La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Biografia i obra

Aurora Bertrana i Salazar, filla de l'escriptor Prudenci Bertrana i de Neus Salazar, va néixer a Girona el 29 d'ctobre de 1892 al número 18 del carrer de les Hortes, al barri del Mercadal. Va créixer en un ambient que afavoria els seus interessos artístics, tot i les dificultats econòmiques de la família. Als sis anys va escriure el seu primer poema i, des d’aleshores, la literatura esdevingué la seva passió personal.
Malgrat el seu interès per l'escriptura, el seu pare s'hi va negar, i la seva educació acaba decantant-se, després de completar l’educació general i d'idiomes que corresponia al seu nivell social, per la música. Estudià violoncel i, sota la protecció de l’escriptora i lluitadora feminista Carme Karr, anà primer a Barcelona i després a Ginebra per perfeccionar els seus coneixements musicals.

Trio de senyoretes. Aurora Bertrana, al violoncel, formant tercet de jazz amb dues artistes més a Chamonix el 1924

(Ampliar) - Trio de senyoretes. Aurora Bertrana, al violoncel, formant tercet de jazz amb dues artistes més a Chamonix el 1924. Fons Aurora Bertrana, Universitat de Girona.

L'any 1923 va iniciar la seva amistat amb Lluís Nicolau d'Olwer, exiliat de la dictadura de Primo de Rivera, qui més tard l'animaria a escriure. A Suïssa va escriure els primers textos, que publicà el 1924 a La Veu de Catalunya, i treballà en les activitats més variades. Entre d’altres, formà un trio de jazzwomen que actuà a hotels i cafeteries dels Alps.
A Suïssa es va casar, el 30 de maig 1925, amb l'enginyer Denys Chauffat, a qui havia conegut en una actuació per a la ràdio. El 1926, després de llegir "Le Mariage de Loti" de Pierre Loti, i empesos per la set de veure món, el matrimoni va acceptar d’anar a treballar i a viure a la colònia francesa de Tahití. Allà passaren tres anys, a Papeete, on Bertrana gaudí de l'experiència i el descobriment d'un món molt diferent del que havia conegut fins aleshores. El 1930 han de tornar a Barcelona per la malaltia de la seva germana Cèlia, i els reportatges que havia escrit per a la revista D'Ací i d'Allà es converteixen en un llibre complet sobre Tahití, els "Paradisos oceànics".

Premi Fastenrath dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Alguer, atorgat a Aurora Bertrana per Ariatrea. 1961

(Ampliar) - Premi Fastenrath dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Alguer, atorgat a Aurora Bertrana per "Ariatrea". 1961. Fons Aurora Bertrana, Universitat de Girona.

Publicat l'any 1930, instal·lada amb el seu marit a Catalunya, "Paradisos oceànics" es va convertir en un èxit literari i comercial que marcà Bertrana. Una dona que escriu sobre països exòtics, i que per primer cop fa una aproximació a la mítica dona polinèsia, va causar una forta impressió; ni el gènere literari, la literatura de viatges, ni el gènere sexual eren habituals en la literatura catalana del moment, així com tampoc la moral que es desprèn de les descripcions de la societat indígena de Papeete. La societat catalana s'escandalitzà davant d'aquella dona cosmopolita que parlava d'una societat tan llunyana i que incidia en aspectes com ara la llibertat sexual. Bertrana es convertí, amb aquest llibre, en un personatge famós a la Catalunya dels anys trenta, i adquirí una aura d'exotisme que la diferencià de la resta.
L'especialització en allò que és exòtic i en el viatge de coneixement d'altres cultures marcarien les seves obres en els anys següents. Publicà el recull de contes sobre la Polinèsia "Peikea, princesa caníbal" (1934), i la novel·la d'aventures coescrita amb Prudenci Bertrana "L'illa perduda" (1935).

Fragment manuscrit d'un capítol de Memòries fins al 1935

(Ampliar) - Fragment manuscrit d'un capítol de "Memòries fins al 1935". (196?). Fons Aurora Bertrana, Universitat de Girona.

El reconeixement públic de Bertrana la portà a escriure articles diversos, fer conferències, dirigir el Lyceum Club, un intent de crear una institució educativa per a dones obreres, i presentar-se com a parlamentària per ERC a les eleccions de 1933; però en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat política. Aurora Bertrana ja era un personatge públic compromès amb la seva societat i amb una carrera literària incipient. L'any 1935 marxà al Marroc tota sola per estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en té l'home musulmà. Fruit d'aquest viatge, on visità harems, bordells i presons, seria el seu llibre "El Marroc sensual i fanàtic".
Quan esclatà la Guerra Civil, Bertrana seguí participant en la vida pública i els cercles literaris en defensa de la República. Va escriure, entre d'altres, al setmanari Companya, revista femenina del PSUC, dirigit per Elisa Uriz, on també col·laboren Anna Murià, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol i Maria Teresa Vernet. El seu marit, Denys Chauffat, es va passar a la zona franquista i des d'aleshores van quedar separats.

Esborrany del currículum vitae de l'autora. La primera frase és mecanoscrita però la resta manuscrita

(Ampliar) - Esborrany del currículum vitae de l'autora. La primera frase és mecanoscrita però la resta manuscrita. (196?). Fons Aurora Bertrana, Universitat de Girona.

L'any 1938 decidí exiliar-se a Suïssa i inicià una nova etapa de la seva vida. El primer any d'exili va viure situacions de pobresa. Quan aconseguí sortir-se'n treballà en tot tipus de feines: professora d'idiomes, traductora, minyona personal, etc. Finalment es va fer també un lloc a la vida literària de Suïssa i col·laborà en diversos, i també a la ràdio.
A Suïssa col·laborà en publicacions de Ginebra i Lausana. Escrivia tant en francès com en català i fa traduccions al castellà. Ella mateixa havia traduït "Paradisos oceànics" al castellà "Islas de ensueño" (1), i ara tirà endavant la versió en francès "Fenua Tahiti".
La postguerra europea la va viure a Suïssa i visità camps de refugiats i presoners. Aquesta realitat li va servir de base per a les novel·les "Camins de somnis" (1955), "Tres presoners" (1957) i "Entre dos silencis" (1958), que són de les poques novel·les de la literatura catalana sobre la guerra a Europa.

Targeta d'identitat professional d'Aurora Bertrana, 1965. Interior

(Ampliar) - Targeta d'identitat professional d'Aurora Bertrana, 1965. S'especifica que s'expedeix a Dª Aurora Choffat Bertrana de nacionalidad Suiza, natural de Gerona. Interior. Gentilesa de El Dimoni.com.

Targeta d'identitat professional d'Aurora Bertrana, 1965. Coberta

(Ampliar) - Targeta d'identitat professional d'Aurora Bertrana, 1965. Coberta. Gentilesa de El Dimoni.com.

Aurora Bertrana tornà a Catalunya el 1948. Tot i que no deixà d'escriure i publicar, la vida i l'ambient literari de Barcelona havia canviat molt sota la repressió franquista, i Bertrana s'hi sentia estrangera. Gaudí d'un nou reconeixement popular amb la novel·la "Vent de grop" (1967), que Rovira Beleta adaptaria al cinema amb Joan Manuel Serrat. La seva darrera gran obra són els dos volums de les seves memòries, "Memòries fins al 1935" (1973), i "Memòries de 1935 fins el retorn a Catalunya", volum publicat pòstumament el 1975. El primer volum obtingué el Premi Crítica Serra d'Or. Aurora Bertrana va morir l'any 1975 a Berga.

Targeta d'identitat professional d'Aurora Bertrana, 1965. Interior

(Ampliar) - Aurora Bertrana, entrevistada cap a 1970. Fons El Punt - Barceló. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - L'any 2003 es va publicar una reedició d'aquesta versió espanyola sota el títol "Los aparaísos oceánicos. Tres años entre los indígenas de la Polinesia" amb pròleg de Catalina Bonnín. ("Viatges literaris a la Polinèsia: Aurora Bertrana, Josep Maria de Segarra", Marta Vallverdú i Borràs, L'Abadia de Montserrat, 2007). Tornar al text



Index

Retrat d'Aurora Bertrana i Salazar. Prudenci Bertrana

(Ampliar) - Retrat d'Aurora Bertrana i Salazar. Prudenci Bertrana. Museu d'Art de Girona. Font: Generalitat de Catalunya.

Retrat d'Aurora Bertrana i Salazar. Prudenci Bertrana

(Ampliar) - Retrat d'Aurora Bertrana i Salazar. Prudenci Bertrana. Publicat al llibre "Memòries fins al 1936". Font: Generalitat de Catalunya.

Aurora Bertrana i Salazar

Aurora Bertrana i Salazar. Fons Bertrana. Universitat de Girona.

Aurora Bertrana i Salazar a Papeete

(Ampliar) - Aurora Bertrana i Salazar a Papeete. 1928. Fons Bertrana. Universitat de Girona.

Aurora Bertrana i el seu marit Denys Chauffat l'any 1934

(Ampliar) - Aurora Bertrana i el seu marit Denys Chauffat l'any 1934. Fons Bertrana. Universitat de Girona.

Aurora Bertrana i Salazar

(Ampliar) - Aurora Bertrana i Salazar. Font: Generalitat de Catalunya.

Títol de protectora dels Jocs Florals otorgat a Aurora Bertrana. 1968

(Ampliar) - Títol de protectora dels Jocs Florals otorgat a Aurora Bertrana. 1968. Fons Bertrana. Universitat de Girona.

Aurora Bertrana a principis dels anys setanta

(Ampliar) - Aurora Bertrana a principis dels anys setanta. Fotografia de Toni Vidal. Font: Generalitat de Catalunya.

Paradisos oceànics

Coberta de "Paradisos oceànics", publicat per Proa el 1930.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés