La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El 31 de desembre, l'últim día de l'any, a Girona, es feia remarcar per l'aparició dels famós "Home dels Nassos", l'home que tenia tants nassos com dies té l'any, un ésser monstruós creat per la fantasia popular, imaginari, perquè a l'any, el dia 31 de desembre, sols li manca un dia. Quan es parlava d'ell a la mainada i als innocents se'ls feia sobreentendre que l'esgarrifós personatge tenia 365 nassos.

Els petits s'ho creian de bona fe, i més d'un feia campana de l'escola per anar a veure el monstre a l'hora culminant de sonar-se la nassada, operació en la qual emprava unes quantes dotzenes de llençols per a buidar-hi el nombre formidable de nassos que li omplien la cara i altres parts del cos.

Es presentava com un transhumant. Es deia que al punt de la mitja nit se'l podia veure al Pont de Pedra vestint una camisa mullada i portant una canya verda a la mà. Durant el dia es passejava per la ciutat, i precisament la gent gran acabava de veure'l a la Plaça del Vi, a la Rambla o a la Devesa, cap on la mainada volava, més que no corria, amb l'afany de veure'l encara que fos de lluny, tot preguntant inútilment a uns i a altres fins que alguna bona ànima els exposava pietosament la veritat.

Aquest personatge tenia un compare l'Home de les Orelles, però no se'ls podia veure mai junts, perquè sortia ahir per tenir tantes orelles com dies té l'any sense deixar de ser normal. Mai però no tingué la fama de l'Home dels Nassos del qual no era més que una paròdia.

Caricatura de l'Home dels Nassos, publicada a "L'Esquella de la Torratxa" el 1891.


L'Home dels Nassos, al Pont de Pedra de Girona, segons un gravat antic.

L'Home dels Nassos, segons un gravat de l'almanac Lo Xanguet, 1867. (Wikipèdia)


Bibliografia:

  • Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore. J. Gibert. Barcelona, 1946.


    Back - Index

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés