La presentació d'Eva a Adam: Després, de la costella que havia pres a l'home, Jahvè Déu va fer-ne una dona, i l'emmenà a l'home. L'home digué: «Ara sí; aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s'anomenarà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs10. Per això, l'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn». I tots dos, l'home i la dona, anaven nus, però no tenien vergonya l'un de l'altre. (Gènesi, 2:22-25)

L'advertiment de Déu: La serp era el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet. Digué a la dona: «¿Així Déu ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar fruits de tot, els arbres del jardí, però del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni el toquem, perquè moriríem». (Gènesi, 3:1-3)

La caiguda. A destacar que l'arbre té una forma semblant a la d'un cep, i en lloc de pomes té raïms. La serp replicà a la dona: «I ca! No morireu pas. Déu sap prou que el dia que en mengeu se us obriran els ulls i sereu com els àngels, que coneixen el bé i el mal». La dona, veient que l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de mirar-se'l i era temptador per a adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menjar. En donà també al seu home, i en van menjar tots dos. (Gènesi, 3:4-6)

I a tots dos se'ls obriren els ulls. Llavors conegueren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per cobrir-se a la cintura. Sentiren després els passos de Jahvè Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc del dia, i l'home i la seva dona s'amagaren entremig dels arbres del jardí perquè Jahvè Déu no els veiés. Però Jahvè Déu va cridar l'home: «On ets?»
Ell va respondre: «He sentit els vostres passos al jardí, he tingut por i m'he amagat perquè vaig nu». Li replicà: «¿I qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿Que potser has menjat de l'arbre, de què t'havia manat que no mengessis?» L'home respongué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit de l'arbre, i n'he menjat».
Jahvè Déu digué a la dona: «Què has fet?» La dona va respondre: «La serp m'ha convençut que en mengés».
Jahvè Déu digué a la serp : «Perquè has fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i tots els animals salvatges. T'arrossegaràs damunt del ventre i menjaràs pols tot el temps de la teva vida. Posaré una enemistat entre tu i la dona, i entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». A la dona, li digué: «Et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor. El teu desig t'impulsarà cap al teu home, i ell et voldrà sotmetre».
I a l'home, li digué: «Perquè has escoltat el que et deia la dona i has menjat de l'arbre sobre el qual t'havia manat que no en mengessis, la terra serà maleïda per culpa teva. Tota la vida passaràs penes per poder menjar d'ella; et produirà espines i cards, i menjaràs verdures; menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que és d'on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs».
L'home posà a la seva dona el nom d'Heva, perquè era la mare de tothom qui viu. Jahvè Déu va fer a l'home i a la seva dona túniques de pell i els va vestir.
Llavors Jahvè Déu digué: «L'home s'ha fet com un de nosaltres, pel coneixement del bé i el mal. Si la seva mà pren també de l'arbre de la vida i en menja, viurà per sempre».
I Jahvè Déu el va treure del jardí d'Edèn, per conrear la terra fèrtil d'on havia estat tret. Expulsà, doncs, l'home i va posar davant del jardí d'Edèn els querubins i la flama de l'espasa fulgurant per guardar el camí de l'arbre de la vida. (Gènesi, 3:7-24)

Bibliografia:

La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.

Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

Pels textos bíblics: Bíblia de Montserrat, Editorial Casal i Vall, 1992. ISBN 99913-1-005-3.

---

Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.