"Pedres de Girona" arriba al milió de visites en quatre anys

La web "Pedres de Girona", impulsada i mantinguda per Fèlix Xunclà i Assumpció Parés, ha arribat al milió de visites. "En aquests moments, es poden visualitzar a la web més de 33.500 fotografies i dibuixos de producció pròpia, i uns 10.000 articles sobre diverses temàtiques", ha explicat Xunclà. De la web original, ambdós han desenvolupat altres webs, a manera d'"especialitzcions temàtiques": "Girona a un clic", "La Guerra del Francès", "Una ciutat de cine", "Girona al plat" i "la Comarca del Gironès".

Publicat a Diari de Girona, 7 de setembre de 2010, pàgina 2.

Fèlix Xunclà
Responsable de l'espai web "Pedres de Girona" www.pedresdegirona.com

El que va néixer com un projecte personal, s'ha convertit, de la mà de Fèlix Xunclà i de tota la família, en un portal empresarial format per diverses webs temàtiques, amb més de 40.000 visites mensuals i un banc de 30.000 imatges de realització pròpia.

"Darrere del "Pedres de Girona" hi ha involucrada tota la família. Ens organitzem per aptituds i actituds..."

Quan i com va sorgir la idea de fer el www.pedresdegirona.com?

De fet, va néixer com un projecte personal, familiar, per donar a conèixer, d’una forma especialment gràfica, una Girona que no només fossin les cases del riu, la Catedral i Sant Feliu, sense defugir-ne, és clar, però abastant altres indrets i aspectes de la ciutat: la història, les llegendes, els costums i esdeveniments, la gastronomia. I els carrers on viu la gent!

Quins serien els trets que definirien millor aquest web?

En destacaria dos: la presentació gràfica i la immediatesa. La primera en allò que es refereix a la il•lustració de la ciutat, apte per a gironins i per a visitants; tots hi poden descobrir sempre quelcom de nou. La segona, per tractar-se d’una web d’actualització diària per incorporació de nou material. Pensem que aquesta característica és la que ha fidelitzat molts visitants.

Podríem dir que www.pedresdegirona.com ha passat de ser un projecte familiar a un projecte empresarial?

Ha anat creixent al llarg i a l’ample, i actualment és un portal, dins el que es troben altres webs temàtiques: Girona a un clic, especialitzada en què fer, què veure, on menjar, on comprar, etc. a Girona, amb reportatges i informació permanentment actualitzada d’establiments, museus, etc; Girona al plat, dedicada als aspectes gastronòmics. Dins aquesta s’hi troba la web de l’Aula Gastronòmica de Girona, amb receptes i reportatges pas a pas de l’elaboració dels plats de les sessions. Una altra especialització, que es va desenvolupar durant 2008 i 2010, és la Guerra del Francès, amb la transcripció dels diaris i documents dia per dia dels setges de Girona, web creada amb motiu del bicentenari del fets. A la “web mare”, Pedres, seguim incorporant-hi articles i reportatges del passat i el present de la ciutat: els esdeveniments, els indrets, itineraris documentats..

Quantes visites diàries té actualment?

Estem enregistrant unes 40.000 visites mensuals. Alguns visitants fidels fins i tot fan consultes i proposen temes nous. I quin banc d’imatges acumula? En un dels apartats, informem diàriament del contingut gràfic que s’hi pot trobar. Actualment s’hi poden consultar gairebé les 30.000 imatges de realització pròpia.

Darrere de www.pedresdegirona.com hi ha involucrada tota la família. Com s’organitzen les tasques i el dia a dia?

Per aptituds i actituds. La meva dona és la fotògrafa oficial de la web, i la responsable de la promoció i publicitació. Els fills, professionals de la informàtica, col·laboren en aspectes tècnics de desenvolupament, i jo mateix m’encarrego del disseny general i temàtic, els desenvolupament pràctic i el manteniment diari.

Quin suport han rebut per dur a terme un projecte d’aquesta envergadura?

Pedres de Girona, allò que abans he anomenat “web mare” segueix essent un projecte privat, malgrat les ofertes que hem tingut... Girona a un clic sí que és una web comercial, de promoció i publicitació d’establiments, esdeveniments, actes ciutadans, etc. I dins Girona al plat, s’hi troba la web de l’Aula Gastronòmica de Girona, i properament, un apartat nou de restaurants recomanats. I com heu dut a terme la promoció del web? Bàsicament per mailing. Disposem d’una considerable base de dades, per sectors i àrees d’interès, als que adrecem les novetats en tots els àmbits. I el boca a orella, és clar...

Quin tipus de seguidors té el www.pedresdegirona.com?

De tota mena. Des de qui segueix les novetats per simple curiositat, fins a d’altres que s’interessen per temes en què volen aprofundir més, i ens fan consultes, o ens proposen articles i temàtiques. Per la informació que tenim, el ventall és molt ampli, i encara esperem ampliar-lo més amb dos projectes nous que de moment són a la incubadora...

I ara, a nivell més personal, quines han estat sempre les seves prioritats professionals?

Aspectes difícils de quantificar i valorar, i que són força utòpics: la perfecció (que mai s’assoleix, i ens hem de quedar amb una qualificació personal de “no està malament”), i la constància. Procurar fer les coses amb una planificació i preparació, si cal improvisar, fer-ho amb una bona base tècnica i humana, que no en surti perjudicat el resultat final. El que s’anomena formació contínua, destriar el que és imprescindible del que és només necessari. I, de tant en tant, ser agosarat, llançar nous projectes amb il·lusió i amb els mitjans que faci falta; amb aquests dos ingredients, solen funcionar bé.

Què volia ser de petit?

Segons les èpoques. De molt, molt petit, es veu (jo no me’n recordo) que deia que volia ser "cavallista"; vés a saber què era això... Els dos aspectes que de sempre m’han atret com la llum a les arnes són la història i l’art, o l’art de la història, o la història de l’art, que és el mateix, però no m’ho vaig plantejar mai com una activitat amb la que guanyar-m’hi el plat de llenties; és veu que de petit tocava de peus a terra...

Per què viu a Girona?

Hi he nascut, i la meva infància va transcórrer pels carrers del Barri Vell: l’escola primària, on actualment hi la UNED, l’Institut a l’actual Museu d’Història de la Ciutat, el batxiller elemental a l’acadèmia Coquard, que tenia per pati per sortir a jugar la plaça dels Apòstols... Tot això suposo que et marca de per vida. Però també hi visc perquè, afortunadament, Girona, al menys el barri en el que visc, segueix essent un poble, gran, però poble. Surto de casa, i trobo una dotzena de persones que em saluden, i això no té preu.

El millor racó de la seva ciutat...

És com preguntar qui estimes més, el pare o la mare. Hi ha molts indrets que considero magnífics des d’un punt de vista estètic, fins i tot emotiu. Si m’hagués de quedar amb un de sol, potser triaria el pati dels rabins del Centre Bonastruc ça Porta, sobretot ara, durant la primavera.

Pensa que és possible combinar perfectament la vida professional amb la personal? Quin és el secret?

Complicat, molt complicat. La segona part de la pregunta ja suposa una resposta afirmativa a la primera, i jo no ho veig tan clar. De les dues “vides” sempre n’hi ha una que queda perjudicada per l’altra, se la menja, i amb els aires que bufen la professional esgarrapa la personal tant com pot, o deixem, i establir un equilibri és difícil.

Creu que n'aprendrem alguna cosa de la crisi que estem vivint?

No. I a les proves em remeto. Les espurnes que inicialment semblava que hi havia de reflexió i reconducció de determinats aspectes del sistema, s’han esvaït; ja ningú es planteja fer canvis substancials. I seguim com sempre, però en una situació que no s’analitza en profunditat, i es practica, des de les altes esferes, allò de que qui dies passa, anys empeny, provant de posar venes a una cama amb gangrena. Hi ha massa problemes, que s’han de solucionar simultàniament, i que tots apunten, al final, a unes poques causes, de difícil afrontar. S’està massa pendent del vot, de la popularitat (i sobretot de la impopularitat), i les bones intencions s’estavellen contra els mateixos murs. Predomina massa la política per damunt de l’economia.

Quin país posaria com a model per treballar-hi?

Complicat. He treballat a diversos països europeus, de nòrdics i de mediterranis. L’eficiència i cartesianisme dels del nord és ideal per treballar-hi (i la puntualitat en reunions i lliuraments, que és una religió!). Si es pogués separar totalment la feina de la vida privada, i anar a treballar al nord, però viure al sud, seria ideal. Per treballar-hi, només, possiblement em quedaria amb Alemanya.

Recomani’ns un llibre...

Un de vell, que fa molts anys que és el meu “llibre de capçalera”: La herencia del hombre, de Ritchie Calder. No és ni un llibre de consulta, d’història, ni una novel•la filosòfica, i ho és tot alhora. Conté una sèrie de reflexions sobre les civilitzacions que ens han precedit, però des d’un punt de vista força insòlit en aquest tipus de publicacions; defuig els reis, les guerres, i es centra en els avenços que ens han “humanitzat” més. És per reflexionar sobre cada paràgraf...

I ara, un lloc per visitar o un viatge que realment valgui la pena i per què.

Tota la Toscana, però molt especialment el petits llogarets, que encara conserven allò que les grans urbs es mengen: l’humanisme de trobar algú pel carrer, que no coneixes de res, i saludar-lo... I, per descomptat, el paisatge, els colors canviants segons les estacions, la suavitat dels turons i els grocs dels camps l’agost. I el record de la presència dels antics pobles que varen poblar aquests indrets i que hi ha deixat una petja inesborrable en el tarannà de la gent. La primera vegada que vaig estar al museu Guarnacci de Volterra, que està especialitzat, naturalment, en els etruscs, em va impressionar trobar els mateixos rostres de les escultures funeràries servint capuccinos als cafès del davant...

Entrevista publicada a www.forumempresa.com, primavera 2010.

Obren "Girona al plat".

Fèlix Xunclà i Assumpció Parés, impulsors de la web "Pedres de Girona", han inaugurat "Girona al plat", dedicada totalment a la gastronomia i que vol ser un compilatori de referència en materìa de restaurants, receptes, cuina típica, esdeveniments... De moment són accessibles dos apartats: "Dotze mesos, dotze menús", i l'Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó de Girona, amb reportatges sobre activitats. Per cert, "Pedres de Girona" va en camí del milió de visites. De momento, supera les 750.000 visites.

Publicat a "Diari de Girona", pàgina 2, diumenge 31 de gener de 2010.

---

Anna Pagans i Jordi Tardà coincideixen en una Nit Màgica

Organitzada per l'espai web Pedres de Girona, i amb la implicació dels comerços del barri, l'alcaldessa de la ciutat, Anna Pagans, i el periodista musical Jordi Tardà, han coincidit en la primera edició de Girona a un clic del Barri que s'ha celebrat al restaurant Cal Ros. El sopar va incloure una variada subhasta, amb peces com ara un soliflore victorià de vidre bufat, datat a finals del segle XIX, i un dibuix de Josep Ministral, elaborat amb carbó i llapis blanc, sobre Castellfollit de la Roca. A causa de l'èxit de l'acte, l'organització pensa en una segona edició, que es podria celebrar a la primavera.

Publicat a "Diari de Girona", pàgina 2, diumenge 27 de desembre de 2009.

"Girona a un clic" promociona l'oferta turística de la ciutat.

Fèlix Xunclà i Assumpció Parés, responsables de l'espai web Pedres de Girona, han impulsat, a redòs de l'anterior, Girona a un clic, que promociona l'oferta turística de la ciutat. De moment, en fase de desenvolupament i en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. Per cert, Pedres de Girona acaba de superar les 400.000 visites.

Publicat a "Diari de Girona", pàgina 2, diumenge 8 de febrer de 2009.

---

L'Enciclopèdia de Girona.

Són molts els llibres que en les seves planes expliquen aspectes històrics, culturals, lingüístics, esportius, artístics, polítics o religiosos de la ciutat de Girona. Són publicacions diverses que autors o institucions han dut a terme de manera ininterrompuda des de fa molts anys. Hi ha petits opuscles que expliquen visions individuals de la ciutat i hi ha treballs científics d'acurada investigació.

En aquesta amalgama de publicacions, el ciutadà de carrer s'hi perd. Un gironí (o un foraster, o, fins i tot, un estranger) que posat enmig del triangle de la plaça del Marquès de Camps, aspiri a saber de les coses que l'envolten (principi bàsic de la curiositat que condueix directament al coneixement i a la saviesa) -què sé jo, del nom dels arbres, de l'autor de les foques o de l'edat dels edificis-, es trobarà amb la impossibilitat d'abastar-ho tot perquè haurà de recórrer a un increïble nombre de publicacions diverses, disperses i algunes introbables.

Independentment que tothom continuï publicant el que vulgui, hi hauria d'haver (seria un autèntic salt qualitatiu i de servei a la ciutat) qui s'atrevís a editar "l'enciclopèdia de Girona". Seria un monument definitiu a Girona i als gironins. No estic pas pensant només en format paper, fascicles i volums, sinó que sobretot estic pensant en un format digital, interactiu i dinàmic, a l'abast de tothom. No estic pas pensant a fer una feinada nova, sinó a donar sortida i divulgació a l'existent. Hi ha ara mateix portals d'internet molt interessants, que són desconeguts per la majoria, que aporten un doll d'informació fabulós, com per exemple, Pedres de Girona.com, gestionat per Fèlix Xunclà i Assumpció Parés, que és una mina d'informació: propostes, història de la ciutat, carrers, flora i fauna, monuments, la Guerra del Francès, itineraris, recomanacions, imatges, artesania, articles...

Tot i això, la informació sobre Girona, que és molt important, és dispersa i difícil de trobar. L'Ajuntament de la ciutat, a través del seu portal "Ajuntament.gi" permet l'accés a distintes fonts d'informació. A través del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP), s'accedeix al web "Art al carrer" que informa detalladament de les escultures dels carrers; i s'accedeix al web de la Premsa digitalitzada on s'hi poden consultar -atenció!- 1.069.257 pàgines de premsa, des de l'any 1808 fins al 2002, amb un cercador per temes de bona factura. Tot això és gratuït, a l'abast de tothom i a un parell de clics de distància.

El problema és la dispersió. Si una persona no vol moure's de casa seva i del costat de l'ordinador, a l'Enciclopèdia Catalana (grec.net) i a l'Enciclopèdia wiquipedia.org, les informacions sobre la Història de Girona són notables. (Obro parèntesi: wiki és una adaptació del wikipedia anglès des del terme hawaià vikiviki que vol dir ràpid, o sigui enciclopèdia ràpida. Tanco parèntesi). A l'Arxiu Diocesà que trobarà dins el portal bisbatdegirona.cat, hi pot provar de cercar la boda dels seus avis o el testament d'un avantpassat.

Si algú necessita saber qui és la personalitat homenatjada en una placa de carrer, no ho trobarà fàcilment. Ha de saber en quins anys els diaris locals van publicar la història dels carrers de la ciutat i submergir-se; si són noms assignats els darrers 6 anys, s'ha de posar a buscar a l'apartat que reprodueix literalment les actes de les sessions plenàries (que és on s'aproven els noms dels nous carrers). Sempre pot acudir a una llibreria i adquirir el Dicgironari de Cufí i Cornellà que és força complet. Si d'alguna manera intueix que aquell indret del qual requereix informació ha estat estudiat en algun exemplar de la Revista de Girona, s'ha de desplaçar fins al portal ddgi.cat de la Diputació de Girona, s'ha de col·locar a publicacions i ha de posar-se en el potent cercador del web.

Potser la dispersió de recursos el dissuadirà de continuar investigant si no sap on anar-los a cercar; si no sap, per exemple, que per informar-se dels edificis de Girona, ha de recórrer al paper, i concretament a la recentment apareguda Guia d'Arquitectura de Girona, àrea urbana del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Girona (COAG), on trobarà dades tècniques i dades bàsiques de centenars d'edificis per davant dels quals passa cada dia. També s'haurà de moure de la cadira i baixar a la llibreria o a la biblioteca si la persona interessada vol saber alguna cosa respecte de l'urbanisme històric de la ciutat. Haurà de fer-se amb l'imprescindible Girona entre quatre rius de J. Fabre. També podrà ampliar informació sobre escultures si compra Escultures a la via pública de Miquel Borrell i Sabater (volums I i II). Si vol poesia de la ciutat, haurà de trobar l'antologia La Girona dels poetes, de Narcís-Jordi Aragó. Si necessita informacions sobre la Fauna Urbana de Girona i rodalies, s'haurà de fer amb la magnífica guia de Ponç Feliu Latorre. Si vol conèixer la Vall de Sant Daniel des d'una perspectiva de l'excursionista i el caminant encuriosit, haurà de recórrer a Excursions a peu pel voltant de Girona de Xavier Vilamitjana. Que no s'oblidi tampoc de la Història del Girona FC (2 volums) d'en Curbet; ni del Vocabulari de les comarques gironines de Fèlix Casellas i David Casellas; de l'Atles Literari de les terres de Girona, una magna obra editada per la Diputació... La Guia de la muralla; Girona, convents i monestirs del segle X al XIX; els Quaderns d'història de Girona de l'Ajuntament i la Diputació; la Història de Girona de l'Adac; i centenars que me'n deixo per limitacions d'espai, són materials valuosíssims que demanen d'un esperit aglutinador, d'un ambiciós projecte enciclopèdic.

És evident que l'Ajuntament de Girona i la Diputació han editat molts treballs de diversa índole, amb intenció divulgativa, que afecten carrers, persones, parcs, jardins, arbres, ponts, edificis, etc. Són muntanyes de paper entintat que representen per a l'erudit de biblioteca una menja exquisida, un plaer constant; però que són per al curiós de peu de carrer un suplici insuportable, una despesa constant i, massa sovint, un recerca in albis. La recerca per Internet és menys frustant, però igualment dispersa i difícil.

Així doncs, si es vol fer, hi ha feina important per realitzar. L'Enciclopèdia de Girona ha de ser un projecte dinàmic, útil i interactiu que serveixi a un dels drets fonamentals de les persones: formar-se i informar-se. S'ha de saber la història de les fàbriques, la de les botigues, la dels obradors i tallers, la de les residències, hostals, pensions i hotels, la dels militars, la dels clubs esportius, la dels edificis nous i vells, la dels ponts i la dels rius...

Es busca home o dona amb esperit enciclopedista que posi llum al saber de la ciutat.

Jordi Vilamitjana i Pujol.
Publicat a "Diari de Girona", divendres 23 de gener de 2009.

---

Responsables de l'espai web "Pedres de Girona".

"Hi ha gravats antics que mostren la celebració del Nadal a Girona en què els membres de la família estan, tips de menjar, estirats sobre la taula".

Ambdós reivindiquen el "gironisme" com a forma d'identificar les persones amb el territori i la vida col·lectiva propera.

Entrevista de Joaquim Bohigas Mollera.

"Girona té patrimoni molt conegut que conserva la capacitat d'emocionar".

"Pedres de Girona", inaugurada el 10 de setembre de 2006, camina cap a les 370.000 visites. Fruit de la passió que senten per la ciutat, Fèlix Xunclà (Girona, 1950) -disseny i textos- i Assumpció Parés (Girona, 1952) -fotografia- s'encarreguen de gestionar una web que ofereix una visió diferent d'allò que, sumant, acaba configurant la trama urbana.

Com es veu Girona a través d'una càmera fotogràfica?

(F.X.) Amb voluntat de resum, ensenyem com és Girona per explicar què és la ciutat. Anem més enllà de la simple imatge urbana. Ho contextualitzem en l'entorn cultural, històric... Fins i tot el gastronòmic. És una ciutat, la nostra, i les seves circumstàncies.

(A.P.) Girona és observada amb major detall. Té una vessant pedagògica. És una perspectiva molt enriquidora.

Hi ha una Girona, visualment, estereotipada? La Catedral, la Rambla...

(F.X.) La ciutat és molt més que els monuments, però s'ha de reconèixer la rellevància en l'imaginari col·lectiu. A tall d'exemple, la Catedral té una façana. Nosaltres anem a veure els absis, i les formes que agafen els elements... Tenim patrimoni excepcional, no sempre amb molts visitants. Però sí, hi ha estereotips.

(A.P.) Tot i això, hi ha patrimoni molt conegut que continua conservant la capacitat d'emocionar l'observador.

La percepció de la ciutat depèn de la climatologia, quan plou, a l'estiu...

(F.X.) Una fotografia presa, i no m'equivoco, molts i molts cops és la Catedral des del Pont de les Peixateries Velles. Ella va captar, amb boira baixa, el monument sagrat "flotant" sobre el "no res". És una imatge diferent.

(A.P.) Girona "canvia" cada dia. Personalment, m'agrada molt quan plou.

(F.X.) Hi ha carrers quem en ploure, són completament diferents. Entre d'altres, el d'Abeuradors.

Qui mira "Pedres de Girona"?

(F.X.) Tenim enllaços des de webs australianes. I una del cantó alemany de Suïssa, que ens han enllaçat en l'apartat de gastronomia. Recomanen la visita pels plats, i les fotografies que els acompanyen.

(A.P.) Ara estem cercant visitants als departaments del sud de França. Aboca a un increment en el número d'entrades. Els convidem, alhora, que vinguin a la ciutat, que ens coneguin. En una anterior fase, vam "pentinar" Espanya. Vam tenir molt bona acceptació a Andalusia...

I quins comentaris us deixen?

(A.P.) Que estimem el territori.

(F.X.) Diverses publicacions recomanen la visita.

(A.P.) Han arribat visites de persones jueves. Hi ha un propòsit que la ciutat sigui promocionada. Crec que hi guanyem tots. Ajudem a dinamitzar.

Difonen formes de vida urbana...

(F.X.) Deixem constància de costums i tradicions que es van perdent. Almenys, fets curiosos. Estem divulgant l'orígen dels Pastorets, el perquè de la Missa del Gall, l'àpat de Nadal... Per cert, a Girona es feia amb sis plats. Ho divulguem amb gravats de l'època.

L'anglès, l'assignatura pendent?

(A.P.) Usem el català i castellà. La traducció a l'anglès és, ara mateix, un propòsit qualificable de magnànim.

Publicat al Diari de Girona, contraportada de l'edició del 28 de desembre de 2008.

Una web gironina s'adhereix als actes del Bicentenari.

A propòsit del bicentenari, l'espai web Pedres de Girona ha incorporat textos sobre els setges acompanyats de diferents il·lustracions d'època. Inclou la capçalera de "Diario de Gerona". Els textos són extrets del volum "Reseña histórica de los sitios de Gerona en 1808 y 1809", amb autoria d'Emili Grahit i Papell. Pedres de Girona també ha incorporat la secció Passejades pels entorns amb, per exemple, rutes per visitar Sant Daniel o les Ribes del Ter.

Publicat a "Diari de Girona", dilluns 23 de juny de 2008, pàgina 2.

---

Entrevista a cadena SER.

Entrevista de Susana Farrerós i Màxim Castillo al programa "L'Hora L".

Més de 1.000 imatges de Temps de Flors.

La web Pedres de Girona ha reunit 1.092 imatges de l'exposició floral Temps de Flors, que va acabar la setmana passada. Les fotografies estan distribuïdes en 76 apartats. El responsable de manteniment, Fèlix Xunclà, ha explicat que, amb aquest nou fons, l'espai web ha aplegat 11.488 fotos. Hi ha dues frases que expliquen el contingut: "Passió per Girona" i "Imatges de la Girona insòlita i desconeguda". Les fotos són d'Assumpció Parés. Han rebut la felicitació del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i d'internautes d'arreu del món. Pedres de Girona inclou textos de divulgació històrica.

Publicat a "Diari de Girona", diumenge 25 de maig de 2008, pàgina 2.

---

Un aparador virtual de Girona

Una família gironina ha creat la pàgina web «Pedres de Girona» per atraure gent a la ciutat

Pedres de Girona és un espai web amb un objectiu molt clar: «Que la gent vingui a Girona i s'adoni i disfruti de la qualitat de vida que hi ha.» Es tracta d'un espai virtual poc convencional que no pretén vendre res més que Girona, la ciutat, i tot el que a tothom li ve al cap quan hi pensa: història, tradicions, arquitectura, gastronomia i itineraris d'interès. Tot plegat a partir d'imatges poc habituals, de qualitat, i de textos que les complementen amb afany de ser exhaustius i rigorosos. Els autors són una família sencera: el pare, la mare i els tres fills. El pare, Fèlix Xunclà, es dedica al disseny, al grafisme i al desenvolupament de l'obra. La mare, Assumpció Parés, aficionada a la fotografia de sempre, és autora de les més de 10.600 imatges que s'hi poden trobar ara mateix. I els tres fills, Pau, David i Isaac, s'encarreguen de l'assessorament tècnic informàtic.

En Fèlix i l'Assumpció són de Girona de tota la vida, van néixer i van créixer al Barri Vell. «El nostre pati de jocs eren tots aquests carrers. Vam anar a escola, vam jugar i ens vam enamorar aquí.» S'han passat la vida acumulant fotografies de llocs carregats de simbologia per a ells, però també de racons que els han anat cridant l'atenció puntualment al llarg dels anys. Com a grans coneixedors de la història de la ciutat, han adjudicat al passat de Girona un lloc preferent a la web. En aquests moments, s'hi pot trobar informació exhaustiva acompanyada d'il·lustracions i fotografies de la fundació de Gerunda, la Gerunda romana i la Girona medieval fins al segle XIV. Després fan un salt fins a la guerra del Francès, amb un especial sobre el bicentenari que se celebra aquest any. Un dels objectius en commemoració dels setges és penjar a la web la ressenya sencera sobre els fets que va escriure, en forma de diari, Emili Grahit. Així, cada dia aniran penjant la crònica de Grahit sobre els fets del dia que toqui però de dos segles enrere.

El desenvolupament de la web és un treball de formiguetes. Acumula 7.500 pàgines i més de 225.000 visites des que la van crear –el 10 de setembre del 2006–, amb una mitjana de 700 entrades diàries. De la difusió de la web també se n'encarreguen ells mateixos. Han fet una tasca de recerca important posant-se en contacte amb entitats i mitjans de comunicació de la Catalunya del Nord, França, Itàlia i l'Estat espanyol, d'on han obtingut una grata resposta, sobretot de la Catalunya del Nord, que hi ha respost molt emocionada, i d'Andalusia. Precisament, algunes agències de viatges andaluses els han demanat que preparin visites guiades i que, a més, hi incloguin l'organització de la sortida, una cosa que, afirmen, no poden fer, ja que la seva tasca és únicament de difusió de la ciutat. Israel és, ara mateix, el país amb el qual mantenen una relació més intensa arran de la completa informació que ofereixen de l'itinerari jueu de la ciutat. L'Assumpció explica que s'ha posat en contacte amb unes 15.000 persones d'origen jueu de parla hispana d'arreu del món i que la resposta que n'ha rebut sempre ha estat molt càlida.

No volen ni sentir parlar d'ajuts o subvencions de l'administració. Són independents i ho volen continuar sent. Per ells, totes les hores que dediquen a anar ampliant el web són un plaer, la manera que tenen de plasmar la seva passió per la ciutat. L'organització de les pàgines, la quantitat de textos i imatges, la documentació relacionada, els enllaços interns, els personatges destacats de la ciutat que també hi tenen un lloc, tot plegat fa de Pedres de Girona un aparador tant per als visitants potencials de Girona com per als amants de la ciutat. L'espai virtual de la família Xunclà Parés es pot consultar a l'adreça www.pedresdegirona.com.

Roser Calvet. Fotografia d'Eudald Picas.

Publicat a "El Punt Diari", dimarts 20 de maig de 2008, contraportada.

Dues centes mil visites per "Pedres de Girona".

La web, que va començar a funcionar el 10 de setembre de 2006 i que ofereix imatges de la Girona insòlita, ha arribat a les 200.000 visites. La base fotogràfica actual té 10.000 imatges. Una de les darreres actualitzacions ha estat una separata sobre la Setmana Santa a la ciutat. I no només fotografies de la darrera edició, sinó també text amb referències històriques. Per exemple "L'ambient antic de Setmana Santa".

Reben una felicitació de José Montilla.

"En nom del President, volem felicitar-vos per la tasca feta i per la bona acollida -segons hem pogut comprovar en l'apartat de visites- que ha tingut entre els internautes. Es tracta d'un excel·lent treball visual i documental, sobre la història, les tradicions i els monuments, entre altres aspectes, d'una ciutat magnífica com és Girona"- Això és el segon paràgraf de la carta que ha enviat el responsable de la Direcció General de Relacions Externes de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Jordi Menéndez, a Maria Assumpció Parés i Valls. És la responsable, juntament amb Fèlix Xunclà de Pedres de Girona.

Publicat a "Diari de Girona", 31 de març de 2008, pàgina 2.

---

Antecedents de la web sobre els setges.

L'espai web "girona18081809.com", que ha impulsat l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial, divulga, i promociona turísticament, els tres setges de l'exèrcit francès a la ciutat. Tanmateix, la web "Pedres de Girona", que s'actualitza gairebé diàriament amb imatges i textos, va ser el precedent en la divulgació de l'esmentat episodi històric a través d'Internet. La darrera entrada es titula "Commemoració dels Setges 1808-1810. Primer setge de Girona (I)" i va ser "penjat" el passat dijous 17 de gener. Per cert, Pedres de Girona ha rebut vora de 174.000 visites des de la data de la inauguració, el 10 de setembre de 2006.

Publicat a "Diari de Girona", 5 de febrer de 2008, pàgina 2.

---

«Pedres de Girona», un recorregut per la història de la ciutat a través de les imatges

Pedres de Girona és un web de la ciutat, d'actualització diària, que ja compta amb més de 8.500 imatges, repartides en 4.500 pàgines, que presenta aspectes de la capital gironina que són sovint desconeguts: imatges d'espais i racons, els diversos moments històrics de la ciutat, les seves llegendes, o les festes populars, esdeveniments i entitats.

Publicat a Gironainfo.cat, Diari digital de la ciutat de Girona, el 26 d'octubre de 2007.

"Pedres de Girona" ja supera les 100.000 visites.

La web és un compilatori de fotografies de diferents espais públics de Girona i textos sobre la història de la ciutat, en què s'incideix en aquells punts d'interès que, a vegades, solen passar desapercebuts ples ciutadans. Conjuguen l'objecte o subjecte a fotografiar amb altres variables del context, com ara el moment del dia o l'estació de l'any. És actualitzada diariament.

"Inaugurada" el diumenge 10 de setembre de 2006, la web ha complert el primer any de vida superant les 100.000 visites. Hi ha unes 8.000 imatges. Els responsables de "Pedres de Girona", Assumpció Parés i Fèlix Xunclà, han destacat les visites que arriben des d'Andalusia. Avisen que el "creixament" de la web està condicionat a la disponibilitat temporal.

Publicat a "Diari de Girona", 17 de setembre de 2007, pàgina 2.

---

Piedras de Girona. Una forma de conocer la historia y rincones de esta ciudad

Les invitamos a dar un agradable paseo por Girona a través de una web, que diariamente se está actualizando a través de nuevas incorporaciones. En estos momentos en las Pedres de Girona ya se pueden visualizar más de siete mil cuatrocientas imágenes organizadas en diversos apartados.

La estructura que se le ha dado al apartado de Imágenes es el "de un libro", agrupándolas de forma que se "vaya pasando página"; en cambio otros apartados, como el de historia (que de momento está desarrollado desde la fundación romana al siglo XII, la Girona judía y la Guerra de la Independencia), tiene una estrcutura más "clásica" de web. Asimismo incluye documentos y textos complementarios en los diversos apartados, la mayoría inéditos.

La actualización por incorporación de nuevos elementos, es diaria, motivo por el cual, si estan interesados en esta hermosa ciudad, o sienten nostalgia, es conveniente visitar periódicamente el apartado Novedades, donde se indexan las nuevas incorporaciones.

Las Pedres de Girona está a punto de cumplir un año por lo que felicitamos a sus autores, su web demuestra un gran cariño a su tierra, además de una gran profesionalidad en la toma y tratamiento de imágenes. ¡Excelente trabajo!

Publicat a Iberarte, Revista digital d'Art, el 25 d'agost de 2007.

Pedres de Girona.

www.pedresdegirona.com

Portal que conté més de quatre mil fotografies de Girona.

Publicat a Presència, suplement dominical de El Punt 13 al 19 de juliol de 2007, secció La Xarxa, la Xarxa Catalana.

Entrevista a Onda Rambla.

Entrevista realitzada per Eduard Cid emesa el dia 21 de juny de 2007 a partir de les 12:45 fins les 13:03 hores, a les ones de Onda Rambla, Punto Radio de Girona, 89.9 FM.

Transcripció de l'entrevista.

Emesa el 21 de juny de 2007.

---

Pedres de Girona arriba a les 50.000 visites.

La pàgina web, que s'actualitza diàriament amb fotografies de diferents racons de la ciutat de Girona i altres recursos amb continguts històrics, celebra que han arribat a citada xifra de visitants amb un castell de focs artificials "virtual" que és observable des de la pàgina d'inici de l'esmentat recurs electrònic. La web va començar a funcionar el 10 de setembre de 2006.

Publicat a "Diari de Girona", 7 de maig de 2007, pàgina 2.

---

Un recull fotogràfic de diversos racons de Girona.

El web "Pedres de Girona", iniciat el 10 de setembre de 2006, conté ja més de 4.000 fotografies de la ciutat, repartides en més de 1.500 pàgines on es parla tant d'història i actualitat, sempre amb la imatge com a fil conductor.

Publicat a Naciódigital.com diari català d'Internet 25 de març de 2007.

La millor fotografia sobre Girona.

La web Pedres de Girona, que ensenya diferents espais i vida costumista de la ciutat, inclou un apartat en què els internautes poden votar la fotografia que prefereixen dels fons gràfic propi que divulguen Fèlix Xunclà i Assumpció Parés a Internet. Ara mateix, les quatre imatges que més agraden de la web són del Call, voltes de la Fontana d'Or, el Parc de la Devesa i les Voltes d'en Rosés. Altres propostes de votació són, entre d'altres fotografies de la plaça de Sant Agustí, Ermita del Calvari, Cementiri de Girona, carrer de l'Escola Pia, Sant Pere de Galligants i l'accés a la plaça de Josep Pla.

Publicat a "Diari de Girona", 20 de març de 2007, pàgina 2.

---

La Girona blanca per als qui esperaven la neu.

La web Pedres de Girona ha "penjat" unes fotografies de la plaça de l'Independència coberta per la neu. L'autoria de les imatges és de Fèlix Xunclà i Tubert i van ser col·locades el dimarts 23 de gener, quan mitja Catalunya estava pendent de quan nevaria en els respectius municipis. La web, que s'actualitza diàriament, ha incorporat també un text del baró de Maldà, que descriu la Girona de finals del segle XVIII. És un fragment de Calaix de sastre. El baró era Rafael d'Amat Cortada i Senjust (1746-1818). Calaix de sastre és un compilatori d'apunts que van ocupar 71 volums de manuscrits conservats. Els textos no van ser publicats i eren llegits en tertúlies de Barcelona ciutat.

Publicat a "Diari de Girona", 29 de gener de 2007, pàgina 2.

---

Imatges de la Girona insòlita

Una web d'actualització diària té fotos de la ciutat desapercebuda.

La web Pedres de Girona -www.pedresdegirona.com- té l´objectiu de mostrar aquelles imatges de la ciutat insòlita i «no oficialitzada» a propòsit de finalitats promocionals, en paraules del tècnic d'edició de la pàgina, Fèlix Xunclà. L´ús de la càmera fotogràfica -la majoria de les imatges han estat preses per Assumpció Parés- permet immortalitzar detalls que passen desapercebuts o que l´ull humà no pot veure en condicions normals de visió. A tall d´exemple, el registre de formes de vida urbana o plans detalls d´elements arquitectònics de patrimoni fora de les rutes turístiques. Una modalitat artística en voga a les grans ciutats europees a causa de la popularització de la càmera digital. Pedres de Girona, que va començar a funcionar el setembre de 2006, és d´actualització diària i divideix les imatges en diferents seccions.

La distribució, alhora, permet una major gestió del fons documental, format per desenes de fotografies. Si bé les imatges estan ara centrades en la vida urbana a la Girona de l´Eixample i Barri Vell, Xunclà i Parès han explicat la voluntat d´immortalitzar la ciutat perifèrica. Pedres de Girona subratlla els productes gastronòmics -i altres elements naturals- instrínsicament relacionats amb la ciutat. Cal destacar els apartats dedicats a l´història, tradicions i artistes de Girona que inclouen textos, amb composició formal adaptada a la lectura a través d´un monitor.

La web és redactada en català i castellà, i hi ha un projecte de traducció al francès i anglès. Tot i la manca de precedents de webs homònimes, els responsables descarten la subvenció pública a fi d´incrementar capacitat de creixement. Raonen que la voluntat artística de la web és incompatible en rebre diners d´institucions. Xunclà és autor de Girona: Guia del Call (1995).

Joaquim Bohigas, Girona.

Publicat a "Diari de Girona" 7 de gener 2007, pàgina 6.