Després d'un bon dinar (3), com pertocava a una tan assenyalada festa, i de la corresponent migdiada, cap a les quatre de la tarde els carrers començaven a animarse; els balls públics plegaven a les cinc. S'omplien de crits del venedors de ginesta, paperets i esquivamosques. Las camapanes cridaven els capellans al cor, sortia de la caserna la tropa de gran gala per formar el "cordó", el que es deixà de fer el 1886 i es reprengué el 1893, s'estenien les enramadas i es posaven les "cadenetes", i a les botigues i els establiments començaven els preparatius per improvisar bancs amb taulos i treure cadires per a les amistat i els parroquians que hi anirien a veure passar la processó.

Les confraries i els gremis es dirigien a les respectives esglésies per recollir el tabernacle, les banderes i els gamfarons. Dones i fadrines ja alegraven els balcons, aquells balcons gironins tan púdics on es posaven unes posts travesseres per evitar que l'esguard del passant es fixés en els turmells femenins, i de les cases sortien els homes que anaven a la procesó amb atxa o brandó.

Mentrestant els vailets -les nenes no anaven a la processó- ho feien anar tot en renou, i un cop vestits se'ls acompanyava al col·legi, portant ciri els més grandets i un pom de flors o una magnòlia mig amagada entre fulles, que penjava lligada al puny, els més menuts, i des d'allí en formació anaven cap a la Catedral al compàs de la marxa executada per una orquestra.

Cap a les cinc les associacions i confraries començaven a comparèixer a la Catedral. També ho feia l'Ajuntament que hi anava en corporació, precedida pels gegants, capgrossos i l'àguila (4); els seus components portaven atxa i, encara el 1880, un ventall (5). La gran graonada s'atapeïa de gent que volia veure sortir la processó. Durant molts anys dels segles XVII i XVIII en aquest moment es tancaven els portals de la ciutat. Els soldats, de gran gala, formaven cordó i no paraven perquè la gent deixés el pas lliure, que seguia cridant i empenyent.

Els crits i les empentes duraven fins que a la porta principal, oberta de bat a bat, apareixia el porrer (6), seguit pel portant de la valuosa creu processional gòtica, l'or de la qual reflectia el sol ponent. Estava decorada amb delicats esmalts i perles fines; va ser construïda l'any 1507 pels argenters gironins Antoni i Joan Coll. Mentre anaven baixant la graonada els capellans que seguien la bandera del Capítol catedralici (7), darrera de la qual se situava la de la ciutat (8), la gent anava callant.

Quan el porrer arribava a la plaça de la Catedral, els capgrossos, els gegants i l'àguila que s'hi esperaven, començaven a marxar i la processó iniciava el seu curs cap el Galligants, precedida per un piquet de guàrdies civils de gran gala manats per un sergent, els quals amb els seus cavalls blancs obrien pas entre la gentada.

La processó seguia baixant lentament els noranta-nou graons de la graonada. De la Catedral sortien les banderes dels gremis, fetes de domàs de diferents colors, amb sants i inscripcions brodades i símbols d'oficis, seguides pels asilats, els salesians, els col·legis públics i els religiosos acompanyats d'orquestres, les associacions obreres, confraries, congregacions, "Adoración Nocturna", la Puríssima Sang, la Passió i Mort, la Creu Roja, Diputació, ordres religioses, atributs basilicals (9), clergat, claustre del seminari, Capella de Música de la Seu, aquesta darrera no esmentada fins el segle XVII. Les capes pluvials daurades dels clergues encomanaven un sentiment auster.El clergat parroquial entonava a mitja veu el cant litúrgic i eucarístic.

Seguien les corporacions civils i les representacions militars, aquestes amb uniforme de gran gala -fins l'any 1895 els militars portaven atxa-, el governador i l'alcalde portant la bandera. Al moment que, sota tàlem (10), apareixia la Custòdia, feta el 1438 per l'argenter gironí Francesc Artau, d'argent daurat i un pes de cent vint quilos, portada damunt baiard per quatre sacerdots vestint alba. Aleshores la gent s'agenollava, les banderes s'inclinaven i les campanes brandaven. La gent romania silenciosa al seu pas.

En arribar la Custódia a la plaça de la Catedral, comenava la pluja de ginesta, que començà a tirar-se'n el 1439, per demostrar la joia per l'estrena de la nova Custòdia, de paperets i serpentines, i pètals de flors que anaven caient damunt el tàlem. Més que els seu pes i balanç, el feia feixuc la gran quantitat de ginesta i flors que s'hi acumulava; per aixó de tant en tant s'havia de plegar i buidar.

La processó, presidida pel bisbe vestit de pontifical seguit dels seus patges que li portaven la "sedia" o cadira i els coixins grana, prosseguia lentament el seu curs pels carrers de la ciutat. Un batalló de tropa amb bandera i música cloïa la processó. El curs del seguici era el següent: Pujada del rei Martí, carrer del Llop, carrer Bellaire, carrer de la Barca, carrer dels Calderers, carrer de les Ballesteries, els Quatre Cantons, l'Argenteria, plaça de les Cols, més tard Rambla, Abeuradors, pujada del Pont de Pedra, des de l'any 1870, plaça del Vi, carrer dels Ciutadans, plaça de l'Oli, carrer de les Sabateries Velles, la Força, i pujada de la Catedral.L'any 1876 també va fer un recorregut en el Mercadal: carrer de Sant Francesc, plaça del Molí, carrer de Santa Clara i plaça de la Independència i retorn.

Durant el camí es trobaven els altarets que els veïns d'alguns carrers havien muntat i enramat, davant dels quals quan arribava la Custòdia es cantaven motets. N'hi havia al carrer dels Calderers, l'Argenteria, la Rambla, plaça del Vi, als baixos de Casa Carles i a la plaça de l'Oli.

A l'arribar a l'Argenteria, la munió de domassos, les millors cases i la major concurrència n'augmentaven la solemnitat. A la Rambla la majoria de criatures ja portaven a les mans corones de flors, i ramallets donats per les mares i parents que els ofrenaven al seu pas. La Capella de la Seu entonava un motet davant l'altar que s'havia guarnit davant el cafè Norat, i els regidors canviaven l'atxa.

La processó tornava a la Catedral. Quan acabava de passar, la gent recollia les cadires, i els carrers quedaven recoberts de ginesta, flors, encens i cera calenta, el que formava un intens i característic perfum. En arribar a plaça dels Apòstols la processó s'havia d'obrir pas entre una gran gentada que s'aplegava per "veure-la entrar", i també omplia la gran nau del temple. Després de cantar un tèdeum, tothom s'agenollava esperant la benedicció, mentre el clergat cantava el "Credo".

L'any 1911, amb motiu de celebrar-se el XIV Congrés Agrícola Català Balear a la ciutat, el dia 28 de maig, es va prendre l'acord d'organitzar unes fires i festes des del dia de Corpus fins el diumenge següent. Aixi es va fer aquell any, entre els dies 15 i 22 de juny, però això va donar peu perquè les parades de firetaires que s'instal·laven a la plaça de Sant Agustí durant els quatre dies de l'Ascensió, s'anessin presentant cada any en aquests dies de Corpus, i restés ja com un costum que va anar perseverant malgrat que en aquestes diades no s'organitzessin fires ni festes.

---

Notes

(1) - En les festivitats, especialment en aquesta del Corpus, les dones presumien les vànoves fetes de ganxet que penjaven als balcons, posant-hi un fons de color perquè es remarquessin millor els calats.
Tornar al text

(2) - En altres temps, al matí també es celebrava un ofici a la capella consistorial de Sant Miquel, amb assistència dels Jurats i prohoms dels respectius estaments i de tota la dependència municipal.
Tornar al text

(3) - El 1890 encara se seguia el costum centenari de menjar carn de bou o de vedella amb arròs, repàs de rigor en aquesta festivitat. Un altre costum era que al Consistori es matés i es mengés una vedella. Aquest costum, que es va perdre el segle XVII, va ressorgí el 1703, però la vedella no es menjava sinó que es repartia a trossos entre els quatre Jurats i el Secretari, al qual li corresponia la testa i les potes.
Tornar al text

(4) - En els vells temps consistorials es reunia el Capítol a la casa comunal on el claver menor feia repartir ventalls. Després anaven en comitiva a la Catedral; obrien la marxa quatre tabals i les trompetes, els gegants, els dracs, la mulassa i les banderes dels gremis, de la ciutat i de la vegueria, l'àguila, dues cobles de ministrers amb la cota de "damasquillo" carmesí, i la música sorda. Seguia el cap de guaita o caporal de vigilància, els quatre macers i el secretari, i tancaven el seguici els quatre Jurats vestint gramalla carmesí acompanyats de dotze prohoms dels respectius estaments. El Veguer anava a la dreta del Jurat primer, o en Cap, que venia a ser l'alcalde. La comitiva entrava per la porta principal, passava pel cor, i acabades les completes, l'àguila dansava davant l'altar. En sortir la processó, els Jurats i el Veguer prenien les vares del tàlem, al qual enquadraven dels dotze prohoms portant atxes..
Tornar al text

(5) - Els ventalls aparegueren per primera vegada en el Corpus gironí en la processó de l'any 1554. Sembla que la seva utilitat era la d'apartar les mosques dels Santíssim. Des de l'any 1446 els Jurats anaren a la processó portant poms de flors artificials amb què els obsequiaven les monges del convent de Santa Clara, poms que després es va fer costum remullar amb aigua de roses. Els ventalls que es donaven eren de cartró, però el 1603 es va acordar que fossin de palma teixida. Recordant aquesta tradició després es venien pels carrers uns petits esquivamosques.
Tornar al text

(6) - Era un dels seminaristes que feia de campaners a la Catedral. Se l'escollia de bona presència. Vestia un domàs folgat de seda vermella amb "golilla" arrissada, portava perruca també arrissada i duia a la mà esquerra un capell de vellut negre. Al seu muscle dret descansava una magnífica maça d'argent.
Tornar al text

(7) - Des del segle XVI el Capítol feia portar la bandera de "Santa Maria" pel canonge més modern, el qual vestia de diaca. En el segle XVIII, i ben entrat el XIX, la portava un jove que muntava un cavall guarnit, seguit per un canonge. L'any 1538 es va fer una bandera nova, que va ser substituïda per una altra el 1724.
Tornar al text

(8) - Va sortir per primera vegada en la processó de l'any 1338, i l'any 1686 està documentada encimbellada per la imatge en argent de Sant Miquel. A mitjan segle XIX la portava un home a cavall, i després ho va fer el sereno més modern.
Tornar al text

(9) - L'any 1900 es va conferir a la Seu la dignitat de basílica. Des d'aleshores cada any anaven a la processó els atributs basilicals: l'ombrel·la, el "paraigües" com en deia la gent, i el "tintinnabullum", que molts anys portà en Pere campaner vestit amb túnica vermella, el qual desfilava amb el cloqueret simbòlic i accedia a tocar la campaneta quan algú li ho demanava.
Tornar al text

(10) - Era propietat de l'Ajuntament que cada any el deixava al Capítol de la Catedral. El seu costat anterior estava centrat per l'escut de la ciutat, i durant l'any es guardava en una vitrina del saló particular de l'Alcaldia, juntament amb els espasins dels regidors. Va ser fet a Barcelona el 1806, i va costar 1.490 lliures, 13 sous i 19 diners.
Tornar al text

---

Bibliografia

- Extret de "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.

---

La festivitat del Corpus. Reportatge fotogràfic de la festivitat del Corpus a Girona el 2006.

La processó del Corpus. Reportatge fotogràfic de la processó del Corpus a Girona l'11 de juny del 2007.

Processó de Corpus a Girona l'any 1918. Dibuixos del Sr. Joaquim Pla i Dalmau. (Muntatge a partir de les làmines publicades per Pla i Dalmau Llibreria).

Els gegants de Girona. Història recent dels gegants de la ciutat. Inclou video històric.

Història del Corpus a Girona els segles XIV i XV. Tradicions i costums gironines de la festa del Corpus durant els segles XIV-XV.