La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El Parc

El Parc de la Devesa de Girona, és el parc urbà més gran dels Països Catalans, amb una extensió de 40 ha, de les quals nou són de passeigs ombrejats, coberts per les voltes que formen les copes dels plàtans centenaris. Situat entre el Ter, l'Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de la ciutat, és l'element urbà que dóna la benvinguda a la ciutat entrant-hi des del nord i oest.

El parc compta amb més de 2.500 plàtans, híbrids de les espècies americana (Platanus occidentalis) i oriental (Platanus orientalis), que en la seva majoria van ser plantats pels voltants de 1850 i tenen, per tant, més de 150 anys. La escassa distància entre els exemplars els ha obligat a créixer més en alçada que en amplada i això els ha fet assolir altures excepcionals de 60 m.

En una de les cantonades del parc es troben els Jardins de la Devesa, un espai cercat per una riera on hi ha diferents espècies vegetals d'un interès, tant científic com purament lúdic, considerable. En aquest entorn s'hi solen veure ànecs collverd, especialment nedant al rierol, o caminant pel seu entorn.

Soca i arrels d'un plàtan al Parc

El nom donat al parc, devesa, prové de la utilització inicial de l'espai. El mot dessigna una extensió de terra amb vegetació, destinada al pasturatge i a l'aprofitament de la llenya, i això és el que era en els seus inicis. La primera vegada que apareix documentalment el nom de Devesa és l'any 1767. També s'havia anomenat "aigualeixos" i, simultàniament a aquest nom també s'havien utilitzat els de "paseo arbolado" i "alamenda". En el moment en què la Devesa ja és utilitzada com a passeig, també se l'anomena així, "el passeig".

La Història

La Devesa, per la seva situació a la confluència del Ter, l'Onyar i el Güell, era originàriament una zona de terrenys sorrencs formats per la sedimentació dels materials transportats per aquests rius. Aquest espai era, sovint, inundat per les aigües, principalment les del Ter, el de més cabdal, que, quan hi havia fortes crescudes, també inundaven la ciutat.

La Devesa i la resta de terrenys de les vores del Ter al seu pas per Girona van ser donats a la ciutat el 1423 per la reina Maria Victòria, qui en cedí una part; l'any següent, el seu marit, Alfons V el Magnànim, va fer una segona donació, i finalment el 1510, el rei Ferran el Catòlic va transferir definitivament tots els terrenys que encara pertanyien a la corona. La finalitat de les donacions era que la ciutat pogués utilitzar-los com a defensa de les avingudes del riu i com a font d'ingressos per compensar els danys que els aiguats provocaven. La vegetació que espontàniament hi creixia podia servir de barrera natural contra les inundacions. Però, per obtenir-ne algun profit, s'hi van anar realitzant diverses actuacions.

La principal activitat econòmica que s'hi duia a terme eren les plantacions d'arbres, normalment pollancres i àlbers, a les quals seguien les corresponents tales per obtenir diners amb la venda de la fusta. L'any 1794 es va produir la primera tala per preparar defenses militars. Durant el segle XVIII i principis del XIX, les plantacions i les tales van ser molt freqüents. Hi ha constància, però, que al segle XVIII ja es feia referència a la Devesa com a passeig. Aquesta utilitat recreativa era compartida amb les altres estrictament econòmiques. La Devesa estava també ocupada per horts.

Parc i Jardins de la Devesa. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

El fet que sovint els horts fossin destruïts pels aiguats, va fer que el 1837 se substituís aquesta activitat per la del pasturatge, que va durar fins el 1865. A partir d'aquest moment es pot dir que la Devesa s'orientà definitivament com a passeig. El 1859 l'arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, per iniciativa de l'alcalde Marià Hernández, va dissenyar l'ordenament actual de la Devesa i es van plantar els primers plàtans.

El projecte es va acabar al final del segle XIX. La Devesa ja tenia l'estructura i les dimensions actuals; per tant, es desmenteix la creença popular que la Devesa, tal com és ara, fos obra dels francesos durant la seva ocupació del territorio, després de la Guerra del Francès. La Devesa va quedar molt malmesa després dels setges napoleònics, i els francesos, durant els anys que van ocupar la ciutat (1810-1814), la van replantar i van tenir cura de la seva conservació. Se'ls atribueix el fet que es van començar a plantar arbres basant-se en plans d'urbanització sobre cartografia actualitzada, però no que la Devesa que van reconstruir fos la base de l'actual, ni que fossin els primers a utilitzar-la com a passeig.

La Devesa de Girona. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

Durant el primer terç del segle XX va arribar al seu punt de màxima bellesa i utilització social. Esdevingué un lloc de convivència, de passeig i esbarjo per a nens, joves i grans. Els actes festius, les parades i les desfilades militars, les competicions gimnàstiques, etc. se celebraven al parc. Eren moments en què la Devesa formava part plenament de la vida de la ciutat. Tanmateix, en aquest moment, començaren també les cessions a tot tipus d'utilitzacions del parc, parcel·lació per a ús particular i construcció d'edificacions. Es convertí en el recurs immediat davant les necessitats del sòl i equipaments per a la ciutat. Tot això portà un canvi de la seva fesomia.

Vista estereoscòpica. "El turismo practico". Nº 5 Gerona - La Dehesa.
Text al dors: Amores de Salvato y Luisa. 25 cts. cuaderno. La Guerra de Cuba (1895-1898) Seis tomos 50 ptas. Clisé 10.277 Colección A Martín. Estos hermosos paseos y jardines públicos, que son uno de los principales encantos de Gerona, hállanse situados en la parte baja de la misma, sobre la margen opuesta del rio Ter. Sus grandes avenidas están bordeadas de frondoso arbolado y sus jardines están cuidados con esmero, constituyendo un sitio apacible y pintoresco, que han escogido los habitantes de la ciudad como lugar favorito de especimiento. A. Martin, Editor.- Barcelona.
Mides: 171 x 83 mm. Col·lecció particular, Girona.

L'any 1934 s'hi va contruir la piscina municipal, que seria la primera gran edificació esportiva al recinte del parc. Pels volts de 1940 encara eren freqüents les passejades, però uns anys més tard es va evidenciar l'allunyament dels ciutadans. Aquest distanciament s'ha relacionat amb moltes causes, la majoria atribuïdes al fet que la Devesa quedava apartada de la ciutat. Els elements que separaven Girona i la Devesa eren evidents: barreres naturals, com el riu Güell, i també artificials, com el tren i la carretera. Durant prop d'un segle, per arribar-hi calia passar pel forat del terraplè del tren, creuar un pont per travessar el riu Güell i trobar-se finalment a l'entrada del passeig.

La Devesa de Girona. Postal antiga. Col·lecció particular, Girona.

L'any 1942 es va construir l’estadi del GEiEG al camp de Mart. Posteriorment es van construir també el frontó i la discoteca; ambdues construccions varen ser enderrocades en el període 1994-95. Als espais laterals del camp es van edificar anys més tard els camps de tir, el camp d’aeromodelisme i l’estadi de la Joventut (actual camp municipal de futbol Fèlix Farró). El 1950 es va edificar el conjunt de les instal·lacions de la Societat Hípica de Girona. El 1963 es va enderrocar l'antic restaurant “La Rosaleda”, i després s'hi va construir una gelateria, la Gioconda; actualment és l’Oficina Municipal d’Escolarització. El 1973 es va elevar la via del tren i, uns anys abans, ja s'havia desviat el Güell cap al seu curs actual. Uns obstacles desapareixien, però se'n construïen de nous, com la carretera N-II. És evident, però, que també hi havia barreres durant les èpoques d'assiduïtat a la Devesa. Les raons, doncs, havien de ser unes altres. Als anys seixanta es va relacionar aquest abandonament amb el "boom" del vehicle utilitari que començava a transformar la vida social gironina i a canviar els seus costums. Va ser una època d'abandó de la Devesa, la gent no hi anava, l'Ajuntament no se'n preocupava, els arbres estaven malalts.

Fotografia de Fargnoli. 3 de juliol de 1927. Festa de la benedicció de la bandera dels Exploradors. Col·lecció particular, Girona.

A mitjan anys setanta s'inicià un moviment social a favor de la Devesa. El 1975 es va fer un primer estudi sobre el problema sanitari de l'arbreda elaborat per Narcís Motjé a instàncies dels col·legis professionals de Girona. El 1976 va tenir lloc la campanya "Salvem la Devesa", organitzada per l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona amb el patrocini dels col·legis professionals de la província. És amb l'inici dels ajuntaments democràtics que començà una voluntat ferma de recuperar la Devesa, tant pel que fa a l'estat sanitari dels arbres com a l'ús social i a la seva adequació a les necessitats ciutadanes.

La Caseta dels Jardins de la Devesa

Actualment, malgrat la carretera, el creixement urbanístic dels darrers anys ha desterrat l'antiga sensació de llunyania i ha contribuït a la seva integració plena a la ciutat. És té cura dels arbres, amb un seguiment i control detallats, i s'hi potencien activitats diverses, com les Fires i Festes de Sant Narcís (en aquest indret, per primera vegada el 1960), les exposicions i mostres a la Fira de Girona, edifici inaugurat el 1988, l'Auditori i Palau de Congressos, del 2006, el mercat setmanal del dissabte i les "carpes", o bars de nit, a l'estiu, i també s'han recuperat i reconvertit algunes instal·lacions com la zona esportiva municipal o la caseta d'entrada als jardins, el Centre d'Educació Ambiental i Recursos Educatius de la Ciutat que promou l'elaboració d'itineraris i dóna tota mena d'informació sobre la Devesa.

  • El Parc de la Devesa. Reportatge fotogràfic del parc, amb molta incidència en la plantació existent de plàtan.

  • Els Jardins de la Devesa. Reportatge fotogràfic dels anomenats Jardins de la Devesa, situats dins el Parc, amb un contingut botànic variat.

  • El plàtan. Article sobre l'espècie d'arbres que formen el Parc de la Devesa.

  • Fragment d'escorça d'un plàtan.

    El rei Alfons V el Magnànim. Pintura de Juan Vicente Macip, anomenat Juan de Juanes (1523 - 1579). (Wikipèdia)

    Jardins de la Devesa.

    El rierol dels Jardins de la Devesa

    Els Jardins de la Devesa

    El Rellotge de la Devesa, construït el 1926 per a personal de vigilància, serveis sanitaris, públics i arbitris


    Back

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés