La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Les edificacions

L'església del convent era d'una sola nau, amb una gran capacitat, amb l'absis orientat cap al nord. Tenia dos claustres, les restes d'un dels quals encara poden ser observats a l'interior de la galeria d'art El Claustre, del carrer Nou, un ampli refectori i una gran horta. Al pati del Palau Solterra, del carrer Ciutadans, s'hi conserva una altra part del claustre de l'antic convent, i una altra, cinc arcades més, a l'església de la Mare de Déu de l'Esperança, a s'Agaró.

Amb la desamortització i posterior venda del convent, algunes peces varen ser traslladades a d'altres indrets, i algunes encara resten incorporades a les edificacions posteriors.

Així, a la cantonada de la plaça Josep Pla es pot veure un fragment de mur cantoner i un arc exempt. Altres restes són visibles a l'interior de l'escala de l'immoble numero 3 del carrer Nou (finestrals i escuts), a l'interior del Cafè Savoy i a l'entrada i en algunes habitacions de l'Hotel Peninsular. Al Museu d'Art de Girona es conserva un magnífic capitell amb un àngel sonant una trompeta.

L'arc del fons de la sala de conferències del primer pis de la Fontana d'Or (actual Caixafòrum) també en prové. Clara situa el conjunt com ocupant el terreny que va de l'actual carrer Cristòfol Grober al de Santa Clara, i de l'avinguda de Sant Francesc al carrer de la Sèquia, aproximadament; la reconstrucció del complex és la que es mostra en el dibuix de Jordi Sagrera.

El seu recinte jugava un paper cívic molt important atès que era la seu de les reunions de la Universitat o Consell de prohoms de la ciutat, i, durant el segle XIV, l'1 de gener hi tenia lloc l'elecció dels jurats de la ciutat.

Fins el segle XIX, el gran solar que ocupava el conjunt de dependències va dividir el barri en dues parts. Després de l'exclaustració dels franciscans, l'Ajuntament va disposar l'obertura d'un carrer que passava pel mig de l'ex-convent i de l'horta annexa.

Zoom

(Ampliar) - Ruines d'un couvent à Girone. Gravat de Bacler d'Albe, Louis Albert Ghislain, 1824. Col·lecció Ajuntament de Girona. Detall del convent de Sant Francesc en ruïnes, a Girona. A la part central s'observa un monjo en actitud de pregar. Al fons, possiblement es vegin els campanars de Santa Susanna i el de les Bernardes.

Plànol basat en el publicat acompanyant el treball La venda del convent de Sant Francesc, de Josep Clara, en publicació i data desconegudes.

(Escala del plànol en canes catalanes, unitat que equival a 8 pams, 6 peus o 2 passos, que són 1m 55cm)


Llegenda del plànol

A = Carrer de Santa Clara.
B = Plaça del Gra (Sant Francesc).
C = Carrer de Cristòfol Grober.
D = Carrer Nou.
E = Muralla de la Gran Via

El conjunt conventual estava comunicat amb la resta de la ciutat, a l'altra riba de l'Onyar, mitjançant l'anomenat Pont de Framenors o de Sant Francesc, pont que va ser substituït el 1856 per l'actual Pont de Pedra.

Aquest pont medieval és descrit a "Girona, rius, ponts, aiguats", com consistent en tres majestuoses arcades de punt d'ametlla recolzades en dos pilars provistos de sengles tallamars front a la direcció de les aigües, defensat per una torre bastida a finals del segle XIV, coincidint amb la construcció de les muralles del Mercadal (6).

Zoom

(Ampliar) - Vista del riu Onyar a Girona, amb el pont de Sant Francesc a la part central i la torre homònima, a la dreta. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. A la dreta, el de Sant Feliu, la torre de Sant Francesc i la Catedral. També s'observa la muralla del riu. Gravat de Francesc Xavier Parcerisa Boada, 1839. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Degut a la seva situació, el veïnatge amb el riu Onyar i la sèquia Monar, va patir inundacions, al menys, els anys 1380, 1552, 1597, 1617 i 1678. Aquesta relació del convent amb el riu de Girona, explica que, durant el segle XIV, es prohibí diverses vegades de llençar escombraries i assecar lli i cànem vora el riu Onyar, a tocar l'indret on estava situat el convent, a fi d'evitar, diuen els documents, l'aire malsà i pestilent generador de malalties (alias infecciones propter quas vobis seu dicto conventiu insequantur aut insequi possint infirmitates, fetores, tedia seu gravamina...)

Són testimoni d'aquestes mesures, entre altres documents, una ordinació atorgada pel rei Jaume II ja el 1304, un pregó municipal de l'any 1333, o bé la confirmació feta pel rei Martí, l'any 1399, del privilegi que el rei Pere havia donat als mateixos franciscans anys abans.

De les obres artístiques que devia ornat el complex conventual, consten documentalment el retaule major que contractaren amb Onofre Fuster i Antoni Moret (1612), dos retaules més, contractatas amb Joan Boris, el 1637, un de no identificat, pagat per Anna Caxas, vídua del notari Onofre Caxas, i el de Sant Diego (Ignasi Prats, ciutadà honrat de Girona). El 1722, Josep Cortada feia el retaule de la Immaculada. L'any 1739 es va signar la reforma i ampliació del convent de Sant Francesc.


Notes:

(6) - A "Girona, rius, ponts, aiguats" s'esmenta que consta que el 1311 l'Onyar ja se l'havia endut i, més tard, mitjançant cartes reials que es conserven a l'Arxiu Històric Municipal, l'any 1332 el rei Jaume II ordenà als encarregats del cobrament del passatge del pont de pedra de Sant Francesc d'Assís que lliuressin als jurats de la ciutat dos-cents sous per reconstruir el pont de fusta que comunicava el Mercadal amb la Plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat.
El projecte de les tres grans arcades en substitució de les petites de punt rodó, característiques dels petits ponts romans i medievals d'abans del tres-cents, sorgí, almenys, el 1336 quan, enderrocat per les aigües, hom parla de refer el pont de Sant Francesc amb dos pilars solament i tres arcs apuntats. Els accessos al pont des de la Plaça del Vi i des del convent de Sant Francesc era en pendent, i d'aquí el nom de Pujada del Pont. Tornar al text


Bibliografia bàsica:

  • La Girona del segle XIII. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2.

  • Girona en el transcurs del temps. Josep Mª Pla i Dalmau. Dalmau Carles Pla, Girona, 1984. ISBN 84-7216-046-7.

  • Girona al segle XVII. J. Busquets i A. Simon. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X.

  • Girona medieval. L'estapa d'apogeu. 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.

  • Girona medieval. Crisis i desenvolupament. 1360-1460. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1992. ISBN 84-86812-29-1.

  • La venda del convent de Sant Francesc. Article de Josep Clara Resplandis. Publicació

  • Girona al segle XIV. Christian Guilleré, 2 volums. Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-475-2.


    Back

  • Zoom

    (Ampliar) - El convent de Sant Francesc, que també va ser anomenat de Framenors de Girona. Dibuix de Jordi Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. S'hi pot observar el pot medieval que va ser substituït per l'actual Pont de Pedra.

    Zoom

    (Veure sencer) - Vista meridional de la ciudad de Gerona. Xilografia, datada entre 1809 i 1812. Amb el número 14 s'indica el convent "de Franciscanos". Ajuntament de Girona.

    Fragment de finestral dins una habitació de l'Hotel Peninsular.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés