Estudis gastronòmics de la cuina del Marroc concentren els aliments bàsics en quatre plats: el cuscús (elaborat amb semolina) i que participa en molts plats marroquins, la bastel·la, el mechui de xai i el quart és el djej mcharmel preparat amb carn de pollastre, llimones adobades i olives. De tota manera els ingredients disponibles es troben englobats dins de la cultura islàmica i les seves normes dietètiques.

Les espècies hi tenen un paper predominant, fins esdevenir una nota característiques de la cuina d'aquesta zona del món.

La cuina marroquina és molt senzilla de realitzar, tal com correspon a les cuines populars, i té molt en comú amb altres cuines del Magrib, però amb una personalitat pròpia a causa de ser l'única que no ha rebut la influència de la cuina turca; l'imperi otomà no va arribar amb els seus dominis al territori de l'actual Marroc. És una cuina familiar: un proverbi marroquí diu: "durant el menjar, no es parla". El seu tret principal és l'ús del dolç i el salat com la bastel·la, cuscús amb verdures i tfaya, la qual cosa l'apropa a les cuines d'extrem orient. Avui dia alguns plats marroquins tenen reminiscències de la cuina sefardita.

Els plats del Marroc, amb excepció dels típics, avui dia es poden considerar com una barreja de gastronomies procedents dels berbers, moriscs, de l'Orient Mitjà, del Mediterrani i 'Àfrica. La cultura culinària del Marroc cobreix no només els aliments sinó també les tradicions culinàries com el dyafa, una mena de banquet marroquí.

En els mercats del Marroc es pot trobar tot allò que després delectarà els nostres paladars: espècies, flors, escorces, arrels, fruits secs, productes variats i intenses olors. Les aigües perfumadas són aromatizants dels menjars i amanides tradicionals. En general es perfuma amb pètals de rosa, flor de taronger (l'aiguanaf és una destil·lació obtinguda a partir de flors de taronger fresques i d'altres cítrics) o lavanda.