La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Aquest baluard (1), també anomenat bastió del Carme, avui desaparegut, estava situat en el punt que la muralla, des de la torre dels Socors cap a l'Onyar, fa un gir de 125º, i començava on hi ha una garita de vigilància, de les poques que es construiren a les muralles de Girona.
Protegia l'entrada sud de la ciutat juntament amb el de Sant Francesc, situat a l'altre costat del riu, a l'extrem sud de les muralles del Mercadal. Ocupava el terreny on actualment hi ha els Jardins fora muralles, o de les Pedreres, la forma dels quals ajuda a imaginar la que tenia el baluard; s'hi van situar sense gaires modificacions sobre les seves restes.

Detall de 'Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée des ennemis avec le campement de l'armée du roy, commandée par le marquis du Plessis-Bellière, le 24 juillet 1653', 1653

(Ampliar) - Detall de 'Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée des ennemis avec le campement de l'armée du roy, commandée par le marquis du Plessis-Bellière, le 24 juillet 1653', 1653. Bibliothèque Nationale de France. S'hi observa l'espai on l'any següent s'hi construiria el baluard de la Mercè, encara ocupat pels covent i l'església del Carme.

El baluard va ser construit el 1654, després de la Guerra dels Segadors, amb els materials i pedres de l'enderrocat convent del Carme. El 1685 es varen fer obres de reforçament de la defensa, assignades a l'empresari Juan Navarro, qui no les va acabar, i se'n varen haver de fer cèrrec "Francisco Bouera por si y en nombre de Francisco Puig, y el dicho Jacinto Carol, tambien por si, de acabar y perficionar de todo punto las dichas obras del baluarte de la Merced y torre referida sobre la puerta de Santa Maria, desde el estado en que las dexare el dicho Juan Navarro" ("Acte de la fàbrica de diferents fortificacions de la ciutat de Girona". Barcelona 2 de març de 1685. Esmentat per Josep M. Madurell i Marimon a "Las obras de las murallas de Gerona (1362 -1685). Notas documentales para su historia").

Detall de 'Plan de la ville de Gironne ses forts et redouttes, attaques et tranchées', 1694

(Ampliar) - Detall de 'Plan de la ville de Gironne ses forts et redouttes, attaques et tranchées', 1694. Bibliothèque Nationale de France. Amb el número 8 s'indica el baluard de la Mercè ("bastion des Carmes", baluard del Carme, com també era conegut.

Durant els setges de la Guerra del Francès hi havia instal·lats quatre canons, un morter i un obús, dels quals s'encarregava la 7a Companyia de la "Creuada Gironina", la d'Eclesiàstics Regulars, del cos anomenat "Creuats Gironins" (2), amb cent homes capitanejats per fra Manuel Cúndaro, de l'ordre de Sant Francesc d'Assís, amb dos subtinents, quatre sergents, vuit caporals i vuitanta-vuit soldats ("Historia Militar de Gerona", Guillermo Minali, 1840).

Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne... Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694', 1694

(Ampliar) - Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne... Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694', 1694. Bibliothèque Nationale de France. És anomenat "Bastion des Carmes", baluard del Carme, com també era conegut.

Guillermo Minali (op. cit.) transcriu la "Relación de las obras y reparos más principales que se hicieron en la Plaza de Gerona, desde el 6 de Junio de 1808 hasta el 7 Mayo de 1809", on s'indica els treballs fets durant els preparatius del tercer setge de Girona a la Guerra del Francès: "En el baluarte de la Merced se construyó en el angulo flanqueado una plataforma como en el de San Francisco de Paula para dos cañones y una esplanada corrida en todo el flanco de la derecha para dos cañones ú obuses; se ensanchó su terraplén, se hizo una esplanada para mortero, se repararon las troneras y el parapeto, se colocó una estacada perpendicular en la cara izquierda, se habilitó una poterna para repuesto de pólvora, se construyó un rastrillo de dos batientes en la puerta de entrada, se colocaron blindages para la tropa, se repararon los cuerpos de guardia y se abrió un foso de 8 pies de ancho, y seis de profundo al pie del muro de la cara izquierda".

Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles', 1694

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles', 1694. Bibliothèque Nationale de France. Amb la lletra F s'hi indica el baluard de la Mercè.

Quan es va crear el cos de les Heroïnes de Santa Bàrbara, el 28 junio 1809, l'esquadra a càrrec de Raimunda Nouvilas de Pagès (3) es va ocupar de la plaça del Vi i del baluard de la Mercè.
El baluard va ser volat pels francesos el 1814 en retirar-se de la ciutat. Avui només són observables unes poques filades d'un dels seus murs a la pujada de les Pedreres, i un petit bocí d'un altre sota mateix de la garita.

Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne', 1710

(Ampliar) - Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne', 1710. Bibliothèque Nationale de France. S'hi ha indicat la situació del baluard de la Mercè.

Plano que comprende los dos Baluartes de esta Plaza llamados de San Francisco de Paula y de la Merced como asimismo el terreno intermedio con demostracion de un Jardin que se cultiva al pie de la Muralla del primero a que acompa&ntildea el perfil (26 de agosto de 1744)

(Ampliar) - Plano que comprende los dos Baluartes de esta Plaza llamados de San Francisco de Paula y de la Merced como asimismo el terreno intermedio con demostracion de un Jardin que se cultiva al pie de la Muralla del primero a que acompaña el perfil (26 de agosto de 1744). J.M. Fabré. 1785. Archivo General de Simancas.

Detall de 'Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809', 1809

(Ampliar) - Detall de 'Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809', 1809. Bibliothèque Nationale de France. Amb la lletra I s'hi indica el baluard de la Mercè.

Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs, dessiné par L.A. Paulmier', Ca. 1820

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs, dessiné par L.A. Paulmier', Ca. 1820. Bibliothèque Nationale de France. S'hi ha indicat la situació del baluard de la Mercè.


Notes

(1) - Un baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa o muralla, situat generalment en els cantons dels murs, anomenats murs de cortina, com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues. Té una forma poligonal generalment triangular o pentagonal i es compon de les cares o flancs i la línia de gola per la qual s'entra al baluard. El disseny del bastió i el fet que sobresurti del cos de la fortalesa permet cobrir els altres bastions i els murs de cortina amb foc creuat.
El baluard era utilitzat com a plataforma d'artilleria, cosa que obligava l'assaltant a situar les seves bateries d'artilleria més lluny dels murs, disminuint d'aquesta manera la seva efectivitat. - Tornar al text

(2) - Aquells "creuats" tenien com a distintiu una medalla amb la creu, la figura de Sant Narcís i l'escut de la ciutat. ("El paper de l'església de Girona en la Guerra del Francès". J. Vítor Gay, a "Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès", Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 84-9883-327-0). - Tornar al text

(3) - L'anomenada Esquadra de la Concepció, segons la Instrucció dictada per Álvarez de Castro el 28 de juny de 1809, estava formada per: Comandanta: Raimunda de Nouvilas. Sargentinas: Florentina Serrats y Magdalena Molleras. Escuadristas: Magdalena Teixidor y Francisca Ball-llobera. Individuas: Maria Llúcia de Puig y Quintana, Antònia Boer y Artolà, Isabel Metjà Ibañez, Maria Rosa Falgueras, Serafina Vey o Vehi, Antònia Mora, Francisca Feu, Maria Tomàs, Inés Alabreda, Maria Crus, Ana Maria Mallorquí, Mariana Perramón, Francisca Cullell, Maria Vilanova, Rosa Rodríguez, Francisca Marti, Maria Vidal, Maria Rosa Saló, Dominga Cortada, Francisca Payret, Maria Marqués, Margarita Roig, Francisca Eras, Valeriana Nató, Gertrudis Esclusa, Gertrudis Turón, Maria Vidal, Rosa Costa, Ana Butiñà y Maria Dalmau y Mar. ("La Compañía de Santa Bárbara de Gerona", José Grahit i Grau, 1959. Annals Gironins). - Tornar al text


Bibliografia.

- "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. 2005. L'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-751-2.
- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.


Retrat de Raimunda Nouvilas de Pagès, heroïna de Santa Bàrbara

(Ampliar) - Retrat de Raimunda Nouvilas de Pagès, heroïna de Santa Bàrbara. Rull. Oli sobre cartró. Musu d'Història de Girona. Dipòsit temporal de Carme i Eugènia de Pagès Bergés.

Detall de la muralla

(Ampliar) - Detall de la muralla.

Banderes dels Setges de Girona 1808-09. A l'esquerra, bandera de la Creuada Gironina, al centre, la bandera del Regiment d'Ultònia i a la dreta, la del 1er Terç de Miquelets. Es conserven al Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Fotografia Octavi Unal Anchelergues, 1930-1940. CRDI - Ajuntament de Girona

La garita on acabava el baluard de la Mercè

(Ampliar) - La garita on acabava el baluard de la Mercè.

Heroïnes de Santa Bàrbara. Pintura de Ramon Martí i Alsina

(Veure la pintura sencera) - Heroïnes de Santa Bàrbara. Pintura de Ramon Martí i Alsina (497,5 x 405 cm), 1891. Viquipèdia

Espitllera de la garita on acabava el baluard de la Mercè des del camí de ronda de la muralla

(Ampliar) - Espitllera de la garita on acabava el baluard de la Mercè des del camí de ronda de la muralla.

Camí de ronda de la muralla. A la banda dreta quedaria el baluard de la Mercè

(Ampliar) - Camí de ronda de la muralla. A la banda dreta quedaria el baluard de la Mercè.

Espitllera de la muralla damunt el baluard de la Mercè

(Ampliar) - Espitllera de la muralla damunt el baluard de la Mercè.

Muralla del baluard de la Mercè

(Ampliar) - Muralla del baluard de la Mercè.


Localització
41º 58' 51" N
2º 49' 32.8" E

[Més imatges] ------ Back - Index-Més imatges

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés