|
||
 |
||
Costumari del dia de Nadal a Girona
L'abundant dinar era la nota més sobresortint de la jornada: constituïa el repàs familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents; per això es deia que "per Nadal, cada ovella al seu corral". El dinar de Nadal era el més seriós de l'any. Es componia d'escudella, completa, excepcionalment coneguda per "l'escudella de Nadal", seguida de la "carn d'olla", que obria l'àpat amb la seva substanciosa severitat (1). Seguia després un esplèndid lluç de palangre, bullit, amb salsa maionesa, i culminava amb la majestat daurada i perfumada del gall (2), capó o gall dindi rostit, farcit de panses, prunes, pinyons, salsitxes i "llomillo", que era rebut amb crits de joia, i aplaudiments per part dels comensals. Cada any, en treure les salsitxes de dins del gall era broma obligada que la mainada digués: "s'han deixat les tripes, s'han deixat les tripes". El dinar finalitzava amb els torrons (3), les neules (4), els esclopets (5), i moltes vegades el meló, que la nit abans havia cagat el Tió. Acompanyava l'àpat un assotiment de vins (6). El dinar era guarnit a cada casa amb tots els additaments que es podia permetre: entreteniments diversos, assostiments de fruites, i, si els semblava que no n'hi havia prou, hi afegien algun altre plat de circumstàncies. La naturalesa del menjar depenia de la situació econòmica de cada família, però en general s'acomplia l'aforisme de "posar l'olla gran dins la petita". Al segle XIX era costum de convidar un pobre o un asilat de la Casa de Caritat. La gent deixava la taula molt tard, i una gran majoria no se n'aixecava fins ben entrat el vespre. Molta gent no sortia de casa, ni tan sols a la nit, i passaven la vetllada divertint-se amb jocs de sobretaula i entreteniment casolans. 
Els pessebres
|
La sopa de l'escudella 
Les neules 
La carn d'olla de l'escudella 
Les neules 
La carn d'olla de l'escudella 
Les neules 
Les nous
|
|
(1) - L'escudella era una sopa de brou feta amb pasta grossa, macarrons o fideus gruixuts, amb un brou espès, carregat de llunes. A la carn d'olla s'hi posava de tot i força.
Tornar al text
(2) - El costum de menjar gall en aquesta diada, s'explica per una rondalla gironina, segons la qual el "dimoni gros", una vegada que venia de nit a la Terra per escampar-hi malvestats, es trobà sobtadament sorprès per una gran claredat que il·luminava la mitja nit com si fos de dia. Era la nit de Nadal, i tots els galls del món anunciaven el naixement de Jesús amb el seu cant de Jesús és nat! El dimoni se'n tornà a l'infern amb la cua entre cames, i des d'aleshores es commemora la diada menjant gall.
Tornar al text
(3) - Els torrons en tota família de principis no apareixien a taula fins el dia de la Puríssima i encara. Després es presentaven amb tota varietat a fer de postres del solemne dinar de Nadal. Antigament els torrons que es menjaven eren d'avellana i mel. El 1872 arribà a Girona el primer torronaire llevantí, el valencià Martínez, que va introduir les varietats d'aquelles terres, entre elles la de Xixona. Aquest es va establir al carrer dels Ciutadans, vora el de Sant Josep. Més tard, a finals del segle XIX, es va establir en Candela, a la plaça del Vi i al carrer Nou. Un i altre vestien a la manera del seu país.
Tornar al text
(4) - Les neules ja es coneixien des de les centúries medievals, i encara en ple segle XIX en algunes parròquies empordaneses, en entonar-se el dia de Nadal el "Glòria", s'aviaven ocellets que portaven una neula llegada en una de les potes. També en algunes esglésies se'n penjaven d'un fil, guarnint les capelles. Un costum gironí exigia que mentre es mengessin les neules s'ajuntessin i separessin successivament el polze i l'index de la mà lliure, especialment la mainada.
Tornar al text
(5) - L'esclopet era un dolç especial fet de massapà, peculiar d'aquestes jornades. Costava dos quartos i després cinc cèntims.
Tornar al text
(6) - A començaments del segle XX només es bevia vi blanc i vi dolç. El xampany era reservat a la gent molt rica i de gran posició social; les marques franceses resultaven cares. La seva democratització i ús general va començar quan a Sant Sadurní d'Anoia posà al mercat el gran nombre de marques de classes més o menys selectes i assequibles.
Tornar al text
(7) - El senyor Perfet era un mestre de dibuix amo d'una coneguda botiga al carrer Ballesteries, on pels volts de Nadal venia figures de pessebre, les més boniques i lluents de la ciutat, el que li donava una gran anomenada. Pagava dos quartos al modelista per cadascuna, que es portaven a coure al forn de can Dillet, al carrer del Plats. També venia figures d'argila cuita, però sense pintar, que la mainada acoloria.
Tornar al text
(8) - Com que una vegada havia anat a Terra Santa en un pelegrinatge, li agradava ensenyar a tothom records "d'allà", i tenia pintada una decoració col·locada en forma de semicercle en la que es veien els principals llocs, rius i mars d'aquell país.
Tornar al text
Bibliografia
