Selecció de productes gastronòmics. El tortell de Reis

Index selecció de productes gastronòmics

El tortell de Reis, postres típics de la diada de Reis, té forma d'anella més o menys rodona o ovalada, amb una massa que és de la mateixa mena que la d'un brioix i el farciment sol ser massapà, completament cobert per la massa. Està decorat amb fruita confitada, habitualment cireres, taronja i pell de síndria, i fruits secs, i conté dues sorpreses: una fava seca i una figureta, normalment d'un dels Reis. Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell.

(Ampliar) - Tortell de Reis. Detall.

Sembla que aquests components tenen arrels reculades. A l'antiga Roma ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d'hivern en honor del déu Saturn. El mot tortell ve del llatí torta, pa o coca rodons, mot que també es troba en el català medieval, en italià francès, espanyol, etc.
El fet de posar-hi una fava ja es troba documentat a la Provença del segle XIV. Loís Stouff ho esmenta a Ravitaillement et alimentations en Provence aux XIV et XV siècles, on diu que un flaquer ofereix als frares menors d'Avinyó com a estrenes, "una fogassa on hi havia una fava". Joan Amades i altres folkloristes també s'hi refereixen.

(Ampliar) - Tortell de Reis

El tortell, arreu del països catalanooccitans, és un dolç ritual: de Reis i altres festes, de Ram o de Pasqua. A Gascunya, igual que a Catalunya (tortell, a Girona; mona a la resta de Catalunya), és el present que el padrí fa al seu fiol. La tradició occitana l'explica Robert Lafont als Contes libertins e faulas amorosas: " Avià tanbèn comprat la còca. Èra lo jorn dels Reis. La corona de carton daurat espera sus la taula cu aurià agut la fava".

(Ampliar) - Tortell de Reis. Detall.

La recepta del tortell
Recepta publicada pel mestre Jaume Fàbrega al seu llibre "La cuina del país dels càtars: cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença", ed. Cossetània, 2003.

Ingredients:
6 ous, 1/2 kg de farina (o la que admeti), 240 g de sucre, un pols de sal, 150 g de mantega, 3/4 de litre d'aigua (aproximadament), pela de llimona ratllada, 40 g de llevat, mantega i farina per a la llauna.

Elaboració:
Poseu en un gibrell (si és metàl·lic, que no sigui d'alumini) els ous, trets de la nevera mitja hora abans, amb el llevat.
Barregeu la farina amb l'aigua, la pela de llimona ratllada, el sucre i la sal. Afegiu-hi els ous, el llevat i la mantega, sense deixar de pastar, fins a obtenir una pasta no molt dura. Tapeu-la amb un drap blanc i deixeu-la llevar unes dues hores en un lloc tebi (podeu escalfar el drap). Això és trencar la pasta: hi ha qui ho fa dos cops, i qui deixa llevar o estovar poc la massa.
Poseu-ho en una placa de forn, greixada i empolsada amb farina, donant-hi forma de tortell.
Feu coure a forn alt (240º) durant uns 30 minutsm o fins que veieu que el tortell és cuit i daurat.

Notes:
Hi ha variants d'aquest tortell, pel que fa a la quantitat d'ous i d'altres ingredients. El llevat es pot desfer amb aigua o llet tèbia. L'aigua es pot substituir per llet, on s'hi fa bullir pell de llimona i un bastonet de vainilla o aiguanaf, o bé sucre vanil·lat. Pot incloure aiguardent, armanyac, rom, així com canyella o matafaluga, un ingredient molt present als tortells. La mantega es pot substituir per oli vegetal, de nous, greix d'oca o llard. Es pot pintar el tortell amb rovell abans d'enfornar-lo, o bé decorar-lo, un cop cuit amb sucre glaç.

(Ampliar) - Assortiment de diversos tipus de torró

-