La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Entrevista amb Pia Crozet, autora del monument a l'escriptor que l'any 1921 va ser elegit diputat provincial.

Haurien de transcórrer setanta anys perquè l'autoritat municipal gironina considerés oportú dedicar un monument a l'obra i a la personalitat de Josep Pla. La materialització de l'acord va ser encarregat a la reconeguda escultora, arrelada a Girona, Pia Crozet, que possiblement degué sorprendre molts ciutadans amb aquell conjunt de llibres que corresponen a l'obra completa de Pla. S'ha escollit com a element textual els mots que dedica a la seva primera descoberta física de la nostra ciutat.

Pia Crozet, com ens ho explica, va descobrir Girona, de la mà del que avui és el seu marit, Josep Tarrés i també amb Josep Pla, que d'ençà d'aquell llunyà 1921, en què va ser elegit diputat provincial, va mantenir una vinculació molt estreta i directa amb la nostra ciutat. Alumnes dels maristes, el servei militar, les col·laboracions al Diari de Girona, tot plegat unirien per sempre a Girona i Pla. A l'hora de recordar-ho en un monument, la solució de l'artista va ser singular i avui defineix un indret bonic de la ciutat.

- Sembla clar que per fer un monument, en definitiva, un record, a la persona i l'obra d'un creador cal conèixer ambdues vessants. Quan i com va començar l'interès de Pia Crozet per Pla i la seva obra?

- Fa uns setze anys, coincidint amb la meva arribada a Girona i els actes inaugurals de la Fontana d'Or, la Primera Mostra d'Art, organitzada per la Diputació. Per mitjà de Josep Tarrés vaig iniciar la relació amb Pla. Recordo que quan l'escriptor va regalar, per mitjà del senador Ramon Sala, la col·lecció de l'obra Completa a Josep Tarrés, vaig endinsar-me en la lectura d'aquella creació literària.

És molt possible que el fet de presentar l'escultura amb aquest muntatge de llibres apilats em vingués de la primera imatge-impressió que vaig tenir el dia que amb Josep Tarrés vàrem obrir les caixes de cartró i apilonàrem els llibres al damunt de la taula del menjador de casa nostra. Ho recordo com si fos ara. En aquell moment tenia davant meu l'obra completa de Pla, que a la vegada temia... i admirava. Era un migdia del mes de desembre, pel balcó del pis del carrer de la Força entrava un raig de sol que donava de ple sobre la taula. Fou un impacte de vitalitat i color, com si tot l'Empordà es fes present en aquell carrer. És sorprenent com un impacte visual pot esdevenir, al cap dels anys, en motiu d'una escultura.

D'altra banda, l'impacte que em va provocar Girona en veure-la des del pont del tren per primera vegada, penso que va ser idèntic a la fuetada que també va rebre Josep Pla, la primera vegada que veié Girona, des de l'arc de la tartana de casa seva. I crec que és la sensació que es repeteix cada vegada que una persona descobreix la Girona vella per primera vegada.

Fa un parell d'anys, en assebentar-me de la creació de l'Associació d'Amics de Josep Pla, vaig proposar immediatament al seu president, Xavier Fàbrega, el meu gran desig de col·laborar en fer memòria de l'escriptor, amb un monument.

La fina sensibilitat del senyor Fàbrega va copsar, amb entusiasme, aquest projecte, com també ho vàren fer l'Associació i l'Alcalde Joaquim Nadal en donar-nos les facilitats per materialitzar el projecte, era el març de 1989.

- La plaça i el seu entorn.

- La plaça Josep Pla, com que és dura, aparentment inhòspita, s'ha hagut d'ambientar oportunament, sempre a l'entorn de la personalitat d'escriptor, la seva persona, la seva obra, el seu temps. Pensava fer la primera plaça de dinamització cultural de Girona.

Penso que el més adient seria que els establiments de la plaça fossin: llibreries, de nou i de vell, un cafè d'estil noucentista que portés el nom de Josep Pla, un bon restaurant de gastronomia empordanesa, una bodega-cava amb una selecció de vins de les nostres comarques, un cafè-teatre i un espai musical.

A l'hora seria desitjable un programa d'actes cultural per a aquest espai. Trobades, teatre al carrer, ballades de sardanes, titelles, recitals de cançó d'autor, festes literàries, etc... Igualment podria acollir certs mercats, com el de col·leccionisme, fires d'antiquaris i per Sant Narcís, una Fira d'escultura de petit format. Aquesta plaça hauria de capitalitzar, veritablement la dinamització cultural i popular de la ciutat.

L'artista en la fase inicial de col·locació de la peça a la plaça que també porta el nom de l'autor de "Girona, un llibre de records".

- Per què es va escollir aquest indret?

- Durant més de dos anys, vaig dubtar si el lloc escollit era el més adient per a aquest homenatge permanent a Josep Pla. Pensava en un lloc de la Girona vella. Fins que vaig adonar-me que si volem que Pla sigui un legat per a les futures generacions de gironins i de catalans, s'havia de creuar l'Onyar.

- Quines singularitats presenta una escultura al carrer?

- L'escultura exterior és de característiques molt diferents de les pensades per interiors. Aquestes darreres es relacionen amb uns espais limitats, determinats, són molt més personalitzades, intimistes. A l'exterior és al·legòrica, commemorativa. Són per ser participades comunitàriament. En un encàrrec d'obra exterior sento l'obligació de fer una peça molt més entenedora per a tothom, des d'un infant com per una persona gran.

- Tornem a la peça dedicada a Pla. Ja en sabem la idea inspiradora, semblaria que el més important o el que s'ha primat és l'obra abans que l'autor?

- En primer lloc he de dir que aquesta és una obra d'homenatge a l'escriptor Josep Pla i a la seva obra literària importantíssima. Per aquesta raó vaig trobar escaient representar els 44 volums de la seva Obra Completa i que des dels més menuts, als més grans poguéssim valorar la gran importància de la feina de Pla.

Per aquests motius vaig escollir una al·legoria formal-conceptual del personatge i la seva obra. He preferit aquesta expressió en lloc d'una més abstracte que podria representar més el meu estil que no pas a la persona a qui s'adreçava l'homenatge. Vaig entendre que jo havia de servir a Josep Pla, però servir-me de Josep Pla.

- Encara que suposem el to de la resposta demanem a Pia Crozet si voldria més escultures als carrers de Girona.

- Evidentment m'encantaria i penso que a tots els artistes. Personalment m'agradaria fer una bona peça a la Girona vella i a la Girona nova per donar sentit a aquesta part de la ciutat. A comarques he vist llocs on m'encantaria fer-hi feina. Penso en indrets com el Cap de Creus, l'entorn de Púbol pensant amb Gala com Figueres ho ha fet amb Dalí, fins he pensat en una escultura de la deesa Pyrenne per situar en un indret entre les Catalunyes nord i sud, l'illot de Sa Palomera com a porta de la Costa Brava.

Des de l'antiguitat, per mitjà de l'escultura s'ha concretat i perpetutat els sentiments religiosos, polítics, estètics i els tenim amb nosaltes. L'escultura actual intenta comunicar aquests mateixos valors.

Per mi l'escultura és un volum, petit o gran, magnetitzat. Sense aquest magnetisme l'escultura és peça morta i no un vehicle de comunicació, esdevé un joc personal i l'escultura és molt més que un joc personal.

- Per aconseguir aquests objectius cal una sensibilització interartística, a partir dels projectes arquitectònics, també per part de les institucions?

- Sortosament els tallers d'arquitectura actualment són conscients d'aquesta necessitat integradora de les diferents tècniques artístiques.

Després d'un període en el qual varen ser foragitats els artesans, artistes, jardiners, fet que va ser un gran error, s'està tornant a la integració artística, no pas a afegir elements, siguin escultures o d'altres, per donar pas a un espai anímic que permeti vivificar el conjunt i conferir al conjunt una funció social dignificant.

Girona, que, mercès a aquesta realitat de l'escultura-arquitectura o arquitectura-escultura, ha assolit un nom universal, ha iniciat, sortosament, una recuperació d'aquestes tradicions. Les peces que tenim ja en els carrers i places són una referència visual de la continuïtat dels valors de Girona com a ciutat culte.

- Satisfacció en veure materialitzat aquell somni d'un diumenge de desembre?

- Estic agraïda a tots els que han fet possible l'obra que per mi representa la culminació de molts anys d'esforç per integrar-me en la vida espiritual i popular de Girona.

J. Victor Gay.

Publicat a "Diari d'un segle. Diari de Girona", número 33. Sense data.



La plaça Josep Pla. Reportatge fotogràfic de la plaça que li és dedicada a la nostra ciutat.

El monument a Pla. Descripció del monument, il·lustrat amb fotografies d'època i de treball de l'escultora.

El monument a Josep Pla.

Signatura de Pia Crozet a la base del monument.

L'artista en la fase inicial de col·locació de la peça escultòrica a la plaça.

Placa amb un fragment de Josep Pla.


Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés