La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Biografia i obra

L'escriptor modernista Prudenci Bertrana i Comte va néixer a Tordera, el Maresme, el 19 de gener de 1867, on el seu pare, d’ideologia carlina, que hi posseïa diversos masos, s'havia refugiat fugint dels lliberals. Va ser en el mas Espriu de l’Esparra on s’apassionà per la natura. Seguint la vida típica d'un fill d'un propietari rural, estudià batxillerat a Girona i un curs d’enginyeria industrial a Barcelona; el segon no arribà ni a matricular-se. En canvi, es va decantar per la pintura i l’any següent es matriculà a Llotja (1885), seguint l'afició a les arts plàstiques que ja li venia de petit. De retorn a Girona, cap el 1890, es casà amb Neus Salazar, amb qui va tenir immediatament dues filles, i, més endavant, un noi i una altra noia (1).

Retrat de grup al jardí de la Muralla de la Mercè. D'esquerra a dreta: Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Eduard Prats, Prudenci Bertrana, Tomàs Sobrequ&eacutes i Pere Ciurana. 1907

(Ampliar) - Retrat de grup al jardí de la Muralla de la Mercè. D'esquerra a dreta: Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Eduard Prats, Prudenci Bertrana, Tomàs Sobrequés i Pere Ciurana. 1907. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Perduda l’herència paterna, a conseqüència dels plets sense resoldre que havia deixat el seu pare en morir, va haver de treballar de professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, ex-vots, rètols, etc. en una acadèmia que va fundar a Girona. Aleshores, ja madur, començà a escriure: el 1892, any que nasqué la seva filla Aurora, més tard escriptora com ell, Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel·:la, Violeta.
Va abandonar la pintura, i el 1902 va entrar a la redacció de la revista Vida, d'ideologia conservadora, que acollia alguns dels aspectes més característics de les formes modernistes. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural.
Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 va publicar Tard!, època en la que començà a freqüentar els medis literaris gironins i a publicar d'una forma regular. Una petita part de l'obra primerenca, una mica insegura, va ser recollida a Crisàlides (1907). El 1906 publica Josafat, la novel·la que havia estat presentada a la Festa de la Bellesa de Palafrugell i havia disputat al premi a L'home bo, de Josep Pous i Pagès, per al qual s'havia inclinat el jurat per raons morals (2). Amb Nàufrags, publicada el 1907, Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de la Biblioteca del Poble Català en l'edició de 1906. A partir d'aleshores, va anar esdevenint un personatge central en la vida cultural gironina. El 1907 dirigeix Lletres, un mitjà incòmode per als ambients benpensants de la societat de Girona d'aquell moment.

Escena del rodatge de la pel·lícula Josafat, d'Antoni Varés. Prova de la pel·lícula amb els protagonistes Josafat (Emili Garcia) i Fineta en el Trifori de la Catedral de Girona. 1965

(Ampliar) - Escena del rodatge de la pel·lícula Josafat, d'Antoni Varés. Prova de la pel·lícula amb els protagonistes Josafat (Emili Garcia) i Fineta en el Trifori de la Catedral de Girona. 1965. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La publicació de la novel·la Josafat, que transcorre en el marc de la Catedral de Girona, la seva col·laboració amb Diego Ruiz en un pamflet, La locura de Álvarez de Castro (1910) i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà van ser motius d'escàndol.
Al mateix temps, va triomfar a Barcelona, on el 1908 van sol·licitar-lo per pronunciar una conferència a l'Associació Nacionalista Catalana, De les belleses de la Natura i el meu goig, amb la qual va proposar una actitud antiintel·lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquí sortirien Nàufrags i Tieta Claudina, apareguda el 1910 en traducció castellana sota el títol d’Ernestina, i no va ser publicada en català fins el 1929, i sobretot les Proses bàrbares (1911), que representaria el moment culminant de la seva producció literària.

Proclamació del Premi de novel·la catalana Prudenci Bertrana al Pavelló d'Esports de la Devesa a Girona. Aurora Bertrana rebent un ram de flors de mans del regidor Fèlix Romeu. A la dreta, el periodista, Enric Frígola entrevistant-la. 13/06/1970

(Ampliar) - Proclamació del Premi de novel·la catalana Prudenci Bertrana al Pavelló d'Esports de la Devesa a Girona. Aurora Bertrana rebent un ram de flors de mans del regidor Fèlix Romeu. A la dreta, el periodista, Enric Frígola entrevistant-la. 13/06/1970. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Va viure un període de marginació, desplaçat, com molts altres modernistes, per la intel·lectualitat noucentista. Li va ser encomanada la direcció del periòdic republicà Ciudadanía, fins que cessà quan va ser empresonat i processat per un article que hi publicà. Arran d’aquest procés es traslladà a Barcelona (1911), cridat per Antoni López perquè dirigís L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i col·laborà esporàdicament a El Poble Català i a Iberia. Va viure a Barcelona fins a la mort fent de periodista, escriptor i professor de pintura a l’Escola del Bosc de Montjuïc, sense encaixar mai del tot en la vida literària de la ciutat.

Relleu en el monòlit del bust de Prudenci Bertrana còpia en bronze del realitzat el 1902 per Ricard Guinó, instal·lat a la Plaça de Catalunya

Segons estudiosos de la seva obra, Bertrana convertí en matèria literària tant els tipus singulars que anà coneixent al llarg de la vida (La lloca de la viuda, 1915; Els herois, 1920) com el món animal, que observava amb un cert franciscanisme contingut (L’ós benemèrit i altres bèsties, 1932). Tractà, a més, la literatura satírica amb la novel·la psicològica Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), retrat del metge i escriptor Dídac Ruiz, novel·la que assolí més èxit de públic que no pas de crítica. Conreà, també, el teatre, sense un reconeixement per part de la crítica (Enyorada solitud!, 1917; Les ales d’Ernestina, 1921; La dona neta, 1924; El comiat de Teresa, 1931; etc.), i col·laborà a El Poble Català, Revista de Catalunya i a La Veu de Catalunya, on va fer de crític teatral i on publicà els Impromptus, cròniques periodístiques de caire subjectiu, de les quals el mateix Bertrana va fer una tria, que publicà el 1936.
La seva obra, estructurada des d’una observació minuciosa i detallada del món, parteix de la pròpia vida d’home i escriptor, bé que és a la trilogia Entre la terra i els núvols (L’hereu, 1931; El vagabund, 1933, i L’impenitent, 1948) on marca tota l’experiència autobiogràfica, recollida entorn de les seves frustracions, la més dolorosa de les quals fou la mort de tres fills. Va morir a Barcelona el 1941.

Versió teatral de l'obra de Prudenci Bertrana, emès el 1976 per TVE, segons adaptació de Josep Maria Benet i Jornet i protagonitzada per Ovidi Montllor.

El bust homenatge a Prudenci Bertrana
El bust va ser col·locat prop del brollador de la plaça de Catalunya el 2 de novembre de 1975. Inicialment, la seva filla Aurora, persona que guardava a casa seva l'original en fang del bust, va oferir l'homenatge al seu pare a la Casa de Cultura per tal que "[...] la testa tan expressiva del gran escriptor gironí presidís una de les sales de lectura de la biblioteca. Els lectors de Prudenci Bertrana podrien així contemplar els trets enèrgics, el front espaiós, la cabellera romàntica d'aquell artista enamorat de la seva Girona [...]". Però aquesta opció no es va dur a terme.
Va ser l'any 1975 quan l'Ajuntament predemocràtic de l'alcalde Ignasi de Ribot i l'Assemblea d'Artistes de Girona varen posar la iniciativa en marxa; fins llavors, el bust no es va poder ubicar a la via pública perquè estava prohibit per les autoritats.
El bust de bronze quedà relacionat amb la creació del guardó de novel·la catalana Prudenci Bertrana l'any 1968, premi que es va crear com a reacció al premi de novel·la castellana "Inmortal Gerona", impulsat des de l'Ajuntament. La creació del premi Bertrana va suposar un dels primers esforços dels sectors antifranquistes i nacionalistes de la ciutat per aglutinar-se públicament.
El monument a Prudenci Betrana és una obra que l'escultor gironí Ricard Guinó va realitzar durant els seus anys d'estudiant, a principis del segle XX, just abans d'abandonar definitivament la seva ciutat natal per marxar a París.

Inauguració del monument a Prudenci Bertrana, obra de Ricard Guinó, a la plaça Catalunya de Girona. L'alcalde, Ignasi de Ribot de Balle, saluda al crític d'art Àngel Marsà. A la dreta, el governador civil, Daniel Regalado Aznar i el president de la Diputació de Girona, Antoni Xuclà Bas. 02/11/1975

(Ampliar) - Inauguració del monument a Prudenci Bertrana, obra de Ricard Guinó, a la plaça Catalunya de Girona. L'alcalde, Ignasi de Ribot de Balle, saluda al crític d'art Àngel Marsà. A la dreta, el governador civil, Daniel Regalado Aznar i el president de la Diputació de Girona, Antoni Xuclà Bas. 02/11/1975. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - La seva filla, Aurora Bertrana i Salazar, també escriptora, va néixer a Girona el 29 d'octubre de 1892. Tornar al text

(2) - L'obra no va ser premiada per motius morals, atesa la cruesa i el caràcter que podia ser considerat "sacríleg" de l'obra. S'engloba dins del moviment modernista, que es trobava ja en un moment de maduresa. En aquest cas, es tracten temes com l'heroi, la natura o l'individu i la massa El protagonista, Josafat, prové d'una família pagesa, i això fa que també es presenti la dualitat món rural - món urbà.
L'any 1976 TVE va emetre una adaptació teatral, a càrrec de Josep Maria Benet i Jornet, protagonitzada per Ovidi Montllor.
El Municipal de Girona, al febrer de 2014, va estrenar una adaptació musical de la novel·la on Prudenci Bertrana ha estat incorporat com un personatge més de la tragèdia, ambientada a la catedral. Tornar al text


Back - index

Prudenci Bertrana als 25 anys

(Ampliar) - Prudenci Bertrana als 25 anys. Foto Oscar Le Normand. Font: Generalitat de Catalunya

Autoretrat de Prudenci Bertrana (1905 - 1906)

(Ampliar) - Autoretrat de Prudenci Bertrana (1905 - 1906). Museu d'Art de Girona. Font: Generalitat de Catalunya

Portada de la primera edició de Josafat, de 1906, impresa a Palafrugell, censurada pel bisbat de Girona, i il·lustrada per Rafel Masó i Valentí

(Ampliar) - Portada de la primera edició de Josafat, de 1906, impresa a Palafrugell, censurada pel bisbat de Girona, i il·lustrada per Rafel Masó i Valentí.

Retrat d'estudi de Prudenci Bertrana (1905 - 1906)

(Ampliar) - Retrat d'estudi de Prudenci Bertrana (1905 - 1906). Antonio Garcia. CRDI - Ajuntament de Girona

Autoretrat de Prudenci Bertrana

(Ampliar) - Autoretrat de Prudenci Bertrana. Museu d'Art de Girona. Font: Generalitat de Catalunya

Nit de lluna a Girona. 1917. Oli de Prudenci Bertrana

(Ampliar) - "Nit de lluna a Girona", 1917. Oli de Prudenci Bertrana. Museu d'Art de Girona. Font: Generalitat de Catalunya

Retrat de Joan Maragall. Dibuix de Prudenci Bertrana

(Ampliar) - Retrat de Joan Maragall. Dibuix de Prudenci Bertrana. Museu d'Art de Girona.

Bust de Prudenci Bertrana realitzat el 1902 per Ricard Guinó, una còpia en bronze del qual fou instal·lada el 1975 a la Plaça de Catalunya

Bust original de Prudenci Bertrana, per Ricard Guinó. Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Art de Girona

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés