Xiprer (Cupressus sempervirens)

El xiprer mediterrani és un arbre originari de l'orient de la zona mediterrània, des de Iran fins a Líbia, i actualment es troba a tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC. Al nostre entorn es troba amb freqüència en indrets jardinats, com davant els monumentals monestir de Sant Pere de Galligants i el de Sant Nicolau, on han estat preses algunes de les imatges de l'article. També hi ha una plantació considerable als Jardins de la Muralla, als Jardins del doctor Figueres, a la Torre Gironella, i resseguint la muralla, entre molts altres.

Aquests arbres, de perfil majestuós i incofusible, poden assolir els 35 m d'alçada i tenir 100 anys d'edat. Les fulles, petites i d'un verd característics, són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre, i l'emissió de pol·len es produeix durant el període febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits solen tenir un diàmetre aproximat d'uns 4 cms.

La fusta d'aquest arbre s'utilitza en ebenisteria fina, fusteria, construcció i escultura. És resistent a la humitat, motiu pel qual des de l'antiguitat s'empra a la indústria de vaixells. També s'utilitza en la construcció de guitarres. En indrets de vents forts es planten per protegir els conreus. En medicina, les fulles i cons s'utilitzen pel tractament de les varius, llagues varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic i vasoconstrictor, entre d'altres aplicacions. En molts indrets se l'associa amb una simbologia funerària, mentre que en d'altres representa benvinguda i hospitalitat.

Aquest arbre ja va ser conreat en el món greco-romà, esdevenint un element comú del jardí mediterrani; els grecs el consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries. No està clar l'orígen de la simbologia funerària; hi ha qui opina que, atès que és un arbre que sempre està verd i majestuosamen apuntan al cel, ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció.

Segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort; el motiu era que les arrels de l'arbre mai treuen nous brots una vegada s'ha talat l'arbre. Horaci indica que des d'antic s'enterraven els morts amb una branca de xiprer i s'embolcallava el cos amb fulles. Per la seva banda, Plini comenta que una branca de xiprer penjada a la porta d'una casa era un signe fúnebre.

Avinguda de xiprers a la Torre Gironella

En altres zones, el xiprer és considerat símbol d'hospitalitat. Antigament, es plantaven a la porta de les cases dos xiprers per indicar als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia menjar i llit durant uns dies. A la provincia italiana de la Toscana, és habitual veure fileres de xipresos seguint els camins que condueixen a les masies.

Al llarg de la història apareix la fusta de xiprer utilitzada en la construcció naval: Alexandre el Gran va emprar xiprers de Fenicia i de Xipre per a construir la flota de l'Eufrates. Durant l'Imperio Otomà es va destruir una part molt important dels boscos de xipresos d'Anatòlia i del nord d'Àfrica per utilitzar-ne la fusta en la construcció i renovació de les flotes. També es diu, i respecte de la durada d'aquesta fusta, que una de les portes de Constantinoble, que va ser col·locada durant el regnat de Constantí el Gran, mil anys més tard encara estava en perfecte estat.

---

Grup de xiprers davant Sant Pere de Galligants amb Sant Nicolau, al fons.

Grup de xiprers als Jardins de la Muralla, apuntant al cel nuvolat.