Auca de la Catedral de Girona

El dimarts 16 de desembre de 2008, la Fundació Fita va acollir la presentació de l'Auca de la Catedral de Girona, en un acte organitza des dels Amics de la Unesco de Girona, de la que Vivó va ser un dels fundadors l'any 1985. Aquesta auca vol ser un homenatge a Carles Vivó i Siqués, un dels fundadors de l'associació i que va tenir l'idea original, en el seu moment, de crear aquesta auca. La mort de Vivó, el 2005, va deixar aturat el projecte, i amb l'ànim de reviure el seu llegat va ser com es va decidir tornar a reprendre'l.

Presentat per: Domènec Fita, Jordi Dalmau, Enric Mirambell.
Guió i quartetes: Jordi Dalmau Coromines.
Revisió històrica: Marc Sureda Jubany.
Lingüística: Lluís Lucero Comas.
Artistes: Clara Bacquelaine, Mònica Aymerich, Isidre Vicens, Anna Estadella, Martí Rosés Garriga, Guillem Terribas, Josep Duixans, Ernest Dalmau, Mercè Huerta, Vicenç Pijaume Sureda, Bep Marquès, Santiago Roca D. Costa, Meritxell Ramos, Albert Casellas, Roser Balló, Ernest Dalmau, Mar Vivó, Montserrat Vidal de Llobatera, Joan Vallès, Manuel Baulida, Domènec Fita, David Vivó i Ció Abellí.

Em presento, tot primer,
ara seré el vostre guia
que em lleurà vui tot el dia
del claustre, picapedrer.
Autora: Clara Bacquelaine Vidal de Llobatera

Posar la data és millor,
així ningú s'equivoca
amb la façana barroca
d'en Pere Costa, escultor.
Autora: Clara Bacquelaine Vidal de Llobatera

Bohigas va fer el sant Pau
i també el seu bon company
que és a la vora del pany,
sant Pere, el de la clau.
Autora: Mònica Aymerich Martinez

Casamor va esculturar
els sant Jaume i sant Josep.
No perdeu pas cap estrep,
que ens comencem d'enfilar.
Autora: Mònica Aymerich Martinez

Sant Narcís i sant Joan,
obres de l'escultor Fita.
La feina no és pas petita,
les generacions diran.
Autor: Joan Barón Castellà

L'escultor Busquets, un dia,
fa una obra que presideix
la façana i excel·leix
el nom de santa Maria.
Autor: Joan Barón Castellà

Té set metres, ben rodona,
la rosassa principal
i fa entrar a la catedral
la claror que el dia dóna.
Autor: Isidre Vicens Cobarsí

Tot de fruita aqui perdura
i no pot ser mossegada,
hi ha una certa anomenada:
amb tres segles, no madura.
Autor: Isidre Vicens Cobarsí

Hi ha una cara guardiana,
el Passeig Arqueològic,
fort material geològic
que ha d'aguantar tramuntana.
Autora: Anna Estadella Alsina

Planta cara a tramuntana
i preveu els seus atacs,
com si fos un joc d'escacs:
la Torre Cornèlia mana.
Autora: Anna Estadella Alsina

La Júlia és veïna torre
i ambdues resten. Ben lògic,
el Passeig Arqueològic
als seus peus, tranquil, discorre.
Autor: Martí Rosés Garriga

Del segle onzè, era aquell any
que el bisbe Pere Roger
d'estil romànic va fer
la torre de Carlemany.
Autor: Martí Rosés Garriga

Per Corpus tirava rocs
al pas de la processó.
Queda bruixa, oh conversió!
un càstig sense retocs.
Autor: Guillem Terribas Roca

Paradís dels dibuixants
són les construccions perfectes.
Vells i savis arquitectes
feren absis i arcbotants.
Autor: Guillem Terribas Roca

Si la façana és la cara
l'absis resulta ser el llom.
Aquí es comprèn el renom
i l'admiració no para.
Autor: Josep Duixans Vila

Dotze apòstols, ben units,
donaren nom a la porta.
No eren pas de pedra forta,
Foren, fa temps, destruïts.
Autor: Josep Duixans Vila

Segle vint, ben bé meitat,
i fet amb gòtic estil.
A l'indret falta un perfil,
sense els sants, no és acabat.
Autor: Ernest Dalmau Corominas

Són família ben nombrosa,
la més gran es diu Beneta
que amb les hores té feineta
i amb quatre tones s'imposa.
Autor: Ernest Dalmau Corominas

Del romànic els treballs
feien els murs amb foscor.
El gòtic té el gran valor
de fer entrar el sol pels vitralls.
Autora: Mercè Huerta Busquets

Un vitrall de tasca fina
ensenya tot un quefer:
la "sibil·la" que va ser
una mena d'endevina.
Autora: Mercè Huerta Busquets

La història d'aquesta nau
trifulgues i discussions
va dur, però amb precissions
arribà l'èxit amb pau.
Autor: Vicenç Pijaume Sureda

Sembla que no pugui admetre's:
una nau, gran creació.
Per descriure l'excepció
al món no hi haurà prou lletra.
Autor: Vicenç Pijaume Sureda

Diu que Canet dirigia.
Entesos de Tarragona,
de Perpinyà i de Narbona
jutjaren el que ell volia.
Autor: Bep Marquès Sureda

Ja et pots quedar ben corprès:
l'única nau és gran cosa.
L'amplada és la més famosa:
els metres són vint-i-tres.
Autor: Bep Marquès Sureda

A la girola es conserva
com un curiós contrast,
del començament un trast;
de columnes, gran reserva.
Autor: Santiago Roca D. Costa

De Carlemany la cadira
s'anomena aquest setial.
És peça sensacional,
to episcopal inspira.
Autor: Santiago Roca D. Costa

S'anomena baldaquí
i cobreix l'altar major,
treball de plata, amb fervor.
Fa set-cents anys que és aquí.
Autora: Meritxell Ramos Balló

Altra obra d'art feta amb plata,
amb moltes mans i més anys.
Recorrem els viaranys
de l'admiració que esclata.
Autora: Meritxell Ramos Balló

El sarcòfag esculpit
reserva una mala sort:
Cap d'estopes va ser mort
pel seu germà amb mal neguit.
Autor: Albert Casellas Condom

Del bisbe Bernat de Pau
el sepulcre és oriflama,
obra fúnebre de fama
del gòtic, tota una clau.
Autor: Albert Casellas Condom

Gran comtessa era Ermessenda
del segle onzè, la seva hora,
dots de govern i gestora
amb caràcter i amb hisenda.
Autora: Roser Balló Casademont

L'Assumpció, sense descuit,
és retaule del barroc,
cal veure'l a poc a poc,
data del segle divuit.
Autora: Roser Balló Casademont

Un toc de modernitat:
Domènec Fita, escultor,
d'un Crist jacent és autor
i d'un vitrall emplomat.
Autor: Ernest Dalmau Pallarols

S'anomena clau de volta
la peça que tanca un arc.
Han deixat en aquell marc
tot d'escultures amb solta.
Autor: Ernest Dalmau Pallarols

És el rei dels instruments,
al bell mig de la gran nau.
A l'orgue, així, bé podran
tocar Bach als quatre vents.
Autora: Mar Vivó Codina

De Cap d'Estopes la sort
el falcó ens ha recordat:
fidel sempre al seu costat
fins i tot després de mort.
Autora: Mar Vivó Codina

Claustre de silenci verd,
amb historiats capitells,
fruit d'escarpes i martells.
Del romànic res no es perd.
Autora: Montserrat Vidal de Llobatera

Comença amb Adam i Eva
com si fós llibre d'història.
Els frisos, sense cabòria,
tot ho expliquen, sense treva.
Autora: Montserrat Vidal de Llobatera

Aquí tinc la meva feina
i el meu bisbe me l'observa.
Tothom un bon record serva
del picapedrer amb l'eina.
Autor: Joan Vallés Villanueva

Mare de Gràcia i Bell Ull,
el més humil dels altars,
dóna al claustre els seus cantars
de senzillesa, un recull.
Autor: Joan Vallés Villanueva

Tapís de la Creació,
de cap allà l'any mil cent.
Aquí es veu, quasi se sent,
mitja Bíblia, amb atenció.
Autor: Manuel Baulida Soler

Surt d'aquesta catedral
per Corpus, en processó.
La gent mira amb devoció
la custòdia medieval.
Autor: Manuel Baulida Soler

El Beatus és una obra
sembrada de miniatures,
lliçó de belleses pures.
Per veure'l bé temps no sobra.
Autor: Domènec Fita Molat

Maria Verge adormida
d'estil barroc té aquest llit.
És de Bonifaç, s'ha dit,
i del mil set-cents la vida.
Autor: Domènec Fita Molat

Del campanar els visitants,
amb els dos-cents escalons,
s'acosten a grans vision
de Girona i els voltants.
Autor: David Vivó Codina

Carrera, amb molt bon encert,
esculpeix l'àngel de dalt.
Gira, assenyala, és molt alt
i avisa els vents, que és expert.
Autor: David Vivó Codina

Altars plens de senectut
fan venir a la catedral
uns restauradors com cal
i molt porten juventut.
Autora: Ció Abellí Grau

Adéu! Fins una altra estona.
Signo, i així bé es demostra
que, sóc, atentament, vostra,
la catedral de Girona.
Autora: Ció Abellí Grau

Cartell. Idea i coordinació:

Cartell. Amb el suport de:

Cartell. Amb el suport de:

Cartell. Amb la col·laboració de: