 |
|
Entrevista a Onda Rambla. | |
Eduard Cid.- A Ona Rambla Girona Ciutat de tots com explicàvem all nostre sumari volem parlar-vos de Girona i més que de Girona de la seva essència que hi ha qui diu són les seves pedres, notícies darreres pedres que manquen, en tot cas, de les que avui parlem són, ara per ara, 6.363 pedres i alguna més, en deien que una cinquantena més que s’incorporen. Volem parlar de Pedres de Girona, que és tot un fenomen a la xarxa, ja no sols pels gironins, i és la dèria de dos bons amics, la Maria Assumpció Parés i en Fèlix Xuncla.E.- Bona tarda i benvinguts, amics. Fèlix Xunclà i Assumpció Parés.- Bona tarda. E.- Escolteu, i com se us va acudir això de fer una pàgina dedicada a les, digueu pedres, però no són solsament pedres, són imatges, són persones, són moltes coses en una magnífica pàgina a Internet, promocional de la ciutat de Girona que fan dos ciutadans, sense cap mena de recolzament ni suport institucional. F.- Si, de fet la idea no surt com un bolet, òbviament, sinó que hi ha tot un procés de gestació, tot un procés de que aquesta idea la vas madurant, però podríem dir que hi ha diversos factors que ens van portar a desenvolupar-la i d’alguna manera anar-la vetllant, anar creixent i anar-la ampliant d’una manera diària. Entre altres podríem dir que el nostre objectiu amb aquesta web és donar a conèixer a partir de com és Girona, què és Girona. Podríem dir aquell típic tòpic que Girona és un sentiment, però no caurem en aquesta cursileria. E.- Allò que per les seves imatges la coneixereu… F.- Per dir-ho d’una altra manera diríem això. La idea va ser aquesta, d’ensenyar com és Girona a propis i a forans, i dic a aquests dos col•lectius amb el sentit que el nostre objectiu no és tant sols ensenyar allò que és obvi com la Catedral, el campanar de Sant Fèlix, altres elements que hi poden haver, sinó coses que a vegades per sabudes, per passades, per sobrepassades, no ens adonem. Ja no parlem solament del típic cap del dimoniet que hi ha al davant de l’Ajuntament, a l’edifici que havia sigut seu de la Generalitat, sinó moltes vegades aquell petit capitell que hi ha sota aquell balcó, al carrer no sé quin, o aquell arbre que ha tret una poncella a no sé quin altre carrer. Aquesta va ser inicialment la nostra idea. També per altra banda som coneixedor de què a Itàlia hi ha moltes i moltes ciutats per petites que siguin que tenen unes webs, jo no diria que semblants a la nostra, però si amb el mateix sentit: abans de ser-hi et connectes a Internet i et fas una idea molt completa tant d’allò que et trobaràs i també de què és la ciutat, que això és potser el que manca a d’altres. El nostre objectiu ha sigut aquest: posar el nostre sentiment, la nostra manera de veure les coses, la nostra afecció a Girona, a l’abast de qui s’hi vulgui connectar i ho vulgui mirar. E.- Home, jo deia que més que imatges és un recull de sensacions. Jo li recomano a la gent que es escolta una pàgina magnífica del mercat i les verdures, les persones que estan darrera els coves o darrera el taulell, que és una de les seqüències més humanes que hom pot trobar de la ciutat de Girona, és la vida quotidiana, a banda dels personatges, que després si voleu podeu veure i entrar-hi. A.- A més, està feta en un moment en què m’hi va fer anar, que jo no hi volia anar aquell dia, en un moment que jo tenia una gana que m’hagués menjat fins i tot els dependents de la Plaça, tot fa venir gana, perquè jo deia anem a dinar per favor, i ell em deia: no, acabes les fotos. Es nota que tenia gana en les fotos de la Plaça del Lleó. E.- Et vull felicitar perquè és una part... les demés de paisatges que hi ha.. allò que deia ara en Fèlix, per exemple picaportes d’aquests que dius segur que hi he passat per davant i no el localitzo... A.- És que ha sigut tota una experiència. Nosaltres dos vàrem néixer darrera l’Ajuntament. Aleshores cada dia per anar a l’Institut passàvem per la Plaça de Sant Domènec. Encara me’n recordo que anàvem amb un tapa-boques i no veia el tel de l’alè que ara això és... E.- Si, ara fa anys que no veiem una bona glaçada. A.- Doncs des que faig les fotos veig moltes més coses que encara no havia vist, Girona encara no l’havia vist tota. E.- És a dir, tu ets d’aquells com diuen molts fotògrafs que pel visor de la camera es veu més que no veuen els ulls passejant? A.- Si, si. És que a més, darrerament, porto una camera a la bossa, perquè no veig bé si no miro amb la camera. Hi ha cada detall, cada pedra, cada pom, les portes, l’alçada de les portes... E.- Escolta, t’hauria de llogar l’Ajuntament per fer el cens del patrimoni, eh? A.- Bé, no ho sé això jo. El cens del patrimoni? E.- Segurament deu haver-hi poca gent com tu que hagi pogut veure tots els detalls de la ciutat. Quantes hores hi heu dedicat a aquesta obra? F.- No és quantificable ni aproximadament. No et sabria dir ni cent hores amunt ni cent hores avall. No t’ho sé dir. El que si et puc dir és que hi treballem absolutament cada dia. Hi ha gent que, per exemple, al vespres, havent sopat, es pot falcar en un sofà i mirar-se una pantalla que és un televisor; nosaltres ens dediquem a mirar una altra pantalla que és la de l’ordinador. Visualitzem la “collita” que, per exemple, hem fet el cap de setmana, a veure de tot allò que hem “collit” què és bo, que no és bo, fer una tria com si haguéssim anat a buscar bolets, aquest està corcat, aquest, guaita´l, que maco que és, aquest mira si li tallem la cua, quina meravella que serà. I a partir d’aquí cada dia incorporem elements nous, no solament imatges sinó que hem treballat, i estem treballant i continuarem treballant altres apartats com és el de la Història, com és de la gastronomia, els costums, tots els esdeveniment ciutadans públics que hi ha, doncs també mirem de fer-los sortir: la processó de la Setmana Santa, del Corpus, les Fires, les catifes. A.- Girona té moltíssima gent que a mi em provoquen una gran admiració, moltíssima, siguin qui siguin. Perquè és que aquest o l’altre... no res. Ha fet això i ho ha fet, doncs ha de sortir i tothom ho ha de saber. E.- I ciutadans anònims que... A.- I ciutadans anònims que han fet moltíssimes coses. És que aquesta ciutat, de veritat, jo trobo que és un privilegi haver-hi nascut i viscut. Evidentment que hi coses que jo... E.- Són perfectibles, millorables? A.- Millorables , molt millorables, i no voldria jo ara ser molt cursi, però a aquesta ciutat haver-hi nascut ha estat un privilegi. E.- Home, jo d’això n’estic segur i vosaltres, sinó, m’ho recordeu cada dia des del Pedres de Girona. Per cert, quanta gent visita la vostra pàgina? F.- És molt difícil de dir, però han entrat per la pàgina principal d’acollida, en aquest moment, setanta-dues mil persones, amb un promig diari de noves incorporacions a partir d’aquesta pàgina, és clar la gent que entra ja en un altre element, en una altra pàgina, en un índex, en un menú, que s’ho hagi col•locat com una entrada principal aquests ja no els controlem, però entren cada dia entre quatre-centes i sis-centes persones, podríem dir que noves. A.- Jo faig una cosa, que m’hi diverteixo molt fent-la, i per això te la vull explicar, he agafat les diputacions de tota Espanya, primer Catalunya he fet, i els municipis, un per un, regidoríes de cultura, webs privades, perquè he anat a municipis de vuitanta-nou habitants, a Àvila, per exemple, i a tots els he fet saber la pàgina de Pedres, perquè vull que tothom sàpiga la ciutat que tenim. Aleshores això també hi ha fet entrar molta gent. Ara ho estic fent al sud de França, i quan ho hàgim acabat de traduir seguiré amb Itàlia, Anglaterra i Alemanya. Aleshores, és clar, hi entra molta gent, ens han felicitat d’arreu d’Espanya, el que ens ha fet molta il•lusió, i, és clar, cada matí quan m’aixeco, ja que jo sóc la que controlo això, faig una estadística i veig que quatre, quatre-centes cinquanta, cinc-centes, sis-centes, que és el màxim a què hem arribat; no hem baixat mai d’això. E.- Escolteu, i cap a on aneu? A.- A seguir disfrutant. E.- El proper repte, quin és? Em podeu avançar alguna primícia? A.- Tenim una idea, que de moment mirem si és factible. Nosaltres estem molt enamorats d’Itàlia. Itàlia és el meu segon país. De fet, jo sempre dic que me sento italiana i me comporto com una italiana... E.- De fet, ja som una mica, alguna part de l’ADN ja ho és... A.- Aleshores, com que cada any hi vaig i també faig molta fotografia d’allò que veig allà, hi ha llocs que el meu fill petit s’hi mou com per Girona, el puc deixar sol i no es perdrà mai, com per exemple per Roma, aleshores m’agradaria moltíssim fer la pàgina dels viatges, però, és clar... E.- Amb ulls de Girona... A.- Amb ulls de Girona. F.- Amb ulls de Girona, si. I també, encara que no és dins aquesta web actual, Pedres de Girona, ens queda molt per fer, és inabastable. Ja hem fet força part del que podríem dir la façana externa de Girona, les places, però ens falta poder entrar a molts llocs per poder això, presentar imatges diguem-ne insòlites o diguem-ne personals, com vulguem, però d’interiors dels elements. Per exemple, hem tingut moltes facilitats per anar a fer fotos al Museu d’Història de la Ciutat. Vam voler treballar molt el tema dels mosaics de Can Pau Birol, dins la part d'història romana, i vam tenir totes les facilitats per fer totes les fotografies que volguéssim d’aquells elements, d’aquells mosaics. Això mateix ara ho volem aplicar a altres monuments de Girona on, evidentment haurem d’anar a demanar permís, que ens ho concedeixin, i no dubtem que també ens donaran les mateixes facilitats que hem obtingut d’altres llocs. A.- Queda molt per fer, és inabastable, i jo tinc ganes de fer també altres coses que m’estimo. E.- Doncs jo vull agrair avui a la Maria Assumpció i en Fèlix que ens hagin volgut acompanyar. Als amics que ens estan escoltant que si no hi ha entrat els ho recomano. A.- Voldria dir una cosa. Hi ha un camí que m’agradaria recomanar-lo, perquè moltes vegades no sabem on anar, agafem el cotxe i marxem sense saber on es va, i el camí del Calvari és de les coses més meravelloses que té aquesta ciutat. Aneu-hi perquè entre les oliveres que hi ha al camí, les olives que hi ha a terra, el paisatge, no té preu, és impagable... E.- Doncs anirem a aquesta recomanació. Jo vull agrair avui a la Maria Assumpció i en Fèlix que ens hagin acompanyat i sobretot haver tirat endavant aquest projecte de fer conèixer a aquells que no tenen la possibilitat de viure a la ciutat de Girona i sobretot a aquells que hi viuen que apreciïn allò que tenen i que ho tenen ben al seu abast. Amics, moltes gràcies i fins ben aviat. Gràcies. |
      Eduard Cid durant l'entrevista. |
 |
|
