La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El sepulcre d'Ermessenda o de Mafalda

Durante temps publicacions de tota mena han atribuít l'enterrament de la catedral de Girona, tant a la Comtessa Ermessenda, muller del Comte Ramón Borrell, com a la Comtessa Mafalda de Sicilia, muller del Comte Ramón Berenguer I. La celebració del 900 aniversari de la mort violenta del Cap d'Estopes, el dia 5 de desembre de 1982, i l'exploració de les tombes comtals incidí en el dubte i la confusió d'identificar d'ambdues Comtesses, palesada en diverses publicacions i mitjans de comunicació.

Ampliar
(Ampliar)

Sepulcre gòtic de Ramon Berenguer II. Fotografia de 1926. (Viquipèdia)

La documentació de la Reial Cancelleria, Reial Patrimoni i Mestre Racional

En sis document, procedents de l'Arxiu Reial, el rei Pere III, el Cerimoniós, determina en 1385 el trasllat de les sepultures comtals des del seu lloc de la galilea a l'interior del temple; especificació dels detalls que han de figurar en l'estàtua jacent del comte; preparació de la cerimònia d'inauguració de les noves tombes; formes de pagament a Guillem Morei, etc. El document reial que interessa és l'expedit a Figueres el 28 de juliol de 1385. El rei ordenà el trasllat de les restes de Ramón Berenguer anomenat "Cap d'Estopa antiquíssim comte de Barcelona del qual descendeix directament" i també les d'Ermessenda antiga comtessa de Girona". Les restes es trobaven davant la porta de la Seu, i hom determina ara el trasllat a l'interior: el Comte a la dreta i la Comtessa a l'esquerra de l'altar major. Les noves tombes i les estàtues jacents serán obrades per Guillem Morei.

Així, el mateix rei en Pere i la seva Reial Cancelleria identifiquen Ermessenda Comtessa de Girona com a la Dama sebollida a la Catedral, enfront del seu besnét el Cap d'Estopes.

La documentació gironina

El Martirologi d'Adó, del segle X, és el mes antic que posseeix la Catedral. En aquest manuscrit, els preveres de la canònica aprofitaven els marges que deixava la caixa del text, per inscriure-hi, en el día corresponent a la seva mort, el nom dels personatges más afectes a la Seu, no el lloc de la seva sepultura. Així, en el foli 25, segona columna, marge inferior diu "Eodem die (l'1 de març) Anno Dominice Incarnationis M.LVII obiit Eemessendis comitissa".

En el foli 127, segona col., marge exterior diu: "Nonis Decembris obiit Raimundus comes Barchinone et Marchio". Aquestes són les dues primeres referàncies documentals que es conserva a Girona de la Comtessa Ermessenda i del seu besnét Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes.

La nota de la mort d'Ermessenda es correspon exactament amb les dades del codicil que redacta en el seu castell de Sant Quirze de Besora. Confirmant el testament que havia fet, quan volia peregrinar a Sant Jaume de Galicia i a Sant Pere de Roma, hi afegí dos marmessors gironins, el levita Guillem Guifred i el laic Guillem Amat, i altres donacions a diverses esglésies i a particulars, destacant les que atorgà a la Seu gironina: "...et suum obtimum Breviarium..." i el que interessa més pel tema de l'article, és la disposició següent: "...et cuncta que partinebant ad conductum dimissit kanonicae sanctae Mariae ita ut ipsi qui eam illuc deferret inde viverent usquequo sepeliretur, caeterai remaneant praedictae kanonicae", és a dir, i totes les coses que pertanyien al trasllat les deixà a la canònica de Santa Maria de manera que els qui la traslladessin allí en poguessin viure fins que fos sepultada.

Signà el codicil a IIII de les kalendes de març de l'any XXVII del regnat del rei Enric I, és a dir, el dia 26 de febrer de 1057. Seguidament el text afegeix: "...et obiit kalendas Marcii vespere facto" ("...i morí el dia primer de març al vespre"). Més avall continua, traduït: Finalment aquesta darrera voluntat de la Senyora Ermessendis comtessa, sobre les coses mes amunt dites, fou feta patent públicament el dia 6 de març en el Capítol de Santa Maria, en presència de Dom Berenguer bisbe dels gironins. Així es constata de manera ben clara, el lloc i la data de la mort d'Ermessenda i el seu enterrament a Girona.

En canvi s'ignora totalment el lloc i la data de la mort de Mafalda i també el lloc del seu enterrament. Mafalda, casada en segones núpcies amb Eimeric I, vescomte de Narbona, que enviudà el 1106, en morir el seu marit a la croada, havia tingut d'aquest matrimoni, quatre filis: Eimeric, Guiscard, Bernat Ramon i Berenguer, aquest últim monjo a Tomeres, abat de la Grassa i Arquebisbe de Narbona.

Els maurins Dom Devic i Dom Vaissete (Histoire de Languedoc, III, 433 i 614) daten la mort de Mafalda entre els anys 1111 i 1113, sense que puguin precisar-ne ni la data ni el lloc. Suggereixen la possibilitat del final de la seva vida a Girona en el monestir de Sant Daniel, del qual fan benefactora, seguint Roig i Jalpí que li atribueix, erròniament, la fundació. Els cronistes catalans, en canvi, situen la seva mort entre 1107-1108, però sense aportar cap dada documental.

En un segon document, un altre Martirologi, del segle XIII, en el qual s'hi han incorporat la majoria de les notes marginals del Martirologi anterior, i en el foli 8, 1a col., corresponent al primer de Març, s'amplia la simple notícia de la mort d'Ermessenda amb una llista de les seves principals donacions a la Canonja. Diu així traduïda: "El mateix dia (l'1 de març) morí Ermessendis comtessa dona religiosa, que va dotar aquesta Seu i donà l'església de Caçà, de Fornells i de Vilablareix per al sosteniment canonical, i oferí una cara d'or i una creu a Déu i a Santa Maria. I exornà l'església amb molts ornaments, l'òbit de la qual s'ha de celebrar solemnement". Fins aquí la nota estricta que es refereix indubtablement i provada a la Comtessa Ermessenda. Pero al final de la nota hi ha un signe (obellus) que remet al marge inferior de la mateixa columna on es trova el célebre afegit, causa de la confusió Ermessenda-Mafalda: "i el Ferial paga l'aniversari a favor d'ella. Jau prop del seu marit Ramón Berenguer, comte de Barcelona, anomenat Cap Deztopes".

Aquest afegit és obra de dues mans diferents i també d'èpoques diverses. Una mà escriu la primera part de l'afegit: "i el Ferial paga l'aniversari a favor d'ella", notificant-nos de quina institució es treuen els diners per pagar els canonges i preveres assistents. La segona má continua l'afegit amb la frase: "Jau prop del seu marit Ramon Berenguer, comte de Barcelona, anomenat Cap Deztopes". Aquí sorgeix l'error. La segona mà, clergue o escrivá, creu que Ermessenda és la muller del cap d'Estopes, i amb la seva confusió dóna peu a la curiosa "tradició" de la presència de Mafalda a la Catedral de Girona.

Aquest error podria ser degut a la lectura de Roig i Jalpí amb el seu argument de conveniéncia: si aquí hi ha el marit és natural que també hi hagi l'esposa. La tradició bibliogràfica de Mafalda es fonamenta en aquest error i recolza en les contradiccions de Pontich (1).

Mostres cronològiques de la constància d'Ermessenda

Libre de Òbits i Fundacions de Aniversaris. S. XIV-XV. Fol. 14 (Març). "Item dicta die. Óbit de Madona Ermessen Comptessa de Gerona, paga lo Ferial IX.X.XI. Jair en una bella tomba alt en la paret prop la capella de Sanct Martí".

Llibre del Ferial. S. XV. Fol 26 "Item est ipsa die aniversari de la Comtessa de Girona en que es duplica la porció canonical". Fol. 40: "Cargues del Ferial: Ha de pagar l'aniversari conventual que es fa el primer dia de Març per l'ànima d'Ermessendis Comtessa de Girona difunta".

Consueta Aniversaria Conventuals 1599. Fol 21 : "Marts. Per Ermessenda Comptessa de Gerona fundadora del Primer benefici de la Seu".

Notes de Òbits 1624-1815. Sense foliar, (març). "Aquest dia òbit d'Ermessenda Comtessa, que va dotar aquesta Santa Església amb moltes coses".

Consueta de 1645. Fol. 90: "Mars. Aniversari per Bernat de Camós y per Hermessenda Comptessa de gerona fundadora del Primer Benefici de la Seu".

Consueta de 1712. Fol. 43 "Mars... y en sufragi de la Senyora Ermessenda Comptessa (que es la sua sepultura al costat de la capella de Corpus a la paret entre la capella de Sant Joan y del Corpus) paga la obra".

Obituum Cathedralis Gerundensis 1824. Tomo I, s/f. "Dia I de Març. El mateix dia òbit d'Ermessenda Comtessa que dota aquesta església amb molt dons..."

També consta en els Llibres d'Obra i el Llibre Vert, on en el foli CXVII, en una ordinació del Ferial descriu l'aniversari d'Ermessenda en els termes del Martirologi del segle XIII. De Mafalda ens queda un silenci total en la documentació i la coneguda confusió de l'afegit dissortat.

Obertura de les tombes de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda

L'exploració de les tombes, feta el 1982, en obrir-se els sepulcres gòtics ordenats edificar pel rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós" (Pere terç), es descobriren els sepulcres originals romànics. Els sarcòfags són llisos i rectangulars, fets d'un sol bloc de pedra marès rosa de Girona i buidats en forma antropomòrfica. Ambdós tenen la mateixa forma rectangular i són coberts amb tapes de de dos vessants. Difereixen tant sols en les mides, ja que les del comte fan 203 cms de llargada, 54 cm. d'amplada i 57 cm. d'alçada sense la tapa, que té 25 cm d'alçada i té forma de teulada amb dos vessants. La de la comtessa fa 171,50 cm de llarg, 54 cm. d'amplada i 40,50 cm d'alçada sense la tapa, que té una alçada de 24 cm.

L'exploració també donà com a resultat la plena confirmació del Comte, amb el cadàver sencer, momificat recolzant el cap en un magnífic coixí contemporani del seu enterrament i envolcallat amb un llençol de lli del segle XIV, època del seu trasllat. Per contra, el sepulcre de la Comtessa Ermessenda donà la sorpresa de l'aparició del sepulcre romànic original, exornat amb les barres catalanes. En canvi, les seves poques restes, esparses i en mal estat, no han aportat cap novetat. L'anàlisi que se'n va fer va concloure que es tractava de les restes d'una persona adulta, d'una edat que es pot fixar entre els 40 i 60 anys; la data imprecisa, ja que es desconeix la data del naixement de la Comtessa. Santiago Sobrequés esmenta que "l'edat de 85 anys que Bofarull atribueix a Ermessenda no té altre fonament que suposar-li la mateixa que el seu marit (Ramón Borrell), i nosaltres creiem que era alguns anys más jove".


Basat en l'article "La sepultura de la Comtessa Ermessenda", de Mn. Gabriel Roura, publicat a la Revista de Girona num. 112 (1985). ISSN 0211-2663.


Notes:

(1) - El canonge Sulpici Pontich actuà d'arxiver capitular des de 1717, fins a la seva mort el 1738. De la seva actuació destaca el Repertori, que porta el seu nom, on en tres volums consignà gran quantitat de matèries contingudes a l'Arxiu de la Catedral de Girona.

Malauradament, cau en l'error de fer Ermessenda l'esposa del Cap d'Estopes, induït per la cèlebre nota esmentada, contaminant els autors que es basen en el seu text por sostenir Mafalda: "Dins lo cos de la Iglesia se troba la sepultura de la Comptessa muller del Compte Don Ramón Berenguer, de la qual se parla en lo Secretariat a 7 d'abril 1412, fol. 82 quan fou treta del capdevall de la Iglesia a la esquerra de la porta y posada en la paret entre la capella de SSm. Sagrament y de Sant Joan casi davant de la de son marit i lo lloc que antes ocupava fou donat al canonge Arnau de Rupe y als seus". (Pontich, T. III, fol 187). L'acta capitular que cita Pontich traduïda diu: (Dijous 7 d'abril 1412). "...el lloc situat i junt a la paret de dita Seu, prop de la porta major o de l'escala, vers la part occidental, on estava el sepulcre de la noble Comtessa de Girona..." (Resol Cap. Reg, 2 1402-1444, fol 82). La lectura del primer text fa patent la confusió de Pontich, atès que, d'una banda fa Ermessenda muller de Ramón Berenguer II, cosa que no és certa, i per altra, al·ludint a l'acta de Secretariat de 1412, la relaciona amb la Comtessa de Girona, cosa certa com hem vist per la Reial Cancelleria.

El segon text, l'acta Capitular de 7 d'abril de 1412, fa referència a la decisió del Capítol de cedir al canonge Arnau de Rupe el lloc que havia deixat vacant la sepultura de la Comtessa de Girona en ser traslladada a l'interior del temple. La referència a la Comtessa de Girona empalma amb els documents reials i amb la tradició deis textos gironins de la Catedral.

El mateix Pontich dóna la clau de tot quan dedica el tom I del seu Repertori a l'Episcopologi de la Seu gironina, seguit de la Sèrie del Prebendats, és a dir dels canonges, confeccionada seguint un ordre alfabètic. En la lletra "E", i en el foli 227 escriu: "1018 Ermessendis. Comptessa de Barcelona mereix ferne memòria. Era muller del Compte de Barcelona nomenat Cap d'Estopa lo qual és en sepultura sobre la porta de la Thezoreria. Fou germana del bisbe Pere y lo any 1018 erigiren la Canonje. Consta en lo Llibre Vert fol. 103 y en Armari de la Canonja plech 1 num. 1. Donà a la Canonja Cassá, Fornells y Vilablareix, fecit tabulam auream, una creu y altres ornaments. Fundà benefici nomenat Canonicat Vell en lo altar de Santa anastasia. Morí a 1 de Mars 1058. És sepultada en la paret del costat de Corpus. Vide lo Llibre de Estatuts, fol. 121, Lo Calçada fol. 105 y la dedicació de la Iglesia any 1038. Té aniversari".

El tan repetit error de fer-la esposa de Ramon Berenguer II queda subsanat pels detalls certs que dóna de la Comtessa: germana del bisbe Pere, erecció de la canonja de 1018, les donacions a la Catedral, la data de la seva mort i finalment Pontich ens confirma el lloc del segon enterrament, on es troba actualment el sarcòfag obrat per Morei, per encàrrec de Pere III el Cerimoniós.

Les cites de Pontich, a l'article que ens ocupa diuen: "Estatuts. consuetuts. Obligacions dels Prebendats en la present Iglesia y algunas Antiquitats en aquesta". S. XIV. Fol. CXXI: "Item alias ex dictis duabus beneficiis canonicalibus stabilitus per Dominam Ermessendem i altari Sanctai Anastasia, qui obiit anno a Nativitate Domini MLVIII". El Llibre de "Calçada", foL CV: "Item tenet solvere anniversarium cum dupla prima die "Madii" Domine Ermessendis comitisse uxor Raimundi Berengarii comes Barchinone vocatum Cap destopes qui dimisit ecclesiae Gerundensi decimas de Caciano de Fornellis et de Vilablareix et tabulam auream et multa alia contenta in Libro cononicae". La tercera cita fa referència a l'acta de consagració de la catedral de 1038, el contingut de la qual estalvia de qualsevol comentari.

Tornar al text


Muntatge. Imatges base, Viquipèdia, i "Ermessenda", sèrie de Televisió de Catalunya.

Ampliar
(Ampliar)

Pere el Cerimoniós, segons el rotlle genealògic de Poblet. (Viquipèdia)

Ampliar
(Ampliar)

Sepulcre gòtic de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Fotografia de 1926. (Viquipèdia)

Ampliar
(Ampliar)

Interior de la nau de la catedral de Girona, en el que es pot apreciar el cor i l'orgue, abans de 1936. Fotografia de 1926. (Viquipèdia)

Ampliar
(Ampliar)

Interior de la Catedral on s'observa el sepulcre de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes. 1940-1960. Autor desconegut. Ajuntament de Girona, SGDAP.

Caplletra de Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent Princep e Senyor el Senyor Don Pedro tercero Rey dAragon, de la manera como los Reyes dAragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran, Cancelleria Reial del rei d'Aragó, 1353. Representa la coronació de Pere el Cerimoniós. (Viquipèdia)



- La capella de Santa Helena de la Catedral de Girona. Article explicatiu i reportatge fotogràfic de la capella on s'exhibeix el sepulcre original i l'estàtua jacent de la comtesa Ermessenda.

- El sepulcre de Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes. Article explicatiu i reportatge fotogràfic del sepulcre del comte, la llegenda i la història de la seva mort.

- El falcó d'en Cap d'Estopes. Llegenda de la mort del comte Ramon Berenguer II.


Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés