Pedres de Girona



		0. Introducció Carlemany mai va trepitjar Girona. Malgrat això, el llegendari popular ha recordat aquesta figura en nombroses històries i atribucions relacionant-lo amb tota mena de fets. A l'apartat històric de la Girona carolíngia es desenvolupen els fets documentats de l'època, i a l'apartat la muralla carolíngia, els diversos aspectes i estructura de la defensa murada de Girona entre els segles IX i X. A part dels aspectes mítics de l'emperador franc, en aquest article s'exposen dues de les petges d'aquesta atribució mítica a Carlemany: l'anomenada cadira de Carlemany i la torre de Carlemany. 1. Veneració de Sant Carlemany L'emperador dels francs no va ser mai santificat per l’Església, però sí que va ser canonitzat per l'antipapa Pascual III -Guido de Cremona, en oposició a Alexandre III- l’any 1165, per imposició de l’emperador alemany Frederic Barba-roja, i el seu culte es va estendre per una gran part de l’Església germànica i francesa. El bisbe de Girona Montredon, el 1345 va impulsar el seu culte, fins al punt d’introduir una missa especial dins del breviari gironí. La seva veneració litúrgica va durar poc, però la devoció popular a Girona es va mantenir, i el veneraven i invocaven els coixos, els cecs i els mesells. A la Seu de Girona s’havia venerat una imatge, que en realitat era un retrat de Pere III el Cerimoniós, que gaudia de molta devoció popular. El dia 28 de gener, acudien a Girona malalts d’arreu de Catalunya a implorar el favor d’aquest sant apòcrif. Façana nord de la Catedral, des del Claustre, amb la torre de Carlemany en primer terme. 2. La llegenda de l'espasa de Carlemany S'explica que, quan Carlemany era a Girona, un dia d’hivern que va nevar, va pujar dalt del campanar de la Catedral —la catedral romànica, de la qual encara es conserva el campanar que té el nom popular de Torre de Carlemany—, per gaudir del paisatge de la ciutat nevada. Un cop dalt del campanar, li va caure la seva famosa espasa anomenada Montjoie al mig del claustre. Va fer que els seus soldats busquessin l’espasa sense èxit en mig de la neu de cobria el claustre. I, segons diu la llegenda, el que va esdevenir fou que l’espasa va caure de punta i es va enfonsar a la Terra a causa de la força que duia. I avui encara continua enfonsant-se més i més, fins que arribarà un dia en què l’espasa s’haurà endinsat fins al centre de la Terra, la qual es partirà en dues meitats i serà la fi d’aquest món (1). Signatura de Carlemany en un diploma reial: "Signum (monogr.: KAROLVS) Caroli gloriosissimi regis". (Wikipèdia). 3. La cadira de Carlemany L'anomenada "cadira de Carlemany" és un seient episcopal, situat darrera l'altar major de la Catedral, en un lloc enlairat damunt un tram d'escales. Es tracta d'un setial de marbre dels Pirineus obra del segle XI, d'estructura cúbica, i que procedeix de l'antic temple romànic. El respatller i els braços presenten formes arrodonides, decorats amb poms de formes còniques invertides. La part exterior del setial està ornada amb formes arquitectòniques i vegetals, que combinen amb els símbols dels quatre evangelistes -l'àngel, el lleó, l'àguila i el brau- a la part davantera dels braços. El 1347, quan va ser col·locat a l'indret del presbiteri gòtic que avui ocupa, va esculpir-se la part posterior del respatller, amb un conjunt de figures que representen un bisbe amb gremial -peça de tela originàriament destinada a les cerimònies d'ordenació sacerdotal-, acompanyat de d'un clergue amb capa pluvial i un diaca que li sosté el bàcul, i dos acòlits amb cirials (M. Sureda, op. cit.). Amb aquesta obra d'art es relaciona una altra llegenda en la que apareix l'emperador franc. Diuen que quan una parella s’hi asseu junta, abans d’un any es casaran. Però si s’hi asseu un home sol, mai no es casarà. Per això aquesta és la cadira del Bisbe i antigament hi feien asseure els seminaristes. Així segur que podrien arribar a ésser capellans. 4. La torre de Carlemany L'anomenada "torre de Carlemany" és un dels dos campanars de l'antiga catedral romànica del segle XI, que ha perviscut com contrafort de la façana nord. Construïda en dues fases, el 1081 encara no s'havia acabat de cobrir, i a mitja alçada del tercer pis es pot observació la diferenciació constructiva. Marc Sureda, a "La Catedral de Girona" descriu el seu procés constructiu i arquitectònic: [...] És un bon exemple de torre campanar del segle XI, inscrit en el romànic anomenat llombard, molt similar a construccions paral·leles com ara els campanars de Sant Miquel de Cuixà i Sant Pere de Vic [...] La combinació, en els primers registres, de la pedra calcària de Girona amb les lesenes de pedra sorrenca daurada constitueix una decoració cromàtica que amb molta probabilitat caracteritzava tot l'edifici romànic. Vers el 1362, la torre fou retallada en vertical i gradualment es va anar incorporant a l'obra de la seu gòtica, amb la qual cosa perdè bona part de les seves façanes est i oest i tota la sud, a més de la majoria del setè pis. Aquest últim nivell, almenys, fou reconstituït en una restauració de 1961.. Des del centre del Claustre de la Catedral es pot observar, a l'esquerra de la torre romànica, i adosada a un cos poligonal d'un dels murs del bastiment gòtic, a tocar els absis, sobresortint de forma notable, l'única gàrgola de forma antropomòrfica de la Seu, que vessa l'aigua per la boca, que ha donat lloc a la llegenda de la bruixa de la Catedral Maqueta de la catedral romànica, exhibida a la nau de la Seu. A l'esquerra, l'anomenada torre de Carlemany. Notes (1) - Font dels textos de les llegendes: "Llegendes i Misteris de Girona", de Carles Vivó Quaderns de la Revista de Girona,24. Diputació de Girona Novembre 1989. Tornar al text Bibliografia: La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X. Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8 Llegendes i Misteris de Girona, de Carles Vivó Quaderns de la Revista de Girona,24. Diputació de Girona Novembre 1989. ISBN 84-8637-760-9 Girona goda i sarraïna, Narcís M. Amich i Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 1992. ISBN 84-86812-27-5 La Catedral de Girona. Redescobrir la seu romànica.Diversos autors. Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-86837-91-X. Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.	Rèplica de l'anomenada "Cadira de Carlemany" a la capella de Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel, dels Claustres de la Catedral. L'anomenada Torre de Carlemany, des del Claustre de la Catedral. Coronació de Carlemany pel papa Lleó III (Wikipèdia). Detall del relleu la part posterior de la cadira de Carlemany. Cap del bisbe. Carlemany i Pipí. Còpia del segle X d'un original del 830 feta a Fulda per Eberhard de Friaul (Wikipèdia). -