensa.
A "Historia militar de los sitios de Gerona, que comprende particularmente los dos Sitios de 1808 y 1809", el brigadier Guillermo Minali (Girona, 1840), explica que des del 6 de juny al 16 d'agost de 1808 es varen fer diverses reparacions i millores a les defenses que ens dóna idea del seu estat i estructura. "En la antigua torre de San Juan se soló toda la plataforma sobre una bóveda con un macizo de mampostería cubierto de lozas labradas á escoda, se reparó la rodillera y parapeto, se dobló la bóveda con un techo de madera con su escalera en ella, se construyó un repuesto de pólvora y en la plataforma un tinglado para la artillería, una garita y un lugar escusado, y se reparó la puerta, ventana y la escalera de entrada a la torre".

La plaça de Sant Pere. Al fons, la muntanya de Montjuïc on destaca la torre de Sant Joan. 1900-1909

(Ampliar) - La plaça de Sant Pere. Al fons, la muntanya de Montjuïc on destaca la torre de Sant Joan. 1900-1909. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia.

- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-95187-31-O.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.



Back - Index

Història--------Història

La Torre de Sant Joan. 1806

(Veure'l sencer) - La Torre de Sant Joan, a la carena, el 1806. Detall d'un gravat que representa Girona des del barri de Pedret, amb l'arcada de l'església del Pilar en primer terme. Al fons s'observa la torre de Sant Joan, la muralla de Sant Pere i el portal de França. François Nicolas-Barthélemy Dequevauviller (gravador). CRDI - Ajuntament de Girona.

Tropes napleòniques durant els setges de la Guerra del Francès. Fuseller granader. 1808-1813

(Ampliar) - Tropes napleòniques durant els setges de la Guerra del Francès. Fuseller granader. 1808-1813. Bellange. Viquipèdia.

Detall de 'El Gran dia de Girona', de César Álvarez Dumont

(Ampliar) - Detall de 'El Gran dia de Girona', de César Álvarez Dumont. Viquipèdia.

Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles'. 1694

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles'. 1694. Bibliothèque nationale de France. Marcat amb la lletra T s'hi observa la Torre de Sant Joan.

Banderes dels setges de 1808 i 1809 conservades a la capella de Sant Narcís de l’església de Sant Feliu. Posteriorment es traslladarien al Museu d’Història de la Ciutat. A l’esquerra, la bandera de la Creuada Gironina i a la dreta, la del 1er Terç dels Miquelets. 1906-1918

(Ampliar) - Banderes dels setges de 1808 i 1809 conservades a la capella de Sant Narcís de l’església de Sant Feliu. Posteriorment es traslladarien al Museu d’Història de la Ciutat. A l’esquerra, la bandera de la Creuada Gironina i a la dreta, la del 1er Terç dels Miquelets. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització
41º 59' 30.3" N
2º 49' 39.2" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés