La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats




Detall de de "Plan de Girone et ses environs", figura de la VII planxa de l'"Atlas des Plans et Cartes, pour servir à l'Intelligence des Marches et Positions du 7è Corps de la Grande Armée, pendant la Campagne ds années 1808 et 1809", complement de l'obra de Gouvion de Saint-Cyr "Journal des Operations de l'Armée de Catalogne en 1808 et 1809", publicat a Paris 1823. Tirada limitada de 200 exemplars publicada per Llibreria Pla Dalmau, 1983.

Montjuïc com element defensiu de la ciutat

El castell de Montjuïc, situat a la muntanya que li dóna nom, a una alçada en el seu punt més elevat de 219 metres, es va començar a construir el 1653, sota el regnat de Felip IV, per defensar les entrades nord i est de la ciutat, conjuntament amb les quatre torres de defensa: Sant Joan, Sant Daniel, Sant Narcís i Sant Lluís.

Els forts pendents que presenta la topografia de la zona en determinaren la ubicació. La planta general del castell era, aproximadament, un quadrat, amb un recinte constituït per quatre baluards, enllaçats per panys de mur amb una longitud mitjana de 150 m. cadascun. Aquest conjunt estava envoltat per un fossat, i les cortines nord i est estaven cobertes per sengles revellins. Des d'aquests a les poternes que hi havia a les cortines es podia circular per un passadís defensat per una caponera.

Entrant al castell per l'entrada principal, situada a la banda sud, a la plaça d'armes, s'observen les restes de les voltes que conformaven les grans dependències cobertes del castell. A la part central hi ha dues edificacions, la caserna, a l'esquerra, i la casa del governador, a més d'una gran cisterna al mig. Sota els terraplens hi havien casamates amb accés a la plaça d'armes, amb diverses dependències. Les voltes estaven construïdes a prova de bomba, i els allotjaments podien acollir de 700 a 900 homes. L'estat actual de les voltes les mostra en una increïble situació de sosteniment.

L'escarpa i la contraescarpa que formaven els murs estaven revestits amb paredat. Les cantonades i altres elements eren construïts amb carreus així com també l'imposta dels murs exteriors.

Així, a les darreries del segle XVII, Girona tenia un sistema de defensa basat en un recinte emmurallat a les dues bandes del riu Onyar, reforçat amb una sèrie de baluarts (de Sant Pere, de Sarracines, de la Mercè, de Figuerola, de la Santa Creu, del Governador, de Santa Clara i el de Sant Francesc), i la lluneta de Bournonville, entre els baluards de Sant Pere i de Figuerola. La Torre Gironella estava incorporada al recinte emmurallat.

Els turons que dominen la ciutat estaven defensats pel castell de Montjuïc, amb les seves quatre torres, i els forts del Calvari, Condestable, Reina Anna, del Capítol i de la Ciutat, a la zona de Les Pedreres. El 1678 s'hi va construir el fort de Caputxins. Aquest conjunt defensiu va perllongar-se fins el segle XIX.


Història del castell i la zona de Montjuïc

El 1653 comença la construcció del castell i les quatre esmentades torres de defensa. En els anys 1675, 1684 i 1694 defensa la ciutat dels setges dels francesos, i entre 1710 i 1712 -guerra de Successió-, dels atacs del Mariscal de Noailles i del Baró de Wetzel, al front de l'exèrcit de Felip V i de les tropes de l'arxiduc Carles, respectivament.

Durant la Guerra del Francès (1808-1809), defensa Girona durant quatre mesos, i l'11 d'agost de 1809, després d'haver-ne inutilitzat l'artilleria el dia anterior, és lliurat a l'exèrcit napoleònic. El 1814 és inutilitzat per ordre del Mariscal Louis-Gabriel Suchet, després d'haver construït el 1812 la torre que actualment porta el seu nom, prop d'ón hi havia hagut la de Sant Joan. El 1843, un bombardeig del general Prim ensorra la torre Suchet.

L'aspecte actual, no obstant, no és conseqüència de l'atac de 1843; el 1877 està documentat gràficament el fort amb només una bretxa (cortina nord), amb les garites, amb totes les voltes senceres i les seves parets corresponents amb la porta i finestra. Més tard, Valentí Fargnoli fa una foto idèntica, des del mateix lloc on es va prendre la del 1877. En aquesta es pot veure que s'ha utilitzat el fort Roig com a pedrera: hi ha hagut un saqueig de material, en el qual deixa les voltes de la cortina est al descobert, com també han desaparegut les garites i el sostre de la Casa del Governador.

El 1930, l'Ajuntament de la ciutat compra part de la muntanya. L'any següent s'hi construeix una escola pública. El 1933 es projecte la urbanització d'un "Parc Bosc", que no acaba de quallar. Vint-i-dos anys més tard, el 1955 el Pla General qualifica la muntanya de Montjuïc com a zona verda. Dos anys més tard, el 1957, la zona del Castell s'omple de barraques, adosades als murs i muralles, on resideix població immigrada provinent d'altres indrets de l'Estat. L'ocupació va arribar gairebé a les 3.000 persones

El 1966 el Ministeri de l'Exèrcit treu a subhasta els terrenys de la muntanya que passen a mans de Ferran de Vilallonga -el 1961 l'Ajuntament n'havia demanat la cessió-. L'any següent, el 1967.s'aprova inicialment el Pla Parcial de Montjuïc. El 24 de desembre de 1971 desapareix l'última barraca de Montjuïc i l'any següent s'inicia la venda de les primeres parcel·les i es comencen a obrir els carrers i construir els primers habitatges. El 1984 l'Ajuntament de la ciutat obté el Castell de Montjuïc.


Bibliografia

  • Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González. Institució "Fernando el Católico" (C.S.I.C.), Diputació de Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1.




  • Back - Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés