![]() |
|||
![]() |
|||
Xiprer (Cupressus sempervirens)![]() La fusta d'aquest arbre s'utilitza en ebenisteria fina, fusteria, construcció i escultura. És resistent a la humitat, motiu pel qual des de l'antiguitat s'empra a la indústria de vaixells. També s'utilitza en la construcció de guitarres. En indrets de vents forts es planten per protegir els conreus. En medicina, les fulles i cons s'utilitzen pel tractament de les varius, llagues varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic i vasoconstrictor, entre d'altres aplicacions. En molts indrets se l'associa amb una simbologia funerària, mentre que en d'altres representa benvinguda i hospitalitat. ![]() Aquest arbre ja va ser conreat en el món greco-romà, esdevenint un element comú del jardí mediterrani; els grecs el consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries. No està clar l'orígen de la simbologia funerària; hi ha qui opina que, atès que és un arbre que sempre està verd i majestuosamen apuntan al cel, ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció. Segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort; el motiu era que les arrels de l'arbre mai treuen nous brots una vegada s'ha talat l'arbre. Horaci indica que des d'antic s'enterraven els morts amb una branca de xiprer i s'embolcallava el cos amb fulles. Per la seva banda, Plini comenta que una branca de xiprer penjada a la porta d'una casa era un signe fúnebre. ![]() Avinguda de xiprers a la Torre Gironella En altres zones, el xiprer és considerat símbol d'hospitalitat. Antigament, es plantaven a la porta de les cases dos xiprers per indicar als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia menjar i llit durant uns dies. A la provincia italiana de la Toscana, és habitual veure fileres de xipresos seguint els camins que condueixen a les masies. Al llarg de la història apareix la fusta de xiprer utilitzada en la construcció naval: Alexandre el Gran va emprar xiprers de Fenicia i de Xipre per a construir la flota de l'Eufrates. Durant l'Imperio Otomà es va destruir una part molt important dels boscos de xipresos d'Anatòlia i del nord d'Àfrica per utilitzar-ne la fusta en la construcció i renovació de les flotes. També es diu, i respecte de la durada d'aquesta fusta, que una de les portes de Constantinoble, que va ser col·locada durant el regnat de Constantí el Gran, mil anys més tard encara estava en perfecte estat. |
![]() ![]() Grup de xiprers davant Sant Pere de Galligants amb Sant Nicolau, al fons.
|