La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. A l'esquerra, l'Hospital de Santa Caterina i a la dreta la Casa de Cultura. 2006

(Ampliar) - Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. A l'esquerra, l'Hospital de Santa Caterina i a la dreta la Casa de Cultura. 2006. Foto: Pere Duran Serrats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. A l'esquerra, l'Hospital de Santa Caterina i a la dreta la Casa de Cultura. 2006

(Ampliar) - Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. A l'esquerra, l'Hospital de Santa Caterina i a la dreta la Casa de Cultura. 2006. Foto: Pere Duran Serrats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Execució testamentària feta per Ramon de Cases, mercader de Girona, com a marmessor de Pere de Riera, mercader difunt, habitant del carrer de les Savaneres de Girona, i Bernat Ginesta, antigament flassader i ara comanador de l’Hospital Nou. 19 de gener de 1335

(Ampliar) - Execució testamentària feta per Ramon de Cases, mercader de Girona, com a marmessor de Pere de Riera, mercader difunt, habitant del carrer de les Savaneres de Girona, i Bernat Ginesta, antigament flassader i ara comanador de l’Hospital Nou. 19 de gener de 1335. CRDI - Ajuntament de Girona.

Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. 2005

(Ampliar) - Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. 2005

(Ampliar) - Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. A la dreta, la Casa de Cultura. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

6 de juny de 1243. Establiment de cases. Guillem de Montgrí, sagristà de Girona, concedeix a l'Almoina dels Captius i al seu ministre fr. Pere Nolasc, unes cases situdes prop del Mercadal de Girona

(Ampliar) - 6 de juny de 1243. Establiment de cases. Guillem de Montgrí, sagristà de Girona, concedeix a l'Almoina dels Captius i al seu ministre fr. Pere Nolasc, unes cases situdes prop del Mercadal de Girona. Biblioteca de Catalunya.

Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. 2005

(Ampliar) - Excavacions arqueològiques davant l'Hospital de Santa Caterina, a la zona ocupada per la plaça de Pompeu Fabra i la plaça Hospital. A la dreta, la Casa de Cultura. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Venda atorgada per Joan de Solano, de Sant Feliu de Guíxols, a favor d’Arnau de Costa, d’una casa amb hort al costat del portal de les Savaneres de Girona, sota domini del senyor del castell de Sobreportes. 30 d'abril de 1305

(Ampliar) - Venda atorgada per Joan de Solano, de Sant Feliu de Guíxols, a favor d’Arnau de Costa, d’una casa amb hort al costat del portal de les Savaneres de Girona, sota domini del senyor del castell de Sobreportes. 30 d'abril de 1305. CRDI - Ajuntament de Girona.

Visió idealitzada de la ciutat de Girona segons un dibuix del segle XIX on destaca la importància del rec Monar al barri del Mercadal

(Ampliar) - Visió idealitzada de la ciutat de Girona segons un dibuix del segle XIX on destaca la importància del rec Monar al barri del Mercadal. Arxiu Històric Municipal de Girona.

12 de març de 1332. Fra Joan Capdevila, comanador de la Mercè de Girona, atorga un Establiment emfitèutic a Jaume Serra, sabater, sobre un tros de terra de l'antic convent del Mercadal, a reserva dels drets de domini directe del Convent

(Ampliar) - 12 de març de 1332. Fra Joan Capdevila, comanador de la Mercè de Girona, atorga un Establiment emfitèutic a Jaume Serra, sabater, sobre un tros de terra de l'antic convent del Mercadal, a reserva dels drets de domini directe del Convent. Biblioteca de Catalunya.

Real provision de los señores del Consejo por la qual se manda observar la real resolucion... á fin de que los justicias de los pueblos de este corregimiento conduzcan al Hospicio de Gerona á los mendigos y criaturas abandonadas... 1785

(Ampliar) - Real provision de los señores del Consejo por la qual se manda observar la real resolucion... á fin de que los justicias de los pueblos de este corregimiento conduzcan al Hospicio de Gerona á los mendigos y criaturas abandonadas... 1785. Arxiu Històric de Girona.

26 de maig de 1536. Bernat Arnau, de Torroella de Montgrí, ven a Ramon Boya, de Girona, una casa que es troba al Mercadal, al lloc anomenat Dels Canaders

(Ampliar) - 26 de maig de 1536. Bernat Arnau, de Torroella de Montgrí, ven a Ramon Boya, de Girona, una casa que es troba al Mercadal, al lloc anomenat "Dels Canaders". Biblioteca de Catalunya.

1798. Real cedula de S.M. y señores del Consejo en que se manda cumplir el decreto inserto por el qual se dispone que se enagenen todos los bienes raices pertenecientes á hospitales, hospicios...

(Ampliar) - 1798. Portada. Real cedula de S.M. y señores del Consejo en que se manda cumplir el decreto inserto por el qual se dispone que se enagenen todos los bienes raices pertenecientes á hospitales, hospicios... Hospici de Girona. Arxiu Històric de Girona.

1419. Llibre d'actes o manual d'acords del Consell de la ciutat. Pàgina del quadern amb els comptes de l'hospital

(Ampliar) - 1419. Llibre d'actes o manual d'acords del Consell de la ciutat. Pàgina del quadern amb els comptes de l'hospital. Ajuntament de Girona.

Antic escut de Girona, a l'hospital de Santa Caterina. Data de la imatge: 1931-1936

(Ampliar) - Antic escut de Girona, a l'hospital de Santa Caterina. Data de la imatge: 1931-1936. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.


3. Les excavacions a l'entorn de l'antic Hospital Santa Caterina.

L'establiment de Savaneres. Les obres de reforma de l'antic hospital de Santa Caterina de Girona per convertir-lo en la seu de la Generalitat a la ciutat va possibilitar que, a primers d'abril del 2005, un grup d'aqueòlegs de la Universitat de Girona, iniciessin les tasques de prospecció del barri medieval del que se'n coneixia l’existència històrica, però del qual s'ignorava el possible abast dels seus vestigis; seria l'excavació arqueològica més extensa que s'ha desenvolupat mai a la ciutat de Girona, i va posar al descobert part d'un establiment que des d'època medieval formava part del barri del Mercadal i ajudà a reconstruir la història de la ciutat a partir d'un dels seus barris perifèrics, i per tant, d'un dels que primer patien els sotracs econòmics, socials, i militars que afectaven la ciutat.

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005 Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Quan la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Girona varen iniciar el projecte que havia de remodelar de forma important l'entorn del vell Hospital de Santa Caterina, reconvertint l'obsolet equipament hospitalari en seu dels diversos departaments de la Generalitat a Girona, i construint un gran aparcament subterrani que abraçaria els carrers Pompeu Fabra i Joan Maragall, es va fer evident que caldria una investigació històrica i arqueològica de tota la zona afectada, à:rea que quedava dins les muralles medievals que s'havien construït durant el regnat de Pere III i que envoltaven, en aquest espai, el barri del Mercadal.

Vista des d'un punt elevat de l'encreuament del carrer Joan Maragall amb la plaça Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat de l'encreuament del carrer Joan Maragall amb la plaça Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Amb aquest objectiu es va signar un conveni de col·laboració entre GISA i l'Institut de! Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona per realitzar aquesta investigació. L'estudi arqueològic es va dur a terme en gran part durant el 2005, paral·lelament al llarg procés burocràtic d'adjudicació de l'obra, de tal manera que les excavacions havien de finalitzar abans de l'entrada de l'empresa concessionària.
Els treballs varen acabar el mes de setembre de 2005, i quedaren pendents alguns sectors que no es varen poder estudiar correctament en aquell moment, perquè la seva obertura significava tallar carrers o afectar de forma important la circulació dels vianants. Aquests sectors es varen excavar en el transcurs dels dos primers mesos de l'any 2006.
Les excavacions i prospeccions es varen realitzar en un gran espai triangular limitat pel nord per la plaça de Pompeu Fabra, per l'est pel carrer Joan Maragall, i per l'oest pel mateix edifici de l'Hospital. La documentació històrica esmentava que aquestes zones foren urbanitzades des del segle XIII i que eren ocupades per cases de menestrals i artesans amb grans espais destinats a hortes, especialment al segon sector indicat. Les excavacions varen confirmar les dades documentals, si bé no es va recuperar cap resta dels edificis i habitatges que s'havien de situar sota l'actual carrer Pompeu Fabra i que devien ser completament destruïts a principis del segle XX amb l'obertura d'aquesta nova via.
La zona que va proporcionar uns resultats més interessants i unes restes més completes, va ser la de la plaça Pompeu Fabra.

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un establiment del segle XIII. A l'època medieval, el vessant oriental de l'Onyar era ja densament edificat, i es va començar a ocupar el vessant occidental del riu; es va crear un nou barri, de caire industrial i comercial, que durant els segles següents va tenir un gran creixement: el barri del Mercadal.
El nucli més antic de la ciutat va anar esdevenint, amb el temps, el barri de la gent important i acomodada de la ciutat, mentre que el nou barri del Mercadal es va convertir en el motor productiu i comercial, en part gràcies a la disponibilitat d'aigua abundant de les sèquies i recs, i més espai per a les indústries i tallers. Nascut a l'entorn de l'església de Santa Susanna, el barri va anar creixent de nord a sud. Amb els molins del rec Monar com a principal motor econòmic, la construcció a mitjan segle XIII del convent dels franciscans a la zona de l'actual carrer Nou li va proporcionar caràcter, amb un gran complex d'edificis que va tallar d'est a oest el barri i que va separar fins a l'època moderna l'eixample de migdia del barri més antic de la banda nord.
Al sud del convent varen anar apareixent nous carrers a mesura que la pressió demogràfica els feia necessaris, i ho varen fer d'una forma ordenada, planificada, amb la construcció de tot un seguit d'establiments (1).

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El primer d'aquests establiments construíts al sud del convent de Sant Francesc va ser el de l'actual carrer Ginesta, un establiment que no va ser densament urbanitzat, atè que els franciscans desitjaven disposar d'un cert espai a l'entorn del convent per tal que el soroll i el dia a dia dels obrers no afectés la seva vida espiritual.
El segon dels establiments, com el del carrer Ginesta construït orientat d'est a oest, era delimitat al nord pel carrer de Savaneres i al sud pel carrer de Canaders. Aquest establiment se situava a l'espai actualment ocupat per la plaça de Pompeu Fabra.
En aquesta construcció planificada i ordenada, inicialment la majoria d'habitatges eren similars, orientats de nord a sud, i ocupaven tot l'espai del carrer, uns setze metres, i tenien una amplada d'entre 4 i 5 metres. Aquestes dimensions no són aleatòries, atès que l'amplada era la ideal per col·locar embigats de fusta sense necessitat de pilars centrals.
No obstant, les construccions no eren idèntiques; havien d'adaptar-se a la topografia de l'indret i a les necessitats, sobretot professionals, dels estadants, que sovint hi tenien tant l'habitatge com el negoci. Els nous habitatges estaven destinats a menestrals, artesans i comerciants, i així es va mantenir al llarg dels seus set segles d'existència.

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de Savaneres i el barri del Mercadal en general es veieren condicionats tant per la seva situació perifèrica, allunyada i separada del centre històric de la ciutat, com per la topografia, planera, fà:cilment inundable, que el convertien en un barri molt sovint afectat per les catàstrofes naturals i humanes.
De fet, al llarg de la seva història el barri va ser testimoni directe i sovint escenari de totes les invasions i setges que afectaren la ciutat i la seva situació i indefensió el convertí en un dels sectors més castigats per aquests atacs.
inicialment i durant gairebé un segle, el sector es va mantenir com un barri extramurs, com tota la resta del Mercadal, fins que Pere III va ordenar la construcció d'un nou recinte emmurallat per a la ciutat que havia d'englobar els nous eixamples, burgs, i molt especialment el del Mercadal. Les noves muralles varen ser, però alhora, un element defensiu, i també, durant cinc segles es varen convertir en l'autèntic límit de la ciutat, que fins als segles XIX i XX no va créixer més enllà. Si que varen existir, puntualment, edificis i grans complexos extramurs, com l'Hospital Vell o el convent de Santa Clara;, que eren edificis que necessitaven grans espais, però no barris o eixamples.
Dins aquests nous límits, el carrer de Savaneres constituí part del quarter sud-oest de la ciutat.

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les cases. Els habitatges del carrer de Savaneres, que amb el temps canvià el seu nom per carrer del Pavo o del Pago, nom que va mantenir fins a l'enderrocament de tot el sector i l'obertura de l'actual plaça de Pompeu Fabra, eren d'estructura força simple i funcional, lluny dels grans casals de la zona del carrer Ciutadans o la Força Vella. Més llargs que amples, s'orientaven de nord a sud, amb la façana a nord, al carrer de Savaneres, mentre que la part de darrere donava al carrer de Canaders.
En el moment de la seva construcció constarien de planta baixa i un pis. A la part davantera de la casa, a nord, es trobava la botiga o taller, i al primer pis les cambres privades (cuina, dormitori).
La part de darrere solia ser un gran espai, pràcticament buit de compartimentacions i estructures, que segons les necessitats de cada estadant s'emprava com a magatzem, taller o, fins i tot, com a pati o hort.
Els habitatges inicials solien tenir entre 4 i 5 habitacions, però al llarg dels segles s'anà fent més complexa l'estructura interna de la casa i, fins i tot, creixien en alçada, de tal manera que al segle XX els edificis disposaven de quatre plantes. Les restes descobertes pertanyien sobretot a les fonamentacions dels edificis, raó per la qual poca cosa es podia assegurar sobre la seva alçada o l'estructuració de les façanes. No obstant, sí s'hi podien apreciar gran quantitat de reformes internes dins els habitatges per adaptar-los a les necessitats de cada moment, tant de l'estadant com de la seva professió; a més, tot un seguit de dades indirectes ajudaren a comprendre l'evolució en alçat dels edificis.
Així, la construcció de murs de reforç a l'interior d'algunes cambres parla del creixement en altura de l'edificis, que feia necessari el reforçament dels paraments per recolzar-hi noves bigues. També es posà de manifest la compartimencació en diversos apartaments del que inicialment era un sol habitatge la multiplicació en un sol espai dels pous negres, que baixaven dels diversos pisos de l'edifïci.

Vista des d'un punt elevat de les excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. A la dreta, la Casa de Cultura. 2005

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat de les excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. A la dreta, la Casa de Cultura. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'evolució del barri i de la ciutat. L'establiment del carrer de Savaneres va ser testimoni de revolució i vicissituds de la ciutat de Girona des del final del segle XIII fins a mitjan segle XX, un indret significatiui de com els fets històrics afectaren les capes mitjanes i baixes de la població, i n'ofereixen una visió diferent de la que presenten les classes dirigents, que solen ser qui en deixen testimoni escrit. I, a més, ho fa des d'una situació perifèrica, des d'una zona que era de les primeres a patir les conseqüències de les crisis tant econòmiques, per ser un barri menestral, com demogràfiques, atès que pnmer s'abandonaven els habitatges més llunyans al centre, com els militars, perquè la seva situació a redós de les muralles del Mercadal els convertia en un dels primers objectius de qualsevol exèrcit atacant.

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'establiment es va crear en un moment de fort impuls demogràfic i econòmic de la ciutat que arribà a la seva culminació al llarg del segle XIV, i inicià una ràpida davallada. De fet, aquesta és una de les raons per les quals un cop construïdes les noves muralles la ciutat no va créixer més enllà d'aquestes, ja que la davallada demogràfica va deixar lliures molts espais que un segle abans eren urbanitzats.
Al sector de l'antic Hospital de Santa Caterina i de la Casa de Cultura hi havia hortes i espais sense urbanitzar encara al segle XVIII. El creixement del segle XIV i la crisi posterior tenen el seu reflex a les restes arqueològiques;: inicialment s'aprecien importants reformes als habitatges, mentre que al segle XV el barrí vivia en un estat d'immobilisme, amb pocs canvis. La recuperació del segle XVI tornà a ser visible en les abundants reformes dels habitatges, moltes de les quals comportaren no solament una compartimentació interior de l'espai, creant noves habitacions, sinó també un creixement en alçada dels edificis.

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les modificacions del segle XVII. El segle XVII va ser especialment significatiu per a l'establiment de Savaneres. Les noves tècniques militars feien obsolets els sistemes defensius basats en les altes muralles medievals davant la utilització generalitzada de l'artilleria. Per adaptar-se a les noves necessitats defensives la ciutat es va dotar de tot un seguit de baluards, grans plataformes de murs atalussats, aptes per a la col·locació de les noves peces d'artilleria. Dos d'aquests baluards varen tenir una incidència directa en l'establiment de Savaneres. El baluard de Sant Francesc es va construir al sud de la ciutat en un espai actualment ocupat per la plaça del Lleó.
Per bastir-lo va ser necessari enderrocar el que era conegut com Hospital Nou de la ciutat. L'indret escollit per reubicar-lo va ser l'espai situat immediatament a migdia de l'establiment de Savaneres, al carrer de Canaders, i és l'indret que encara ocupa avui dia amb el nom d'Hospital de Santa Caterina. Un altre baluard va tenir una incidència encara més directa al sector, el baluard de Santa Clara, que es va construir a ponent de l'establiment i, tot i que l'estructura defensiva quedava fora de les muralles, aquesta requeria una gran rampa d'accés, tant per les tropes com sobretot pels canons i la munició.
La conjunció dels dos elements, el nou hospital que necessitava un espai obert per accedir-hi i la gran rampa del baluard de Santa Clara, varen tenir com a conseqüència una reordenació del sector, amb l'enderrocament de totes les cases situades a ponent de l'establiment i la creació d'una gran plaça que facilitava l'accés a l'estructura defensiva i a l'equipament sanitari. A partir de la segona meitat del segle XVII, per tant, l'establiment de Savaneres va veure el seu espai reduït a la meitat i solament es conservaven els edificis de la banda de llevant.

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Del segle XVIII a avui. Al segle XVIII es va construir el darrer dels edificis que donaren forma al sector i especialment la nova plaça de l'Hospital, l'Hospici i Casa de Misericòrdia, actual Casa de Cultura, concebuda arquitectònicament com l'element que havia de donar la rèplica a l'edifici de l'hospital, tancava pel nord la plaça i definia un dels espais emblemàtics de la ciutat. En aquest període i al llarg del segle XIX els habitatges varen créixer en alçada i les propietats es varen anar disgregant en apartaments.
Al llarg del segle XX els edificis es varen anar deteriorant i a partir dels anys seixanta l'Ajuntament en va anar adquirint la majoria per acabar enderrocant-los i crear l'actual plaça Pompeu Fabra. El fet que aquest espai, que és un carrer, porti com a nom oficial el de dues places (de l'Hospital i Pompeu Fabra), es deu al projecte inicial d'obres, que preveia mantenir la plaça de l'Hospital, construir un edifici que la tanqués per la banda est i obrir una nova plaça a l'espai ocupat pels antics edificis de l'establiment que encara es conservaven. El projecte de l'edifici no es va concretar i, finalment, l'espai va quedar definit com un carrer unitari, encara que nominalment segueixi constant com dos espais separats.

(Text basat en "Entre l'hospici i l'hospital: evolució urbanística d'un sector de Girona: el carrer de Savaneres" i "Santa Caterina i el Mercadal. Conèixer el passat per viure el futur", referenciats a la bibliografia)

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Els establiments constituïen un sistema d'urbanització força usual en època medieval. A grans trets el sistema consistia que el propietari de les terres (generalment l'Església o la Corona) les cedia a un ciutadà a canvi d'unes rendes anuals. Aquest hi construïa un petit barri i llogava les noves cases. Tot sovint aquestes no eren llogades directament als estadants, sinó que hi intervenia un intermediari que pagava el lloguer al ciutadà. La construcció planificada d'aquests establiments arribava al punt que en el contracte inicial moltes vegades ja s'especificaven com havien de ser els carrers, la quantitat d'habitatges i, fins i tot, els oficis als quals havien de dedicar-se alguns dels estadants.
Es coneix el nom de molts d’aquells personatges intermedis en la línia de la propietat, com Pere de Déu que establí diversos teixidors al carrer d’en Ginesta o els Oller que actuaren semblantment i, també, els Asdrai, Salomó, Bonafè i Caravita, jueus de la ciutat, posseïdors, des de feia molt temps, d’horts en aquesta zona que, com tocava, passaren a fer-hi establiments. ("Excavacions a l'entorn de l'hospital de Santa Caterina de Girona", Lluís Palahí, i "Santa Caterina i el Mercadal. Conèixer el passat per viure el futur", J.M. Nolla, Ll. Palahí, D. Vivó). - Tornar al text

Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra, davant l'antic Hospital de Santa Caterina. 2005

(Ampliar) - Excavacions a les places de l'Hospital i de Pompeu Fabra, davant l'antic Hospital de Santa Caterina. 2005. Foto: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia.

  • "Excavacions a l'entorn de l'hospital de Santa Caterina de Girona". Lluís Palahí. 2006. Revista de Girona, núm. 236.
  • "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". J. Canal, E. Canal , J.M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona 2013. ISBN 978-84-8496-183-3.
  • "El Mercadal; un burg de la Girona medieval", Eduard Canal. Ajuntament de Girona.
  • "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 2010. ISBN 978-84-8496-148-2.
  • "La Ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 1998. ISBN 84-86837-68-5.
  • "La Ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 1995. ISBN 84-86837-56-1.
  • "Entre l'hospici i l'hospital: evolució urbanística d'un sector de Girona: el carrer de Savaneres". Lluís Palahi, Josep Maria Nolla. Generalitat de Catalunya. 2007. ISBN 84-3937-570-0.
  • "Santa Caterina i el Mercadal. Conèixer el passat per viure el futur", J.M. Nolla, Ll. Palahí, D. Vivó. 2006. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-029-3.


  • El convent de Sant Francesc. Articles històrics i reportatges fotogràfics de l'antic convent fundat el 1232 i l'església consagrada el 1368, avui desapareguts.

    L'antic Hospital de Santa Caterina. Article històric i reportatge fotogràfic de l'edifici que durant 350 anys va ser hospital.

    La muralla del Mercadal. Article històric sobre la construcció, modificacions i enderrocament de les muralles que envoltaven l'antic burg.

    Història del Mercadal. Dels orígens fins al segle XV. Article històric del barri des de les primeres referències documentals a la decadència del segle XV.


    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés