Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona
29 d'octubre de 2009.

Taller organitzat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona a la seu de Sant Pere de Galligants. La mort a l’època romana era l’inici d’un viatge travessant la llacuna Estígia. El Museu d'Arqueologia de Catalunya hostatja el record dels que van partir fa dos mil anys, rememorarant aquelles cerimònies romanes que els hi eren dedicades i en el seu honor s'ha fet el tast d’un sopar de difunts. A càrrec de Kuanum.

El nom del taller al·ludeix a la llacuna, o riu, Estígia, que a la mitologia grega era el límit entre la terra i el món dels morts, l'Hades. Es creia que les ànimes dels difunts podien creuar l'Estigia en una barca guiada unes vegades per Caront i altres per Flegias, però la majoria de les fonts clàssiques atribueixen al primer la travessia de l'Aqueront i al segon la del Flegetonta. Una vegada arribades a l'inframón, les ànimes rebien un premi o un càstig en funció de la seva vida quan eren vius, de forma similar al que establia la mitologia de l'Antic Egipte.

La petja del passat romà.

D'entre els diversos ritus funeraris que s'expliquen en el taller, destaquen els que d'una forma directa han donat lloc a algunes tradicions del nostre país relacionades amb el Dia de difunts, en què es mengen els panellets, o el costum de deixar-se barba durant una setmana, els homes, i deixar-se anar els cabells, les dones, cridar ben fort el nom del difunt, la intervenció dels déus protectors domèstics, els lars, i les ofrenes de diversos elements símbòlics al·lusius a la vida, el traspàs, i la mort, amb la utilització de rèpliques exactes dels originals, com pans utilitzant els models trobats a Pompeia, copes, imatges del difunt, etc.




  • La necròpolis romana de la plaça de Sant Feliu. El cementiri romà actiu des de l'època d'August a la baix-imperial.

  • La Gerunda romana. Índex d'articles sobre la fundació de la ciutat i l'època romana de Girona.

  • Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona. Dades i reportatge del Museu, amb una àmplia representació fotogràfica dels seus fons arqueològics i enllaços a reportatges d'altres altivitats i visites teatralitzades que s'hi han dut a terme.


    Back-Index

  • Caront a l'Estígia. Il·lustració de Gustave Doré per La Divina Comèdia de Dante. (Wikipèdia)