Plànol basat en el publicat acompanyant el treball La venda del convent de Sant Francesc, de Josep Clara, en publicació i data desconegudes.

Llegenda del plànol

A = Carrer de Santa Clara.
B = Plaça del Gra (Sant Francesc).
C = Carrer de Cristòfol Grober.
D = Carrer Nou.
E = Muralla de la Gran Via

(Escala del plànol en canes catalanes, unitat que equival a 8 pams, 6 peus o 2 passos, que són 1m 555cm)

Història del convent

El convent gòtic de Sant Francesc, fundat el 1234, amb església, d'una sola nau, i claustres construïts el segle següent, va ser consagrat el 1368 pel bisbe Ennec de Valterra, inicialment bastit al costat d'un camí. La fundació de la comunitat franciscana a la ciutat data de 1232, quan el canonge Bernat Esteve va fer donació al provincial de l'ordre d'uns terrenys al Mercadal per tal que poguessin edificar-hi el convent (1).

Les edificacions inicials s'anaren acabant i engrandint gràcies, especialment, als llegats de les famílies patrícies de la ciutat (2). Les epidèmies que afectaren la ciutat també ho varen fer al convent, però el 1399 encara tenia uns trenta frares presidits per un superior, frares que, consta documentalment, assistiren a la població més pobra i treballadora del Mercadal durant les epidèmies.

Guilleré esmenta que durant el segle XIV, especialment cap a final de segle, alguns franciscans varen considerar que s'havien allunyat de l'ideal primitiu; fins el 1415 no es reconegueren els observadors estrictes a Girona. Al segle XVII, amb dades referides el 1830, era la comunitat més nombrosa de Girona, amb més de 61 membres: 25 presbíters, 7 coristes estudiants de teologia, 8 de filosofia, 10 llecs, 8 novicis i 3 donats. En el moment de l'expulsió comptava amb uns 80 membres.

Després de l'exclaustració l'horta va ser arrendada al fabricant Joan Planas i Fàbrega, fins que el 10 de maig de 1840, Joan Carbó de Cassà de la Selva en va obtenir, en subhasta pública, tot l'edifici del convent: l'església, els claustres, els patis, l'horta, i la resta d'edificacions, drets, usos i serveis (3). Clara aclareix que, encara que Joan Carbó apareixés a les escriptures com a comprador únic del convent, la realitat era que solament n'interessava una quarta part, i la resta pertanyia a Pau Bosch, de Barcelona, Joan Planas, fabricant de Girona, i Marià Vicens, de Solius; tots ells havien signat préviament un contracte privat especificant-ho (4).

Les edificacions

L'església del convent era d'una sola nau, amb una gran capacitat, amb l'absis orientat cap al nord. Tenia dos claustres, les restes d'un dels quals encara poden ser observats a l'interior de la galeria d'art El Claustre, del carrer Nou, un ampli refectori i una gran horta. Clara situa el conjunt com ocupant el terreny que va del carrer Cristòfol Grober al de Santa Clara, i de Sant Francesc al carrer de la Sèquia, aproximadament.

El seu recinte jugava un paper cívic molt important atès que era la seu de les reunions de la Universitat o Consell de prohoms de la ciutat, i, durant el segle XIV, l'1 de gener hi tenia lloc l'elecció dels jurats de la ciutat. Fins el segle XIX, el gran solar que ocupava el conjunt de dependències va dividir el barri en dues parts. Després de l'exclaustració dels franciscans, l'Ajuntament va disposar l'obertura d'un carrer que passava pel mig de l'ex-convent i de l'horta annexa.

Notes:

(1) - Guilleré ("Girona medieval. L'estapa d'apogeu.") esmenta que [...] Els gironins sentien una especial predilecció pels franciscans. Aquest sentiment tenia el seu origen en el fet que Sant Francesc va parar a la casa dels Guerau, una família del patriciat de la ciutat, durant un dels seus viatges. El fet és relatat en una acta dels anys 1330. A més, des que va ser acabada l'església del seu monestir, la major part de les grans famílies locals van escollir-hi llur sepultura. Ho feren els Renall, els Sarriera, etc. El 1306, el metge Jaume Sarriera va demanar de ser enterrat en el cementiri de Framenors. Més tard, el 1371, el metge reial Bernat Sarriera escollí la capella de Sant Cosme i Sant Damià a l'església. Tornar al text

(2) - El mateix Guilleré, a "Girona medieval. Crisis i desenvolupament", afegeix que [...] Bernat de Vic va fundar quatre aniversaris el 1388 als franciscans. Tots els anys, els frares celebraven misses en la seva memòria i en la dels seus parents, a canvi de 100 sous de renda anual. Més tard, les famílies que sempre havien ajudat el convent dels frares menors, com era el cas dels de la Via, continuaren fent-se enterrar a la tomba familiar: el 1472, Francesc de la Via desitjava ser enterrat a la tomba familiar on reposava el seu pare Ramon. Fundà també un aniversari pel qual deixava una quantitat de diverses centenes de sous. Els Sarriera foren també fidels als frares menors. Tornar al text

(3) - Josep Clara, a "La venda del convent de Sant Francesc", especifica que [...] Segons l'escriptura de venda, el comprador en pagaria la quantitat de 201.075 rals de billó. La superfície adquirida comprenia, poc més o menys, una extensió de 5.980 canes quadrades. Tornar al text

(4) - Josep Clara, a "La venda del convent de Sant Francesc", transcriu el text, a partir d'una escriptura notarial del 1842: "Los abajo firmados confesamos que desde este momento firmamos sociedad o sea compañía para comprar a venta o a censo el edificio que fue convento de San Francisco de Asís de esta ciudad con su huerta y todas sus aderencias con la condición de cumplir las obligaciones siguientes. Primera: El importe de la compra o censo se satisfará por partes iguales entre los quatro socios que firmamos.- Segunda: Cada socio pagará el arriendo de la parte que ocupará trazado por peritos, si nosotros no nos avenimos en señalarlo.- Tercera: Que el producto de estos arriendos deberá quedar en un fondo del qual se cumplirá las pagas de la compra o del censo, y si no llega a cubrirlas se repartirá el déficit por partes iguales; pero si sobra, será dividido lo sobrante entre los quatro socios, o bien se aplicará a la obra que convengamos todos juntos.- Quarta: La parte sobrante del edificio se arrendará y al producto se le dará el mismo destino indicado.- Quinta: Bajo nuestra responsabilidad y la de todos nuestros bienes, nos obligamos a ampliar la parte que a cada uno nos corresponde.- Sexta: Estas obligaciones son las principales a que nos comprometemos sin perjuicio de que después del remate se forme escriptura incluyendo las que acaso entre los quatro puedan convenirnos, pues ahora no se tiene por falta de tiempo y por interino compromiso tan sólo lo firmamos así en Gerona a las nueve de la mañana del diez de mayo de mil ochocientos quarenta.- Pablo Bosch.- Joan Planas.- Juan Carbó.- Por D. Mariano Vicens, Juan Carbó. Tornar al text

Bibliografia:

  • La Girona del segle XIII. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2.
  • Girona en el transcurs del temps. Josep Mª Pla i Dalmau. Dalmau Carles Pla, Girona, 1984. ISBN 84-7216-046-7.
  • Girona al segle XVII. J. Busquets i A. Simon. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X.
  • Girona medieval. L'estapa d'apogeu. 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.
  • Girona medieval. Crisis i desenvolupament. 1360-1460. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1992. ISBN 84-86812-29-1.
  • Girona al segle XVII. Joan Busquets i Antoni Simon. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X.
  • La venda del convent de Sant Francesc. Article de Josep Clara Resplandis. Publicació desconeguda.


    • Sant Francesc i escenes de la seva vida. Obra de Bonaventura Berlinghieri, 1235, tempera sobre fusta. 160 x 123 cm, Església de Sant Francesc, Pescia, Itàlia (Wikipèdia).



    Juan Álvarez Mendizábal, president del Consell de Ministres. (Wikipèdia).



    Sant Francesc. Fresc a Sacro Speco, Subiaco, Itàlia (Wikipèdia).



    Sant Francesc. Fresc de Giotto, Assisi, Itàlia (Wikipèdia).
    Back