El mariscal de l'Imperi Étienne Jacques Joseph Alexandre MacDonald, duc de Tarento. (Wikipèdia) 
El mariscal Charles Pierre François Augereau, duc de Castiglione. (Wikipèdia) 
Joseph Bonaparte, rei d'Espanya. (Wikipèdia) 
El mariscal de l'Imperi Étienne Jacques Joseph Alexandre MacDonald, duc de Tarento. (Wikipèdia) 
El general Charles Mathieu Isidore Decaen. Gravat de "The life of captain Matthew Flinders, R.N", d'Ernest Scott. (Wikipèdia) 
Joseph-Marie, baró de Gérando (1772-1842). Wikipèdia 
Primera pàgina de l'edició original, de 1804, del Codi Civil dels Francesos, o Codi Napoleònic. Wikipèdia 
El mariscal Louis-Gabriel Suchet (1770-1826). Wikipèdia 
Portada de l'edició original de la Constitució de Càdis, de 1812. Wikipèdia 
Ferran VII amb mantell reial. Pintura de Francisco de Goya y Lucientes, 1814-15. Wikipèdia 
El mariscal Louis-Gabriel Suchet (1770-1826). Wikipèdia 
"La Verdad, la Historia y el Tiempo", també conegut com "Alegoría de la adopción de la Constitución de 1812". Francisco de Goya. Oli sobre tela, 294 x 244 cm. Nationalmuseum, Estocolm, Suècia. Wikipèdia 
Detall del gravat "Salida de la Catedral de Gerona de S.M. el señor D. Fernando VIIº...". Col·lecció particular, Girona. 
Ferran VII. Pintura de Luis de la Cruz y Rios. Col·lecció Yakidiro Suma, Tòquio. Wikipèdia 
Napoleó a bord de Bellerophon a Plymouth Sound, 1816. Pintura de Sir Charles Locke Eastlake, 1815. Wikipèdia |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Girona del segle XIX (I).Girona, francesa (1809-1813) 1. El final dels setges.
El 10 de desembre de 1809, després de tres setges, Girona capitulava davant les tropes napoleòniques d'Augereau. Els 4.300 homes que restaven de la guarnició de la ciutat, marxaven presoners cap a França; restaven a la ciutat 1.600 militars, malalts o ferits, als hospitals. Quedaven a la ciutat 4.000 habitants, dels quals més de 500 estaven malalts o ferits. L'11 de desembre entraven les tropes franceses en una Girona destruïda i en un estat de precarietat extrema (1); així s'iniciaven els més de quatre anys d'ocupació francesa de la ciutat. 
Capitulació de Girona. Oli de Laureà Barrau. Programa de Fires de 1959.El dia 12, l'afrancesat doctor Tomàs Puig (1771-1835), que era corregidor de Figueras, va ser nomenat per Augereau corregidor també de Girona (2). Els francesos, inspirats per les idees d'aquest mitjançant l'anomenat "assaig catalanista" (3), que consistia bàsicament en l'oficialitat del català a l'administració i a la premsa, i la difusió de proclames en les que es reconeixia l'esperit emprenedor i la personalitat històrica de Catalunya, tendiren a guanyar-se la col·laboració dels gironins més influents amb l'objectiu de constituir un primer grovern municipal, i també millorar el deplorable estat urbanístic i sanitari de la població, i restaurar la vida ciutadana, amb l'aprovisionament de queviures, organització de l'administració del pa, carns i verdures i la seva venda, il·luminiació dels carrers, etc. D'aquests i altres accions va informar el doctor Tomàs Puig al mariscal MacDonald en un informe detallat. A les múltiples dificultats de tot tipus, s'hi va afegir el greu problema de l'allotjament dels soldats i oficials francesos; s'establiren en cases particulars, amb els incidents i protestes que el fet provocava. Abans de final de 1809, el mariscal Augereau va fer detenir el 119 frares dels convents de la ciutat i els va deportar a França; a aquests, ben aviat, s'hi afegiren els priors i procuradors una vegada havien lliurat als nous administradors els béns de les comunitats. 2. El govern francès.
Girona, en aquesta etapa, va ser regida per dues administracions de caire francès, adaptades a la realitat del país: fins el 1812, administrada per un govern provisional, i a partir d'aquest any, annexada de fet a l'Imperi francès: el 26 de gener de 1812 es creava el departament del Ter, amb prefectura a Girona. Més tard, el 7 de març de 1812 es varen fusionar els departaments i es creà el del Segre-Ter, resultat dels anteriors del Ter i del Segre, amb prefectura també a Girona. L'objectiu de Napoleó era de segregar Catalunya de la corona espanyola en mans del seu germà Josep I; no obstant, els esdeveniments de la guerra no li varen permetre tenir totalment pacificada Catalunya i, de fet, l'única part ocupada en la que l'administració francesa va tenir continuïtat fins a la fugida dels francesos, va ser el departament del Ter i Girona. La organització que establiren els francesos a Girona va passar, en primer lloc, per una etapa caracteritzada per un intent de guanyar-se els catalans i una certa moderació, l'anomenat "assaig catalanista" d'Augereau (4), que va durar sis mesos. Inspirada per Tomàs Puig, es basava en les seves idees d'apel·lar al sentiment de catalanitat del poble i un possible acolliment favorable a un govern alternatiu al dels Borbons, en la pròpia llengua, recuperació de les velles institucions i un adreçament cap a la modernitat. Així, el mariscal va crear un govern de Catalunya, mescla de l'antic règim de Catalunya i el nou francès, una nova divisió territorial, i la co-oficialitat del català i el francès. La segona etapa es va iniciar el maig de 1810, en què Augereau va ser substituït pel mariscal MacDonald, qui va aprofundir en l'afrancesament de l'administració i la disminució de l'ús oficial habitual del català. El programa de MacDonald va ser exposat a la ciutat el juliol de 1810. Va fer de Girona una Intendència al cap de la qual hi va col·locar Rouyer de Lametz, i va nomenar una sèrie de buròcrates franceses per governar-la seguint el model francès. Va establir relacions amb el bisbe de la ciutat, Ramírez de Arellano (qui seria acusat d'afrancesament, fins i tot), i uns acords de respectu mutu amb el clergat secular. El més dur per al poble gironí, com s'ha esmentat abans, era l'exèrcit francès, el seu allotjament, els comportaments d'oficials i tropa, els saquejos, menyspreus i abusos. Aquesta situació contrastava amb la bona voluntat dels funcionaris, que provaven de resoldre correctament els problemes que s'anaven presentant.
Per convertir Girona en una ciutat de l'Imperi, el nou govern treballava en la cultura, l'ensenyament, la reinstauració de festes, la reactivació del teatre, l'atenció dels orfes i els hospicis, el replantat d'arbres on s'havien tallat durant els setges. El nou consistori escollit pels francesos s'assemblava molt al d'abans; els nomenats havien de jurar fidelitat als mariscals francesos, i mantingueren una actitud digna de col·laboració, tot i que en allò que es refereix a les execucions i empresonament de guerrillers, feien el que podien per procurar evitar-ho dins el que els era possible: l'any 1810 foren condemnats a mort 38 i el 1811, 25. Com indica De Puig, les presons eren plenes. 3. Girona, ciutat de l'Imperi.
Els dos primers anys de la ocupació francesa varen servir per preparar Catalunya per a la integració plena a l'Imperi francès: el 26 de gener de 1812 Napoleó va signar a les Tulleries el decret de nova divisió territorial de Catalunya en quatre departaments, estructurats segons el model francès: un d'aquests va rebre el nom de Departament del Ter amb capital a Girona. El 2 de febrer es nomenaven dos consellers d'Estat amb títol d'intendents per dirigir l'administració i la hisenda a Catalunya, quatre prefectes i quatre subprefectes. A Girona, l'intendent va ser Joseph Marie baró de Gérando, assistit pel prefecte Prudenci Guillem baró de Roujoux (1779-1836), tots dos sota el comandament del general Decaen, qui havia substituït MacDonald com a governador general de Catalunya. A patir d'aquest moment, el departament era governat com qualsevol altre de l'Imperi, llevat de la tensió que representava ser un territori ocupat mai resolt del tot. Girona va ser l'unic territori de Catalunya que va funcionar amb regularitat amb aquell règim, i, de fet, la capital virtual de la Catalunya ocupada. La raó bàsica era que els comandaments màxims francesos, Augereau, MacDonal i després Decaen, s'hi havien instal·lat, i les seves ordres i decrets eren emesos des de l'Estat Major de l'exèrcit o del govern de Catalunya, establerts a Girona. Gérando va exercir com autoritat civil francesa del Principat des de Girona. El successor de Gérando, Bernard-François, marquès de Chauvelin, quan va ser nomenat intendent general de Catalunya també es va instal·lar a Girona. 
Encapçalament de la Gazette de Gironne, del 2 de gener de 1812, en doble versió en francès i en català.La nova administració, estructurada sota un comandament militar, s'organitzava en Contribucions, Duanes, Registre i Dominis, Drets Reunits, Casa de Moneda, Ponts i Camins i Comissaria de Policia, cada branca amb un director general i els corresponents funcionaris. L'estructura francesa, molt avançada respecte de la imperant a l'Espanya borbònica, pel que fa al sistema fiscal, adaptà el procediment tributari de l'Imperi, amb els impostos indirectes com el tabac, arbitris i patents. A Girona hi havia la oficina que s'ocupava de les expropiacions o segrests de propietats per raons polítiques, que eren considerats béns nacionals. L'organització legislativa era el Codi Civil napoleònic (5). Les diferències i fins i tot oposicions que presentava aquest respecte del Dret català, especialment en matèries com divorci, emfiteusi, propietat, heretament, o furs eclesiàstics, varen fer que, de forma excepcional en la seva trajectòria, Napoleó no l'apliqués a Catalunya. 4. La impromta a la ciutat.
Malgrat que l'estada francesa a Girona era una presència intrusa fruit d'una capitulació, i que l'assaig durà poc temps i era estrany als gironins, va suposar un intent de renovació administrativa, millores d'infraestructures i urbanisme, de l'economia, de la cultura i de la vida social per encarrilar la ciutat cap a una normalitat perduda. S'ocuparen dels mitjans de subsistència, l'agricultura, la carn, dels controls necessaris, i regularen la venda de blat i de pa; durant la crisi de 1812 varen importar blat de França, impulsaren els regadius i fins i tot provaren d'introduir, de forma experimental, el conreu d'espècies noves. La indústria que havia estat destruïda per la guerra, va emprendre un nou impuls amb la reglamentació del treball industrial i la construcció i milloraren tècnicament el funcionament dels vells molins. De fet, però, serien necessàries les primeres mesures desamortitzadores per aconseguir l'alliberament de sòl urbà per a les noves indústries rellevants. Es va tornar a emprendre la vida comercial amb dos mercats, un d'hortalisses diara a la plaça de les Cols, i un altre de setmanal de bestiar i quincalleria, a més de la fira anual de Sant Narcís, que impulsaren de forma especial. Les comunicacions, molt malmeses pel setge, i les que no havien estat afectades, poques i arcaiques, foren motiu d'atenció especial dels funcionaris de Ponts i Camins, que planificaren i posaren en funcionament noves rutes que situaven Girona al centre d'un espai important. També van introduir un servei permanent de correus amb La Bisbal, Palamós, Torroella i altres poblacions. En sanitat i higiene, tema primordial del francesos, extremaren les mesures de salubritat, prohibiren tenir bestiar a les cases, tirar porqueria al riu i embrutar els carrers. Varen crear un servei d'escombraries i, en quan a salut i hospitals, decretaren vacunacions obligatòries, reglamentaren l'exercici de la medicina, la cirurgia i la farmàcia, varen crear una comissió de Salut i procuraren eradicar les epidèmies i malalties en presons i hospicis. També es va organitzar la beneficència pública i la caritat per als més desvalguts. L'administració s'enfrontà amb el problema dels nens abandonats, i varen assignar quantitats importants per a l'hospici. La policia, tal com s'entén avui, no existia a Espanya; a Girona es va instaurar per primera vegada com a auxiliar de l'administració de la justícia i el manteniment de l'ordre, i també com a vigilància dels mercats, de cultes, sanitat i higiene. Les publicacions periòdiques varen ser editades en català, castellà i francès, i moltes proclames i edictes ho eren en català; el baró de Gérando, en contra del criteri de la judicatura catalana, va procurar que els Codis fossin traduïts al català, i Roujoux va dirigir-se a la municipalitat en català. Els francesos tenien un especial interès en el teatre: van arranjar la sala i varen voler portar a Girona les grans obres universals del teatre. També varen impulsar la creació d'una premsa de qualitat. En allò que es refereix a les festes, procuraren la brillantor i solemnitat de les celebracions religioses, que recolzaren com les celebracions imperials. En el terreny urbanístic, procuraren l'empedrament dels carrers, l'arranjament de les esglésies, l'apuntalament o enrunament de les cases que amenaçaven caure, la construcció d'un pont sobre el Ter i es repararen els de l'Onyar. Per evitar inundacions dragaren els rius, i milloraren i transformaren els edificis importants de la ciutat. Malgrat tot, la percepció dels gironins, tot i col·laborant en allò que representaven millores, era que es tractava d'una presència aliena, provisional, tot esperant el retorn al vell ordre i del rei que el portaria de nou. 5. Sortida del francesos i retorn de Ferran VII.
Les escomeses angloespanyoles, les derrotes militars i el declivi de l'emperador marcaren, el 1813, l'inexorable acabament de l'ocupació francesa. El general Suchet, retrocedint, portava la frontera de Catalunya al Llobregat; a Girona Gérando era substituït per Chauvelin per administrar la Catalunya dominada. La Constitució de Càdis, elaborada durant la guerra, oferia les bases d'una Espanya liberal i democràtica, allunyada de l'absolutisme i la Inquisició, establient les bases d'una monarquia nova. El desembre d'aquest any es signà el Tractat de Valençay, que certificava el final de l'ocupació i la retirada amb seguretat de civils i militars francesos. 
Acta de la primera abdicació de Napoleó, el 12 d'abril de 1814. Wikipèdia.El 8 de febrer de 1814 l'intendent Chauvelin i el prefecte Roujoux procediren a l'evacuació de tots els funcionaris i dependències burocràtiques; només quedava l'exèrcit. El 9 de març es va comunicar a la població la sortida, al dia següent, de la guarnició francesa. La reacció dels gironins va ser insòlita: consideraven que si no entrava immediatament l'exèrcit espanyol a la ciutat, aquesta podria ser saquejada pel criminal "Boquica" al davant de la seva banda de brivalla, que no eren gaire lluny. Els francesos reforçaren les guàrdies i donaren garanties als gironins. El dia 10, Suchet va anunciar la retirada definitiva; abans de marxar, però, varen volar els forts i parts de les muralles, amb tanta força, que hagueren d'aturar la destrossa. La dominació francesa s'havia acabat, després de quatre anys i tres mesos de ser a Girona. L'11 de desembre de 1813 es posà fí definitivament a la guerra amb el Tractat de Valençay, pel que Napoleó alliberava Ferran VII i el reconeixia com a rei. El 22 de març el rei Ferran arribava a la frontera en direcció a València. El dia 24, al Fluvià, es trobà amb les tropes espanyoles que el van rebre amb demostracions d'alegria, i va entrar a Girona al capvespre, on va passar la nit i es va allotjar a Casa Carles. 
"Salida de la Catedral de Gerona de S.M. el señor Don Fernando VIIº Rey de España y delas Yndias, en 25 de Marzo 1814, de vuelta de su cautiverio en Francia". Gravat antic.La ciutat va preparar una recepció reial, amb la ciutat engalanada per aclamar al seu rei mitificat amb gran festa, amb un tèdeum a la Catedral. La Junta del Rei primer, i després les Corts de Càdis, acordaren que s'aixequés un monument per honorar la defensa heroica de la ciutat, a la principal plaça, que es reedifiquessin els edificis públics amb la més gran magnificència, i que els gironins quedaven lliures de tota classe de tributs durant deu anys, per formentar la ràpida reconstrucció de la ciutat. Res de tot això es va cumplir, i no va passar de publicar-se al butlletí oficial. Les mateixes despeses que provocà la recepció del rei, les hagueren de pagar els gironins; les úniques recompenses rebudes foren simbòliques, com el nomenament a Girona com ciutat immortal, o les ordres reials manant l'atorgament de creus de mèrit al components de la Cruzada Gerundense. El març de 1814 es nomenà un nou ajuntament provisional, que va proclamar la Constitució de Càdis el 19 de març a la plaça del Vi, i va convocar eleccions per al 3 d'abril, amb el següent resultat:
Com diu De Puig a "Girona, guerra i absolutisme", aquest consell municipal, dominat per la noblesa i professionals, amb participació dels gremis, ens dóna idea de la força de l'oligarquia, que seguia ocupant l'ajuntament en la nova situació, com si res no hagués passat. Notes (1) - Ramon Alberch, a "Girona i les guerres del Francès" esmenta dades estadístiques municipals que donen una idea molt precisa de l'estat de destrucció urbanística de la ciutat: 242 cases totalment enderrocades, de les quals 111 dins la ciutat i 131 en els ravals, 48 cases parcialment enderrocades, de les quals 35 a ciutat i 13 en els ravals, i 104 cases deshabitades. (2) - A l'esmentat treball "Girona, guerra i absolutisme", De Puig transcriu un fragment del Rapport presenté á son excellence, le Maréchal de l'Empire MacDonald, par le Docteur Don Thomas Puig, Corregidor du Corregiment de Géronne, en Mai 1810 que il·lustra la situació de Girona i les accions que es van emprendre a la ciutat: Havent estat sotmesa Girona a les armes de Sa majestat Imperial i Reial, sa Excel·lència el senyor Mariscal de l'Imperi Augereau nomenà un corregidor en aquesta vila i un subcorregidor per a Figueres, aquest darrer a les ordres de l'anterior. La Junta insurreccional de Girona fou dissolta. La municipalitat restà en el seu lloc provisionalment. Es va elegir un comissari específic de policia amb quatre inspectors. Les misèries d'un llarg setge havien reduït a la fam els habitants de Girona; durant un temps la seva única alimentació consistí en carn de gat i altres animals immunds, de manera que en entrar l'exèrcit aquells desgraciats semblaven més aviat esquelets que vivents. De seguida fou previst el mitjà per procurar abundància de tot. La vila fou desinfectada i desembarassades les ruïnes i immundícies que obstruïen els carrers, que foren empedrats. (Durant el setge havien estat desempedrats, per tal que les bombes no fessin tants estralls) Hom va establir forns, carnisseries, hospitals per a l'exèrcit i un gran magatzem per abastir de fusta la tropa, a fi d'impedir qualsevol pretext de devastació. Es reparen les bretxes i els molins, donant-los l'aigua que els havia estat tallada durant el setge. Fou establert un centre de sanitat, la institució del qual tenia com objectiu eliminar per fi l'epidèmia ocasionada per un setge llarg i obstinat. Els fanals foren reemplaçats. Els fossars de la ciutat i els seus voltants eren cobert de cadàvers; hom els donà sepultura. Els habitants foren desarmats, els edictes de la policia per la netedat, la seguretat i el proveïment de la ciutat van ser publicats i posats en vigor. El bisbe i el seu clergat, els nobles i altres classes del poble prestaren a mans del corregidor el jurament de fidelitat. Aquesta cerimónia fou ratificada al peu dels altars de la Catedral, amb tot l'aparell de la pompa, després d'un tedèum cantat a tal efecte. Tornar al text(3) - Joan Mercader, a "Catalunya i l’Imperi Napoleònic", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, transcriu una part del projecte de Tomàs Puig: Felip cinquè [...] va despullar Catalunya de tots els seus privilegis i exempcions, i abolí totes les exempcions Republicanes, de les quals els catalans estaven tan orgullosos [...]. Lluny de destruir les prerrogatives dels pobles de Catalunya en donar-los el pla d’Organització de l’Imperi Francès, s’establirien al contrari, fòrmules liberals per mitjà d’un Govern mixt entre el Republicà i la Monarquia. Aquestes disposicions farien renéixer llurs antigues habituds per les quals conserven encara l’entussiasme, i creurien haver descobert realment llur antiga existència política. Tornar al text(4) - El mateix Augereau pronuncià, el febrer de 1810 i en català, a més, un discurs a Girona per tractar de guanyar-se les simpaties de la ciutadania: (5) - De la seva traducció i revisió a Girona ho va fer un equip de jutges i advocats com J. Rabell, Francesc Parés, Ferrer, Berga i Viller. (De Puig, op. citat). Tornar al textBibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
