|
|
Vicenta Janer Jubert, taquígrafa i mestra, va néixer a Girona el 1865. Filla única de Francesc Janer i de Dolors Jubert, va viure a la plaça de Sant Francesc, avui avinguda de Sant Francesc, de Girona. Vicenta era neboda de Josep Jubert Cortada (Cassà de la Selva, 1820-1884), farmacèutic, republicà federal, regidor de l’Ajuntament de Girona, diputat provincial i catedràtic de la Universitat Lliure de Girona.
El 18 de setembre de 1876, als 11 anys, va presentar la sol·licitud per presentar-se a l'examen d’ingrés del Batxillerat, com a pas per començar a estudiar a l'Institut Provincial de Girona, en un moment en què el fet que les dones estudiessin com els homes i amb els homes era sorprenent i trencador. La primera noia de l’estat que s’havia matriculat en un institut ho va fer el 1871, a Huelva, durant el Sexenni Revolucionari (1868-1875), gràcies al fet que l’ensenyament lliure permetia que pogués haver-hi alumnes no presencials; i el setembre de 1876, al principi de la Restauració, només vint-i-quatre noies estaven estudiant la secundària en nou ciutats de tot l’estat, entre els trenta mil nois.
El 'Diario de Huesca' de l'11 de juliol de 1881 es va fer ressò de la obtenció del grau de Batxiller per Vicenta Janer - (Ampliar)
Una setmana més tard, el 25 de setembre, es va examinar i va obtenir la qualificació de Aprobado. Durant els cursos següents va estudiar les assignatures de Llatí, Castellà, Geografia, Història Universal, Retòrica i Poètica, Història d'Espanya, Geometria i Trigonometria.
Les noies que a continuació es matricularen a l’Institut, ho varen fer el 1877. Van ser Lluïsa Serrat i Remei Torroella, que varen seguir la carrera de mestre, malgrat que no van tenir el reconeixement social que tingué Vicenta Janer. Janer, Torroella i Serrat, després del seu pas per l’Institut, anaren a l’Escola Normal de mestres de Barcelona, on hi coincidiren el curs 1882-1883, i tant Lluïsa Serrat com Remei Torroella, uns anys més tard, varen guanyar les oposicions de mestre a la Bisbal d'Empordà.
Després de passar per l’Institut, Janer va obtenir el Batxiller en Belles Arts, el Magisteri i el Peritatge Mercantil. A Barcelona figura també com la primera dona matriculada a la càtedra de Taquigrafia de la Diputació de Barcelona, el 1883. Es va casar amb Jeroni Alemany Dalmau, capità de l’exèrcit i maçó guarda-segells de la Logia Progreso de Farners (Cortada, op. cit).
Al cap de ben poc va anar a viure a Barcelona on, a part de fer de mestre, tingué un paper molt actiu en la millora de l’educació de les dones. Janer va conèixer la concertista, compositora, feminista i lliurepensadora Clotilde Cerdà i Bosch (1861-1926), que signava els seus articles com Esmeralda Cervantes, i va formar part del professorat de l’Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer, que va fundar Cerdà el 1885 perquè les dones poguessin tenir l’educació suficient per guanyar-se la vida. A l’acadèmia, també hi va participar una altra pionera de l’educació femenina, la primera metge de l’estat, Dolors Aleu de Riera (1857-1913), i també Josefa Cerdà, Carolina Thos i Antònia Opiso, entre d'altres. L’acadèmia, però, acabà tancant al cap de pocs anys per l’oposició de la Barcelona conservadora de la Restauració.
Primeres alumnes de l'antic Institut d'Ensenyament Mitjà. La primera matriculada va ser Vicenta Janer Jubert, natural de Girona, el curs 1876-1877 - (Ampliar)
Va dirigir l’Escola d’Institutrius de la Sociedad Económica de Amigos del País, hereva de l’Ateneo de Señoras del 1868 i de la Escuela de Institutrices de Madrid, creada el 1869, on hi endegà diferents projectes. També va obrir una acadèmia de confecció a Barcelona, primer al carrer del Pi i, després, al carrer Bilbao, que va assolir fama. Janer va tenir èxit, amb premis en exposicions d’indústries artístiques, i va crear un mètode de patronatge i confecció, sobre el qual publicà dos llibres, un dels quals a Barcelona el 1896 amb el títol "Método para aprender a cortar y confeccionar toda clase de prendas de vestir señoras y niñas, lenceria, para caballero, canastilla para recién nacido, abrigos y sombreros". Tot i que d’estil tècnic, aquestes obres li servien per criticar els mètodes pedagògics del moment, per l'excés d'aprenentatge memorístic i per la utilització de procediments aritmètics, en favor del desenvolupament de les competències i capacitats de les alumnes.
Va proposar que a l'Escola d'Arts i Oficis de Gràcia, on impartía docència als programes especials de promoció de les dones, s'hi impartissin classes de càlcul mercantil. L'agost de 1888 va pronunciar un discurs al Congreso Nacional Pedagógico, organitzat per la Asociación de Maestros Públicos de la Provincia de Barcelona.
Janer obtingué un reconeixement social pels seus treballs en defensa de la instrucció de les dones; l'any 1889 va ser guardonada amb la medalla d'or al Certamen de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción, creada el 1844 per Figuerola i Pi i Margall, i participà en el Congrés Pedagògic Nacional de Barcelona l’any 1888. En la seva voluntat de promocionar l'educació de les nenes, va ser la primera presidenta de les colònies escolars organitzades per la Sociedad Económica Barcelonesa la primera edició de les quals van fer-se el 1893. Contribuí de manera activa a que les dones sortissin de l’esfera domèstica, on havien de complir amb una funció maternal, i passessin a tenir un lloc en l’espai públic mitjançant el treball assalariat (Cortada, op. cit).
Es presentava com professora batxiller en arts, pèrit professor mercantil i taquígrafa sòcia de la Corporación Taquigráfica. Entre les diverses conferències que va pronunciar al llarg de la seva vida, en la que va donar el 9 de març de 1900 a la seu de la Sociedad Económica de Amigos del País, recomanava l'Escola de Institutrius. amb el títol La Mujer: su influencia en el hogar doméstico.
La Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción que tant havia acollit i animat les iniciatives de Vicenta Janer, va informar oficialment de la seva prematura mort a finals del 1900. En reconeixement a la seva trajectòria i condició, l'Àrea de Direcció de l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona porta el seu nom.
Bibliografia
- "Les primeres dones a l'Institut de Girona". Carles Cortada i Hortalà. 2010.
- "La polémica feminista en la España contemporánea, 1868-1974". Geraldine Scanlon. 1986. Edicions Akal. ISBN 84-7600-026-X.
- "Les primeres dones gironines a l'Institut Provincial i a la Universitat". Carles Cortada i Hortalà. 2010.
- "Clotilde Cerdà (1861-1926) i els orígens de l’ensenyament professional per a dones a Catalunya". Antoni Roca Rosell. 2017. Actes de la XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament. Barcelona. UPB - IEC.
- "L’ensenyament a la Universitat Lliure de Girona (1870-1874)". Carles Cortada i Hortalà. 2009. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 13. ISSN: 1134-0258.
|
(Ampliar) - Primeres alumnes de l'antic Institut d'Ensenyament Mitjà. La primera matriculada va ser Vicenta Janer Jubert, natural de Girona, el curs 1876-1877. Museu d'Història de Girona.
(Ampliar) - Article de Vicenta Janer sobre la sessió de cloenda de l'Exposició Universal de Barcelona publicat el 31 d'agost de 1889.
(Ampliar) - Clotilde Cerdà i Bosch (1861-1926). 'La Ilustración de la Mujer'. 1883.
(Ampliar) - Dolors Aleu i Riera (1857-1913), primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora. Viquipèdia.
 -
|
