Pedres de Girona



		L'anomenat Pont de Pedra, únic construït en aquest material a la ciutat de Girona, va ser bastit durant el regnat d'Isabel II, motiu pel qual també ha estat conegut amb aquest nom. Durant una època, sota els ulls del Pont i a l'indret on actualment s'hi troba la Plaça de Catalunya s'hi trobava l'Areny, on es celebrava el mercat de bestiar, com testimonien les imatges de principis de segle XX. "L'Areny". Mercat de bestiar sota el Pont de Pedra. Postal de 1924. Col·lecció privada, Girona. La construcció d'aquest pont va representar l'enderroc d'un d'anterior, medieval, anomenat de Sant Francesc o Pont de Framenors, pont que en el seu moment va ser defensat per Botet i Sisó, qui va insistir davant les autoritats la necessitat de conservar un tan important element del conjunt medieval de la ciutat; la fal·lera del moment per enderrocar les muralles del cantó de l'Onyar, va provocar la pèrdua d'una part important de la imatge exterior del recinte antic de la ciutat, inclòs el barri del Mercadal, després d'abatre els convents de Sant Francesc i de Santa Clara. L'antic pont de Sant Francesc, anterior a l'actual Pont de Pedra. Gravat antic. Aquest pont és descrit a "Girona, rius, ponts, aiguats", com consistent en tres majestuoses arcades de punt d'ametlla recolzades en dos pilars provistos de sengles tallamars front a la direcció de les aigües, defensat per una torre bastida a finals del segle XIV, coincidint amb la construcció de les muralles del Mercadal (1). "Reinando Isabel II. Año de 1856" Inscripció a la banda sud del pont. La construcció de l'actual pont es va iniciar el 1850, després de traslladar el mercat cap a la Palanca d'en Vila, segons un projecte de l'enginyer Constantino Germán, obres dirigides per l'enginyer Víctor Martí. Després de l'aturada de les obres dos anys més tard, en repreneren el 1854 sota la direcció de Josep Maria Faquinetto, qui va variar el projecte inicial, encarregant els fanals a una foneria francesa, fent-los més alts, i substituint la base per la mateixa barana, barana que l'any 1926 va ser reformada en base al projecte de Ricard Giralt. Definitivament va ser inaugurat el 29 de juny de 1856. Pont de Pedra. Postal antiga. Col·lecció privada, Girona. Notes (1) - A "Girona, rius, ponts, aiguats" s'esmenta que consta que el 1311 l'Onyar ja se l'havia endut i, més tard, mitjançant cartes reials que es conserven a l'Arxiu Històric Municipal, l'any 1332 el rei Jaume II ordenà als encarregats del cobrament del passatge del pont de pedra de Sant Francesc d'Assís que lliuressin als jurats de la ciutat dos-cents sous per reconstruir el pont de fusta que comunicava el Mercadal amb la Plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat. El projecte de les tres grans arcades en substitució de les petites de punt rodó, característiques dels petits ponts romans i medievals d'abans del tres-cents, sorgí, almenys, el 1336 quan, enderrocat per les aigües, hom parla de refer el pont de Sant Francesc amb dos pilars solament i tres arcs apuntats. Els accessos al pont des de la Plaça del Vi i des del convent de Sant Francesc era en pendent, i d'aquí el nom de Pujada del Pont. Tornar al text Bibliografia - Girona: rius, ponts, aiguats. Ramon Alberch, Pere Freixas, Emili Massanas i Joan Miró. Ajuntament de Girona, 1982. Dipòsit legal GI-803-82.	"Puente de Isabel II y calle del Progreso". Postal antiga. Col·lecció privada, Girona. El Pont de Pedra, vist cap a la Rambla i la Plaça del Vi. Fotografia antiga. Col·lecció privada, Girona. Articles relacionats: "El Pont de Pedra". Programa de Fires de 1950. Les inundacions a Girona. L'Onyar, per Joaquim Ruyra.