És una figura concebuda com la malvada bruixa que va endormiscar la Blancaneus oferint-li una poma enverinada.
Té tots els trets característics de les bruixes de conte, nas ganxut i berruga inclosos. Per convertir-la amb una bruixa molt més nostrada només ha calgut maquillar-la amb el to grisós de la pedra de Girona, sense cap dubte el color més escaient per la pètria Bruixa de la Catedral.

És un retrat de l’actor còmic nord-americà Harpo Marx que es va fer molt popular actuant al costat dels seus germans Groucho i Chico.
El seu personatge simulava ser mut, tocava l’arpa, i sempre portava una perruca pèl-roja rinxolada.
Aquest tret ha possibilitat reconvertir-lo en el comte Ramon Berenguer II conegut en el seu temps amb el sobrenom de Cap d’Estopes a causa de la seva espessa cabellera rossa. Els ulls molt oberts li donen una característica expressió de sorpresa, una ganyota molt adient pel desventurat comte que morí d’una inesperada punyalada a l’esquena.

Inicialment era la figura de la Blancaneus, la princesa que fugint de la cruel madrastra va anar a parar a la casa del set nans, un conte que es va fer molt popular arran del film d’animació de Walt Disney del 1937.
El capgròs està coronat amb una diadema i s’ha transformat en una joveníssima comtessa Ermessenda, una de les dones més poderoses i influents de la seva època i una figura cabdal de la història de Catalunya.

És un capgròs que originàriament no representava cap personatge concret.
Es comercialitzava amb el nom genèric de Pèl-roig i porta un barret de roba que li recull parcialment el cabell. Té un cert aire de babau i caracteritzat amb una barba de quatre dies s’ha convertit en el Lladre de Sant Feliu.

Té la fisonomia d’en Cantinflas, el personatge interpretat per l’actor còmic d’origen mexicà Mario Moreno, que des del seu debut a la gran pantalla el 1936 fins a la seva darrera pel·lícula el 1982 va participar en més de 50 films, fent-se extremadament popular en els països de parla hispana.
El seu capgròs ha acabat convertint-se en una altra figura de popularitat contrastada en Pepet gitano.

És el capgròs de l’actor còmic nord-americà Chico Marx, el seu personatge era el company inseparable del seu germà Harpo i l’únic capaç d’entendre’l. Amb els seus germans van protagonitzar algunes de les millors comèdies de tots els temps. Amb la cara pintada de verd i el característic maquillatge d’ulls dels antics egipcis s’ha convertit en el poderós Osiris, el primer justicier de la ciutat, que va deslliurar els gironins del monstruós gegant de tres caps Gerió.

No podem afirmar amb certesa absoluta de qui es tracta, però ens sembla que és el retrat de l’actor nord-americà Harold Lloyd, considerat un dels millors còmics de la història del cinema.
Entre 1913 i 1947 va participar en 208 pel·lícules, sent l’actor més popular i més ben pagat de la dècada dels anys 20, fins i tot per sobre de Buster Keaton i Charlie Chaplin.
El capgròs, amb les celles alçades i uns enormes ulls oberts, fa l’expressió d’estar admirat, i s’ha convertit en el llunàtic general francès Napoleó.

És un altre capgròs d’identificació dubtosa, però pensem que es tracta de l’actor i ballarí Fred Astaire.
Va protagonitzar 31 pel·lícules musicals, 10 d’elles al costat de Ginger Rogers amb qui va revolucionar el gènere, convertint-se en un parella de ball mítica.
El capgròs, que té el posat somrient típic dels galants de cinema, s’ha convertit en el bufó gironí per excel·lència: el Tarlà de l’Argenteria.