Les dades històriques...

L'existència històrica de Sant Narcís és dubtosa. Probablement es tracta d'un dels habituals desdoblaments de personalitats reals que es van produir durant l'Edat mitjana, com amb un altre cas proper, Sant Daniel. En aquest cas, el sant Narcís de Girona tindria el seu orígen en el Sant Narcís de Jerusalem, bisbe d'aquesta ciutat en els segles II-III, la festivitat del qual se celebra també el dia 29 d'octubre, i així es va anar fornint tota una suposada història del sant Narcís gironí (1).

Ampliar
(Ampliar) - Imatge idealitzada del sepulcre de Sant Narcís en un gravat del segle XVIII. Viquipèdia.

La confusió podria haver-se originat quan l'abat Adó (circa 800-875), bisbe de Vienne del Delfinat, va escriure un martirologi (el Martyrologium Adonis), del que se'n conserva un exemplar a l'Arxiu Capitular de Girona (2), en el que interpretava erròniament l'abreviació Iher. de Narcissus, episc. Iher. (episcopus Iherosolomytanus, és a dir, bisbe de Jerusalem) com a episcopus Ierundensis o de Girona (de Gerunda, nom llatí de la ciutat). A partir de l'errada, el mateix Adó va barrejar el nou sant amb la llegenda d'Afra, que va conèixer gran difusió en els segles posteriors.

Les úniques fonts antigues són les actes del martiri, apòcrifes i tardanes, la qual cosa no les fa versemblants. En elles consta com a única dada documentada de la vida del sant que a principi del segle IV era a Augsburg, on va conèixer qui seria Santa Afra (3). A partir d'aquestes actes, Adó va completar el seu martirologi sense que se'n coneguin les fonts i va estendre la llegenda resultant. Amb tot això, podria haver-hi una certa intenció político-religiosa imperialista d’unir per mitjà del bisbe Narcís dues ciutats episcopals de les marques extremes de l’imperi carolingi: Augsburg i Girona, i això naturalment manegant-ho lluny de les dues regions al·ludides (Anscari M. Mundó, "Annals de l’Institut d’Estudis Gironins").

Abans del 1002, deia Mundó, a Girona ja pretenien posseir-ne el cos (...), com consta en la butlla de Silvestre II [papa]. A la primera meitat del segle XI el bisbe Oliva feia un sermó a Girona en el qual lloava Narcís i distingia per primera vegada a Sant Feliu l’Africà del Feliu diaca de Narcís. A finals del segle XI el bisbe de Girona Berenguer Guifred, en carta de resposta a l’abat Sighard del monestir dels sants Udalric i Afra d’Augsburg, afirmava que el cos de Sant Narcís es mantenia incorrupte però que no disposaven de cap relat de la passió del Sant. A finals del segle XV, una narració d’un altre monjo del monestir citat d’Augsburg donava detalls del martiri de Sant Narcís, i el text arribava a Girona vora 1624. En tot aquest procés, l’intercanvi de textos entre les dues ciutats bastia la vida desconeguda de Sant Narcís, i les pràctiques literàries del segle XVII feren la resta. Així, si al segle XI no es tenia cap relat de la seva passió, al segle XVII Joan Gaspar Roig Jalpí emplenava pàgines amb la vida del sant. ("Sant Narcís: la història", article de Genís Barnossell).

La protecció de Sant Narcís envers Girona, en fulletó del 1653. Publicat per Genís Barnosell a l'article esmentat.

...i les llegendàries.

Segons la tradició provinent del martirologi d'Adó, havia nascut a la ciutat de Girona, de pares nobles, anomenats Lluci i Serena. De molt jove ja era molt pietós i amb gran facilitat per les lletres. Va ser nomenat bisbe pels primers cristians de la ciutat. Fugint de les persecucions, va marxar amb el seu diaca Fèlix, que no s'ha de confondre amb el màrtir sant Feliu, a terres germàniques.

Altres fonts posteriors (hagiografies, santorals, etc.) van intentar conciliar les dades amb les referides al sant Narcís real, el bisbe de Jerusalem, i diuen que probablement el bisbe de Girona va néixer a Palestina o fins i tot a Alemanya (4), argumentant així el viatge a Augsburg.

A Augsburg va arribar, ja com a bisbe, amb el seu diaca Fèlix. Allà hi va conèixer Santa Afra d'Augsburg. La llegenda diu que, cercant hostatgeria, van picar la porta de la casa d’una prostituta pagana anomenada Afra. Acollits, van passar la nit xerrant i tant Afra com les seves criades (en algunes versions, esclaves) Digna, Eunòmia i Eutròpia, es van convertir al cristianisme. L’endemà, però, el prefecte romà, assabentat del fet, va ordenar que Afra fos cremada viva a la riba del riu Lech.

En tornar d'Augsburg, on havia estat nou anys, al final del 304, Narcís s'establí a Girona com a bisbe. L'any 307, mentre deia missa a l'església de Sant Fèlix, va ser mort, juntament amb el diaca Fèlix, per un grup de pagans que els atacà, donant-li tres punyalades. Era el 18 de març. Els seus deixebles van recollir-ne el cos i el sebolliren, quedant oblidat fins que va ser retrobat entre els segles VIII o IX.

El culte de Sant Narcís.

El culte al sant a Girona no comença fins entrat el segle X. La primera menció documental és una butlla del papa Silvestre II de 1002, la qual cosa indica que el culte hauria començat uns decennis abans, només. També la primera meitat del segle XI, l’abat Oliba esmentava en un sermó el culte a Narcís, on el qualifica de "flor del paradís" i "estel del matí": ... Oh benaurat Narcís, flor del paradís que constantment exhales la bona olor de Crist, amb quines lloances t’exalçarem, o bé què t’admirarem abans, la fe o les virtuts? Doncs la fe, ja que sense ella, que et va ser escut per armar-te, casc salvador per protegir-te i espasa, la de la paraula espiritual, per fer-te fort, ningú no es valdrà mai per agradar a Déu. I pel que fa a les virtuts amb què la gràcia de Crist et va adornar, de poques entre moltes tractarem, que ja ens bastarà per entendre-les totes.... (Sermó del bisbe Oliba sobre Sant Narcís, segle XI. Fragment, traducció de Narcís Comadira).

En una carta del bisbe Berenguer Wifred de Girona a l'abat del monestir de Santa Afra d’Augsburg, que li demanava relíquies del sant, li contesta que no pot fer-ho perquè "del gloriosíssim pare nostre Narcís, pontífex i màrtir de Crist ... fins ara es conserva incorrupte, per la gràcia de Déu", per la qual cosa només li envia fragments de roba del sant.

El cos havia estat trobat incorrupte cap al final del segle X, la qual cosa va fer que s'iniciés el culte al sant (5). Al segle XII es va crear la Confraria de Sant Narcís i, arran del setge de la ciutat el 1285, es va revifar.

Al martirologi romà consta el dia 18 de març, però tradicionalment se celebrava el 29 d'octubre, segurament perquè en el seu origen es va mantenir el mateix dia que la celebració de Narcís de Jerusalem. Entre 1593 i 1601 es va traslladar al 18 de març, però a partir de llavors va tornar al 29 d'octubre, que va quedar com a única data de festivitat a Girona des del 1666. En 1387 va ser nomenat protector i patró de la ciutat de Girona, substituint sant Feliu de Girona. El 29 d'octubre se celebra la festa major de Girona. A l'església de Sant Fèlix es fa llavors un ofici solemne, presidit pel bisbe i amb l’assistència de les autoritats civils. Als assistents se'ls dóna el Cotó de Sant Narcís, una bosseta amb cotó beneït, que guareix el mal d'orella, i es permet besar les poques relíquies que queden del sant.

Antigament, la Confraria de Sant Narcís repartia pomes entre els fidels, que s'havien posat abans, durant el temps de la missa, sobre el sepulcre del sant durant la missa. Es deia que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada.

Ampliar
(Ampliar) - Destrosses a l'interior de la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu durant la Guerra Civil. 1936-1939. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona - CRDI.

El cos de Sant Narcís.

Les restes del sant es guardaven al lloc on havia mort, l'Església de Sant Fèlix. Les restes del seu diaca, Fèlix, havien estat traslladades a França en temps de Carlemany. S'hi conserva l'antic sepulcre del sant, obra de Joan de Tournai del 1328, amb magnífics relleus gòtics d'alabastre, que substituïa el sepulcre "de les mosques" que havien trencat els francesos el 1285. El 1782, el bisbe Tomàs de Lorenzana va fer construir una nova capella dedicada al sant, on va instal·lar un reliquiari d'argent on va traslladar-se'n el cos el 2 de setembre de 1792.

El 21 d'agost de l'any 1936 es van reunir davant el sepulcre del sant, encapçalades pel director general dels Museus d´Art de Catalunya, Joaquim M. Folch i Torres, i pel responsable del Comitè de Registres i Incautacions de Girona, Anastasio Viguera Murillo, setze persones entre les que hi havia el tinent d'alcalde de Girona, diversos arquitectes, tres metges, periodistes, per esbrinar-ne el contingut i deixar-ne constància a través d´una acta notarial aixecada pel notari Jaume Lasala. Diferents publicacions es van fer ressó del cas d'aquell cos aparentment "incorrupte", com L'Autonomista, de Girona el 15 d'agost i el 24 d'agost; i l'Ara, de Palafrugell.

Ampliar
(Ampliar) - Destrosses a l'interior de la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu durant la Guerra Civil. 1936-1939. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona - CRDI.

El diari palafrugellenc Ara, del 24 d'agost d'aquell any 1936, sota el títol "El "Sant Narcís" incorruptible de Girona era de cotó fluix i de llauna. Les simulacions clericals" publicava: "Segons ens diuen, Sant Narcís està compost de dos braços articulats de fusta; en el cos no hi té altra cosa que cotó fluix, i les cames una és completament de fusta i l'altra estava composta de dos fèmurs i encara col·locats en posició invertida. Al cap li manca el maxil·lar inferior, i la mitra no és d'or com figurava, i les pedres precioses que hi ha incrustades són falses."

Amb la lectura de l'acta notarial esmentada (6), es pot entendre fàcilment com el sepulcre havia estat obert en diferents ocasions ja que s'hi trobaren joies i vestidures de diferents segles, la peça més recent era del 1800 i escaig. També es constata que ja en el segle XIV aquell cos humà ja no era incorrupte, doncs unes peces de fusta datades d'aquell segle unien "diversos fragments d'ossos, donant l'aparença d'un cos enter".

Se'n té constància documental amb una col·lecció de 18 fotografies fetes per un dels components de la comissió que mostren els integrants en plena feina, detalls de les despulles de Sant Narcís, i també l´aspecte que presentava en aquells dies l´església de Sant Fèlix. L´Arxiu Municipal de Girona en conserva almenys mitja dotzena més que van ser fetes per un altre dels integrants de la comissió, Francesc Riuró.

El diari gironí Los Sitios va publicar sencer un fragment memorable de Josep Maria de Sagarra de la novel·la "All i Salobre" (1929). La descripció que fa aquest del cos de Sant Narcís ha quedat per als annals: "Sant Narcís és una de les mòmies que produeixen més impressió. Va vestit de teles meravelloses i de pedres de valor, i la gran paperina de la mitra se li clava entre els ossos del cap. En definitiva, sant Narcís és una relíquia horripilant". L'Autonomista del 24 d'agost de 1936 (7), set anys més tard, i amb motiu de l'obertura del sarcòfag, publicava a la pàgina 2 "...a l'entorn d'aquest fet es bastiren les més extravagants idees, per a desagraviar-lo; arribant a celebrarse un, no sabem si triduum o septentuari organitzat per les dames dels roperos i similars, llavors de gran fervor monárquic i avui anarco-sindicalistes furioses".

Dies després que la comissió analitzés les restes de Sant Narcís, aquestes van ser exposades al públic a l'antiga biblioteca de Girona, situada a la Rambla, a l´espai on ara hi ha les sales municipals d´exposicions. El cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell recorda haver-les anat a veure: "En aquell edifici, llavors, la biblioteca era a l´esquerra, i a la dreta hi havia una sala d´exposicions, però les despulles de Sant Narcís s´exhibien al vestíbul central, davant de la finestra que dóna el riu". Recorda també que "hi havia un agent de la policia que s´encarregava de vigilar". ("Els ossos perduts de Sant Narcís", article d'Alfons Petit publicat al Diari de Girona el 24 d'octubre 2011).

Segons Mossèn Mercader, la comissió havia decidit que les restes de Sant Narcís fossin sepultades a l'interior de l'església de Sant Fèlix, i fins que no arribés aquell moment es va decidir guardar-les a la sagristia del temple. "Para ello, y al objeto de prevenir posibles y aun probables alteraciones y contingencias, fueron cerradas y oficialmente selladas las puertas del templo y de la sacristía". Però "al cabo de dos días, al acercarse para observar la cosas (...), hubieron de contemplar aterrados cómo habían sido forzadas las puertas, rotos los precintos y desaparecido de la sacristía el cuerpo santo de San Narciso; al cual supieron expuesto con intención alevosa en la sala de la Biblioteca Municipal". Fos amb aquesta intenció o amb una altra, el cert és que les despulles de Sant Narcís van estar exposades uns dies fins que una nit van desaparèixer. Segons Enric Mirambell, "hi ha qui diu que les van cremar, d´altes sostenien que les havien llençat al riu, i alguns asseguraven que les havien enterrat prop de la plaça de toros". ("Els ossos perduts de Sant Narcís", article d'Alfons Petit publicat al Diari de Girona el 24 d'octubre 2011).

La recerca de Sant Narcís.

El 1941 Joaquim Pla i Cargol escrivia, a l'esmentada "Gerona histórica", que "en pleno furor iconoclasta, y a pesar de los esfuerzos hechos para hallar los restos del Santo, los trabajos han resultado desgraciadamente infructuosos hasta ahora". Mossèn Andreu Bachs i Mach, fill d'una família gironina molt devota es va proposar trobar les restes de Sant Narcís, convençut de que algú les havia amagat per a protegir-les o per amagar-les per sempre més. Hi va dedicar uns quants anys de la seva vida.

Ramon Carreras publicava a Presència l´any 1979, que el Bisbe Josep Cartañà va enviar després de la Guerra civil emissaris al Rosselló, on hi havia republicans exiliats, "per intentar aclarir el destí de les despulles entre els milicians i altres gironins que havien tingut algun càrrec durant la guerra", sense cap mena d'èxit.

Tampoc en va tenir Mossèn Andreu Bachs, que també sospitava que les restes del sant havien estat enterrades. L´any 1968, després d´anys de recerca, va trobar una persona que li va comunicar el suposat emplaçament del cos del sant. Era, efectivament, prop de la plaça de toros. I quan hi va fer excavar, hi van aparèixer ossos. Quan Mossèn Bachs, eufòric, va comunicar la seva troballa al llavors bisbe de Girona, Narcís Jubany, aquest va fer constituir un tribunal especial per aclarir els fets. Però després d´un parell d´anys de treballs, durant els quals els ossos van ser examinats per metges i veterinaris, es va concloure que corresponien a animals domèstics, i l´any 1971, el tribunal va arxivar la causa que havia obert. ("Els ossos perduts de Sant Narcís", article d'Alfons Petit publicat al Diari de Girona el 24 d'octubre 2011).

Trenta anys més tard el misteri continua i, avui, al sepulcre, només hi ha una imatge que reprodueix el sant jaient.


Notes

(1) - "Sant Narcís, el de Girona". Article de Josep Cornellà i Canals, publicat al Diari de Girona, 29 d'octubre 2009.
Tornar al text

(2) - "Martyrologium Adonis. Notes negrològiques marginals". Article de Gabriel Roura i Güibes, publicat a "Miscel·lània litúrgica catalana", volum 6, 1995. ISBN 84-7283-016-0.
Tornar al text

(3) - Hi va haver a Augsburg a començaments del segle IV una màrtir anomenada Afra que ben aviat va ser venerada i que al segle VII ja tenia una passió escrita. En temps de Carlemany, o sigui a finals del segle VIII o inicis del IX, es van afegir a aquesta passió uns textos complementaris (una Conversio Afrae i una passió de la mare i criades d’Afra que parlaven, per primera vegada, d’un Narcís bisbe que les hauria convertides a totes i que hauria patit martiri a Girona (o sigui, a l’altre costat de l’imperi) amb el seu diaca Feliu. ("Sant Narcís: la història", article de Genís Barnossell).
Tornar al text

(4) - Segons la versió de Joaquim Pla Cargol a la seva "Gerona històrica" (1941), el lloc més probable de naixement de Sant Narcís hauria estat alguna terra de parla alemanya, potser Vindelicia. En temps de la persecució de Dioclecià (emperador romà de finals del segle III i inicis del segle IV) hauria marxat a Augsburg, on s’hauria allotjat a casa d’Afra, una prostituta que s’hauria arrepentit de la seva vida davant de les paraules de Sant Narcís i que s’hauria convertit ella, la seva mare i les seves esclaves, al cristianisme, tot amagant el Sant, i al seu diaca Sant Feliu, perquè no caiguessin en mans dels seus perseguidors. Hauria estat a casa d’Afra que, estant en oració en una habitació, aquesta s’hauria emplenat de "celestial resplandor", un fet que es repetiria altres vegades. Després de predicar durant nou mesos a Augsburg, Sant Narcís hauria arribat a Girona, on hauria sigut bisbe i hauria patit martiri i mort, junt amb el seu diaca Feliu, "posiblemente en el cementerio cristiano de Gerona, en las afueras de la puerta de la Galia, en alguna cripta, a principios del siglo IV (tal vez en 307, aun cuando algunos panegiristas fijan, posiblemente con error, la fecha de su muerte en el 297)".
Tornar al text

(5) - Joaquim Pla Cargol, a l'obra esmentada, indica que "Es posible que su cuerpo fuera hallado en tiempos del obispo Miró (comienzos del siglo XI), al ser hallado el cuerpo de San Félix, pues el sepulcro de éste dícese que estaba entre otros dos de otros santos gerundenses. Sin embargo, ningún dato ha comprobado plenamente que alguno de dichos sepulcros fuera precisamente el que contuviera el cuerpo de San Narciso. El cuerpo de San Narciso se conservó incorrupto, cuando menos, sufrió mutilación durante el sitio de Gerona por Felipe el Atrevido, de Francia, en cuya ocasion el cuerpo del Santo fue arrastrado y profanado por aquella soldadesca".
Tornar al text

(6) - L'acta notarial de Jaume Lasala va ser publicada per primer cop per Pius Pujades al llibre Trenta cares, trenta creus i una de canto (1972) i deia textualment:
"... Que a requeriment dels senyors Joaquim Folch i Torres, i amb l´assistència dels senyors Anastasio Viguera Murillo, del Comitè de Registres i Incautacions de Girona; Emili Blanch Roig, Carles Palol Feliu, Francesc Riuró Llapart, Joan Turon Algans, Eduard Fiol Marquès, Pere Vallmajor Perpinyà, Pau Planas Prats, Joan Subias Galter, Ricard Ros Simó, Xavier Casadevall Fuster, Manuel Grau Mas, restaurador dels Museus de Barcelona; Llorenç Busquets Ventura, tinent d´alcalde de Girona; i Ricard Giralt Casadesús, va procedir-se a obrir el sepulcre de Sant Narcís, trobant-hi:
Restes arqueològiques:
– Meitat d´una casulla brodada en or damunt seda, del segle XVIII. Una alba blanca, amb puntes d´or, de la mateixa època.
– Estola blanca amb voraviu vermell i brodat amb sedes de color, de darrers del segle XIII o primers del XIV.
– Pectoral de filigranes d´or i gravats del segle XVII.
– Dos anells de diamant, segle XVIII.
– Un anell amb jacint, segle XIX. Altre amb onze petits jacints, segle XVII.
– Altre cercle d´or, amb inscripcions i petites pedres, segle XIV.
– La sèrie d´elements de fusta que recollia diversos fragments d´ossos, donant al conjunt l´aparença d´un cos enter, és obra del segle XIV.
Restes humanes:
– Mig crani, amb el maxil·lar inferior destruït.
– Pelvis completa.
– Dues vèrtebres lumbars.
– Dos fèmurs.
– Una ròtula.
– Major part del peu esquerre.
Els metges concurrents informen que han reconegut el cos humà dipositat a l´urna funerària existent a la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu d´aquesta ciutat, han pogut apreciar que el dit cos està revestit amb els ornaments corresponents a un bisbe. Separats aquests han pogut veure una crani ficat dins d´una mitra de fusta que li servia d´estoig del dit crani, la regió frontal estava descoberta, la regió de la cara en alguns llocs revestida de vestigis cutanis momificats: el maxil·lar inferior destruït i en part polvoritzat.
Carència absoluta de tòrax i vèrtebres cervicals i dorsals. En canvi, presenta la pelvis completa, al mig de la qual hi ha dues vèrtebres lumbars. Les extremitats superiors són totalment de fusta, articulades al que correspon el colze. De les extremitats inferiors la dreta també és totalment de fusta i l´esquerra, representada per dos fèmurs humans que ocupaven l´un la part corresponent a la cuixa, però d´epíficis invertides, i l´altre també invertit però corresponent a la pantorrilla.
També s´ha trobat una ròtula, faltant les dues tíbies i els dos peronès: el peu esquerre està amb la major part, faltant entre altres pocs els corresponents al dit gros...".
Tornar al text

(7) - En el mateix article titolat "Sant Narcís" explicava "...Gairebé tot Girona, fins aquells mes "deixats de la má de Déu" passaven durant el dies de fires per davant el cadàver —el cos sant— de sant Narcís del qual en vèiem un cap negre i desfigurat amagat, gairebé del tot, en un tou de brocats, pedreries i cotó-fluix que omplenaven l'urna que servia de sepulcre al sant; i tots o gairebé tots adquirien la bosseta de cotó-fluix miracler que tantes malalties curava i que en realitat era solament una sanejada font d'ingressos". (...) I ha estat mercès a aquest respecte que s'ha descobert un dels més grans enganys de la gent d'església, al comprovar que el cos incorrupte no era ni cos ni incorrupte, sino solament un grapat de fustes amb un cap que tant podia haver pertenescut a Sant Narcís com a qualsevol maçó d'aquells temps. De tot el que s'ha trobat a Girona pot ser res té la importància d'aquest cos sant (?) de fustes i molles, car ens demostra palesament fins a quin grau arribava la mala fe dels que es deien representants de Déu. Si tots els cossos incorruptes, si totes les relíquíes són com el "Sant" Narcís de Girona - i sospitem que totes són poca diferència— heus ací en què hauran vingut a parar els grans motius de veneració catòlics, en la mateixa cosa que era el catolicisme espanyol, en un feix de fullam".
El dia 22 d'agost ja havia publicat la notícia amb el següents termes: "Ahir es va a procedir, per part dels tècnics de la Generalitat, a desmontar l'anomenat, "cos incorrupte" de Sant Narcís, el titulat patró de Girona, vulgarment conegut per "el de les mosques". A l'acte varen assistir-hi dos metges, un notari i el senyor Folch i Torres, de la Junta de Museus de Catalunya. Però el vertaderament sensacional va ésser que en lloc d'un "cos incorrupte" va aparèixer un cos de fusta amb dos o tres ossos desaparellats. Creiem que en un mateix peu hi havien dues tibies col·locades al revés. La farsa eclesiàstica s'ha enfonsat estrepitosament. El fet ha provocat els comentaris que cal suposar. L'AUTONOMISTA publicará, l'acta notarial de la estupenda toballa.

Tornar al text


Ampliar

(Ampliar) - Detall del relleu que representa la llegenda de la Petjada de Sant Narcís, situat a la paret de L'Hotel Llegendes de Girona Catedral, on la tradició diu que es va produir l'episodi.

"Miracle de les mosques", Mestre de Sant Narcís, segle XVI. Catedral de València. (Viquipèdia)

Ampliar

(Ampliar) - Relleu de la llegenda de la Petjada de Sant Narcís, situat a la paret de L'Hotel Llegendes de Girona Catedral, on la tradició diu que es va produir l'episodi.

Sant Narcís de paper maixé, un dels records típics de Girona. Gentilesa de Recorda-te'n.

Ampliar

(Ampliar) - Relleu que representa l'episodi de la intervenció de les mosques de Sant Narcís, durant el setge francès de 1285 situat a la paret de L'Hotel Llegendes de Girona Catedral, al carrer de les Mosques.

Imant de Sant Narcís, un dels records típics de Girona. Gentilesa de Recorda-te'n.

Ampliar

(Ampliar) - Gravat de Sant Narcís en el goigs editats per la Germandat del sant de Barcelona l'any 1950. Ignasi Riera Sallarès, estamper.

Sant Narcís. Imatge a l'església de Sant Feliu. Fotografia de Jordi S. Carrera en el punt de llibre editat amb motiu de la diada del sant de 2011.

Ampliar

(Ampliar) - Goigs de Sant Narcís editats el 1994, amb gravats i música de Joaquim Pla i Dalmau. Anvers.

Ampliar

(Ampliar) - Goigs de Sant Narcís editats el 1994, amb gravats i música de Joaquim Pla i Dalmau. Revers.

La capella de Sant Narcís. Imatge presa durant l'ofici de Sant Narcís de 2011, a l'església de Sant Feliu.


  • Els sepulcres de Sant Narcís Història dels sepulcres que han tingut les restes de Sant Narcís. La història i la llegenda de les mosques.

  • Tradicions i llegendes Folclore gironí relacionat amb el sant.

  • La capella de Sant Narcís Reportatge fotogràfic de la capella dedicada al sant a l'església de Sant Feliu.

  • L'església de Sant Feliu. Index d'articles i reportatges sobre l'església que conté la capella dedicada a Sant Narcís.

  • L'ofici de Sant Narcís. Article i reportatge de l'ofici del patró de Girona de 2010.

  • L'ofici de Sant Narcís 2011. Reportatge de l'ofici del patró de Girona de 2011.

  • "Els ossos perduts de Sant Narcís". Article d'Alfons Petit i fotografies de la col·lecció de Xavier Romero, publicat al Diari de Girona el 24 d'octubre 2011.

  • Back-Index